Arxius de Pedro Sánchez | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Agost, 2019
pedro_sanchez2.jpg

Habitualment parlo i escric de política local i tracto de treure punta dels afers de casa nostra. Avui faig un salt d’escala i passo a parlar de política nacional, i més explícitament de la desencertada estratègia de Pedro Sánchez,  a qui considero un autista polític, un pèssim estratega i un estadista miop.

Les passades eleccions generals van dibuixar un escenari fragmentat, amb uns resultats que fan necessari establir polítiques d’aliances. Hi ha a qui li costa reconèixer que els resultats obtinguts provenen directament de la voluntat popular de les ciutadanes i ciutadans.

D’aleshores ençà tota l’estratègia de Pedro Sánchez ha consistit en torpedinar pública i mediàticament la figura de Unidas Podemos per terra mar i aire i desprestigiar la figura de Pablo Iglesias.

Sánchez des d’una postura molt narcisista i egòlatra es pensa atorgat el dret a ser investit sense donar res a canvi, sense acceptar tenir ministres d’altes partits, dient qui si i qui no pot formar part del seu govern. Ha fracassat per dues vegades en la investidura i vol fer pagar els plats trencats als seus hipotètics socis naturals, sense adonar-se que qui ha fracassat és ell, en tant que candidat a superar la investidura i formar govern. Un Sánchez que només sap prescindir d’hipotètics aliats: prescindeix de Podemos, prescindeix dels vots de forces catalanes com esquerra i junts per Cat, sense fer cap gest en clau procés, prescindeix de bascos, prescindeix de tothom.

Mentretant les opcions de dretes (Ciutadans, PP i Vox) van cristal·litzant en escenaris d’alternança allà on poden, i una hipotètica repetició d’eleccions podria donar el tomb a la situació. A més de condemnar més de 45 milions de persones a no tenir govern, posa tots els ingredients perquè l’alternança agafi força i desgasti més si cap la seva ja erosionada figura. Però ell, erra que erra, passeja el seu autisme polític fent reunions amb sectors socials on reclama, un cop més als quatre vents la pràctica “obligació” dels altres a fer-lo president. Sánchez crema cartutxos i poc a poc es va posant en un cul de sac que pot per petar-li als morros.

En tot cas el seu govern i ell com a president, en cas que prosperi una futura investidura al setembre neix tocat, feble i dèbil. Un president dèbil i un govern dèbil són males eines per encarar els reptes que tenim al davant, però a Sánchez no sembla importar-li un carall. No s’adona però està sol perquè ha cremat tots els possibles suports. No tardarem massa a que des de dins del seu partit li comencin a créixer altre cop els enans, demanant el seu cap.

Ernest PARÍS
És politòleg

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2019
ricard-1280x960.jpg

El president del govern espanyol en funcions ha fracassat en la primera votació de la seva investidura. Només ha tingut el vot favorable del seu propi partit. El seu fracàs ha estat merescut. Aquest Pedro Sánchez, que opta a la presidència del govern, no m’agrada ni åm convenç. La seva arrogància i (poca) capacitat de dialogar i negociar l’han deixat en evidència.

És un polític de molt poc fiar. És com un llop vestit de corder. Se sent més còmode a bord del Falcon que resolent problemes. En públic diu una cosa i en privat en pensa i en diu una altra. Li agrada fer-se la víctima i empra un to pausat i serè per guanyar-se la confiança dels espanyols. El que va fer amb Pablo Iglesias no té nom. És d’una baixesa política inacceptable. Va fer allò que va criticar a Ciutadans. Va imposar un cordó sanitari al líder d’Unides Podem amb l’excusa del conflicte català. Aquest Pedro Sánchez no m’agrada.

Els seus posicionaments canvien segons les seves necessitats de supervivència política. Només cal analitzar l’hemeroteca per adonar-nos que quan estava a l’oposició va dir el contrari del que diu ara. Pedro Sánchez em fa més por que Mariano Rajoy. Almenys l’anterior president deia una cosa i la mantenia. Pecava per ignorar els problemes i no buscar solucions, però tots sabíem el que pensava. De Sánchez realment no sabem què podem esperar.

Quina actitud tindrà vers Catalunya? Tindrà voluntat real de diàleg? Voldrà seure a negociar amb els independentistes? Aplicarà (sense pal·liatius) el 155? Reconeix que Espanya té un problema polític, el qual necessita una sortida política?

Honestament aquest Pedro Sánchez no em genera confiança. Entenc el comportament dels podemites i la seva desconfiança. Si no sabem amb exactitud les línies programàtiques del seu futur govern i la manera com tractarà els seus possibles socis, entenc que el més encertat i aconsellable seria una nova convocatòria electoral el 10 de novembre.

Potser així baixarà del seu pedestal i serà una mica més humil. L’arrogància i la pedanteria  manifestades per Pedro Sánchez no ens ajudaran. Ans al contrari. Ens poden complicar la vida a tots.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ23 Juliol, 2019
pedro_sanchez.jpg

El candidat Pedro Sánchez

El candidat del PSOE a la presidència del Govern espanyol no ha aconseguit els vots necessaris per ser investit en aquesta primera votació. Pedro Sánchez, que necessitava majoria absoluta per aconseguir-ho, haurà d’esperar fins a dijous a la tarda quan es produirà una segona votació en què necessitarà majoria simple.

Després d’un matí de missatges contradictoris, els diputats de Unides Podem han decidit finalment abstenir-se en la primera votació com un gest més per facilitar la negociació. No obstant això, Irene Montero, que ha votat telemàticament, ha optat pel No.

Els diputats d’Unides Podem s’han abstingut a l’espera que el PSOE es mogui de cara a la segona votació, la qual tindrà lloc dijous a la tarda.

Per la seva banda, Carmen Calvo, en declaracions a la premsa al pati del Congrés, ha dit que el PSOE continuarà amb les negociacions “fins a l’últim minut” i ha puntualitzat les declaracions de Pablo Iglesias sobre el paper “merament decoratiu” de la seva formació en un possible Govern.

Calvo ha dit que el PSOE accepta una vicepresidència per Irene Montero i que això es va posar sobre la taula.

 


REDACCIÓ18 Juliol, 2019
ricard_checa.jpg

És normal que els ciutadans confiïn tan poc en la política i en els polítics. Aquesta manca de confiança i divorci entre els elegits i els electes es deu a la poca credibilitat de la classe política. Els ciutadans són conscients que les seves dacions o opinions només són tingudes en consideració durant els actes electorals. Després són tractats com un zero a l’esquerra. La població ja no es veu reflectida en els seus representats polítics.

Estaria bé que els polítics, una vegada a la vida, fessin cas a la voluntat popular. El pròxim dilluns, el president del govern espanyol en funcions, el socialista Pedro Sánchez, es presenta a la investidura sense fer cas a la vox populi. El dia de les eleccions, els ciutadans concentrats a les portes de Ferraz li demanen que «amb Rivera, no». Però Sánchez ara està fent tot el contrari del que demanaven els seus votants. Busca el suport de Ciutadans (i fins i tot del PP) per ser investit president de l’executiu.

Entrevista al Pedro Sánchez

He de confessar que Sánchez m’ha decebut per la seva manca de personalitat i de paraula. Si molts dels que el van votar haguessin sabut que volia arribar a acords (puntuals o no) amb Ciutadans, mai no li haurien donat suport. El més decebedor és que els polítics diuen una cosa en campanya i fan exactament el contrari després de les eleccions. I això fa que els ciutadans esdevinguin desconfiats i incrèduls.

Si repassem l’hemeroteca, ens adonem que Pedro Sánchez és un home que no compleix la seva paraula. És un encantador de serps, un venedor de fum. Honestament, crec que no és positiva una convocatòria anticipada d’eleccions, però tampoc és un escenari que m’espanti. Si els espanyols tornen a ser citats a les urnes, potser Pedro Sánchez i el PSC no tindran la mateixa sort que el passat 28 d’abril.

Jo estic realment cansat i avorrit dels polítics que no tenen paraula. Haurien de ser desterrats de la política perquè no fan cap favor a la credibilitat de la gestió pública. S’hauria de canviar la llei per donar més importància a la voluntat popular. Però dedueixo que els polítics no estan per aquesta labor… malauradament…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ8 Maig, 2019
pedro_sanchez-e1557310945797.jpg

Tothom ho tenia clar, però les sospites no s’han esclarit fins que el protagonista ho ha fet públic. Estem parlant de l’exregidor de Ciutadans, Pedro Sánchez. Va abandonar el grup municipal taronja per anar al Grup Mixt, després de saber que al partit d’Albert Rivera no li reservaven un lloc. Des de llavors, l’exregidor va estar apropant-se al Partit Popular. El vam poder veure, a primera fila, en el míting de Pablo Casado a Tarragona.

Pedro Sánchez amb José Luis Martin

Sánchez ha sorprès molts dels assistents quan aplaudia totes i cada una de les propostes anunciades pel líder de PP i candidat conservador a ocupar el Palau de la Moncloa. Ara, i de forma més desacomplexada, Sánchez ja es passeja pel PP com ‘Pedro por su casa’.

Per evitar malentesos i clarificar l’actual situació, l’exregidor de Ciutadans ha publicat al seu compte de Facebook un missatge, on es fotografia al costat de l’alcaldable José Luis Martin. El tècnic sanitari, en el seu missatge, explica que va comentar personalment, en tertúlies, a representants d’entitats, a paradistes, a alguns comerciants, a bars i a mercats que donarà suport a la candidatura liderada pel conservador José Luis Martin.

El seu suport es deu a l’eficàcia, al treball, a la seriositat, al rigor i a predisposició per millorar la qualitat de vida dels tarragonins demostrada pel candidat del PP. “Estic completament decidit a donar-li suport (a José Luis Martin)”, entre altres coses per la feina feta i per la humilitat que ha demostrat en els darrers anys, solucionant els problemes i necessitats dels ciutadans.

Pedro Sánchez es manifesta disponible per donar més detalls sobre les “qualitats” del candidat popular.

 

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019
batet_ministra.jpg

La cap de llista del PSC per Barcelona i actual ministra d’Administracions Públiques, Meritxell Batet, ha assegurat que la voluntat dels socialistes és poder governar en solitari amb “majories parlamentàries més o menys estables”.

 Sánchez amb el periodista Ricard Checa

Batet s’ha dirigit a ERC per demanar-li que els seus 15 diputats siguin útils i no serveixin per “bloquejar” polítiques. Per la seva banda, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Rufián ha dit que Pedro Sánchez ha de decidir si respecta o traeix els votants del PSOE, en referència a un pacte entre socialistes i PSOE.

El número 2 d’ERC, i dona de confiança de Pedro Sánchez,  ha reiterat que els republicans demanen una taula de negociació per parlar del referèndum i d’iniciatives per aixecar les causes judicials contra líders independentistes.

 


REDACCIÓ28 Abril, 2019
jordisalvador3.jpg

ERC podria ser clau per la constitució del nou govern a Espanya. Els republicans, a hores d’ara, són la força més votada a Catalunya. Segons les primeres enquestes, ERC ocuparia el primer lloc, posicionant-se davant del PSC i de Junts per Catalunya. L’efecte Arrimades no hauria resultat, ja que Ciutadans obtindria el mateix nombre de diputats. Ara mateix, el PP pateix la pitjor caiguda de la seva història a Catalunya. Podrien perdre 6 dels 7 diputats que tenen.

Pedro Sánchez el president del govern espanyol

Tot i així, l’escó de Cayetana Álvarez de Toledo podria quedar fora del Congrés dels Diputats. L’eufòria a les seus dels partits a qui les enquestes els posicionen com a guanyadors comença a ser una realitat. Per contra, el silenci i la incredulitat en el PP i Junts per Catalunya són els grans protagonistes. Vox i el Front Republicà serien la gran novetat.

El sondeig, encarregat per RTVE i les televisions autonòmiques de la FORTA i elaborat per GAD3 a partir de 12.000 enquestes telefòniques, a Catalunya assigna a Podem 8 escons, 5 a Ciutadans, altres 5 a Junts per Catalunya i 2 a PP.

Jordi Roca podria perdre deixar de ser diputat

Per províncies, a Barcelona guanyarien els socialistes, amb 8-9 diputats, situant-se per davant d’ERC (6-7), Podem (6), Cs (4), JxCat (3), PP (2), Vox (1) i Front Republicà (1), la candidatura sobiranista que lidera Albano Dante Fachin.

A Tarragona, el PSOE i ERC lideren les enquestes, amb 2 escons cadascun, seguits de Podem i Ciutadans, també amb un diputat cadascun. El PP i Junts per Catalunya quedarien sense representació a Tarragona.

A Girona, la formació guanyadora seria ERC, amb 3 escons, seguida del PSC, amb 1; JxCat, amb 1, i Podem, també amb 1.

Ferran Bel podria quedar-se a les portes del Congrés

Finalment, a Lleida, ERC guanyaria els comicis, amb 2 escons, mentre que socialistes i JxCat obtindrien un diputat cadascun.

En les eleccions generals de 2016, la força més votada a Catalunya va ser en comú Podem, la plataforma de confluència d’esquerres d’ICV, Podem, EUiA, Barcelona en Comú i Equo, amb 12 diputats, seguida d’ERC, amb 9 escons, i l’antiga Convergència, amb 8.

El PSC va aconseguir 7 diputats, mentre que el PP va aconseguir 6 i Ciutadans al maig.

 


REDACCIÓ18 Abril, 2019
CASADO_SANCHEZTGN-1280x960.jpg

Llegó Pablo Casado a Tarragona para operar de sexo político a Pedro Sánchez, que ha pasado del naranja al azul en menos tiempo que Kiko Rivera cambia de novia. Este Pedro Sánchez –planta digna del ya marchito jardín vertical de la ciudad –, no ha digerido nada bien la decisión de Rubén Viñuales de apartarle de la lista electoral de Ciutadans, de la nómina municipal, de las paguillas de organismos varios y del barniz purpúreo de concejal.

Pedro Sánchez, l’exregidor taronja fotografiant-se amb Casado

Y es que tiene razón Pedro Sánchez al indignarse por su condición de defenestrado después de haberse costeado una buena colección de trajes y corbatas para actos varios. ¿Cómo va a amortizar la inversión fuera del salón de Plenos?

Pero ahí entra el valor seguro no cotizable, Pablo Casado, para hacer economía de escala y dejarse “robar” un selfie por Pedro Sánchez, ese líder vecinal del submundo. ¿Se imaginan el morbo de Casado viendo a un “pedrosánchez” entregado a su imagen y semejanza?

¿Se imaginan el morbo de Casado viendo a un “pedrosánchez” entregado a su imagen y semejanza?

Mientras la derechita se intercambia saltimbanquis, a la izquierdorra se le viene abajo la erección electoral de las municipales, que anunciaba un orgasmo de los de enmarcar. Puede que sea por ese exceso de testosterona que Colau tantas veces repudia, o bien se debería a la incapacidad para tener sexo político sano, que tan habitualmente muestran los podemitas -salvo su pareja de referencia de Madrid- la cuestión es que, en Tarragona, en esta nueva ocasión electoral, tampoco van a dar la talla. Y aunque el tamaño no importa, fertilizar con suficientes votos la urna sí.

Tampoco pierden comba los hijos no reconocidos de lo que fue Convergencia. Por un lado, aparece “Centrats per Tarragona”: zurcido de retales de UDC y retales de Ara Tarragona, donde la aguja la pone Convergentes de Gordó y el hilo, Lliures de Fernández Teixidor. De todo eso sale un Prometeo electoral pírrico y pitorréico que encabeza un críptico Carlos Calderón.

David Varona és el cap de llista d”Ara Tarraco 5 estrelles’

Por otro lado, ‘Ara Tàrraco 5 Estrelles’: mezcolanza alquímica de las siglas Ara Tarragona con un grupo de jóvenes arribistas capitaneados por el joven arquitecto David Varona, independiente y libre de ligaduras… si exceptuamos que trabaja para el despacho Milá. Qué cosas, ¿eh?

Este grupo repentino y rocambolesco de 5 Estrellas más bien parece un sospechoso vientre de alquiler

Ara Reus es una formación municipalista de cierto éxito en Reus que, legítimamente, intentó clonarse en Tarragona mediante reproducción asistida y con un donante voluntario como fue Emili Rivelles. Sin embargo, lo de este grupo repentino y rocambolesco de 5 Estrellas más bien parece un sospechoso vientre de alquiler. Salir de la nada… o de un tentacular despacho de arquitectos con intereses tan privados como inescrutables, poco parece que tenga que ver con la preocupación por la ciudad y mucho con la de sus proyectos urbanísticos más libidinosos.

Me genera un serio desasosiego observar que las novedades de la semana surgen de las cloacas de la política, de sus tanatorios y de sus laboratorios más siniestros. No obstante, no duden que ahí estaré yo, James Font, para descubrirles la cara oculta de las cosas.

James FONT

 


REDACCIÓ17 Abril, 2019
pablo-Casado_pedro-Sanchez-1280x720.jpg

Si diem, sense matisos, que Pedro Sánchez ha assistit i aplaudit (com ningú) cada una de les afirmacions i promeses electorals del líder del PP, Pablo Casado, el fet és susceptible de curiositat i fins i tot té un punt morbós.

Pedro Sánchez fotografiant-se amb Casado

La informació no és falsa, però requereix un esclariment. És cert que Pedro Sánchez ha estat de cos i ànima en la Casa Canals on ha tingut lloc el míting de Pablo Casado. Ha aplaudit energèticament i en més d’una ocasió assentia amb el cap quan escoltava les promeses del presidenciable conservador. El que no és cert i pot dur a confusions és que el Pedro Sánchez sigui el candidat del PSOE a presidir el govern espanyol. El Pedro Sánchez a què ens referim és l’exregidor de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona.

No és la primera vegada que l’exregidor taronja- ara al Grup Mixt – retuiteja missatges del PP. No obstant això, és el primer cop que Sánchez assisteix, aplaudeix i es fa fotos amb el líder del PP i candidat a La Moncloa. Per aconseguir un selfi, Pedro Sánchez no ha dubtat en ficar-se al ben mig dels forofos del candidat natural de Palència.

L’exregidor taronja ha assistit al miting des de primera fila

L’exregidor del partit d’Albert Rivera ha assistit al míting dels conservadors populars des de la primera fila, just al costat de la regidora de Turisme, la popular Inma Rodríguez. Al tarragoní de ben segur que li fa mal les mans de tant aplaudir.

Avui hem pogut veure un Pedro Sánchez somrient i realment entregat. Sigui com sigui, és la primera vegada que Pedro Sánchez i Pablo Casado coincideixen en un miting polític.

Ara caldrà veure si el Pedro Sánchez (el socialista) acceptarà el repte de Casado d’acceptar un cara a cara.  Temps al temps…

VIDEO


REDACCIÓ5 Abril, 2019
PedroSanchezCS-1280x960.jpg


Pedro Sánchez, el regidor de Ciutadans que – el passat dimecres – es va donar de baixa del partit d’Albert Rivera i passar al Grup Mixt de l’Ajuntament de Tarragona després de saber que no compten amb ell per les municipals del 26 de maig.

Pedro Sánchez es va donar de baixa del partit taronja

En una entrevista concedida a La República Checa, el regidor es confessa decebut amb el portaveu municipal del partit, Rubén Viñuales. Diu que, després d’haver treballat per a la ciutat i perquè Viñuales arribés a l’alcaldia de Tarragona, no es mereixia que el dispensessin. Viñuales li va proposar un càrrec d’assessor, tot i no figurar en les llistes. Sánchez nega haver-se ofert a cap altra formació política. Tot el contrari: afirma que hi ha partits que s’han posat en contacte amb i que li han proposat liderar un projecte electoral.

No parla malament de Rubén Viñuales però li atribueix alguns ‘tics’ que solen aparèixer quan una persona té poder i és jove. Considera que Ciutadans va cometre un error no haver pactat amb Ballesteros, tal com ho va fer el PP.

En la conversa mantinguda amb el nostre digital, Pedro Sánchez insisteix en la necessitat d’apostar per un canvi en l’alcaldia de Tarragona. Entén que Ballesteros ja és història i que Tarragona mereix més i millor. No sap si votarà a Ciutadans, només sap que, al carrer, hi ha gent que li pregunta: “Pedro, i ara, si tu marxes, a qui voto?”.

TOTA L’ENTREVISTA




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter