Arxius de PSC TARRAGONA | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Abril, 2019
ULTIMA_HORA.jpg

Ja està decidit. Mario Soler Santos serà la persona que ocuparà el sisè lloc de la candidatura  socialista encapçalada per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Es tracta del fill de l’exregidora d’Afers Socials i Família, la qual ens va deixar el passat dimecres a causa d’un càncer.

La decisió, segons fonts del PSC, ha estat presa personalment pel batlle socialista, en memòria d’Ana Santos. És la seva gran aposta.

Mario Soler Santos

El jove està finalitzant el grau d’ADE. D’aquesta manera, queda resolt la incògnita de qui hauria de substituir la vacant que Santos va deixar.

La família socialista ha rebut de bon grat i satisfacció el fet que el fill de l’exregidora pugui ocupar el lloc de la seva mare.

 

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2019
ana_lopez-1280x960.jpg

El ministre amb Ana López, alcaldable a Cambrils

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha afirmat que “si el diàleg fracassa” es llança el missatge que no hi ha cap altra opció que la “repressió”. Per això, ha demanat “seny” als partits independentistes i a PP, C’s i Vox. Així mateix, Ábalos ha criticat que les formacions convocants de la protesta a Madrid ho facin amb la “coartada” de la unitat d’Espanya i no per una “millor sanitat, educació o millora de les pensions”. “La meva Espanya no és la seva, si he d’escollir-ne una és la de la nostàlgia, inclusiva, integradora, que acull i no expulsa”, ha reblat el ministre de Foment, que ha fet aquestes declaracions en l’acte de presentació dels candidats socialistes al Camp de Tarragona aquest diumenge al matí.

El ministre de Foment ha afirmat que els tres rostres de la dreta —Casado, Rivera i Abascal— s’han unit en “un d’universal” en la manifestació d’aquest diumenge a Madrid per “acabar” amb l’executiu de Pedro Sánchez. El socialista els ha retret que vulguin trencar amb la “convivència” erigida amb el pacte constitucional i ha apel·lat a l’esperit de “generositat” d’aquells que el van fer possible.

Així mateix, Ábalos ha expressat que li fa “molta por” tornar a l’Espanya que va conèixer “de jove” i ha dit que “després de 40 anys hauríem d’haver acabat amb les dues Espanyes”. El ministre també ha demanat als socialistes que tinguin “esperança” i ha subratllat que “per dialogar també s’ha de respectar” i, això, significa “acceptar la diversitat”.

L’alcaldable Josep Fèlix Ballesteros

Exigir l’aprovació dels pressupostos no és un “xantatge”
A banda, Ábalos ha mostrat estupefacció per la negativa dels partits independentistes a permetre la tramitació dels comptes espanyols la setmana que ve. I és que ha assegurat que la voluntat de l’executiu de Madrid és fer inversions a Catalunya, però que per fer-les necessita els pressupostos. “Si accepto el diagnòstic de la falta d’inversió i em comprometo políticament a solucionar-ho, necessito un instrument com són els pressupostos, això és xantatge?”, s’ha preguntat Ábalos.

En aquest sentit, el ministre ha criticat que, malgrat que des de la Moncloa s’hagin fet “esforços” per quadrar els comptes, els partits sobiranistes vulguin “un altre gest”. “Els demano als responsables del benefici públic que pensin en la gent, que la majoria només vol ser feliç i poder tenir un col·legi i centre sanitari digne”, ha assenyalat Ábalos.

En l’acte de proclamació dels candidats i candidates socialistes del Camp de Tarragona, celebrat al Teatret del Serrallo, també ha participat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i l’alcaldable per Cambrils, Ana López.

 

 


REDACCIÓ26 Desembre, 2018
ballesteros_castillo.jpg

Las quinielas sobre las próximas elecciones municipales ya se han puesto en marcha y los bolis no dan abasto para saber si será 1X2. No obstante, en los despachos del PSC ya se escucha ruido de sables. Lo que sabemos es lo que os explicamos.

Ballesteros y su guardia pretoriana, formada por Bonet, Bonet y Bonet – jefe de gabinete, confidente y ayuda de cámara –, trabajan sobre la hipótesis de que obtendrán 8 concejales en las próximas municipales. O sea, Ballesteros y siete más, como el cuento de Blancanieves. Eso significa que, del octavo puesto de la lista del PSC para abajo, el abismo es negro y profundo.

De los actuales concejales y concejalas de puño, rosa y tallo (con espinas), algunos están amortizados… y no lo saben: Josep Maria Milá, Ana Santos, Ivana Martínez. Uno más ha anunciado que se va: Javier Villamayor. Otro ha anunciado que quizás se va: Francesc Roca. Por último, está Don Pablo Pérez Herrero, que no quiere irse, pero, “alomojó”, se rumorea que le cursan visado hacia un destino institucional relacionado con el mundo empresarial.

Nos quedan Begoña Floria y Elvira Ferrando, ambas con bastantes números de ser agraciadas con dos puestos en la lista de Ballesteros, pero sin demasiadas alegrías… del 4 hacia abajo.

Los nombres que suenan para ocupar las plazas vacantes en la lista de Ballesteros son muchos, pero algunos llaman la atención. De los que suenan entre perfiles claramente de partido están: Santiago Castellá, Mireia López, Rocío León y Eloi Menasanch.

De los que suenan entre perfiles claramente de partido están: Santiago Castellá, Mireia López, Rocío León y Eloi Menasanch.

De los que saldrían de la pesca de Ballesteros entre independientes estarían dos personas relacionadas con los pasados Juegos Mediterráneos: Bito Fuster y/o Berni Álvarez; del mundo de la empresa, un alto cargo del sector petroquímico. Una joven periodista también estaría bien colocada en las apuestas. Otro nombre que suena con fuerza para una reentré con honores es Xavier Tarrés. Finalmente, el que se queda fuera de todas las quinielas es Carlos Castillo.

Queridos crapulines y crapulinas, aquí lo dejo. Si vais a ir por Transilvania, no dejéis de preguntar por mí.

Hasta la próxima.

Recuerden, me voy pero estaré atento

Conde Crápula

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2018
iceta_ballesteros-1280x960.jpg

Recientemente, el máximo mandatario socialista, Miquel Iceta, en una insólita declaración a los periodistas, desvelaba que el PSC ya había juzgado a Ballesteros, habiéndole absuelto del caso Inipro ¡Vaya pirueta!

Parece que el calendario del proceso judicial del caso será favorable a los intereses electorales del alcalde, ya que la fase que podría ser más comprometida para Ballesteros no se produciría, previsiblemente, hasta transcurridas las elecciones municipales de mayo de 2019.

Ese calendario judicial relajado hace que la afirmación de Miquel Iceta pase de ser una temeridad, a una frivolidad, dado que lo que ocurra más allá de las elecciones de mayo del 19 será un “pelillos a la mar”. No obstante, resulta sospechosa la declarada fe del PSC en la inocencia del alcalde, a no ser que llegue a verificarse el rumor que circula en el seno del partido del puño y la rosa, y que daría algún sentido a ese sospechoso “poner la mano en el fuego” de Iceta por Ballesteros.

Después de formalizarse el pacto de gobernabilidad municipal y con anterioridad a la apertura del juicio por el caso Inipro, Ballesteros abandonaría la alcaldía, dando el relevo de forma ordenada.

Dicho rumor apunta a un pacto secreto entre Ballesteros e Iceta, por el que ambos habrían establecido un doble compromiso: por parte de Ballesteros, encabezar la lista del PSC a la alcaldía de Tarragona, dejando abiertas las opciones de pacto de gobierno, léase Cs+PP o ERC+JxC, dependiendo del momento político en Cataluña y España y los intereses estratégicos de Iceta. Pero, después de formalizarse el pacto de gobernabilidad municipal y con anterioridad a la apertura del juicio por el caso Inipro, Ballesteros abandonaría la alcaldía, dando el relevo de forma ordenada. Por parte de Iceta, este recolocaría a Ballesteros en un cargo ‘ad hoc’ hasta su jubilación.

Ocurra lo que ocurra en el proceso del caso Inipro, este supuesto pacto permitiría reducir al mínimo los costes políticos tanto del alcalde como del PSC. ¿Ballesteros también pactó con Iceta el nombre de la persona para su relevo en la alcaldía? De eso les hablaré en una próxima entrega de mi Diario.

 

El Conde CRÁPULA

 


REDACCIÓ5 Novembre, 2018
rosa-maria-ibarra.jpg

President Torra, us heu inventat una altra commemoració, la del 27-O la frustrada DUI i heu (o des de Waterloo us han) preparat una declaració institucional. El 27-O és un fracàs més. Els catalans no parem de celebrar derrotes a dojo i els dediquem carrers i places. Particularment el mes d’octubre és fecund en aquest tipus de celebracions que no parem de tenir a l’agenda: el 6-O del 1934 amb la proclamació de l’Estat Català pel President Companys, el 15-O del 1940 amb l’afusellament del mateix President. Ara l’1-O del 2017 amb el referèndum que ja té places i carrers i  el 27-O del 2017 amb la declaració d’independència que ja figura a les enciclopèdies digitals que assenyalen que va acabar anul·lada i, el que és pitjor, amb la lamentable i injusta presó preventiva dels membres del govern que van preferir quedar-se al país en lloc de fugir a l’estranger.

Però anem a la vostra declaració institucional aquest 27-O. Sempre m’ha merescut un gran respecte les declaracions dels Presidents que s’anuncien amb l’adjectiu institucional perquè se suposa que va adreçada a la nació en el seu conjunt, és a dir, a tot el país o a la seva immensa majoria i que per tant, s’evitarà caure en partidismes i sectarismes. Lamentablement portem uns anys que tot això s’ha perdut i heu tornat a caure en la temptació d’adreçar-vos només als i les vostres, heu prescindit de la resta del país i heu perdut l’ocasió d’eixamplar les adhesions d’altres catalans tan importants i dignes com els i les que us segueixen i que tant dieu de paraula –que no amb els fets– que perseguiu convèncer. Dieu que us sentiu lligat i obligat a la DUI “perquè heu vingut a fer exactament això, un Estat“ i que no el vàreu  assolir perquè l’Estat Espanyol ho va impedir. No us ho esperàveu, President? Quin Estat no ho hauria fet? Tal vegada si Catalunya es comencés a trossejar en territoris diferents i independents fins a la seva desaparició tal com la concebem i estimem ara no ho tractaríeu d’impedir? Moltes i molts rebutgem la violència que es va emprar l’1-O, la manca de diàleg del govern del PP i la judicialització que ha comportat aquests empresonaments provisionals tan prolongats. Però és normal que Espanya, com qualsevol país al món, s’hi hagi oposat i més si es fa de forma unilateral i sense respectar les lleis com va fer el vostre antecessor? Per cert, dieu que aquests judicis que venen ho seran contra tot el poble de Catalunya i, perdoneu, però ni jo ni milions de catalans no ens sentirem jutjats perquè no hem comès cap infracció de la llei.

Veient el fracàs d’aquella DUI, em costa entendre, President, la vostra insistència en esperonar repetidament als vostres seguidors: Aquell “apreteu” que benèvolament us van corregir els vostres mitjans addictes per “pressioneu”  a Sant Julià de Ramis l’1-O s’ha convertit ara el 27-O en “no podem tornar enrere“.

El prestigi del país ha anat tan enrere que ens costarà recuperar-lo, la confiança en unes institucions on només s’hi senten representats la meitat del país, tardarem anys en recuperar-la; la desconnexió de milions de catalans i catalanes del catalanisme que un país petit com el nostre necessita  i que tants anys va costar de construir, no el recuperarem en aquesta generació amb tota seguretat.

 

Però si enrere ens hi feu anar cada dia, President!! Les desigualtats creixen a Catalunya, la pobresa també. Catalunya ja no serà la primera en comptar amb una teràpia tan avançada com la protonteràpia perquè ens ha passat Madrid i Navarra i aquí ni se’n parla; l’observatori d’energies renovables de Catalunya ha declarat que el 2017 va ser un any en blanc al nostre país, és dir, zero megawats instal·lats; l’ampliació del CRT a Vila-seca i Salou no se sap quan començarà; encara esperem el projecte per a l’Hospital Joan XXIII, i el Fòrum de la Justícia de Tarragona no té data.  El prestigi del país ha anat tan enrere que ens costarà recuperar-lo, la confiança en unes institucions on només s’hi senten representats la meitat del país, tardarem anys en recuperar-la; la desconnexió de milions de catalans i catalanes del catalanisme que un país petit com el nostre necessita  i que tants anys va costar de construir, no el recuperarem en aquesta generació amb tota seguretat. Avui llegia com un madrileny amic de Catalunya i del  Reial Madrid declarava: no sé si es tornaria avui a aplaudir al Barça al Bernabeu com vàrem fer milers de madridistes el 2005. Però ho podem traslladar a qüestions més serioses com el comerç, la cultura o l’actitud que trobem en qüestions que afecten a tots els països veïns  arreu del món: l’aigua, les comunicacions, l’energia o les infraestructures. Tot això que tan frívolament es deia que teníeu preparat per la independència i que ens resultaria més barat.

Churchill va dir allò de “de derrota en derrota fins a la victòria final.“ Però allò era una guerra que va durar sis anys. Aquí portem segles i no parem de perdre. I som molts i moltes que volem celebrar victòries. Preferim victòries sobre la pobresa, sobre l’atur, sobre el fracàs escolar, sobre la manca d’habitatge, sobre les malalties i les dependències, sobre el reconeixement a Espanya i a Europa de la nostra cultura, sobre el canvi climàtic i tantes altres coses en què hem anat enrere aquests anys.

Volem celebrar victòries, President, victòries que ens facin avançar, no retrocedir i que puguin ser compartides. No volem seguir anant enrere.

Rosa Ma. IBARRA
Diputada del PSC per Tarragona

 

 


REDACCIÓ6 Desembre, 2017

Va passar del cabreig a la resignació. Carles Castillo va veure com, des de Barcelona, el desbancaven del primer lloc de la candidatura del PSC a Tarragona. Al PSC i davant l’actual escenari “jo no importo una merda”, reconeix en aquesta entrevista. L’ex diputat considera que no es van respectar la voluntat de les bases. Diu que no va engegar tot a rodar per lleialtat a Miquel Iceta, qui, a parer seu, és el més capacitat per ser el president de la concòrdia i del sentit comú. No té dubtes que la justícia espanyola està polititzada i que no té cap problema en exhibir el llaç groc que simbolitza la lluita per l’alliberament dels presos polítics. En relació a la seva hipotètica candidatura a l’alcaldia de Tarragona, Carles Castillo confessa que Ballesteros és un líder fort i que és difícil fer-li ombra. Convé fixar-s’hi en els missatges entre línies.

Castillo és el número de la llista socialista

Es va sorprendre quan el van desbancar de cap de llista del PSC per Tarragona?
Sí.

Trist i rebotat?
Al principi sí. Molt.

Amb qui, concretament?
Amb la Comissió de llistes de Catalunya.

Quina relació manté ara amb la cap de llista, la vallenca Rosa Maria Ibarra?
No amagaré que hem passat per diferents etapes. Inicialment va ser molt difícil pair-ho, però he de confessar que l’aprecio molt i lloo la seva capacitat personal i política. En mi trobarà tota la col·laboració i lleialtat.

Mentre Rosa Ma. Ibarra ha anat guanyant pes i protagonisme polític vostè ha anat perdent…
És una interpretació lícita, però insisteixo que, ara mateix, el més important és aconseguir que Miquel Iceta arribi a la presidència de la Generalitat.

Marxar cap a casa?
Per què no se’n va anar cap a casa? Per orgull, per l’eròtica del poder, pel sou…?
Per cap d’aquestes raons. A mi m’importa una merda el poder i el sou de 3 mil i pico euros. Sóc un polític vocacional. A banda, molta gent em va venir a veure i em va dir que continués…

Castillo confessa decepció

Això ho diuen tots els polítics que no volen marxar. És al·lucinant…
En les passades eleccions em va elegir a través d’unes primàries i no podia decebre la gent que m’ha fet confiança. També per lleialtat a Miquel Iceta (que és el president que tots volem tenir) i també perquè vaig entendre que no era el moment per exhibir l’orgull o alimentar guerres estèrils.

Va sentir por en poder tornar a la vida real quan va ser relegat al segon lloc de la candidatura amb la possibilitat de no ser elegit?
No. En absolut. En un primer moment vaig sentir alleugeriment. Era com si m’hagués tret un pes de sobre. No vaig sentir por. A la taula mai no em faltarà un plat de sopa ni se’m cauran els anells si he de fer de cambrer.

Creu honestament que Iceta podrà ser cap de govern?
Té moltes probabilitats. Si ell no ho és, qualsevol altra alternativa serà un veritable desastre.

Doncs, farà campanya en positiu per un partit que el va menystenir quan les bases havien confiat en vostè com a cap de llista…
Ara mateix Carles Castillo no és important. Vivim una situació excepcional i hem de batallar en contra d’aquells que ens han portat al precipici. Hem d’aglutinar tots els esforços possibles. Davant aquest escenari, reitero, Carles Castillo no importa una merda.

Catalunya està trencada
Quin és l’objectiu real d’aquestes eleccions?
Són, sens dubte, les més importants dels darrers 30 anys. El PSC s’ha d’esforçar per arribar al Palau de la Generalitat i aconseguir que Miquel Iceta, que és la persona més assenyada del panorama política català, sigui el proper president.

Catalunya és independentista?
Està trencada per la meitat. Hi ha un percentatge molt important que és independentista i que s’ha d’escoltar i intentar donar solucions a les seves inquietuds. Però cal tenir en compte que no hi ha una majoria absoluta en cap de les dues bandes, el que obliga al diàleg i a la negociació.

L’exdiputat diu que la justícia està polititzada

Vostè se sent còmode pertanyent al denominat bloc del 155?
Home… no!!! Però també he de confessar que quan es va començar a plantejar el 155 es parlava d’un escenari de 6 mesos sostinguts en el temps amb presència policial al carrer. Era una aberració. Però després de tot el que va passar entenc que calia una resposta efectiva per part de l’estat.

Cal alternativa més enllà del 155
Està d’acord, doncs, amb el 155…
No veia cap altra sortida a la dèria independentista. A l’escenari on ens trobàvem, en què s’havia trencat la convivència social, calia actuar. No oblidem que va ser el bloc independentista que ens va portar fins al desastre on ens trobem.

El president Puigdemont es troba a Brussel·les… no pot fer campanya normal…
Sembla una pel·lícula. Una patotxada. Va ser ell qui va decidir escapolir-se de la justícia.

Per cert, què fem amb els milers de ciutadans que surten al carrer…?
Hem d’escoltar-los. És obvi.

Però no s’està fent…
O potser no s’està escoltant l’altra part, la considerada constitucionalista. No oblidem que l’ocupació de la via pública s’ha fet sobretot per part de la gent independentista.

Com se soluciona aquest embrolli?
Cal un canvi profund de la constitució. Hem de donar un caràcter accentuadament federal. Cal canviar el Senat i l’estat de les autonomies s’ha quedat curt. És important donar també resposta a l’independentisme més moderat, el qual s’ha quedat sense alternatives. Urgeix la reflexió, el diàleg i el sentit comú.

 

PP responsable trencament d’Espanya
I qui pot liderar aquesta opció?
Els socialistes, sens dubte. El PP, malgrat les batzegades que està fent, és conscient que per salvar Espanya s’haurà de fer canvis constitucionals profunds, cas contrari serà el responsable del trencament d’Espanya.

Li agrada l’Espanya actual?
No, en absolut. No m’agrada l’statu quo actual. Faria una clara aposta per la República. S’hauria de donar la possibilitat que el poble triï entre la Monarquia i la República.

Vostè va escriure un tuit on es podia llegir que el seu pare li havia dit que amb el cabell llarg mani no encapçalaria una candidatura… Tenia raó…
Era una manera de prendre’m amb humor la meva pròpia desgràcia i de riure de mi mateix.

El Twitter sempre li ha jugat males passades. Avui és més ‘relaxat’ a l’hora de tuitejar?
He madurat, però no he perdut ni una mica de la meva passió ni dels meus principis.

Anirà al Parlament. Què defensarà allà? Insistirà en el monotema… en contra la independència?
Vull defensar els temes socials, els que preocupen els sectors més desfavorits.

Portaria el llaç groc
Qui guanyarà les eleccions el 21D?
Esquerra Republicana. El PSC, Junts per Catalunya i Ciutadans estarem molt igualats.

Portaria el llaç groc a la solapa?
Sí, de fet vaig assistir a alguna manifestació on s’ha demanat l’alliberament dels ‘Jordis’ i dels consellers empresonats.

Hi ha presos polítics?
No. Són presos per fer política.

La justícia està polititzada?
Sí. En aquests moments sí. Depèn de qui, ja justícia no actua de la mateixa manera ni amb la mateixa rapidesa. L’estàndard de la llibertat d’expressió està baix al nostre país i això em preocupa.

Alcaldable…
Vostè es veu lluitant per ser alcalde de Tarragona en les eleccions del 2019?
Ni idea. Ara estic concentrat a Barcelona.

Això vol dir que no serà candidat en les municipals del 2019?
No he dit això.

Carles Castillo va ser regidor a Tarragona

Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Crec que a tothom li agradaria ser alcalde de la seva ciutat.

Creu que tindrà possibilitats mentre estigui Fèlix Ballesteros?
L’alcalde Ballesteros és un líder potent i per tant és difícil fer-li ombra.

Estaria disposat a fer-li ombra?
No crec que aquesta situació sigui possible.

I es veu fent ombra a Bego Floria?
És una situació de ciència-ficció que no vull alimentar.

Però si Bego Floria és alcaldable vostè s’hi presentaria?
Sondejaria la militància.

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2017

És de tots conegut que el PSC va desbancar Carles Castillo de cap de llista per Tarragona, substituint-lo per la vallenca Rosa Maria Ibarra. Fa dies que l’exdiputat romana en silenci, digerint el cop inesperat de la comissió de llistes quan a Tarragona tot estava encarrilat perquè repetís com a cap de llista a les eleccions del 21D.

Rosa Ma. Ibarra serà la cap de llista

Després d’uns quants dies de silenci, reflexió i meditació, Carles Castillo ha decidit enviar una carta a la militància socialista, on manifesta que li va sorprendre el canvi d’última hora. En la missiva, a que ha tingut accés el nostre digital, l’exregidor i actual diputat, reconeix que “m’hagués il·lusionat i enorgullit molt tornar a encapçalar un projecte comú” compartit per la majoria de la família socialista.

Castillo se sent trist i decebut amb la direcció del partit, sobretot per la manera de fer. “No mentiré, les formes no van ser les millors i crec que molts de nosaltres ens vam sentir impotents i enfadats al veure com els despatxos ens treien allò que primer les agrupacions, i el consell de federació després, vam votar i aprovar per unanimitat”.

No obstant, quan molts militants pensaven que Castillo es rebel·laria i s’enfrontaria a un partit que, un cop més no ha respectat la decisió no la voluntat de les bases, el socialista diu que accepta el canvi, evitant d’aquesta forma polèmiques innecessàries que no contribueixen en res de positiu. Promet que es deixarà  “tota l’ànima per defensar la candidatura socialista”.

Castillo i Iceta en un miting

Justifica la seva decisió, tot dient que “la situació actual del país ens obliga apartar les discrepàncies orgàniques per centrar-nos en allò que totes i tots volem: un PSC fort i decidit a governar Catalunya per tal que la convivència i el civisme tornin a imperar al nostre territori”.

Carles Castillo, intentant allunyar-se de conflictes, demana “confiança” a la militància, la qual és “un pilar fonamental del partit” i per tant “us necessitem mobilitzats” per fer front el moment històric que viu Catalunya.

Castillo, decebut i ferit per les formes com s’han elaborat les llistes, promet, malgrat tot,  continuar lluitant i treballant per “un PSC d’esquerres, de la militància i valent que acabi amb la política de blocs que PP i independentistes han creat”.

El nostre digital ha contactat amb Carles Castillo, però el diputat ha dit que no vol alimentar cap polèmica amb el partit i que, ara mateix, encara que no s’hagi entès algunes actituds, cap “unitat”.

 

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2017

El PSC a Tarragona demana que es reprovi al Govern de la Generalitat per haver trencat l’Estat de Dret a Catalunya, incomplint la sentència del Tribunal Constitucional on li demanaven aturar i suspendre el referèndum.

L’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros

Els socialistes tarragonins han decidit, sis dies després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, presentar una moció de condemna i rebuig a les accions policials del passat 1 d’octubre.

La moció, presentada amb caràcter d’urgència pel plenari del proper dilluns, pretén censurar enèrgicament la barbàrie policial contra civils.

Pels socialistes els incidents en forma d’agressions policials van ser “desmesurades i desproporcionades cap a ciutadans i ciutadanes que pacíficament es trobaven concentrats” el passat 1 d’octubre. A més a la moció “se solidaritzen i mostren tot el suport amb els ciutadanes i les ciutadanes que es van concentrar i manifestar, però sobretot amb centenars de víctimes que van resultar ferides com a conseqüència de la brutalitat policial.

En la línia ja apuntada pel PSOE, els socialistes que governen a Tarragona reclamen que “s’aclareixin i es reprovin als responsables polítics de l’operatiu, ja que no van ser capaços de donar compliment a l’ordre judicial d’impedir un referèndum, suspès pel TC, sense garanties i convocat de forma unilateral, sense l’ús de la força”.

Per últim, els del partit de la rosa reclamen als Governs de Catalunya i Espanya diàleg, acords i propostes per a donar solució al conflicte existent.

La moció del PSC no fa cap referència al vaixell, atracat al Port de Tarragona, que allotja alguns policies nacionals. alguns dels quals van atonyinar tarragonins.

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

En aquest sentit, en el que portem de 2017, s’han decretat 160 ordres d’expulsió.

El diputat Joan Ruiz

Des de que Mariano Rajoy és president del Govern s’han decretat un total de 1.962 ordres d’expulsió d’immigrants que vivien a les comarques tarragonines. Aquestes xifres les ha fet públiques el diputat socialista al Congrés dels Diputats, Joan Ruiz.

D’acord amb Joan Ruiz, “la resposta del Govern arriba la setmana en què hem conegut que el mateix executiu del PP ha incomplert el seu compromís en relació amb l’acollida de refugiats, un compromís ferm que es va assumir davant la UE però també per complir el conveni de Ginebra i evitar les imatges espantoses que ens arriben contínuament de persones mortes, ofegades, al Mediterrani.”

Un incompliment que per al diputat socialista és “indigne. El Govern del PP ens avergonyeix davant del món i aplica per la via dels fets consumats una política immigratòria que cada dia s’assembla una mica més a aquella que defensa l’extrema dreta alemanya o el senyor Trump.”

Cal recordar que el nombre total de refugiats que ha estat capaç d’acollir l’executiu de Rajoy és tan sols el 12% del total que es va comprometre solemnement a acollir, tal i com exigeix la immensa majoria de ciutadans d’aquest país. “No ens mereixem aquest Govern”, ha reblat Ruiz.

El diputat socialista ha demanat que el PP canviï amb urgència el seu model de gestió migratòria. En aquest sentit, ha explicat que “a diferència de la dreta, que exclou i propicia l’enfrontament entre els persones pel seu origen, per als socialistes la cohesió i la convivència, també a la societat de les comarques tarragonines, són elements essencials per garantir la convivència, la tolerància i el civisme.”

En aquest sentit, ha reiterat el compromís socialista de “combatre des de la democràcia els discursos racistes, xenòfobs i populistes que donen alè a la desconfiança i l’odi cap a la pluralitat, adaptant la llei d’igualtat de tracte i no discriminació a la normativa”.

En relació a les expulsions ha recordat la posició del PSC que defensa el tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers a nivell europeu i el respecte escrupolós als drets humans de les persones que es troben internades en aquests centres avui dia.

 

 


REDACCIÓ13 Març, 2017
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

 

OPINIO1 – Ara que al PSC renovem direccions locals i de Federació veig que en massa ocasions es confon diferents sensibilitats amb diferents afanys personals de poder que poden ser legítims i fins i tot necessaris però que no són representatius del nostre electorat actual i futur.  Dit d’una altra manera, la suma de molts projectes personals en executives de desenes de companys i companyes no significa suma de formes de veure , entendre i planificar i practicar el socialisme.

D’aquestes n’hi ha quatre o cinc, no més. Xavier_Sabaté_opinióAls països on hi ha partits socialistes o que s’hi assemblen, és aquest el nombre de “sensibilitats“. En realitat són – allà – veritables  corrents d’opinió que representen diferents sectors de la societat i que per tant, contribueixen a sumar, agregar, activar persones que simpatitzen amb diferents formes d’entendre la lluita política socialista, sensibilitats, formes diverses i complementàries d’ entendre el socialisme per representar millor àmplies capes de la població que ens haurien de tornar a encaminar cap a la majoria.
Volem representar la majoria o una part petita de l’esquerra a Catalunya? Tan de bo el socialisme català i espanyol sigui capaç d’aplegar la diversitat de pensaments diferents de l’esquerra. I això no s’aconseguirà no només tolerant la diversitat i el pluralisme en el si dels partits sinó fomentant-los  i valorant-los com a positius. M’agradaria sentir els i les nostres dirigents intervenint en aquesta línia.

2 – En aquest mateix sentit , no entenc aquesta “neutralitat” de la majoria de dirigents del PSC en el procés de primàries del PSOE. Els líders d’un partit són elegits perquè liderin opinant, intervenint, aportant. Tenen més informació i més hores de dedicació a la política, més capacitat d’influència. Han de generar opinió i l’han d’emetre.

L’alcaldessa de París n’és un bon exemple. S’ha manifestat a favor d’un dels dos candidats presentats fins al moment. Ho ha fet amb naturalitat com serà natural que intervinguin altres en el mateix o en diferents sentit . Crec que en aquests moments el PSC necessita de les aportacions de tothom i més encara dels seus i les seves dirigents. Algú dubta que segons quin sigui el resultat de les primàries del PSOE al PSC li anirà molt malament? A què ve aquesta “neutralitat“?

3 –  L’acord amb la gestora del PSOE no s’ha plantejat adequadament des del meu punt de vista.

  1. a) Tot allò que afecta al protocol de relacions signat i aprovat en un Congrés fa 39 anys no es pot modificar sense haver-ho plantejat al menys al Consell Nacional del PSC.
  2. b) Encara menys es pot signar amb una Gestora que té – o hauria de tenir perquè ja sabem que aquesta decideix fins i tot facilitar un govern al PP – competències limitades en el temps i en els continguts
  3. c) La personalitat pròpia del PSC ha quedat afeblida es miri com es miri. En 38 anys no hem permès que ningú ens digués amb qui ens havíem d’aliar per acudir a unes eleccions ni amb qui havíem de pactar posteriorment. A partir d’ara ho haurem de posar en comú i tothom sabem que amb aquesta nova manera de procedir obrim la porta a altres maniobres perquè es pugui influir en les decisions del PSC.
  4. d) El nostre perfil queda difuminat , ciutadans que llegeixen i escolten i pensen saben que a partir d’ara el PSC s’aliarà no amb qui creguem més adient sinó amb qui creguem més adient el PSC i el PSOE i que per tant decidim dos i no un. I que desprès els pactes també els decidirem conjuntament dos i no un.
  5. e) A mi em sembla que molta gent s’ho pensarà abans de votar-nos i que ens serà més difícil recuperar la confiança dels milers d’homes i dones que pretenem tornar a convèncer.
  6. f) El PSOE no es un fi, com tampoc no ho és el PSC sinó un instrument al servei de la població i crec que la nostra relació amb el PSOE no s’ha d’establir des de la por a que no s’enfadin sinó des de la lleialtat i la confiança que suposa una relació federal pensada en la gent. O practiquem el federalisme ja al nostre interior o no serem creïbles ni en el si de les nostres pròpies files

4 – Ja es veu que la intenció dels tres punts anteriors és fer les coses diferents per recuperar la majoria . Aquest punt darrer també. Si volem de veritat tornar a ser majoritaris no podem continuar fent les mateixes coses i els mateixos discursos. Ni veure’ns al costat de la dreta del PP i de Ciutadans. Els nostres pactes no poden ser “ amb tothom” i a més fer gala d’aquesta suposada capacitat o versatilitat.

Hem d’assenyalar  els pactes i les aliances del futur ja des d’ara. Els companys alemanys del SPD ja van començar a preparar les aliances amb altres grups d’esquerra i ecologistes l’any passat i les eleccions no les tenen fins a l’octubre. Suggereixo una reflexió sobre aquesta qüestió.
La ciutadania ens demana canvis. Les enquestes són tossudes.

Xavier SABATÉ

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter