Arxius de rebel·lió | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ9 Juliol, 2019
trapero3.jpg

El major Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ja ha fixat data pel judici contra el major José Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra. Serà el 20 de gener del 2020.

La secció primera de l’Audiència Nacional jutjarà el comanament policial de rebel·lió, arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 i de la jornada del referèndum independentista, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional.

També seran jutjats pels mateixos delictes l’exsecretari d’Interior, el vallenc César Puig i l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler. La intendent Teresa Laplana serà jutjat pel delicte de sedició.

Es preveu que el judici que se celebrarà a Madrid es prolongui fins al 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
rebelio-e1549955356650.jpg

La protesta davant la conselleria d’Economia seran determinants

Per a la Fiscalia, el procés independentista va ser un atemptat contra la integritat d’Espanya que va culminar quan Carles Puigdemont va proclamar la DUI. Defensa que els seus líders, els nou que estan en presó preventiva, van incitar a votar en un referèndum il·legal i van cometre un delicte de rebel·lió.

“No tots els actes d’execució del delicte de rebel·lió han de ser violents” deia el fiscal Jaime Moreno. Perquè precisament aquest és l’argument de les defenses. Afirmen que no hi va haver violència, ni ús d’armes i sense això no hi pot haver rebel·lió. Va ser només, diuen, la defensa d’un projecte polític.

Un delicte que sosté també l’acusació popular exercida de Vox, però no així l’advocacia de l’Estat, que defensa que es va tractar de sedició. Així ho veia Felipe González a Roent: “Era un cop contra l’Estat però no un cop d’Estat. Em va semblar una sedició o una incitació a la rebel·lió que una rebel·lió”.

Totes les acusacions sumen més el delicte de malversació en el cas dels líders polítics i parlen de xifres superiors als dos milions d’euros. Les defenses neguen que es comprometessin fons públics.

A més, la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat acusen de desobediència als tres exconsellers que estan en llibertat i incideix que les resolucions del Tribunal Constitucional van ser ignorades de manera sistemàtica.

Els acusats s’emparen en la inviolabilitat parlamentària i si preguntem als experts, com Martín Pallín, asseguren que “no hi ha rebel·lió ni sedició ni malversació i queda obert el portell de la desobediència”. Els advocats de tots ells reclamessin la nul·litat d’aquesta causa i al·legaran vulneració de drets i parcialitat de la Guàrdia Civil, que va anar al encarregada de la investigació.

 


RICARD CHECA5 Novembre, 2018
diegogarrido.jpg

El catedràtic ha defensat que “el sistema judicial espanyol és un sistema de jutges independents”. 

El catedràtic de dret constitucional i redactor de l’article del Codi Penal sobre rebel·lió, Diego López Garrido, no creu que els líders independentistes empresonats hagin comès aquest delicte. Així ho ha assegurat al matí al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio, on ha considerat que la interpretació de la fiscalia és forçada i “incomprensible”. “No entenc com els fets que van tenir lloc es poden interpretar com a violència insurreccional”, ha afegit.

“Quan nosaltres vam fer el Codi Penal, jo vaig proposar aquesta fórmula transaccional pensant en una violència física” per respondre a un “alçament militar armat” amb una “violència d’unes característiques importants”, ha destacat López Garrido.

Diego López Garrido no creu que “hi hagi presos polítics a Catalunya, sinó gent que està a la presó incorrectament”.

El catedràtic ha assegurat que en el Codi Penal “la violència no és una hipòtesi”, ha de “ser un fet constatat”. “Per tant, és una interpretació jurídicament incorrecta”, ha conclòs.

En la mateixa línia que Garrido s’ha mostrat la portaveu de Jutges per la Democràcia, Montserrat Comas, que en declaracions a ‘El Suplement’ ha assegurat que “la qualificació de rebel·lió és tècnicament errònia perquè el codi penal exigeix un alçament públic i violent pel delicte de rebel·lió”. Comas ha considerat que sí que es van produir “actes il·legals a Catalunya, però no violents”. A més, la portaveu de Jutges per la Democràcia s’ha preguntat: “Si l’aixecament va ser en diferit (com diuen els textos d’acusació), com és que l’Estat no va fer res per aturar-lo?”

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018
oriol_junqueras.jpg

La Fiscalia acusa els líders independentistes d’un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per l’exvicepresident del govern, el republicà Oriol Junqueras, 16 anys per a cada un dels cinc exconsellers presos i 17 per als Jordis i l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, empresonada a El Catllar.

El Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.

En el seu escrit de qualificacions provisionals, publicitat aquest divendres davant el Tribunal Suprem, el Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.

Un esglaó per sota estan l’exlíder d’Assemblea Nacional de Catalunya i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, per a qui la Fiscalia sol·licita 17 anys només per rebel·lió – i altres 17 d’inhabilitació absoluta –, la mateixa pena que sol·licita per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per considerar-los també caps o promotors.

 

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017

El president  Carles Puigdemont i els seus consellers han estat citats a declarar dijous a l’Audiència Nacional i s’obre ara la incògnita de si acudiran o no després de les paraules avui de Puigdemont a Bèlgica en el sentit que no tornaran a Espanya mentre no hi hagi garanties

En el cas que no es presentin dijous al tribunal, la Fiscalia podria demanar a la jutge que porta el cas, Carmen Lamela, que lliure les corresponents ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) i, d’aprovar-la magistrada, les autoritats belgues haurien de procedir a l’arrest de Puigdemont i els seus consellers.

Les ordres europees de detenció o euroordres substitueixen entre els estats membres de la Unió Europea (UE) al procediment d’extradició amb un sistema àgil de lliurament que s’aplica a Espanya des de 2004, després d’haver transposat al nostre ordenament una directiva europea de 2002. El procediment de l’OEDE persegueix simplificar els tràmits i la documentació a remetre mitjançant la creació d’un document únic per a tramitar-la.

La regulació europea redueix els motius de denegació de l’extradició i suprimeix el principi de doble incriminació en determinades circumstàncies, concretament en una llista de delictes en què no hi ha la rebel·lió i la sedició, però sí alguns de corrupció, de manera que cabria la possibilitat que se li apliqués a Puigdemont, que està imputat per malversació.

En cas contrari, els delictes que s’atribueixen a l’expresident català han d’estar tipificats en l’ordenament jurídic belga perquè es pugui procedir a l’ordre de detenció i lliurament.

Segons l’ordenament jurídic belga, els governants catalans serien detinguts i posats a disposició del jutge, que decidiria sobre la seva posada en llibertat o manteniment a la presó fins que es resolgués sobre l’execució de l’ordre.

Si els reclamats acceptessin la seva entrega a Espanya, aquesta es faria sense més complicacions, però, en cas contrari, la decisió correspondria a la Cambra del Consell de Brussel·les, que disposaria d’un termini de quinze dies.

La seva decisió es pot recórrer en apel·lació (amb el que s’obriria un nou termini de quinze dies) i en últim cas davant la Cort de Cassació, que disposaria del mateix temps per resoldre.

Però a més, el jutge instructor podria considerar que la informació continguda en l’ordre de detenció no és suficient i requerir l’enviament d’informació complementària.

La llei belga estableix una sèrie de motius pels que l’ordre pot ser rebutjada, com ara l’existència de raons per creure que la seva execució tindria com a efecte una vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada recollits en el Tractat de la Unió Europea .

En qualsevol cas, si les persones afectades accepten el lliurament, aquesta ha de realitzar-se en els deu dies següents; si no l’accepten, la decisió s’ha de prendre en un termini de seixanta dies a partir de la detenció.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter