28. Març 2024

Arxius de opinió | Pàgina 2 de 12 | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Juny, 2020
laia-estrada.jpg

 La setmana passada coneixíem que l’exalcalde Ballesteros, finalment, anirà a judici pel Cas Inipro. I sí, ho vam celebrar, perquè no és precisament que tinguem massa confiança en l’aparell judicial espanyol, i el fet que Ballesteros s’hagi d’asseure al banc dels acusats per aquest cas de corrupció és una alenada d’aire pur enmig de tanta putrefacció.

No té res a veure amb el que afirmava qui el defensa, els honoraris dels quals probablement es troben entre els més de 60.000 euros sufragats a costa de l’erari públic, quan assegurava que la CUP busquem “un rèdit polític als jutjats en lloc de buscar-lo a les urnes”. De fet, aquesta afirmació és una autèntica ximpleria, doncs la nostra experiència amb la (in)justícia espanyola és sobradament coneguda per tots els casos repressius que acumulem la militància de l’esquerra independentista, fins i tot des de molt abans de l’abominable procés contra el referèndum de l’1 d’octubre.

El 2013, sense representació a l’Ajuntament de Tarragona, la CUP recollíem la denúncia feta pel comitè d’empresa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la dúiem a la fiscalia davant la passivitat i connivència de les forces polítiques presents a l’Ajuntament en aquell moment, que clarament van preferir mirar cap a una altra banda. Així s’iniciava el Cas Inipro.

Sense cap mena de dubte, no estem davant del cas de corrupció més important de l’ajuntament tarragoní. Només el cas del pàrquing Jaume I multiplica per 100 la xifra presumptament malversada. La realitat, però, és que tota la interlocutòria posa al descobert unes pràctiques vergonyoses en favor del PSC, a costa de diners que s’havien de destinar a les persones més vulnerables i vulnerades de la ciutat, per les quals l’exalcalde s’enfronta fins a vuit delictes.

Sempre hem denunciat que el Cas Inipro, i res més, és la justificació de tot el procés engegat per fer-me fora de l’Ajuntament de Tarragona a principis del 2018. Una vendetta política barroerament disfressada d’imperatiu legal que va ser aturada gràcies a la implicació de totes les persones que van denunciar-ho com a tal, moltes de les quals ni tan sols eren cupaires. “Que caiguin les màscares!”, vam clamar llavors. I les màscares comencen a caure i, per descomptat, ho celebrem.

Diuen que la CUP sabem “que l’exalcalde és innocent”. No. La CUP el que sempre hem sabut és que, qui ridículament assegurava patir “una persecució política”, té una responsabilitat en el fet que es destinessin uns diners públics a fer feina propagandística per al seu partit. Si n’estava al cas, com pensem, perquè en seria coautor; i si es demostra que no n’estava al cas, perquè evidenciaria una vergonyosa negligència i una inutilitat galdosa.

El Cas Inipro s’ha tractat de minimitzar, s’ha volgut reduir a una mera “mala praxi de gestió” i, encara avui, algú pot pensar que és una minúcia. No ho és. Recordem que hi ha una peça sota secret de sumari que va molt més enllà del PSC tarragoní, que implica tota l’estructura del partit al conegut com a “cinturó roig” dels voltants de Barcelona.

Així doncs, és clar que celebrem que l’exalcalde, juntament amb bona part de la plana major del PSC tarragoní, s’asseuran a la banqueta dels acusats i hauran de donar resposta per la totalitat dels delictes que se’ls imputen pel Cas Inipro. Tanmateix, que ningú no s’equivoqui. Això és tan sols la punta de l’iceberg de la corrupció que ha campat lliurement per l’Ajuntament de la nostra ciutat les darreres dècades. I cal fer net d’una vegada.

Respecte a tots els casos que hi ha ara mateix als jutjats, i tant, perquè això és el mínim, però també respecte de la resta d’activitats, contractes, gestions… Que resten impunes, pendents que algú encengui el llum de forma valenta i decidida i acabi, per fi, amb l’opacitat i faci caure totes les màscares. Identificar i denunciar totes les pràctiques delictives que s’han dut a terme els darrers anys al consistori tarragoní no sols és un deure legal, sinó un primer pas imprescindible per canviar la forma de forma real la mena de governar la ciutat. El silenci també és complicitat.

Laia Estrada
Portaveu i regidora de la CUP Tarragona


REDACCIÓ26 Maig, 2020
joanruiz3-1280x853.jpg

 “No voy a polemizar con ningún presidente autonómico. Estoy plenamente centrado en superar la crisis provocada por la pandemia. Tengo la convicción que todos los presidentes autonómicos trabajan conjunta y lealmente conmigo para salvar vidas, recuperar el pulso económico y social del país, y derrotar al virus.” Esta es la respuesta del presidente del gobierno, Pedro Sánchez, al ser preguntado por los periodistas sobre la última y diaria andanada de críticas estériles tanto de la señora Ayuso como del señor Torra a la acción del ejecutivo.

Chapeau. No es momento de inventarse agravios que nos distraigan de lo importante ni de pelearse con nadie, sino de superar la tempestad cuanto antes mejor. Tampoco es momento de engaños, ni de edulcorar la realidad. Un presidente tiene la obligación de presentar los hechos y la gravedad del momento, por desagradable que esta sea. Afrontar la realidad no significa gritar a la desesperación.

Ni el virus nos ha derrotado, ni nos va a derrotar. El esfuerzo y el comportamiento ejemplar del conjunto de la ciudadanía estas últimas semanas (en Tarragona, en Catalunya y en el conjunto de España) debe ser un factor de inspiración para todos. Hay que ponerlo en valor. Gracias a vuestra determinación se han salvado miles de vidas, así de claro. Nos hemos enfrentado a una situación extrema y hemos sabido salir adelante.

Pero el desafío sigue vigente. El virus está ahí. No podemos bajar la guardia porque nos jugamos perder todo lo que hemos avanzado estas últimas semanas. Por eso el presidente Pedro Sánchez pide, por un lado, mantener el estricto cumplimiento de las medidas higiénicas y sanitarias establecidas por las autoridades y, por otro, perseverar en la unidad de acción que sí existe en la calle, en los hospitales y en la acción valiente del conjunto de la ciudadanía.

Hemos evitado el hundimiento pero no basta con sacar la cabeza por encima del agua y flotar. Tenemos que nadar, y nadar bien, contra la fortísima corriente que provoca la pandemia. Si nos relajamos ni que sea un momento el virus puede volver a sumergirnos. Mantenerlo a raya depende, también, de la actitud responsable de cada uno de nosotros en nuestra vida diaria.

Segunda convicción subrayada por el presidente: la crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse. Por eso, por primera vez en nuestra historia, el gobierno de progreso ha impulsado medidas de emergencia para establecer moratorias de hipotecas y alquileres, bonos sociales y prestaciones económicas para trabajadores y autónomos que se han visto perjudicados por el parón brusco de su actividad profesional.

La crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse.

Solo en la provincia de Tarragona más de 90.000 trabajadores (unos 20.000 de los cuales profesionales autónomos) perciben estas prestaciones. El virus no puede ser una excusa para profundizar en las desigualdades, al contrario, la experiencia nos demuestra que todos juntos y unidos como sociedad luchamos mejor y superamos incluso los desafíos más temibles.

No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas

Pero la pandemia también debe servirnos para rectificar todo aquello que se ha hecho mal en los últimos años. No podemos volver a permitir los recortes millonarios en la sanidad pública que aplicaron los gobiernos conservadores, tanto en Madrid como en Barcelona. No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas (y espero que así lo entienda también tanto la derecha como el independentismo) para reforzar el crecimiento económico y la creación de empleo una vez hayamos derrotado definitivamente al virus.

Impulsando, así mismo, las transformaciones necesarias que nos permitan elevarnos por encima de cualquier tempestad que nuevamente pretenda sumergirnos. En contra de lo que afirman los profetas políticos del apocalipsis la gran manifestación de dignidad colectiva que todos hemos presenciado y protagonizado estas últimas semanas demuestra que este país tiene mucho futuro si sabemos superar definitivamente la lamentable y atávica tendencia a pelearnos entre nosotros.

Joan Ruiz
Diputat del PSC al Congrés per Tarragona 

 


REDACCIÓ14 Maig, 2020

 Des del començament de la crisi sanitària i la imposició de l’Estat d’Alarma, la setmana vinent farà ja dos mesos, hem vist com aquesta necessària aturada generalitzada ha provocat que multitud de famílies hagin vist reduïts d’una forma molt significativa els seus ingressos, ja sigui perquè algun dels seus membres han perdut la feina, s’han vist afectats per un ERTO o, en el cas dels autònoms o empresaris, no han pogut dur a terme la seva activitat en condicions normals i per tant les facturacions són molt inferiors o inexistents.

La manca de recursos per afrontar el pagament dels lloguers és un problema per moltes famílies i empreses. En aquestes circumstàncies és molt convenient iniciar la negociació amb els propietaris, cercant l’ajornament o reducció de les rendes, que en la majoria dels casos, per l’experiència acumulada en les mediacions gestionades per la Cambra de la Propietat Urbana, acaben amb un acord entre les parts que permet acomodar les condicions contractuals a les circumstàncies personals i econòmiques de les dues parts. D’altra banda, l’impagament de les rendes o la intransigència a l’hora de negociar ens aboca a una resolució judicialitzada, lenta, cara i inoperativa.

Aquesta setmana l’alcalde Pau Ricomà, m’ha donat una excel·lent notícia pel teixit comercial i empresarial de la nostra ciutat, l’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió de subvencions directes per ajudar a pal·liar l’efecte que la pandèmia tindrà en el sector comercial. L’equip de govern, mitjançant el decret 2020/4532, aplicarà 250.000 euros del pressupost municipal a pal·liar els efectes de la COVID-19, condicionada a l’aprovació definitiva de l’expedient modificatiu de crèdit 26A.

Els beneficiaris d’aquestes subvencions seran les persones físiques o jurídiques propietàries d’establiments mercantils, industrials o de serveis, que hagin tingut una disminució demostrable dels seus lloguers a conseqüència d’haver arribat a acords amb els seus arrendataris per tal de condonar una part del preu del lloguer pactat segons contracte durant l’estat d’alarma, en atenció a la paralització de la seva activitat comercial no essencial.

És molt important el temps, si l’Ajuntament actua ràpidament permet que els propietaris encarin les negociacions amb aquest suport, la qual cosa fomentarà de ben segur les condonacions de rendes, alhora que els comerciants disposaran de més recursos per afrontar la reobertura dels establiments i l’activació del comerç local.
Tot i això, l’import de la subvenció serà com a màxim de 500 euros, si bé no podrà superar en cap cas el 50% de les rendes condonades, crec que per millorar l’efectivitat de la mesura seria convenient elevar aquesta assignació unitària. Caldrà estar molt pendents, ja que les sol·licituds s’han de presentar al Registre General de l’Ajuntament via telemàtica, en un termini de 15 dies naturals a la publicació d’aquesta resolució.

El govern de l’Estat ha decretat mesures per tal minimitzar els efectes negatius, socials i econòmics, entre altres, el 31 de març aprovà els ajuts al finançament mitjançant conveni amb l’ICO, desenvolupant una línia d’avals, a fi que les entitats de crèdit puguin oferir ajudes transitòries de finançament per a fer front al lloguer d’habitatge habitual de les llars que es trobin en situacions de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència de l’expansió de la COVID-19.

Posteriorment, l’11 d’abril és publicada una ordre ministerial per regular ajuts directes als llogaters en situació de vulnerabilitat que no puguin pagar el lloguer del seu habitatge habitual a conseqüència d’aquesta crisi sanitària, i trasllada a les comunitats autònomes la gestió d’aquests ajuts. El temps torna a ser important, a hores d’ara, cap d’aquests ajuts està arribant a les persones afectades per la crisi.

Felicito l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona per aquesta iniciativa, adequada i necessària, així com oportuna, sempre que la publicació i aplicació d’aquests ajuts es dugui a terme en un curt espai de temps.

Agustín Pujol Niubó
President de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020
Cristina-Guzmán-JuntsperTarragona2.jpg

 Arran de la crisi sanitària que estem vivint, el passat dia 14 de març es van aturar tots els procediments administratius, entre altres també es van paralitzar els tràmits per a l’atorgament de les subvencions a federacions i entitats veïnals de la ciutat de Tarragona.

Després de múltiples queixes de les entitats veïnals, el Conseller de Relacions Ciutadanes va obrir la porta a descongelar la línia 1 de les esmentades subvencions, la qual es destina al pagament del lloguer del local i als costos de l’aigua i l’electricitat. Reactivar només aquesta línia no resolt en absolut les necessitats i demandes de les nostres entitats.

Aquest fet també qüestiona la confiança d’aquest equip de govern en la capacitat de decisió i adaptació de les associacions de la ciutat. De manera unilateral, l’equip de govern no ha deixat opció a la possibilitat que les associacions de veïns puguin realitzar les activitats necessàries per poder recosir l’actual distanciament social generat per la Covid-19.

En cap moment s’estan tenint en compte les activitats que aquestes entitats han realitzat durant el primer trimestre de l’any i els compromisos adquirits mitjançant els contractes previs a l’esclat de l’actual crisi sanitària. Amb aquest comportament, l’àrea de Relacions Ciutadanes deixa totalment penjades les entitats i, de retruc, els nostres barris.

Aquesta actitud evidencia que l’equip de govern no confia en les nostres entitats ni en la seva capacitat d’adaptar les seves festes, activitats i actuacions a la nova realitat i modificar-les convenientment per tal de complir amb les mesures de seguretat adients. El confinament ja ha estat prou dur per als nostres veïns i ara és inadmissible que es pretengui deixar a la ciutadania sense cap mena d’activitat durant la resta de l’any i, especialment, a l’estiu.

El teixit associatiu de Tarragona ha demostrat en infinites ocasions ser capaç de reinventar-se i reorientar les seves activitats en funció de cada nova realitat.  L’administració no ha de dificultar més la seva tasca, sinó que ha d’acompanyar a les entitats, ajudar-les, estar al seu costat.

La participació ciutadana no ha de ser un eslògan de campanya, ha de ser una realitat.

La participació ciutadana no ha de ser un eslògan de campanya, ha de ser una realitat. Si la resta de línies de les subvencions adreçades a les entitats veïnals no es reobren de manera immediata, aquest estiu als nostres barris no hi haurà vida, es deixaran perdre totes aquelles activitats (que en el context actual s’adaptarien a les mesures de seguretat) que fomenten la cohesió veïnal i la bona convivència.

És urgent que l’equip de govern s’adoni que no atorgar les subvencions ha estat un error i que encara és a temps de reparar-lo.

També cal tenir en compte que si aconseguim que es descongelin les subvencions adreçades a les entitats veïnals, aquestes tardaran a resoldre’s entre dos i tres mesos. Tothom es pot imaginar que passarà als nostres barris i a totes les àrees de la ciutat, ja de per si tocades i enfonsades per l’anterior crisi econòmica.

És urgent que l’equip de govern s’adoni que no atorgar les subvencions ha estat un error i que encara és a temps de reparar-lo. El nostre teixit associatiu es mereix la confiança de qualsevol qui governi, es mereix i té dret a participar en les decisions que els afecten sense deixar a ningú enrere.

Cristina Guzmán
Regidora de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ9 Abril, 2020
Elvira-Vidal-Junts-per-Tarragona.jpg

 Aquesta setmana, en moments puntuals, se n’ha anat la llum al barri de Tarragona on visc, han estat, cada vegada, només uns deu minuts durant els quals hem estat sense electre i, de retruc, sense wifi. En aquests moments ens plantegem la fragilitat en què viuen moltes famílies en la crisi sanitària pel que fa a l’accés a serveis i subministraments. La manca d’informació, de comunicació, d’energia, d’aigua, de gas i també d’aliments, de medicaments, d’equipaments sanitaris… Tant per la dependència a les grans companyies subministradores com per la falta d’existències.

Hi ha dos aspectes que han quedat de manifest en la situació excepcional que estem vivint. Per una banda, la necessitat de garantir l’accés de la ciutadania als mitjans adequats per lluitar contra l’expansió de la Covid-19 i, per l’altra, la necessitat d’assegurar que els productes i serveis essencials es distribueixin i es venguin de manera ètica.

La crisi de la Covid-19 ha elevat, en menys d’una setmana, el preu d’alguns dels productes sanitaris més necessaris i s’han hagut de posar en marxa noves mesures mitjançant decrets llei amb l’objectiu d’establir quanties màximes a medicaments i altres productes sanitaris i de protecció. Són diversos els exemples d’aquests elevats preus, com ara l’increment d’un 690% del preu de les mascaretes que comercialitzava -finalment les ha retirat- un dels gegants del comerç electrònic, o l’augment en un 32% dels gels desinfectants que s’ha registrat en altres empreses. És vergonyós que determinades companyies aprofitin la situació que vivim per disparar preus.

A banda de l’abús de diverses companyies, aquesta crisi també ha posat de manifest les conseqüències del fet que el govern espanyol no hagi incrementat la inversió en salut pública des del 2017: grans llistes d’espera per consultes i intervencions, manca de llits -Espanya és un dels països amb menys llits d’hospital per cada 1.000 habitants-, manca de material sanitari adequat i equipaments obsolets. També ha quedat palès que el personal d’infermeria està molt per sota de la mitjana europea, un col·lectiu professional on la contractació és, majoritàriament, temporal i precària.

També ens sorprèn una altra qüestió. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella l’ús racional de mascaretes per tal d’evitar el malbaratament innecessari de recursos valuosos i el seu ús indegut. Això ens ve a dir que només s’han d’utilitzar si es presenten símptomes respiratoris o si se sospita que es pot estar contagiat per la Covid-19. Però què passa amb les persones que en són portadores i asimptomàtiques?

Em ve al cap el títol de l’obra de l’escriptora Pearl Sydenstricker BuckViento del este, viento del oeste‘ perquè em sobta el concepte que tenen la majoria d’occidentals respecte als orientals. Mentre a occident l’ús de la mascareta es veu, per la major part, com una intrusió i amb el pensament interior ‘que no em contagiïn’, a Orient és un símbol de cortesia: ‘no vull contagiar al meu company de feina, de classe o als meus veïns’.

És una de les lliçons a aprendre, de la mateixa manera que aquesta situació d’incertesa i excepcionalitat ens ha aportat un element positiu: La reducció de la contaminació. Entre altres evidències, la qualitat de l’aire ha experimentat una millora sense precedents. Aquest fet, íntimament lligat al dret de serveis i de subministraments bàsics, ens impulsa encara més a la necessitat d’apostar d’una vegada per totes per les energies renovables. Qui no ha pensat a tenir un hort al balcó, un compostador al jardí, unes plaques solars a la teulada o una cisterna d’aigua per reutilitzar l’aigua de pluja?

No tinc cap dubte que d’aquesta crisi n’aprendrem i ens en sortirem més forts, lluitant tots junts perquè ningú es quedi enrere.

Elvira Vidal Sensi
Regidora de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ31 Març, 2020

 Com sempre passa a la vida és en els moments difícils que cadascú demostra realment el que val, tan individualment com col·lectivament. I en aquests dies en què la pandèmia ens està colpejant amb tanta cruesa els joves d’aquest país hem reaccionat amb una manifestació col·lectiva de valor i de solidaritat envers els més febles que realment impressiona.

I vull destacar-ho perquè tots haureu sentit dir per part de determinats cercles més aviat conservadors que els joves érem “insolidaris, individualistes, egoistes, etc.” i que només ens preocupàvem per les nostres coses. I no és així. Estem demostrant que sabem respondre i estar a l’altura dels pitjors desafiaments. Aquests dies són molts i moltes els joves que tenen cura dels seus avis, que els van a fer la compra i deixen les bosses amb els aliments a la seva porta i que fan el mateix amb els seus veïns més grans que viuen al mateix edifici.

Em refereixo a la multitud de joves que s’han ofert per fer tasques de voluntariat. Als valents estudiants de medicina o infermeria que han anat voluntàriament als hospitals. A tots aquells que proposeu activitats a les xarxes, de manera altruista, per cobrir el lleure en aquests temps de confinament. Parlo també dels que tenen cura dels més petits, tranquil·litzant-los i donant-los esperança ara que la seva quotidianitat s’ha vist alterada. Són només uns exemples, entre mil, que demostren que els joves som, no només el futur, sinó el present d’aquest país.

Gràcies a tots aquells que esteu responent amb civisme i disciplina social a les mesures que ha hagut d’emprendre el Govern per aturar la propagació del virus. Des de la JSC us encoratgem a seguir exercint aquest impressionant exemple de coratge que esteu demostrant. Com a joves, i per tant, persones molt actives a les xarxes socials us demano que no difongueu i no doneu credibilitat a les informacions falses que desautoritzin els criteris científics. Aquesta batalla contra el virus té molts fronts i un d’aquests, no menor, és el de les ‘fake news‘ que també són un aliat de la pandèmia.

Tristament, com haureu comprovat, hi ha determinats agitadors de l’odi que no han estès que estem davant d’una emergència sanitària mundial sinó que aprofiten la difícil situació que estem patint per intentar ridiculitzar al Govern. Tots i totes sabem que aquest esforç col·lectiu que estem fent no va de criticar o elogiar a un Govern o a un determinat líder polític, va de salvar vides, així de clar. I la vida dels nostres avis i àvies, dels nostres familiars i amics, la de tots i totes, és molt més important que qualsevol divergència política que, sincerament i tenint en compte la dimensió de la crisi que estem patint, ara no serveix per a res.

En conseqüència, perseverem tots en l’esforç que estem fent. Ho ha resumit molt bé el president Pedro Sánchez: tots aquests esforços i sacrificis valen la pena per salvaguardar la salut de les persones, recuperar com més aviat millor la normalitat i la nostra forma de viure. No hi ha solucions màgiques, ni ningú té poders sobrenaturals. El que sí que tots i totes tenim és la determinació de seguir perseverant fins a derrotar al virus. I no ho farem per por, sinó perquè estem convençuts que el que estem fent és necessari per salvar vides.

I sou molts i moltes els joves, com tu que està llegint aquestes línies, que contribuireu a assolir aquesta necessària victòria de la vida sobre la mort. No feu cas d’aquells que tan sols són capaços d’expressar-se en termes d’odi. Vosaltres esteu molt per sobre i sou molt més grans que els corifeus del rancor. Vosaltres –tots nosaltres units- podeu fer que sortim enfortits d’aquesta crisi. Aquesta ha de ser l’essència de la dura prova que estem passant.

En lloc de criticar-ho tot i a tothom, o de lamentar-se sense fer absolutament res, lluitem junts per tornar-nos a aixecar sense deixar ningú abandonat a la cuneta. Això és que el que ens fa ser com som, joves solidaris i amb ideals que volen bastir una societat millor. Gràcies a tots i totes aquells que amb el vostre exemple diari ho esteu fent possible.

Nacho García
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ30 Març, 2020

 Fa uns 10 anys esclatava la crisi de la bombolla Inmobiliaria. Trontollava el sistema financer i, amb ell, els fonaments de l’estructura capitalista. En comptes d’aprofitar la situació per fer una esmena a la totalitat i promoure un nou paradigma productiu i econòmic, es va optar per salvar la banca i fer “polítiques d’austeritat”, eufemisme per justificar les retallades en drets laborals i socials. Les classes populars van pagar la crisi i els bancs van sortir-ne enfortits,  juntament amb les doctrines neoliberals.

L’embrió dels moviments socials combatius protagonitzats pels indignats del 15M i la PAH justament es van forjar com a resposta a la barbàrie. Vam presenciar la desaparició de l’anomenada classe mitjana, els sous mileuristes van passar a ser considerats valuosos i l’accés a un habitatge digne un privilegi. El negoci immobiliari va virar, trobant la clau per assolir beneficis en l’explotació feroç del mercat del lloguer. L’encariment dels preus del lloguer, els desnonaments encoberts o la proliferació dels pisos turístics que provoquen l’expulsió de les veïnes del seus barris són la instantània d’aquest segle XXI.

Des de llavors, l’administració, lluny de donar respostes, s’ha mantingut al costat dels interessos immobiliaris, i a dia d’avui té encara pendent la creació d’un parc públic d’habitatge que pugui garantir un lloguer de preu social.

És en aquest context, que la crisi sanitària sobrevinguda amb la COVID-19, com va passar el 2008, torna a evidenciar els deures pendents dels diferents governs i del mal anomenat “estat del benestar”. Són moltes les persones que han perdut la seva feina, que han deixat de percebre ingressos i que han esdevingut nous usuaris de serveis socials. L’estructura per donar resposta a les necessitats més urgents de la població es troba totalment desbordada i l’allau de nous casos serà una constant que anirà a més.

On queda el pla de xoc de mesures socials de l’anomenat “govern més progressista de la Història”? No veiem cap mesura clara en la defensa de les classes populars, cap gest que tranquil·litzi a les llars per fer front als pagaments de lloguers i subministraments bàsics i cap garantia per les PIMES i autònoms de poder tornar a la feina una vegada acabat el confinament.

Els municipis no ens podem permetre deixar a la nostra població en l’estacada i ens pertoca passar l’acció per tal d’aturar el cop de la crisi. A Tarragona no pot tornar a quedar un romanent d’un milió d’euros als Serveis Socials, no podem continuar construint habitatges des de SMHAUSA sense que aquest es destinin a lloguer social i no podem permetre tenir milers de pisos buits en mans de grans tenidors i bancs. És l’hora de la creació d’un parc d’habitatge públic i social. És hora de fer polítiques que facilitin que no hagi cases sense gent i gent sense casa. Aquesta crisi no la pagarem el poble.

Eva Miguel
Regidora CUP Tarragona


REDACCIÓ23 Març, 2020
opinio_.jpg

 Ara la nostra població ens mira des de la finestra i sembla que el CAP estigui adormit, fins i tot pot semblar que no hi estiguem. Hi ha poca activitat? Què ha passat? Habitualment, els metges de família, pediatres, infermeres i altres professionals de l’Atenció Primària estem molt a prop dels nostres pacients, som el primer nivell d’atenció, la porta d’entrada, diuen, però ara no volem ser la porta d’entrada del coronavirus per a ells, ara ens ha tocat reinventar-nos en dos dies i crear un nou model d’atenció, un model més telemàtic i telefònic que sembla que ens distancia però que és un model de seguretat, un model àgil i ràpid per resoldre al màxim totes les necessitats de salut, preservant el confinament de la població, evitant que els CAP i consultoris siguin un focus de transmissió i, per tant, contribuint a disminuir la velocitat de propagació, vetllant un cop més pels nostres pacients, sense posar-los en risc.

Sí que hi estem, estem molt a prop, com sempre, i hi volem estar fins al final, per això ens organitzarem fent llargues jornades de 12 hores i sacrificant la nostra vida personal i familiar, si cal. Anirem rotant per tal de limitar el nombre de professionals apartats de la tasca laboral i poder garantir fins al final d’aquest malson els serveis mínims per als nostres pacients.

Ara ens hem de deixar la pell per aquells que més ens necessiten i no podem permetre’ns el luxe d’estar confinats a casa ni de baixa laboral perquè tenim i tindrem feina: haurem de detectar de forma precoç els infectats i, sobretot, els que no evolucionin bé; haurem de preservar al màxim els hospitals, que tenen una tasca molt important -hem d’evitar el seu col·lapse i haurem de resoldre en aquest primer nivell d’atenció el màxim nombre de problemes-, haurem de cuidar la nostra gent gran per evitar que es contagiïn i, per tant, garantir els equips d’atenció domiciliària, haurem de controlar i tranquil·litzar aquells pacients infectats que es trobin al domicili fins a la seva total recuperació i també resoldre aquells problemes importants que no tenen res a veure amb el coronavirus, perquè també n’hi haurà i, tot això, amb el mínim risc per a professionals i pacients.

Certament és un equilibri difícil -tenint en compte també l’escassedat del material de protecció-, però que hem de ser capaços de fer-ho i puc afegir que fins ara tenim una activitat diària no presencial frenètica amb un altíssim grau de resolució que fa que gairebé ningú s’hagi de desplaçar.

Estem al vostre costat, estem aquí per vosaltres i anirem canviant i organitzant-nos potser de manera diferent cada setmana per adaptar-nos a les necessitats ràpidament canviants. Intentarem fer-ho fer de manera impecable, no sé si serà la millor manera o no perquè no hi ha precedents, no teníem aquesta experiència abans, però sí amb la millor de les intencions.

Els aplaudiments diaris a les sortides de guàrdia ens arranquen llàgrimes, no ho puc negar, i ens omplen molt. Els professionals m’ho han transmès i us ho vull agrair, però ens caldrà alguna cosa més d’ara endavant per fer front a tot això, ens caldrà col·laboració, coordinació i comprensió per part de tots, cal que algú ens estengui una mà virtual per dir-nos en què ens pot ajudar, com diem nosaltres als pacients.

I no és un ajut per a nosaltres, a nosaltres només ens cal força i us asseguro que en tenim molta, és un ajut per als habitants del barri, de la ciutat i dels nostres pobles per poder estar més connectats amb els nostres pacients amb mitjans tècnics, per poder monitorar els nostres pacients infectats que es trobin pitjor i fer un seguiment més acurat...D’idees en tenim moltes i és que ara ens faran falta totes i més; alguns ajuntaments ja han contactat amb nosaltres per treballar conjuntament i ens han ajudat en tot el que han pogut, cosa que els agraeixo moltíssim perquè només sumant idees, esforços, col·laborant tots junts podem ser més forts davant d’aquesta situació i protegir al màxim els nostres pacients.

Els vostres professionals d’Atenció Primària seguim aquí, no podem tenir por, estem forts i amb energia però amb prudència.

Moltes gràcies de part de la vostra Atenció Primària.

Marta Ruiz Batalla
Direcció Atenció Primària
Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla Tarragona


REDACCIÓ20 Març, 2020

 Potser en llegir aquest títol molts ciutadans em maleiran. La veritat és que el comportament absolutament majoritari de les veïnes i veïns de Tarragona és exemplar. El seguiment del confinament és gairebé unànime i les xarxes per compartir habilitats i coneixements abunden en una demostració de solidaritat col·lectiva que emociona.

Però no vull enganyar ningú. Els científics que ens parlen clar ens expliquen que el pitjor està per venir i que la progressió dels contagis és exponencial. Permeteu-me un parèntesi per reconèixer i agrair als investigadors de la nostra Universitat Rovira i Virgili, que estan actuant com ariet en la lluita contra el coronavirus. Només hi ha una manera de plantar cara a la pandèmia, reduir al màxim els contactes i per això és important reduir si pot ser absolutament els desplaçaments.

Com ajuntament estem esprement totes les possibilitats competencials que tenim. És una llàstima, però, que el pretès estat d’alarma decretat no ens faculti per aturar encara més l’activitat i confinar literalment la població. Ans al contrari, el govern central no està encarant el problema en la seva dimensió real i obre massa escletxes que dificulten el confinament real i total de les poblacions i dels territoris que ho exigeixen per tal de garantir la salut dels ciutadans.

Sí, he dit aturar encara més l’activitat, l’econòmica. Que ningú s’enganyi, com abans aturem l’activitat no imprescindible, molt millor. Si no es prenen mesures dràstiques ara, les haurem d’acabar prenent, però enmig haurà quedat un estol de persones infectades i malauradament de morts. Ara mateix, tot el que fem ha d’estar adreçat a salvar vides, sobretot la de la nostra gent gran, pares i avis que estan en una situació extremadament vulnerable.
Hem de garantir els serveis socials bàsics, el subministrament de l’alimentació, la neteja i desinfecció dels espais públics, les activitats industrials que han de proveir derivats del clor, desinfectants, etc. Tots els esforços han d’anar dirigits a aturar el coronavirus.

Vull apel·lar a la solidaritat col·lectiva. A la d’empreses i persones que haurien de fer encara més esforços per la seguretat general de les persones:

En primer lloc, empreses i indústries que no proveeixen serveis imprescindibles en aquest moment. La construcció i el transport de mercaderies no bàsiques hauria de suspendre’s. És un sacrifici que hauran de fer més tard o més aviat. Minimitzem els riscos per a les persones.

Les entitats bancàries. Han fet un avenç espectacular en serveis telemàtics, combinant-ho amb l’atenció telefònica podrien tenir totes les oficines tancades maximitzant la seguretat de treballadors i clients.

Als particulars i professionals que tenim persones que ens ajuden en les feines de casa. Si us plau, no les posem en risc fent-les desplaçar i no posem en risc les mateixes famílies. I us demano que els retribuïu igual la feina. No fem recaure la crisi a la gent més necessitada. Recordeu que l’única estratègia guanyadora per guanyar el coronavirus és evitar els contactes.

Abstinguem-nos de fer compres telemàticament. Les llargues cues davant les oficines de correus i l’activitat frenètica dels repartidors de paquets delaten una notable inconsciència. Si volem lluitar contra la transmissió del virus, estem fent el pitjor que podem fer, creant corredors perquè es propaguin.

I apel·lo també als propietaris que lloguen locals i pisos a autònoms i famílies que perdran els ingressos mentre duri la crisi, que suspenguin el seu cobrament. Si l’economia productiva es paralitza, el cobrament de rendes també s’hauria de paralitzar. Tenir els llogaters contra les cordes té un preu social enorme.

Demano disculpes si algú se sent ofès per aquestes recomanacions. Són una apel·lació directa a veïns, professionals, empresaris i propietaris per evitar mals majors, fer que la pandèmia passi amb la menor afectació que siguem capaços i preparar-nos per una recuperació social i econòmica amb la menor afectació possible. Si pogués prendre aquestes mesures per decret, no dubteu que ho faria. Ara mateix això va de salvar vides i cada minut compta. Amb la col·laboració de tothom això ho superarem. I com abans ho fem, millor.

Pau Ricomà Vallhonrat
Alcalde de Tarragona


REDACCIÓ17 Març, 2020

 Vivim una situació realment d’emergència, per tant, el primer missatge que us vull adreçar és clar i meridià: tan sols aconseguirem derrotar al virus com més aviat millor si en aquest esforç col·lectiu ens hi sumem tots. Tots i totes, sense distincions. Com molt bé ha dit el president Pedro Sánchez la pandèmia no entén de territoris, ni d’ideologies, ni d’idees polítiques. En conseqüència, no és temps de batalletes de campanar, de crítiques estèrils o de pugnes nacionalistes, hem de remar tots a una per sortir d’aquesta crisi epidèmica com més aviat millor.

Hem d’actuar amb responsabilitat, tant les institucions com cada ciutadà individualment. Cal fomentar l’ambició col·lectiva per guanyar la batalla contra el virus amb els menors danys possibles. Repeteixo: cadascú de nosaltres ha de fer tot el que estigui al nostre abast per reduir els contagis en la nostra activitat diària, en primer lloc, sortint de casa tan sols quan sigui imprescindible.

La tasca que tenim al davant aquests pròxims dies i setmanes l’ha detallat el president Pedro Sánchez: primer, frenar la corba de contagis del virus, després detenir-lo i, finalment, eliminar-lo. Per aconseguir-ho cal que actuem coordinadament optimitzant esforços i recursos en defensa de la comunitat. Repeteixo que el virus no entén de competències ni de greuges nacionalistes. La salut i la vida dels ciutadans és el més essencial, el que dóna sentit a tot el que puguem fer des de la política. Ens esperen uns dies de sacrificis i esforços, no malbaratem energies amb polèmiques polítiques artificials que, sincerament, ara no tenen sentit.

Hem de ser capaços també de tallar la cadena de transmissió del pànic. Els grups de whatsapp i les xarxes van plens de missatges tipus “tinc un amic que té un amic que té conegut que diu no-sé-què”. Aturem les fake news i les especulacions amb informacions contrastades. Guieu-vos i segueu les recomanacions i indicacions de les autoritats sanitàries que estan fent una tasca immensa.

Actuem amb sentit de la responsabilitat també en terreny de la informació fefaent. Tots els rumors que apunten a un col·lapse en el subministrament d’aliments són falsos. El Govern garanteix el subministrament alimentari a tots els supermercats i establiments d’alimentació així com el subministrament d’energia elèctrica, gas natural i derivats.

En aquest sentit vull transmetre un missatge de serenor malgrat que la gravetat de la situació: ens enfrontem a una crisi sanitària sense precedents, cert, i seria una irresponsabilitat negar l’evidència, però el Govern està responent a la situació d’acord amb els criteris científics dels experts i coordinadament amb la Unió Europea, sense estalviar els recursos que siguin necessaris fins a restablir la normalitat. La nostra determinació és màxima i està focalitzada a un únic objectiu: protegir la salut dels ciutadans i guanyar-li al virus.

Tarragona no ha fallat mai en les grans ocasions i tampoc fallarem ara, n’estic convençut. Donem tots i tot el millor de nosaltres mateixos en aquests dies que estan per venir. Els nostres grans i també els nostres fills i filles mereixen aquest esforç. I quan la crisi hagi passat tocarà tornar-nos a alçar altre cop, com hem fet sempre en el decurs de la nostra història, treure’ns el pols i treballar per reduir al mínim els efectes que aquesta situació realment excepcional ha tingut i tindrà en l’economia.

Finalment, vull donar les gràcies infinites als professionals de la salut, dels serveis d’emergència, forces i cossos de seguretat, a tots aquells que doneu el millor de vosaltres mateixos per aconseguir que no faltin queviures als supermercats, als que treballeu per garantir que els serveis essencials segueixin funcionant, els que us mobilitzeu al vostre entorn quotidià solidàriament portant aliments a la gent gran, tenint cura dels més vulnerables, tranquil·litzant als més petits, etc.

Sou els herois del moment, tots els reconeixements que se us facin són pocs. Gràcies, gràcies amb el cor a la mà. Ara hem d’aparcar les diferències i anar tots a una. Units tots i totes, amb ambició i sentit de comunitat, guanyarem al virus.

Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona