Arxius de opinió | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Juny, 2020
Foto-1-e1559211607962-1280x1405.jpg

 Por fin después del parón por el covid-19 empieza la actividad en las paradas y parece que Espimsa ha iniciado también la regulación del mercadillo, después de que los anteriores dirigentes políticos en especial el sr. Ballesteros, para que solo era un “problema ficticio inventado por mí” y doña Elvira Ferrando que para ella todo estaba regulado, la verdad es que no creo que lo dijera por mala fe, solo creo que por sus limitaciones no puede dar más de sí, y como personaje principal, el nefasto ex gerente de Espimsa el Isidro Prunor y Torres, que “ha dejado a Espimsa en la ruina” por cierto un sujeto muy singular.

¿Y por qué ahora han despejado las fachadas?, podrían haberlo hecho antes, pero supongo que por intereses oscuros no lo hicieron. Si para todos los sujetos antes mencionados el mercadillo ya estaba bien, entonces ¿por qué lo cambian ahora?, han permitido que hasta ahora haya estado funcionando de una forma irregular, desconozco si realmente había un proyecto de la actividad donde se supone deberían estar recogidos los requisitos mínimos para el desarrollo de la actividad, como son las medidas medioambientales e higiénicas, como los suministros de agua potable y electricidad, aseos, viales, autoprotección, etc.

Actualmente aún sigo a la espera que se me entregue el proyecto técnico de la actividad del mercadillo, que un juez en sentencia firme les ha ordenado que se me entregue, pero siguen los responsables haciéndose los ‘longuis’ y no parecen interesados en que disponga de ese preciado proyecto de la actividad, espero que desde el Ayuntamiento y Espimsa los actuales responsables practiquen la transparencia, que los anteriores mandatarios carecían.

Mención especial a la asociación de vecinos que se ha esforzado muchísimo para solucionar un problema particular, como era la liberación de las fachadas de los edificios y la regulación del mercadillo, y espero que no desfallezcan para pedir alumbrado y el adecentamiento de la zona de implantación del actual mercadillo, ya que la previsión del futuro POUM presumiblemente en mi opinión no llegue nunca a ejecutarse.

Aprovecho para denunciar públicamente la ausencia de fuentes donde lavarse las manos como indican los protocolos de medidas preventivas y recomendada ante el covid-19

Juan Antonio Heredia
Hostaler del barri de Bonavista

 


REDACCIÓ4 Juny, 2020
laia-estrada.jpg

 La setmana passada coneixíem que l’exalcalde Ballesteros, finalment, anirà a judici pel Cas Inipro. I sí, ho vam celebrar, perquè no és precisament que tinguem massa confiança en l’aparell judicial espanyol, i el fet que Ballesteros s’hagi d’asseure al banc dels acusats per aquest cas de corrupció és una alenada d’aire pur enmig de tanta putrefacció.

No té res a veure amb el que afirmava qui el defensa, els honoraris dels quals probablement es troben entre els més de 60.000 euros sufragats a costa de l’erari públic, quan assegurava que la CUP busquem “un rèdit polític als jutjats en lloc de buscar-lo a les urnes”. De fet, aquesta afirmació és una autèntica ximpleria, doncs la nostra experiència amb la (in)justícia espanyola és sobradament coneguda per tots els casos repressius que acumulem la militància de l’esquerra independentista, fins i tot des de molt abans de l’abominable procés contra el referèndum de l’1 d’octubre.

El 2013, sense representació a l’Ajuntament de Tarragona, la CUP recollíem la denúncia feta pel comitè d’empresa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la dúiem a la fiscalia davant la passivitat i connivència de les forces polítiques presents a l’Ajuntament en aquell moment, que clarament van preferir mirar cap a una altra banda. Així s’iniciava el Cas Inipro.

Sense cap mena de dubte, no estem davant del cas de corrupció més important de l’ajuntament tarragoní. Només el cas del pàrquing Jaume I multiplica per 100 la xifra presumptament malversada. La realitat, però, és que tota la interlocutòria posa al descobert unes pràctiques vergonyoses en favor del PSC, a costa de diners que s’havien de destinar a les persones més vulnerables i vulnerades de la ciutat, per les quals l’exalcalde s’enfronta fins a vuit delictes.

Sempre hem denunciat que el Cas Inipro, i res més, és la justificació de tot el procés engegat per fer-me fora de l’Ajuntament de Tarragona a principis del 2018. Una vendetta política barroerament disfressada d’imperatiu legal que va ser aturada gràcies a la implicació de totes les persones que van denunciar-ho com a tal, moltes de les quals ni tan sols eren cupaires. “Que caiguin les màscares!”, vam clamar llavors. I les màscares comencen a caure i, per descomptat, ho celebrem.

Diuen que la CUP sabem “que l’exalcalde és innocent”. No. La CUP el que sempre hem sabut és que, qui ridículament assegurava patir “una persecució política”, té una responsabilitat en el fet que es destinessin uns diners públics a fer feina propagandística per al seu partit. Si n’estava al cas, com pensem, perquè en seria coautor; i si es demostra que no n’estava al cas, perquè evidenciaria una vergonyosa negligència i una inutilitat galdosa.

El Cas Inipro s’ha tractat de minimitzar, s’ha volgut reduir a una mera “mala praxi de gestió” i, encara avui, algú pot pensar que és una minúcia. No ho és. Recordem que hi ha una peça sota secret de sumari que va molt més enllà del PSC tarragoní, que implica tota l’estructura del partit al conegut com a “cinturó roig” dels voltants de Barcelona.

Així doncs, és clar que celebrem que l’exalcalde, juntament amb bona part de la plana major del PSC tarragoní, s’asseuran a la banqueta dels acusats i hauran de donar resposta per la totalitat dels delictes que se’ls imputen pel Cas Inipro. Tanmateix, que ningú no s’equivoqui. Això és tan sols la punta de l’iceberg de la corrupció que ha campat lliurement per l’Ajuntament de la nostra ciutat les darreres dècades. I cal fer net d’una vegada.

Respecte a tots els casos que hi ha ara mateix als jutjats, i tant, perquè això és el mínim, però també respecte de la resta d’activitats, contractes, gestions… Que resten impunes, pendents que algú encengui el llum de forma valenta i decidida i acabi, per fi, amb l’opacitat i faci caure totes les màscares. Identificar i denunciar totes les pràctiques delictives que s’han dut a terme els darrers anys al consistori tarragoní no sols és un deure legal, sinó un primer pas imprescindible per canviar la forma de forma real la mena de governar la ciutat. El silenci també és complicitat.

Laia Estrada
Portaveu i regidora de la CUP Tarragona


REDACCIÓ26 Maig, 2020
joanruiz3-1280x853.jpg

 “No voy a polemizar con ningún presidente autonómico. Estoy plenamente centrado en superar la crisis provocada por la pandemia. Tengo la convicción que todos los presidentes autonómicos trabajan conjunta y lealmente conmigo para salvar vidas, recuperar el pulso económico y social del país, y derrotar al virus.” Esta es la respuesta del presidente del gobierno, Pedro Sánchez, al ser preguntado por los periodistas sobre la última y diaria andanada de críticas estériles tanto de la señora Ayuso como del señor Torra a la acción del ejecutivo.

Chapeau. No es momento de inventarse agravios que nos distraigan de lo importante ni de pelearse con nadie, sino de superar la tempestad cuanto antes mejor. Tampoco es momento de engaños, ni de edulcorar la realidad. Un presidente tiene la obligación de presentar los hechos y la gravedad del momento, por desagradable que esta sea. Afrontar la realidad no significa gritar a la desesperación.

Ni el virus nos ha derrotado, ni nos va a derrotar. El esfuerzo y el comportamiento ejemplar del conjunto de la ciudadanía estas últimas semanas (en Tarragona, en Catalunya y en el conjunto de España) debe ser un factor de inspiración para todos. Hay que ponerlo en valor. Gracias a vuestra determinación se han salvado miles de vidas, así de claro. Nos hemos enfrentado a una situación extrema y hemos sabido salir adelante.

Pero el desafío sigue vigente. El virus está ahí. No podemos bajar la guardia porque nos jugamos perder todo lo que hemos avanzado estas últimas semanas. Por eso el presidente Pedro Sánchez pide, por un lado, mantener el estricto cumplimiento de las medidas higiénicas y sanitarias establecidas por las autoridades y, por otro, perseverar en la unidad de acción que sí existe en la calle, en los hospitales y en la acción valiente del conjunto de la ciudadanía.

Hemos evitado el hundimiento pero no basta con sacar la cabeza por encima del agua y flotar. Tenemos que nadar, y nadar bien, contra la fortísima corriente que provoca la pandemia. Si nos relajamos ni que sea un momento el virus puede volver a sumergirnos. Mantenerlo a raya depende, también, de la actitud responsable de cada uno de nosotros en nuestra vida diaria.

Segunda convicción subrayada por el presidente: la crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse. Por eso, por primera vez en nuestra historia, el gobierno de progreso ha impulsado medidas de emergencia para establecer moratorias de hipotecas y alquileres, bonos sociales y prestaciones económicas para trabajadores y autónomos que se han visto perjudicados por el parón brusco de su actividad profesional.

La crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse.

Solo en la provincia de Tarragona más de 90.000 trabajadores (unos 20.000 de los cuales profesionales autónomos) perciben estas prestaciones. El virus no puede ser una excusa para profundizar en las desigualdades, al contrario, la experiencia nos demuestra que todos juntos y unidos como sociedad luchamos mejor y superamos incluso los desafíos más temibles.

No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas

Pero la pandemia también debe servirnos para rectificar todo aquello que se ha hecho mal en los últimos años. No podemos volver a permitir los recortes millonarios en la sanidad pública que aplicaron los gobiernos conservadores, tanto en Madrid como en Barcelona. No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas (y espero que así lo entienda también tanto la derecha como el independentismo) para reforzar el crecimiento económico y la creación de empleo una vez hayamos derrotado definitivamente al virus.

Impulsando, así mismo, las transformaciones necesarias que nos permitan elevarnos por encima de cualquier tempestad que nuevamente pretenda sumergirnos. En contra de lo que afirman los profetas políticos del apocalipsis la gran manifestación de dignidad colectiva que todos hemos presenciado y protagonizado estas últimas semanas demuestra que este país tiene mucho futuro si sabemos superar definitivamente la lamentable y atávica tendencia a pelearnos entre nosotros.

Joan Ruiz
Diputat del PSC al Congrés per Tarragona 

 


REDACCIÓ14 Maig, 2020
agustín-pujol-cambra-propietat-tarragona.jpg

 Des del començament de la crisi sanitària i la imposició de l’Estat d’Alarma, la setmana vinent farà ja dos mesos, hem vist com aquesta necessària aturada generalitzada ha provocat que multitud de famílies hagin vist reduïts d’una forma molt significativa els seus ingressos, ja sigui perquè algun dels seus membres han perdut la feina, s’han vist afectats per un ERTO o, en el cas dels autònoms o empresaris, no han pogut dur a terme la seva activitat en condicions normals i per tant les facturacions són molt inferiors o inexistents.

La manca de recursos per afrontar el pagament dels lloguers és un problema per moltes famílies i empreses. En aquestes circumstàncies és molt convenient iniciar la negociació amb els propietaris, cercant l’ajornament o reducció de les rendes, que en la majoria dels casos, per l’experiència acumulada en les mediacions gestionades per la Cambra de la Propietat Urbana, acaben amb un acord entre les parts que permet acomodar les condicions contractuals a les circumstàncies personals i econòmiques de les dues parts. D’altra banda, l’impagament de les rendes o la intransigència a l’hora de negociar ens aboca a una resolució judicialitzada, lenta, cara i inoperativa.

Aquesta setmana l’alcalde Pau Ricomà, m’ha donat una excel·lent notícia pel teixit comercial i empresarial de la nostra ciutat, l’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió de subvencions directes per ajudar a pal·liar l’efecte que la pandèmia tindrà en el sector comercial. L’equip de govern, mitjançant el decret 2020/4532, aplicarà 250.000 euros del pressupost municipal a pal·liar els efectes de la COVID-19, condicionada a l’aprovació definitiva de l’expedient modificatiu de crèdit 26A.

Els beneficiaris d’aquestes subvencions seran les persones físiques o jurídiques propietàries d’establiments mercantils, industrials o de serveis, que hagin tingut una disminució demostrable dels seus lloguers a conseqüència d’haver arribat a acords amb els seus arrendataris per tal de condonar una part del preu del lloguer pactat segons contracte durant l’estat d’alarma, en atenció a la paralització de la seva activitat comercial no essencial.

És molt important el temps, si l’Ajuntament actua ràpidament permet que els propietaris encarin les negociacions amb aquest suport, la qual cosa fomentarà de ben segur les condonacions de rendes, alhora que els comerciants disposaran de més recursos per afrontar la reobertura dels establiments i l’activació del comerç local.
Tot i això, l’import de la subvenció serà com a màxim de 500 euros, si bé no podrà superar en cap cas el 50% de les rendes condonades, crec que per millorar l’efectivitat de la mesura seria convenient elevar aquesta assignació unitària. Caldrà estar molt pendents, ja que les sol·licituds s’han de presentar al Registre General de l’Ajuntament via telemàtica, en un termini de 15 dies naturals a la publicació d’aquesta resolució.

El govern de l’Estat ha decretat mesures per tal minimitzar els efectes negatius, socials i econòmics, entre altres, el 31 de març aprovà els ajuts al finançament mitjançant conveni amb l’ICO, desenvolupant una línia d’avals, a fi que les entitats de crèdit puguin oferir ajudes transitòries de finançament per a fer front al lloguer d’habitatge habitual de les llars que es trobin en situacions de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència de l’expansió de la COVID-19.

Posteriorment, l’11 d’abril és publicada una ordre ministerial per regular ajuts directes als llogaters en situació de vulnerabilitat que no puguin pagar el lloguer del seu habitatge habitual a conseqüència d’aquesta crisi sanitària, i trasllada a les comunitats autònomes la gestió d’aquests ajuts. El temps torna a ser important, a hores d’ara, cap d’aquests ajuts està arribant a les persones afectades per la crisi.

Felicito l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona per aquesta iniciativa, adequada i necessària, així com oportuna, sempre que la publicació i aplicació d’aquests ajuts es dugui a terme en un curt espai de temps.

Agustín Pujol Niubó
President de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020
Cristina-Guzmán-JuntsperTarragona2.jpg

 Arran de la crisi sanitària que estem vivint, el passat dia 14 de març es van aturar tots els procediments administratius, entre altres també es van paralitzar els tràmits per a l’atorgament de les subvencions a federacions i entitats veïnals de la ciutat de Tarragona.

Després de múltiples queixes de les entitats veïnals, el Conseller de Relacions Ciutadanes va obrir la porta a descongelar la línia 1 de les esmentades subvencions, la qual es destina al pagament del lloguer del local i als costos de l’aigua i l’electricitat. Reactivar només aquesta línia no resolt en absolut les necessitats i demandes de les nostres entitats.

Aquest fet també qüestiona la confiança d’aquest equip de govern en la capacitat de decisió i adaptació de les associacions de la ciutat. De manera unilateral, l’equip de govern no ha deixat opció a la possibilitat que les associacions de veïns puguin realitzar les activitats necessàries per poder recosir l’actual distanciament social generat per la Covid-19.

En cap moment s’estan tenint en compte les activitats que aquestes entitats han realitzat durant el primer trimestre de l’any i els compromisos adquirits mitjançant els contractes previs a l’esclat de l’actual crisi sanitària. Amb aquest comportament, l’àrea de Relacions Ciutadanes deixa totalment penjades les entitats i, de retruc, els nostres barris.

Aquesta actitud evidencia que l’equip de govern no confia en les nostres entitats ni en la seva capacitat d’adaptar les seves festes, activitats i actuacions a la nova realitat i modificar-les convenientment per tal de complir amb les mesures de seguretat adients. El confinament ja ha estat prou dur per als nostres veïns i ara és inadmissible que es pretengui deixar a la ciutadania sense cap mena d’activitat durant la resta de l’any i, especialment, a l’estiu.

El teixit associatiu de Tarragona ha demostrat en infinites ocasions ser capaç de reinventar-se i reorientar les seves activitats en funció de cada nova realitat.  L’administració no ha de dificultar més la seva tasca, sinó que ha d’acompanyar a les entitats, ajudar-les, estar al seu costat.

La participació ciutadana no ha de ser un eslògan de campanya, ha de ser una realitat.

La participació ciutadana no ha de ser un eslògan de campanya, ha de ser una realitat. Si la resta de línies de les subvencions adreçades a les entitats veïnals no es reobren de manera immediata, aquest estiu als nostres barris no hi haurà vida, es deixaran perdre totes aquelles activitats (que en el context actual s’adaptarien a les mesures de seguretat) que fomenten la cohesió veïnal i la bona convivència.

És urgent que l’equip de govern s’adoni que no atorgar les subvencions ha estat un error i que encara és a temps de reparar-lo.

També cal tenir en compte que si aconseguim que es descongelin les subvencions adreçades a les entitats veïnals, aquestes tardaran a resoldre’s entre dos i tres mesos. Tothom es pot imaginar que passarà als nostres barris i a totes les àrees de la ciutat, ja de per si tocades i enfonsades per l’anterior crisi econòmica.

És urgent que l’equip de govern s’adoni que no atorgar les subvencions ha estat un error i que encara és a temps de reparar-lo. El nostre teixit associatiu es mereix la confiança de qualsevol qui governi, es mereix i té dret a participar en les decisions que els afecten sense deixar a ningú enrere.

Cristina Guzmán
Regidora de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ23 Abril, 2020
joanruiz2-1280x853.jpg

 Cada dia els aplaudim a les vuit del vespre. S’ho mereixen. Sense el seu esforç i el seu compromís la pandèmia hauria estat encara més devastadora. El seu treball salva vides. Ho sabem. La salut és el bé més preuat, el més essencial, el més bàsic. També el que ha d’estar més protegit des de la política i les administracions públiques.

Ho deia l’altre dia el senyor Duran Lleida en una reflexió que comparteixo: els autèntics herois i heroïnes del nostre temps no són els futbolistes d’elit, o els youtubers amb milions de seguidors, ni aquells que s’enriqueixen ràpidament. No, no són ells, són els treballadors i treballadores del sistema de salut pública d’aquest país, els que esteu als hospitals i lluiteu en primera línia contra el virus salvant vides. Sou immensos.

Sou immensos i imprescindibles. Ara, abans de la crisi i després de la crisi. Els i les socialistes sempre recordem el mateix. Any 2010. Teníem la tercera millor sanitat pública del món. La tercera, tan sols per darrere del Japó i de Suïssa. I era un mèrit de tots i de totes, del conjunt de la societat, començant pels treballadors del sistema sanitari. Però després va venir el que va venir. Retallades dels Governs de la dreta a Madrid. Retallades dels Governs independentistes a Barcelona. Eren els temps en què Artur Mas afirmava que “s’ha de reduir el greix de l’administració”.

Darrere d’aquest eufemisme hi havia una realitat objectiva: tan sols en el seu primer any de Govern es van retallar 1.000 milions d’euros dels pressupostos de Salut de la Generalitat (1.000 milions!). Durant els anys és que va voler posar el focus en el relat independentista les inversions en salut pública per part de la Generalitat van davallar un 40% en relació amb el període de Govern socialista. Per no parlar del que feia el Govern del PP al conjunt d’Espanya: passar la tisora per tot. Ningú, per molt fanàtic que sigui, pot defensar que reduir un 40% de les inversions no comporti també una reducció de la qualitat i de la rapidesa del servei.

I que quedi clar que no volem fer demagògia. Eren els anys de la crisi econòmica. És evident que davant dels descens dels ingressos públics calia ajustar els pressupostos, el que implicava també les partides destinades a la sanitat pública. El que ja no és tan evident, ni lògic, és que mentre a Catalunya es davallaven monumentalment els recursos de la Generalitat adreçats a la xarxa sanitària, al mateix temps es mantinguessin incòlumes -o s’incrementessin en algun cas- les partides destinades a finançar determinats mitjans públics i privats amb una línia editorial favorable a l’independentisme. I això va ser una decisió política, no va ser fruit de l’atzar o de la mala sort. En fi…

No volem fer el paper de Cassandres i lamentar el passat, perquè en política és un absurd. Però sí subratllar que si alguna cosa ha deixat clara l’actual crisi epidèmica que estem patint, per si algú en tenia algun dubte que nosaltres no, és que el sistema de salut públic d’aquest país és sagrat. Hem de tornar al consens socialdemòcrata que va permetre construir-lo i mai més, tornar-lo a posar en perill amb retallades que el que buscaven realment era un model mixt, privat (per si qui s’ho pogués pagar) i públic de baixa qualitat (per a qui no), com el que hi ha als Estats Units.

I si aquesta convicció política que tenim els socialistes i la gent d’esquerres l’assumissin també tant la dreta com els nacionalistes estaríem fent des de la política el millor homenatge als herois i heroïnes del moment: a tots aquells i aquelles que als hospitals donen el millor de si mateixos per salvar vides, evitar nous contagis i preservar la salut de tots. Està molt bé aplaudir-los, sí, però estarà millor evitar repetir els errors del passat i invertir el que correspon per garantir el nivell de qualitat assistencial que tant els professionals com els usuaris del servei es mereixen. Això tan elemental és el que ha plantejat el president Pedro Sánchez al conjunt de les forces polítiques. Un gran acord nacional de tots i totes en aquest sentit. Estan d’acord amb quelcom tan bàsic, senyor Casado i senyor Torra?

Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona

PUBLICITAT

Advertisement

Advertisement

 


REDACCIÓ22 Abril, 2020
1-Juan-Carlos-Romera-Cs-Cambrils.jpeg

 Potser el títol d’aquest article podia semblar exagerat. Alguns economistes, col·legues de professió, fins i tot podrien recórrer a la desitjada teoria de la recuperació econòmica en forma de lletra ‘v‘ per endolcir el relat de les meves paraules. Però la veritat és que Espanya, després de la irrupció i el canvi de paradigma que suposa la crisi de la Covid-19, s’enfronta al desafiament econòmic més gran de la nostra història. Estan en joc dos milions de llocs de treball durant els pròxims mesos, prop d’un milió de petites empreses i autònoms són a un pas del precipici i tots els sectors es veuen afectats (encara que no amb la mateixa magnitud).

En una situació sense precedents, tots els partits amb sentit d’Estat han d’arribar a grans acords: en matèria d’educació, per enfortir el sistema públic de salut i de pensions, per fer l’administració pública més eficaç i en moltes altres qüestions. I els acords s’han de prendre en tots els nivells de l’administració, també als ajuntaments.

Cambrils té una economia clarament orientada al turisme i hem de treballar tots a l’una pensant en el curt, mitjà i llarg termini d’aquest sector vital. Des de Ciutadans Cambrils insistim a estrènyer llaços amb propietaris i visitants de la resta d’Espanya, que, no oblidem, són el nostre principal turista. I després de la tornada a l’activitat, haurem d’apostar clarament per una campanya de crida a la germanor i per dedicar recursos amb l’objectiu clar de recuperar i atreure el turisme de proximitat. Però els mecanismes de suport a l’economia local han d’anar més enllà. Considerem imprescindible millorar les ràtios de pagament a proveïdors, ja que veníem de xifres realment altes. És una cadena: si els proveïdors del consistori no cobren a temps, difícilment podran atendre les seves obligacions.

Aquests són només dos exemples de mesures concretes de suport a l’economia local, sense necessitat d’esperar decisions d’instàncies superiors, que ni hi són ni se les espera. Per això, des de Cs Cambrils proposem taules de treball multisectorials on s’estableixin prioritats. L’aposta clara ha de ser el suport a les famílies i als empresaris locals i, per aconseguir-ho, caldrà garantir els recursos suficients. Vam fer una crida perquè el govern renunciés a la compra de l’edifici de la cooperativa, ja que així es podrien destinar aquests recursos a ajudar famílies, autònoms i pimes.

Des del primer moment Ciutadans ha donat la mà a l’equip de govern de Cambrils per treballar a favor del nostre municipi. Proposem que, abans d’acabar l’exercici, adoptem mesures com una rebaixa d’impostos i taxes, ja que això permetria reduir la càrrega impositiva a famílies, pimes i autònoms, i facilitaria la recuperació. Aquest seria el pas previ a la modificació i projecció d’uns nous pressupostos que estem disposats a valorar sempre que l’executiu tingui voluntat sincera de treball conjunt.

Juan Carlos Romera
Portaveu del Grup Municipal de Ciutadans Cambrils

PUBLICITAT
Advertisement

Advertisement

 


REDACCIÓ9 Abril, 2020
Elvira-Vidal-Junts-per-Tarragona.jpg

 Aquesta setmana, en moments puntuals, se n’ha anat la llum al barri de Tarragona on visc, han estat, cada vegada, només uns deu minuts durant els quals hem estat sense electre i, de retruc, sense wifi. En aquests moments ens plantegem la fragilitat en què viuen moltes famílies en la crisi sanitària pel que fa a l’accés a serveis i subministraments. La manca d’informació, de comunicació, d’energia, d’aigua, de gas i també d’aliments, de medicaments, d’equipaments sanitaris… Tant per la dependència a les grans companyies subministradores com per la falta d’existències.

Hi ha dos aspectes que han quedat de manifest en la situació excepcional que estem vivint. Per una banda, la necessitat de garantir l’accés de la ciutadania als mitjans adequats per lluitar contra l’expansió de la Covid-19 i, per l’altra, la necessitat d’assegurar que els productes i serveis essencials es distribueixin i es venguin de manera ètica.

La crisi de la Covid-19 ha elevat, en menys d’una setmana, el preu d’alguns dels productes sanitaris més necessaris i s’han hagut de posar en marxa noves mesures mitjançant decrets llei amb l’objectiu d’establir quanties màximes a medicaments i altres productes sanitaris i de protecció. Són diversos els exemples d’aquests elevats preus, com ara l’increment d’un 690% del preu de les mascaretes que comercialitzava -finalment les ha retirat- un dels gegants del comerç electrònic, o l’augment en un 32% dels gels desinfectants que s’ha registrat en altres empreses. És vergonyós que determinades companyies aprofitin la situació que vivim per disparar preus.

A banda de l’abús de diverses companyies, aquesta crisi també ha posat de manifest les conseqüències del fet que el govern espanyol no hagi incrementat la inversió en salut pública des del 2017: grans llistes d’espera per consultes i intervencions, manca de llits -Espanya és un dels països amb menys llits d’hospital per cada 1.000 habitants-, manca de material sanitari adequat i equipaments obsolets. També ha quedat palès que el personal d’infermeria està molt per sota de la mitjana europea, un col·lectiu professional on la contractació és, majoritàriament, temporal i precària.

També ens sorprèn una altra qüestió. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella l’ús racional de mascaretes per tal d’evitar el malbaratament innecessari de recursos valuosos i el seu ús indegut. Això ens ve a dir que només s’han d’utilitzar si es presenten símptomes respiratoris o si se sospita que es pot estar contagiat per la Covid-19. Però què passa amb les persones que en són portadores i asimptomàtiques?

Em ve al cap el títol de l’obra de l’escriptora Pearl Sydenstricker BuckViento del este, viento del oeste‘ perquè em sobta el concepte que tenen la majoria d’occidentals respecte als orientals. Mentre a occident l’ús de la mascareta es veu, per la major part, com una intrusió i amb el pensament interior ‘que no em contagiïn’, a Orient és un símbol de cortesia: ‘no vull contagiar al meu company de feina, de classe o als meus veïns’.

És una de les lliçons a aprendre, de la mateixa manera que aquesta situació d’incertesa i excepcionalitat ens ha aportat un element positiu: La reducció de la contaminació. Entre altres evidències, la qualitat de l’aire ha experimentat una millora sense precedents. Aquest fet, íntimament lligat al dret de serveis i de subministraments bàsics, ens impulsa encara més a la necessitat d’apostar d’una vegada per totes per les energies renovables. Qui no ha pensat a tenir un hort al balcó, un compostador al jardí, unes plaques solars a la teulada o una cisterna d’aigua per reutilitzar l’aigua de pluja?

No tinc cap dubte que d’aquesta crisi n’aprendrem i ens en sortirem més forts, lluitant tots junts perquè ningú es quedi enrere.

Elvira Vidal Sensi
Regidora de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ31 Març, 2020
nachogarcialatorre1.jpg

 Com sempre passa a la vida és en els moments difícils que cadascú demostra realment el que val, tan individualment com col·lectivament. I en aquests dies en què la pandèmia ens està colpejant amb tanta cruesa els joves d’aquest país hem reaccionat amb una manifestació col·lectiva de valor i de solidaritat envers els més febles que realment impressiona.

I vull destacar-ho perquè tots haureu sentit dir per part de determinats cercles més aviat conservadors que els joves érem “insolidaris, individualistes, egoistes, etc.” i que només ens preocupàvem per les nostres coses. I no és així. Estem demostrant que sabem respondre i estar a l’altura dels pitjors desafiaments. Aquests dies són molts i moltes els joves que tenen cura dels seus avis, que els van a fer la compra i deixen les bosses amb els aliments a la seva porta i que fan el mateix amb els seus veïns més grans que viuen al mateix edifici.

Em refereixo a la multitud de joves que s’han ofert per fer tasques de voluntariat. Als valents estudiants de medicina o infermeria que han anat voluntàriament als hospitals. A tots aquells que proposeu activitats a les xarxes, de manera altruista, per cobrir el lleure en aquests temps de confinament. Parlo també dels que tenen cura dels més petits, tranquil·litzant-los i donant-los esperança ara que la seva quotidianitat s’ha vist alterada. Són només uns exemples, entre mil, que demostren que els joves som, no només el futur, sinó el present d’aquest país.

Gràcies a tots aquells que esteu responent amb civisme i disciplina social a les mesures que ha hagut d’emprendre el Govern per aturar la propagació del virus. Des de la JSC us encoratgem a seguir exercint aquest impressionant exemple de coratge que esteu demostrant. Com a joves, i per tant, persones molt actives a les xarxes socials us demano que no difongueu i no doneu credibilitat a les informacions falses que desautoritzin els criteris científics. Aquesta batalla contra el virus té molts fronts i un d’aquests, no menor, és el de les ‘fake news‘ que també són un aliat de la pandèmia.

Tristament, com haureu comprovat, hi ha determinats agitadors de l’odi que no han estès que estem davant d’una emergència sanitària mundial sinó que aprofiten la difícil situació que estem patint per intentar ridiculitzar al Govern. Tots i totes sabem que aquest esforç col·lectiu que estem fent no va de criticar o elogiar a un Govern o a un determinat líder polític, va de salvar vides, així de clar. I la vida dels nostres avis i àvies, dels nostres familiars i amics, la de tots i totes, és molt més important que qualsevol divergència política que, sincerament i tenint en compte la dimensió de la crisi que estem patint, ara no serveix per a res.

En conseqüència, perseverem tots en l’esforç que estem fent. Ho ha resumit molt bé el president Pedro Sánchez: tots aquests esforços i sacrificis valen la pena per salvaguardar la salut de les persones, recuperar com més aviat millor la normalitat i la nostra forma de viure. No hi ha solucions màgiques, ni ningú té poders sobrenaturals. El que sí que tots i totes tenim és la determinació de seguir perseverant fins a derrotar al virus. I no ho farem per por, sinó perquè estem convençuts que el que estem fent és necessari per salvar vides.

I sou molts i moltes els joves, com tu que està llegint aquestes línies, que contribuireu a assolir aquesta necessària victòria de la vida sobre la mort. No feu cas d’aquells que tan sols són capaços d’expressar-se en termes d’odi. Vosaltres esteu molt per sobre i sou molt més grans que els corifeus del rancor. Vosaltres –tots nosaltres units- podeu fer que sortim enfortits d’aquesta crisi. Aquesta ha de ser l’essència de la dura prova que estem passant.

En lloc de criticar-ho tot i a tothom, o de lamentar-se sense fer absolutament res, lluitem junts per tornar-nos a aixecar sense deixar ningú abandonat a la cuneta. Això és que el que ens fa ser com som, joves solidaris i amb ideals que volen bastir una societat millor. Gràcies a tots i totes aquells que amb el vostre exemple diari ho esteu fent possible.

Nacho García
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ30 Març, 2020
IMG_7868-1280x719.jpg

 Fa uns 10 anys esclatava la crisi de la bombolla Inmobiliaria. Trontollava el sistema financer i, amb ell, els fonaments de l’estructura capitalista. En comptes d’aprofitar la situació per fer una esmena a la totalitat i promoure un nou paradigma productiu i econòmic, es va optar per salvar la banca i fer “polítiques d’austeritat”, eufemisme per justificar les retallades en drets laborals i socials. Les classes populars van pagar la crisi i els bancs van sortir-ne enfortits,  juntament amb les doctrines neoliberals.

L’embrió dels moviments socials combatius protagonitzats pels indignats del 15M i la PAH justament es van forjar com a resposta a la barbàrie. Vam presenciar la desaparició de l’anomenada classe mitjana, els sous mileuristes van passar a ser considerats valuosos i l’accés a un habitatge digne un privilegi. El negoci immobiliari va virar, trobant la clau per assolir beneficis en l’explotació feroç del mercat del lloguer. L’encariment dels preus del lloguer, els desnonaments encoberts o la proliferació dels pisos turístics que provoquen l’expulsió de les veïnes del seus barris són la instantània d’aquest segle XXI.

Des de llavors, l’administració, lluny de donar respostes, s’ha mantingut al costat dels interessos immobiliaris, i a dia d’avui té encara pendent la creació d’un parc públic d’habitatge que pugui garantir un lloguer de preu social.

És en aquest context, que la crisi sanitària sobrevinguda amb la COVID-19, com va passar el 2008, torna a evidenciar els deures pendents dels diferents governs i del mal anomenat “estat del benestar”. Són moltes les persones que han perdut la seva feina, que han deixat de percebre ingressos i que han esdevingut nous usuaris de serveis socials. L’estructura per donar resposta a les necessitats més urgents de la població es troba totalment desbordada i l’allau de nous casos serà una constant que anirà a més.

On queda el pla de xoc de mesures socials de l’anomenat “govern més progressista de la Història”? No veiem cap mesura clara en la defensa de les classes populars, cap gest que tranquil·litzi a les llars per fer front als pagaments de lloguers i subministraments bàsics i cap garantia per les PIMES i autònoms de poder tornar a la feina una vegada acabat el confinament.

Els municipis no ens podem permetre deixar a la nostra població en l’estacada i ens pertoca passar l’acció per tal d’aturar el cop de la crisi. A Tarragona no pot tornar a quedar un romanent d’un milió d’euros als Serveis Socials, no podem continuar construint habitatges des de SMHAUSA sense que aquest es destinin a lloguer social i no podem permetre tenir milers de pisos buits en mans de grans tenidors i bancs. És l’hora de la creació d’un parc d’habitatge públic i social. És hora de fer polítiques que facilitin que no hagi cases sense gent i gent sense casa. Aquesta crisi no la pagarem el poble.

Eva Miguel
Regidora CUP Tarragona




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter