Arxius de opinió | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Març, 2020
nachogarcialatorre1.jpg

 Com sempre passa a la vida és en els moments difícils que cadascú demostra realment el que val, tan individualment com col·lectivament. I en aquests dies en què la pandèmia ens està colpejant amb tanta cruesa els joves d’aquest país hem reaccionat amb una manifestació col·lectiva de valor i de solidaritat envers els més febles que realment impressiona.

I vull destacar-ho perquè tots haureu sentit dir per part de determinats cercles més aviat conservadors que els joves érem “insolidaris, individualistes, egoistes, etc.” i que només ens preocupàvem per les nostres coses. I no és així. Estem demostrant que sabem respondre i estar a l’altura dels pitjors desafiaments. Aquests dies són molts i moltes els joves que tenen cura dels seus avis, que els van a fer la compra i deixen les bosses amb els aliments a la seva porta i que fan el mateix amb els seus veïns més grans que viuen al mateix edifici.

Em refereixo a la multitud de joves que s’han ofert per fer tasques de voluntariat. Als valents estudiants de medicina o infermeria que han anat voluntàriament als hospitals. A tots aquells que proposeu activitats a les xarxes, de manera altruista, per cobrir el lleure en aquests temps de confinament. Parlo també dels que tenen cura dels més petits, tranquil·litzant-los i donant-los esperança ara que la seva quotidianitat s’ha vist alterada. Són només uns exemples, entre mil, que demostren que els joves som, no només el futur, sinó el present d’aquest país.

Gràcies a tots aquells que esteu responent amb civisme i disciplina social a les mesures que ha hagut d’emprendre el Govern per aturar la propagació del virus. Des de la JSC us encoratgem a seguir exercint aquest impressionant exemple de coratge que esteu demostrant. Com a joves, i per tant, persones molt actives a les xarxes socials us demano que no difongueu i no doneu credibilitat a les informacions falses que desautoritzin els criteris científics. Aquesta batalla contra el virus té molts fronts i un d’aquests, no menor, és el de les ‘fake news‘ que també són un aliat de la pandèmia.

Tristament, com haureu comprovat, hi ha determinats agitadors de l’odi que no han estès que estem davant d’una emergència sanitària mundial sinó que aprofiten la difícil situació que estem patint per intentar ridiculitzar al Govern. Tots i totes sabem que aquest esforç col·lectiu que estem fent no va de criticar o elogiar a un Govern o a un determinat líder polític, va de salvar vides, així de clar. I la vida dels nostres avis i àvies, dels nostres familiars i amics, la de tots i totes, és molt més important que qualsevol divergència política que, sincerament i tenint en compte la dimensió de la crisi que estem patint, ara no serveix per a res.

En conseqüència, perseverem tots en l’esforç que estem fent. Ho ha resumit molt bé el president Pedro Sánchez: tots aquests esforços i sacrificis valen la pena per salvaguardar la salut de les persones, recuperar com més aviat millor la normalitat i la nostra forma de viure. No hi ha solucions màgiques, ni ningú té poders sobrenaturals. El que sí que tots i totes tenim és la determinació de seguir perseverant fins a derrotar al virus. I no ho farem per por, sinó perquè estem convençuts que el que estem fent és necessari per salvar vides.

I sou molts i moltes els joves, com tu que està llegint aquestes línies, que contribuireu a assolir aquesta necessària victòria de la vida sobre la mort. No feu cas d’aquells que tan sols són capaços d’expressar-se en termes d’odi. Vosaltres esteu molt per sobre i sou molt més grans que els corifeus del rancor. Vosaltres –tots nosaltres units- podeu fer que sortim enfortits d’aquesta crisi. Aquesta ha de ser l’essència de la dura prova que estem passant.

En lloc de criticar-ho tot i a tothom, o de lamentar-se sense fer absolutament res, lluitem junts per tornar-nos a aixecar sense deixar ningú abandonat a la cuneta. Això és que el que ens fa ser com som, joves solidaris i amb ideals que volen bastir una societat millor. Gràcies a tots i totes aquells que amb el vostre exemple diari ho esteu fent possible.

Nacho García
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ30 Març, 2020
IMG_7868-1280x719.jpg

 Fa uns 10 anys esclatava la crisi de la bombolla Inmobiliaria. Trontollava el sistema financer i, amb ell, els fonaments de l’estructura capitalista. En comptes d’aprofitar la situació per fer una esmena a la totalitat i promoure un nou paradigma productiu i econòmic, es va optar per salvar la banca i fer “polítiques d’austeritat”, eufemisme per justificar les retallades en drets laborals i socials. Les classes populars van pagar la crisi i els bancs van sortir-ne enfortits,  juntament amb les doctrines neoliberals.

L’embrió dels moviments socials combatius protagonitzats pels indignats del 15M i la PAH justament es van forjar com a resposta a la barbàrie. Vam presenciar la desaparició de l’anomenada classe mitjana, els sous mileuristes van passar a ser considerats valuosos i l’accés a un habitatge digne un privilegi. El negoci immobiliari va virar, trobant la clau per assolir beneficis en l’explotació feroç del mercat del lloguer. L’encariment dels preus del lloguer, els desnonaments encoberts o la proliferació dels pisos turístics que provoquen l’expulsió de les veïnes del seus barris són la instantània d’aquest segle XXI.

Des de llavors, l’administració, lluny de donar respostes, s’ha mantingut al costat dels interessos immobiliaris, i a dia d’avui té encara pendent la creació d’un parc públic d’habitatge que pugui garantir un lloguer de preu social.

És en aquest context, que la crisi sanitària sobrevinguda amb la COVID-19, com va passar el 2008, torna a evidenciar els deures pendents dels diferents governs i del mal anomenat “estat del benestar”. Són moltes les persones que han perdut la seva feina, que han deixat de percebre ingressos i que han esdevingut nous usuaris de serveis socials. L’estructura per donar resposta a les necessitats més urgents de la població es troba totalment desbordada i l’allau de nous casos serà una constant que anirà a més.

On queda el pla de xoc de mesures socials de l’anomenat “govern més progressista de la Història”? No veiem cap mesura clara en la defensa de les classes populars, cap gest que tranquil·litzi a les llars per fer front als pagaments de lloguers i subministraments bàsics i cap garantia per les PIMES i autònoms de poder tornar a la feina una vegada acabat el confinament.

Els municipis no ens podem permetre deixar a la nostra població en l’estacada i ens pertoca passar l’acció per tal d’aturar el cop de la crisi. A Tarragona no pot tornar a quedar un romanent d’un milió d’euros als Serveis Socials, no podem continuar construint habitatges des de SMHAUSA sense que aquest es destinin a lloguer social i no podem permetre tenir milers de pisos buits en mans de grans tenidors i bancs. És l’hora de la creació d’un parc d’habitatge públic i social. És hora de fer polítiques que facilitin que no hagi cases sense gent i gent sense casa. Aquesta crisi no la pagarem el poble.

Eva Miguel
Regidora CUP Tarragona


REDACCIÓ23 Març, 2020
opinio_.jpg

 Ara la nostra població ens mira des de la finestra i sembla que el CAP estigui adormit, fins i tot pot semblar que no hi estiguem. Hi ha poca activitat? Què ha passat? Habitualment, els metges de família, pediatres, infermeres i altres professionals de l’Atenció Primària estem molt a prop dels nostres pacients, som el primer nivell d’atenció, la porta d’entrada, diuen, però ara no volem ser la porta d’entrada del coronavirus per a ells, ara ens ha tocat reinventar-nos en dos dies i crear un nou model d’atenció, un model més telemàtic i telefònic que sembla que ens distancia però que és un model de seguretat, un model àgil i ràpid per resoldre al màxim totes les necessitats de salut, preservant el confinament de la població, evitant que els CAP i consultoris siguin un focus de transmissió i, per tant, contribuint a disminuir la velocitat de propagació, vetllant un cop més pels nostres pacients, sense posar-los en risc.

Sí que hi estem, estem molt a prop, com sempre, i hi volem estar fins al final, per això ens organitzarem fent llargues jornades de 12 hores i sacrificant la nostra vida personal i familiar, si cal. Anirem rotant per tal de limitar el nombre de professionals apartats de la tasca laboral i poder garantir fins al final d’aquest malson els serveis mínims per als nostres pacients.

Ara ens hem de deixar la pell per aquells que més ens necessiten i no podem permetre’ns el luxe d’estar confinats a casa ni de baixa laboral perquè tenim i tindrem feina: haurem de detectar de forma precoç els infectats i, sobretot, els que no evolucionin bé; haurem de preservar al màxim els hospitals, que tenen una tasca molt important -hem d’evitar el seu col·lapse i haurem de resoldre en aquest primer nivell d’atenció el màxim nombre de problemes-, haurem de cuidar la nostra gent gran per evitar que es contagiïn i, per tant, garantir els equips d’atenció domiciliària, haurem de controlar i tranquil·litzar aquells pacients infectats que es trobin al domicili fins a la seva total recuperació i també resoldre aquells problemes importants que no tenen res a veure amb el coronavirus, perquè també n’hi haurà i, tot això, amb el mínim risc per a professionals i pacients.

Certament és un equilibri difícil -tenint en compte també l’escassedat del material de protecció-, però que hem de ser capaços de fer-ho i puc afegir que fins ara tenim una activitat diària no presencial frenètica amb un altíssim grau de resolució que fa que gairebé ningú s’hagi de desplaçar.

Estem al vostre costat, estem aquí per vosaltres i anirem canviant i organitzant-nos potser de manera diferent cada setmana per adaptar-nos a les necessitats ràpidament canviants. Intentarem fer-ho fer de manera impecable, no sé si serà la millor manera o no perquè no hi ha precedents, no teníem aquesta experiència abans, però sí amb la millor de les intencions.

Els aplaudiments diaris a les sortides de guàrdia ens arranquen llàgrimes, no ho puc negar, i ens omplen molt. Els professionals m’ho han transmès i us ho vull agrair, però ens caldrà alguna cosa més d’ara endavant per fer front a tot això, ens caldrà col·laboració, coordinació i comprensió per part de tots, cal que algú ens estengui una mà virtual per dir-nos en què ens pot ajudar, com diem nosaltres als pacients.

I no és un ajut per a nosaltres, a nosaltres només ens cal força i us asseguro que en tenim molta, és un ajut per als habitants del barri, de la ciutat i dels nostres pobles per poder estar més connectats amb els nostres pacients amb mitjans tècnics, per poder monitorar els nostres pacients infectats que es trobin pitjor i fer un seguiment més acurat...D’idees en tenim moltes i és que ara ens faran falta totes i més; alguns ajuntaments ja han contactat amb nosaltres per treballar conjuntament i ens han ajudat en tot el que han pogut, cosa que els agraeixo moltíssim perquè només sumant idees, esforços, col·laborant tots junts podem ser més forts davant d’aquesta situació i protegir al màxim els nostres pacients.

Els vostres professionals d’Atenció Primària seguim aquí, no podem tenir por, estem forts i amb energia però amb prudència.

Moltes gràcies de part de la vostra Atenció Primària.

Marta Ruiz Batalla
Direcció Atenció Primària
Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla Tarragona


REDACCIÓ20 Març, 2020
Pau-Ricoma-Opinio.png

 Potser en llegir aquest títol molts ciutadans em maleiran. La veritat és que el comportament absolutament majoritari de les veïnes i veïns de Tarragona és exemplar. El seguiment del confinament és gairebé unànime i les xarxes per compartir habilitats i coneixements abunden en una demostració de solidaritat col·lectiva que emociona.

Però no vull enganyar ningú. Els científics que ens parlen clar ens expliquen que el pitjor està per venir i que la progressió dels contagis és exponencial. Permeteu-me un parèntesi per reconèixer i agrair als investigadors de la nostra Universitat Rovira i Virgili, que estan actuant com ariet en la lluita contra el coronavirus. Només hi ha una manera de plantar cara a la pandèmia, reduir al màxim els contactes i per això és important reduir si pot ser absolutament els desplaçaments.

Com ajuntament estem esprement totes les possibilitats competencials que tenim. És una llàstima, però, que el pretès estat d’alarma decretat no ens faculti per aturar encara més l’activitat i confinar literalment la població. Ans al contrari, el govern central no està encarant el problema en la seva dimensió real i obre massa escletxes que dificulten el confinament real i total de les poblacions i dels territoris que ho exigeixen per tal de garantir la salut dels ciutadans.

Sí, he dit aturar encara més l’activitat, l’econòmica. Que ningú s’enganyi, com abans aturem l’activitat no imprescindible, molt millor. Si no es prenen mesures dràstiques ara, les haurem d’acabar prenent, però enmig haurà quedat un estol de persones infectades i malauradament de morts. Ara mateix, tot el que fem ha d’estar adreçat a salvar vides, sobretot la de la nostra gent gran, pares i avis que estan en una situació extremadament vulnerable.
Hem de garantir els serveis socials bàsics, el subministrament de l’alimentació, la neteja i desinfecció dels espais públics, les activitats industrials que han de proveir derivats del clor, desinfectants, etc. Tots els esforços han d’anar dirigits a aturar el coronavirus.

Vull apel·lar a la solidaritat col·lectiva. A la d’empreses i persones que haurien de fer encara més esforços per la seguretat general de les persones:

En primer lloc, empreses i indústries que no proveeixen serveis imprescindibles en aquest moment. La construcció i el transport de mercaderies no bàsiques hauria de suspendre’s. És un sacrifici que hauran de fer més tard o més aviat. Minimitzem els riscos per a les persones.

Les entitats bancàries. Han fet un avenç espectacular en serveis telemàtics, combinant-ho amb l’atenció telefònica podrien tenir totes les oficines tancades maximitzant la seguretat de treballadors i clients.

Als particulars i professionals que tenim persones que ens ajuden en les feines de casa. Si us plau, no les posem en risc fent-les desplaçar i no posem en risc les mateixes famílies. I us demano que els retribuïu igual la feina. No fem recaure la crisi a la gent més necessitada. Recordeu que l’única estratègia guanyadora per guanyar el coronavirus és evitar els contactes.

Abstinguem-nos de fer compres telemàticament. Les llargues cues davant les oficines de correus i l’activitat frenètica dels repartidors de paquets delaten una notable inconsciència. Si volem lluitar contra la transmissió del virus, estem fent el pitjor que podem fer, creant corredors perquè es propaguin.

I apel·lo també als propietaris que lloguen locals i pisos a autònoms i famílies que perdran els ingressos mentre duri la crisi, que suspenguin el seu cobrament. Si l’economia productiva es paralitza, el cobrament de rendes també s’hauria de paralitzar. Tenir els llogaters contra les cordes té un preu social enorme.

Demano disculpes si algú se sent ofès per aquestes recomanacions. Són una apel·lació directa a veïns, professionals, empresaris i propietaris per evitar mals majors, fer que la pandèmia passi amb la menor afectació que siguem capaços i preparar-nos per una recuperació social i econòmica amb la menor afectació possible. Si pogués prendre aquestes mesures per decret, no dubteu que ho faria. Ara mateix això va de salvar vides i cada minut compta. Amb la col·laboració de tothom això ho superarem. I com abans ho fem, millor.

Pau Ricomà Vallhonrat
Alcalde de Tarragona


REDACCIÓ17 Març, 2020
joanruiz1-1280x853.jpg

 Vivim una situació realment d’emergència, per tant, el primer missatge que us vull adreçar és clar i meridià: tan sols aconseguirem derrotar al virus com més aviat millor si en aquest esforç col·lectiu ens hi sumem tots. Tots i totes, sense distincions. Com molt bé ha dit el president Pedro Sánchez la pandèmia no entén de territoris, ni d’ideologies, ni d’idees polítiques. En conseqüència, no és temps de batalletes de campanar, de crítiques estèrils o de pugnes nacionalistes, hem de remar tots a una per sortir d’aquesta crisi epidèmica com més aviat millor.

Hem d’actuar amb responsabilitat, tant les institucions com cada ciutadà individualment. Cal fomentar l’ambició col·lectiva per guanyar la batalla contra el virus amb els menors danys possibles. Repeteixo: cadascú de nosaltres ha de fer tot el que estigui al nostre abast per reduir els contagis en la nostra activitat diària, en primer lloc, sortint de casa tan sols quan sigui imprescindible.

La tasca que tenim al davant aquests pròxims dies i setmanes l’ha detallat el president Pedro Sánchez: primer, frenar la corba de contagis del virus, després detenir-lo i, finalment, eliminar-lo. Per aconseguir-ho cal que actuem coordinadament optimitzant esforços i recursos en defensa de la comunitat. Repeteixo que el virus no entén de competències ni de greuges nacionalistes. La salut i la vida dels ciutadans és el més essencial, el que dóna sentit a tot el que puguem fer des de la política. Ens esperen uns dies de sacrificis i esforços, no malbaratem energies amb polèmiques polítiques artificials que, sincerament, ara no tenen sentit.

Hem de ser capaços també de tallar la cadena de transmissió del pànic. Els grups de whatsapp i les xarxes van plens de missatges tipus “tinc un amic que té un amic que té conegut que diu no-sé-què”. Aturem les fake news i les especulacions amb informacions contrastades. Guieu-vos i segueu les recomanacions i indicacions de les autoritats sanitàries que estan fent una tasca immensa.

Actuem amb sentit de la responsabilitat també en terreny de la informació fefaent. Tots els rumors que apunten a un col·lapse en el subministrament d’aliments són falsos. El Govern garanteix el subministrament alimentari a tots els supermercats i establiments d’alimentació així com el subministrament d’energia elèctrica, gas natural i derivats.

En aquest sentit vull transmetre un missatge de serenor malgrat que la gravetat de la situació: ens enfrontem a una crisi sanitària sense precedents, cert, i seria una irresponsabilitat negar l’evidència, però el Govern està responent a la situació d’acord amb els criteris científics dels experts i coordinadament amb la Unió Europea, sense estalviar els recursos que siguin necessaris fins a restablir la normalitat. La nostra determinació és màxima i està focalitzada a un únic objectiu: protegir la salut dels ciutadans i guanyar-li al virus.

Tarragona no ha fallat mai en les grans ocasions i tampoc fallarem ara, n’estic convençut. Donem tots i tot el millor de nosaltres mateixos en aquests dies que estan per venir. Els nostres grans i també els nostres fills i filles mereixen aquest esforç. I quan la crisi hagi passat tocarà tornar-nos a alçar altre cop, com hem fet sempre en el decurs de la nostra història, treure’ns el pols i treballar per reduir al mínim els efectes que aquesta situació realment excepcional ha tingut i tindrà en l’economia.

Finalment, vull donar les gràcies infinites als professionals de la salut, dels serveis d’emergència, forces i cossos de seguretat, a tots aquells que doneu el millor de vosaltres mateixos per aconseguir que no faltin queviures als supermercats, als que treballeu per garantir que els serveis essencials segueixin funcionant, els que us mobilitzeu al vostre entorn quotidià solidàriament portant aliments a la gent gran, tenint cura dels més vulnerables, tranquil·litzant als més petits, etc.

Sou els herois del moment, tots els reconeixements que se us facin són pocs. Gràcies, gràcies amb el cor a la mà. Ara hem d’aparcar les diferències i anar tots a una. Units tots i totes, amb ambició i sentit de comunitat, guanyarem al virus.

Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona


REDACCIÓ4 Març, 2020
nachogarcialatorre.jpg

 Un ja està curat d’espants tenint en compte als protagonistes però no deixa de ser realment sorprenent… Em refereixo als discursos dels senyors Puigdemont i Comín, i de la senyora Ponsatí, aquest passat cap de setmana a Perpinyà.

Com sabeu tots els que estigueu llegint aquestes línies la gran majoria de la societat catalana, com el conjunt de la societat espanyola, està esperançada davant el nou escenari de diàleg que ha impulsat el Govern del president Pedro Sánchez. Pensem el que pensem sobre la qüestió, la immensa majoria comprèn que parlant la gent s’estén i que el diàleg i la negociació són l’única via democràtica i civilitzada per resoldre els problemes polítics.

Per això va deixar estupefacte, també a una part de l’independentisme, l’apologia a la intransigència que es va escoltar a Perpinyà. Mare de Déu senyor! La mateixa setmana, la mateixa!, que es reuneix per primer cop la taula de diàleg –amb la presència, entre d’altres, de Quim Torra-, el senyor Puigdemont passa olímpicament del tema, obvia qualsevol referència al diàleg iniciat i emplaça als seus partidaris –més aviat ja, incondicionals- a la “confrontació definitiva” (amb una reminiscència de llenguatge quasi bèl·lic).

La senyora Ponsatí va anar més enllà i tot. Per a ella la via del diàleg és “una enganyifa” que tan sols beneficia al president Pedro Sánchez. El senyor Comín va acabar enredat ell mateix intentant establir una mena de paral·lelisme entre l’actual Govern del Partit Socialista i Podemos amb el franquisme, fet que retrata la seva capacitat d’anàlisi política.

En resum: més confrontació, demanar a la gent que faci “sacrificis” (sense concretar si se’ls està demanant que perdin la feina com algun cop han suggerit o què se’ls passa pel cap aquest cop) i menyspreu absolut a la via del diàleg, la negociació i el pacte (única via, per cert, factible i real per avançar cap a un escenari de superació del conflicte). Aquesta és l’aposta del senyor Puigdemont que també comparteix el front de la dreta-extrema dreta espanyolista: més conflicte. Res de parlar. Qui parla, cedeix, Qui cedeix ja és un traïdor. I així tot…

Davant d’aquestes mostres de fanatisme sectari tant el Govern socialista com el PSC esdevenen el bastió del diàleg. Cap insult ens mourà de la defensa de la convivència i de la via del diàleg, la negociació i el pacte. Creiem que hem de passar full de la confrontació que, sacsejada tant pel senyor Puigdemont com pel senyor Rajoy, va portar Catalunya al desastre institucional amb el resultat catastròfic per a tots coneguts.

Lluny de voler cap confrontació defensem que és l’hora del diàleg i del retrobament, en primer terme entre catalans.

Lluny de voler cap confrontació defensem que és l’hora del diàleg i del retrobament, en primer terme entre catalans. Ni serà senzill, ni serà ràpid perquè les posicions de sortida són molt allunyades, però o la solució ve per la via del diàleg o la confrontació (imagineu-vos un Govern PP-Vox a Madrid amb un de línia Torra-Puigdemont a Barcelona) pot derivar en escenaris més perillosos que els vàrem patir la tardor de 2017 (ja de per si lamentables).

Els socialistes us volem adreçar un missatge d’esperança: celebrem que el Govern i la Generalitat hagin recuperat la normalitat institucional i el diàleg polític dins del marc fixat per la Constitució i l’Estatut. En especial, agraïm la valentia demostrada pel president Pedro Sánchez malgrat la reacció quasi apocalíptica que bramen els portaveus del PP i de Vox quasi cada dia.

Ara el que cal és que també la Generalitat impulsi el diàleg imprescindible Catalunya endins. Sí, perquè tant Junts per Catalunya, com ERC, com a la CUP, parlen del “poble de Catalunya” com si fos un tot unànime independentista, obviant així a més de la meitat d’aquest poble real que elecció rere elecció deixa als independentistes per sota del 50%.

On és, doncs, aquesta majoria mitològica del 80%? Enlloc, és una altra falsedat sortida de la màquina propagandística del procés.

Així, mentre se sacseja permanentment amb el mantra de “som el 80”, saben quants vots van obtenir els partits independentistes a les darreres eleccions? 1,6 milions, el 42% del total de sufragis… Sobre un cens electoral a Catalunya de 5,6 milions de catalans i catalanes. On és, doncs, aquesta majoria mitològica del 80%? Enlloc, és una altra falsedat sortida de la màquina propagandística del procés.

Cal que els independentistes reconeguin la pluralitat del poble de Catalunya, que respectin als catalans que no volem la secessió de la resta d’Espanya i que s’impulsi vertaderament el diàleg dins de la societat catalana per recuperar els consensos socials que ens havien fet avançar i que aquests darrers anys han saltat pels aires. Nosaltres, el PSC, serem la veu de tots aquells que no voleu la divisió entre catalans.

Sí, senyor Puigdemont, Sí, senyor Torra. Sit and talk!

Sit and talk amb el poble de Catalunya. A tot, no a menys de la meitat.

Nacho García
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ3 Març, 2020
jose-luis-martin.jpg

El pasado 30 de enero todos los grupos municipales de Ayuntamiento de Tarragona, firmamos una declaración institucional en defensa de un modelo de transporte que favorezca, de una vez por todas, a Tarragona. Durante la fase de debate de la declaración insistí en no dispersar objetivos, en no perdernos en debates estériles sobre asuntos secundarios y cuestionables que, de nuevo, podían hacernos olvidar lo más urgente y prioritario: en primer lugar, hacer salir las mercancías de la ciudad y hacer entrar a los pasajeros, como sucede en todas las ciudades; en segundo lugar, reclamar el aumento de la frecuencia de los trenes con Barcelona, tras la entrada en funcionamiento de un trayecto del Corredor del Mediterráneo.

Desde el Partido Popular celebramos enormemente que, al fin y por primera vez, hubiera consenso sobre una cuestión tan importante como el ferrocarril; pero lamentamos que este acuerdo haya llegado tan tarde. Hemos perdido ocho años, desde que, en 2012, el Partido Popular nos opusimos -en solitario- a la construcción del tercer raíl por la costa.

La insistencia de diversos sectores de la ciudad, y la dejadez o falta de visión de futuro del resto de los partidos políticos nos dejó solos. Ese fue un error histórico que nos hizo perder fuerza ante el resto de administraciones, que difícilmente van a atender jamás nuestras reivindicaciones si no demostramos unidad y liderazgo desde el consistorio y desde el conjunto de la sociedad civil tarraconense.

¿Tan complicado era ver que un tercer raíl, con la inversión que supone, no iba a ser “provisional”?. Era evidente, como ya decíamos, que las mercancías no pueden perpetuarse por el interior de la ciudad. No es momento ahora de recordar qué dijeron el resto de fuerzas políticas; la hemeroteca lo recogerá siempre, para sonrojo de muchos. Aquella falta de visión estratégica supuso, posiblemente, la perpetuidad de las mercancías por nuestro litoral.

Sin embargo, nos sorprende que, justo un mes después del acuerdo de todas las fuerzas municipales, el gobierno municipal presente un escrito de alegaciones, en relación al estudio informativo para la implementación del ancho estándar del tramo Castellón- Tarragona del Corredor Mediterráneo. Nos preocupa que decida, en solitario, abandonar ese consenso y realizar las alegaciones sin ceñirse al acuerdo que rubricó con todas las fuerzas municipales.

Parece ser que al Alcalde Ricomà solo le interesaba la foto, pero no el fondo del asunto ni los acuerdos tomados por todos los grupos, a los que vuelve a dar la espalda actuando con gran irresponsabilidad. Entre otros aspectos, en ese escrito de alegaciones, apuestan por la estación intermodal al Sur del aeropuerto. Queremos dejar constancia de que, desde el Partido Popular no apoyaremos otra estación situada fuera de la ciudad de Tarragona. No podemos permitirnos cometer más errores históricos.

Esperamos que el gobierno de ERC rectifique y entienda que, aquel acuerdo al que llegamos el 30 de enero, es el único camino hacia la necesaria transformación que nuestra ciudad necesita.

José Luis Martín García 
Portaveu Grup Municipal Partit Popular de Tarragona 

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2020
JoanRuiz-1280x853.jpg

Ara fa vuit anys, el 2012, l’aleshores president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, va decidir donar per acabada la legislatura (quan ni tan sols havíem arribat a la meitat del mandat) i convocar eleccions al Parlament decidit com estava, perquè ho deia ell mateix, a posar “rumb de confrontació” (i a fe de déu que es va arribar a la confrontació i al “xoc de trens” que amb tanta irresponsabilitat se sacsejava, potser més de la que volien i tot).

Doncs bé, en aquells moments CiU va reunir als seus alcaldes i regidors al territori i en un acte a Tarragona l’aleshores dirigent de la federació i actual portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, el senyor Albert Batet, va demanar als presents un esforç addicional, ja que aquelles eren “les eleccions més importants de les nostres vides”, segons va remarcar.

Això va ser el 2012. Dos anys després es va convocar un referèndum –que va anar mutant fins a esdevenir un “procés participatiu”… sense cap resultat executiu (eren els temps de “l’astúcia” del senyor Mas)- que també es va presentar com “la votació més important de les nostres vides.” L’any següent, el 2015, es van tornar a convocar eleccions al Parlament –altre cop anticipades- que se’ns van exhibir com “les més importants de les nostres vides”.

I tot, per a què? Per anar a eleccions a finals de 2017 després que tot acabés en desastre. I com es van presentar els partits independentistes aquells comicis? Sí, amable lector, ho ha encertat: demanant que emetéssim “el vot més important de les nostres vides.

I no diguem el referèndum il·legal de 2017! Aquell era “el vot de la nostra vida”, segons la maquinària propagandística de l’independentisme. I tot, per a què? Per anar a eleccions a finals de 2017 després que tot acabés en desastre. I com es van presentar els partits independentistes aquells comicis? Sí, amable lector, ho ha encertat: demanant que emetéssim “el vot més important de les nostres vides.”

Com sabeu tots, malgrat estar tan sols a la meitat de l’actual legislatura, novament enguany tornarem a ser convocats a eleccions al Parlament després que Junts per Catalunya i ERC s’hagin acusat mútuament de “deslleialtat” i de què el Govern Torra-Aragonès faci aigües per tot arreu. Vull significar que seran les cinquenes eleccions al Parlament en els darrers deu anys. És a dir, una cada dos anys, una mitjana que demostra una inestabilitat absoluta que no registra cap país europeu o de l’hemisferi occidental. Ni un.

Que ningú pateixi perquè els dirigents independentistes ja trobaran algun argument per convertir aquestes noves eleccions, ara sí, en “les més importants de les nostres vides”

Però que ningú pateixi perquè els dirigents independentistes ja trobaran algun argument per convertir aquestes noves eleccions, ara sí, en “les més importants de les nostres vides” (i afegeixo jo, capítol sisè). Així, si les guanyen, d’aquí a menys de dos anys tornaran a convocar unes altres eleccions, després de tornar a acusar-se mútuament de tot, que novament seran els comicis més metafísics de la nostra existència.

No hi ha tanta vida per a tanta elecció transcendental… Podem seguir així, ‘in eternum‘, donant corda al procés – i als seus resultats lesius en termes de divisió del poble de Catalunya, pèrdua d’oportunitats i de tots els consensos que teníem com a societat, i davallada de les prestacions i serveis socials que depenen de la Generalitat- o bé, sense rancors ni animadversions contra ningú, passar pàgina del conflicte permanent i reconnectar-nos amb el progrés de tots i per a tots i totes. I subratllo: tots i totes, sense exclusions, perquè som un poble de més de 7,5 milions d’habitants.

Els socialistes, a diferència d’altres, no enganyarem a ningú. Volem que el PSC guanyi les eleccions i que Miquel Iceta sigui el pròxim president de la Generalitat

Els socialistes, a diferència d’altres, no enganyarem a ningú. Volem que el PSC guanyi les eleccions i que Miquel Iceta sigui el pròxim president de la Generalitat, sí, i per això us demanem la vostra confiança. Però el que no farem mai serà inventar-nos que tenim “un pla secret de jugades mestre” de divuit mesos o de divuit anys que farà no sé què. Ja ha arribat l’hora de posar fi a tanta frivolitat i tanta insensatesa que tan sols provoca vergonya.

No volem un país només per a menys de dos milions de catalans, però tampoc volem menystenir aquests menys de dos milions de compatriotes nostres

No volem una política de fronts, camí segur de la derrota de tots. No volem un país només per a menys de dos milions de catalans, però tampoc volem menystenir aquests menys de dos milions de compatriotes nostres. Som l’opció del diàleg, del consens i de la reconciliació, que sap que quan els catalans anem units entorn d’uns objectius de millora i progrés social som imparables. Dividits perdem, i perdem sempre.

I aquest vot al PSC que et demanem no serà “el vot més important de les nostres vides” (perquè ja estem tots una mica tips d’aquesta mística grandiloqüent que després es tradueix en no res) però si que serà el vot que permetrà millorar la teva vida, la real, la que mereix una resposta quan has d’anar al metge, quan necessites uns serveis eficients, o quan vols un Govern que mereixi aquest nom, que governi pensant en el benestar dels catalans i no jugant a posar i treure una pancarta de la façana del palau de la Generalitat per fer veure que es desobeeix. Sí, és l’hora del canvi. Per Catalunya i per tot el que representa la llibertat i la justícia social.

Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
Cristina-Guzmán-JuntsperTarragona-1280x1156.jpg

Actualment la ciutat de Tarragona es troba a la cua de la participació ciutadana. En els pressupostos municipals dels darrers anys no ha existit cap partida digna destinada a realitzar un procés participatiu amb cara i ulls perquè els tarragonins i tarragonines puguem decidir en quins projectes destinar els recursos públics. Com tots i totes sabem, la participació ciutadana és el dret a intervenir activament a la creació i definició de les polítiques públiques que volem que s’estableixin en la nostra ciutat, al nostre barri.

Com bé deia el meu amic Albert Abelló, Tarragona és una ciutat polièdrica i cal entendre-la com a tal a l’hora d’aplicar i fer que funcionin determinades polítiques.

En les darreres setmanes hem vist com l’actual equip de govern de Tarragona té la intenció de començar a caminar cap al procés participatiu mitjançant els anomenats Consells de Districte. Es tracta d’un model d’èxit en grans ciutats com Barcelona o València, però com bé deia el meu amic Albert Abelló, Tarragona és una ciutat polièdrica i cal entendre-la com a tal a l’hora d’aplicar i fer que funcionin determinades polítiques.

Els Consells de Districte poden ser una eina molt útil per la nostra ciutat sempre que aquests estiguin lligats amb el foment i l’impuls de les taules d’entitats que tants anys hem reclamat i ja funcionen amb èxit en barris com el de Sant Salvador.

És imprescindible que les persones i membres de cada Consell de Districte disposin d’una taula d’entitats, una eina prèvia on recollir la totalitat de necessitats i propostes de la zona o del barri que representa per poder-les transmetre. Si no es creen les taules d’entitats definint clarament les seves tasques, correm el risc que els Consells de Districte no copsin el conjunt de mancances, inquietuds i suggeriments de la ciutadania de cada una de les àrees de la ciutat.

Els consells poden esdevenir un guirigall sense sentit i es pot caure en l’error de plantejar propostes que no són realment les desitjades per la major part de la ciutadania

Sense aquest instrument previ, els consells poden esdevenir un guirigall sense sentit i es pot caure en l’error de plantejar propostes que no són realment les desitjades per la major part de la ciutadania, sinó la idea d’una persona que ha tingut la fortuna de ser la representant d’aquest nou ens de participació.

És per tot això que animem a l’equip de govern a impulsar les taules d’entitats com a actuació prèvia i per garantir l’èxit dels Consells de Districte.

Cristina Guzmán
Regidora de Junts per Tarragona


REDACCIÓ7 Febrer, 2020
rosa-maria-ibarra.jpg

Ja em perdonaran aquells que entenen la política tan sols com una successió d’exhibicions de pancartes, llaços i simbologia patriòtica. Aquells que estimulen “xocs de tren”, els que sacsegen “plans secrets de jugades mestre” que després, senzillament, no apareixen per enlloc. Aquells que assenyalen als “enemics del poble” pel carrer o que donen lliçons de moralitat després d’haver portat Catalunya al pitjor desastre institucional de la seva història recent. Ja em perdonaran tots ells.

I també em perdonaran aquells que només es mouen en paràmetres de revenja i que volen esclafar als considerats “altres”. Els que exigeixen “que caiga todo el peso de la ley” sense recordar que la llei no és un cap arma punitiva venjativa sinó que regula i garanteix la vida en democràcia i que el seu objectiu, fixat per la Constitució (tantes vegades invocada i tantes vegades no llegida!), no és el càstig bíblic sinó la reinserció social.

Els que insulten al president constitucional d’Espanya, Pedro Sánchez, i l’acusen de “traidor a España” per estar liderant amb valentia el necessari diàleg polític que demana la gran majoria de la societat, tant catalana com espanyola. Ja em perdonareu també vosaltres, benvolguts.

Els que insulten al president constitucional d’Espanya, Pedro Sánchez, i l’acusen de “traidor a España” per estar liderant amb valentia el necessari diàleg polític que demana la gran majoria de la societat, tant catalana com espanyola. Ja em perdonareu també vosaltres, benvolguts.

I és que avui no em plau parlar de banderes, ni d’essències patriòtiques, ni de “traïdors i botiflers”, ni de “los amigos de los golpistas“, ni d’apropiar-me dels carrers, ni d’inventar-me majories mitològiques del 80% que després no apareixen enlloc en les repetides eleccions celebrades amb garanties democràtiques, etc, etc. No, avui, com a diputada del PSC al Parlament per les comarques tarragonines, vull parlar-vos d’un territori que supera els 800.000 habitants i que és, després de Barcelona, la segona gran àrea demogràfica i econòmica del país. Us vull parlar de Tarragona.

Doncs bé, les nostres comarques representem el 10% de la població i el 12% del PIB català. Des del més estricte sentit comú això implicaria que hauríem de rebre, com a mínim, el 10% de les inversions de la Generalitat per aquest 2020, oi? Doncs no. El Govern d’ERC, Junts per Catalunya i ara, tristament, amb el suport dels Comuns (el 2017 amb la CUP) considera que no mereixem rebre pel que aportem. És una opinió subjectiva? En absolut, és una realitat constatable: Inversió del Govern independentista a les comarques tarragonines en aquests pressupostos que ERC ven a bombo i plateret com a “expansius”? El 4’9%. Menys del 5% del total, a la cua del país…

Per què aquest menyspreu a tots els 800.000 habitants de les comarques tarragonines (també els que voten ERC i Junts per Catalunya)? No ho sabem, mai se’ns dona cap argument tret de repetir la lletania per a tots coneguda: independència, independència.

Lluny d’explicar-nos perquè rebem menys de la meitat del que aportem al benestar general el delegat a Tarragona del Govern (d’ERC) que pren aquestes decisions tan lamentables ens presenta aquests pressupostos com uns “bons pressupostos” pel territori perquè crearan alguns centenars de llocs de treball. Ens deuen considerar a tots com una colla de rucs! Només faltaria que amb un pressupost superior als 41.000 milions d’euros com tenen no generessin cap activitat econòmica!

Per què aquest menyspreu a tots els 800.000 habitants de les comarques tarragonines (també els que voten ERC i Junts per Catalunya)? No ho sabem, mai se’ns dona cap argument tret de repetir la lletania per a tots coneguda: independència, independència.

Hem de considerar aleshores, senyor Peris, que els pressupostos del Govern Rajoy que invertien 325 milions d’euros a Tarragona, i que creaven també alguns centenars de llocs de treball, eren el súmmum de la felicitat humana? Perquè aleshores ERC els qualificava de “presa de pèl” als tarragonins (i amb tota raó, que consti). Doncs bé, sap quan inverteix el seu Govern independentista ara a les nostres comarques: uns misèrrims 48 milions. I això és el que vostès anomenen uns comptes “equilibrats” territorialment.

I un be negre! Perquè cal denunciar-ho alt i clar, els autèntics damnificats per aquesta retallada inversora que patim seran els tarragonins i tarragonines que vulguin accedir a una plaça de residència pública, els joves que optin a ajudes per accedir a un habitatge, els que esperen el somni dels justos a què els arribi la prestació per dependència a la qual tenen dret i que se’ls ha reconegut, els que volen una escola i un centre de salut en condicions, etc, etc.

Senyors del Govern independentista de Barcelona, senyor Torra, senyor Aragonès, deixin-me, en nom de 800.000 habitants (també de la gent que legítimament els ha votat), que els expressi en veu alta un clam: Tarragona existeix![/pullquote

I a la majoria d’aquestes persones, senyors meus, els importa un rave (que diria la senyora Bassa) que el senyor Torra pengi o no una pancarta, ni que treguin la bandera espanyola del palau de la Generalitat per tornar-la a hissar al cap de cinc minuts. Ja s’han cansat de tant de numeret. Volen un Govern que es mereixi aquest nom i que ofereixi un catàleg de prestació de drets i serveis socials adequats a les seves necessitats reals.

Si el PSC guanya les pròximes eleccions al Parlament i aconseguim formar Govern no ens inventarem cap “full de ruta secret de divuit mesos” però sí que podem assegurar una cosa: Tarragona tornarà a rebre les inversions que mereix i el Govern de la Generalitat vetllarà pel benestar dels més de 7,5 milions de catalans i catalanes, i no només de menys de dos milions.

I mentre, senyors del Govern independentista de Barcelona, senyor Torra, senyor Aragonès, deixin-me, en nom de 800.000 habitants (també de la gent que legítimament els ha votat), que els expressi en veu alta un clam: Tarragona existeix!

Rosa Maria Ibarra
Diputada del PSC al Parlament per Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter