Arxius de mare terra | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Maig, 2020
espanya-coronavirus-morts.jpg

Ja és oficial. Ja existeix la primera reclamació per via administrativa contra la Generalitat per la seva responsabilitat patrimonial en la gestió de les residències de la Tercera Edat. Ángel Juárez, president de Mare Terra, és el portaveu de la Plataforma d’Afectats pel coronavirus, va perdre la seva mare, interna en un geriàtric del Clot de Barcelona.

En una roda de premsa telemàtica, Ángel Juárez ha recordat que la seva denúncia judicial és “només el començament” del que podrà convertir-se en una macro causa, ja que és d’esperar que milers afectats reclamin danys per falta de diligència en la gestió de les residències. Aquesta reclamació és el pas previ a una possible demanda contra la residència i la seva asseguradora si no s’estima aquesta reclamació en la qual se sol·licita una reparació per danys morals d’uns 150.000 euros, segons van explicar representants de la plataforma afectadoscoronavirus.org, de la qual Juárez n’és el portaveu.

Són moltes les persones afectades que s’estan posant en contacte amb la plataforma per sol·licitar suport legal. Juárez ha explicat que familiars d’ancians morts a La Nostrallar dels Pallaresos s’han posat en contacte per demanar ajuda, ja que estan “desemparats”. Només a Pallaresos han mort més de 50 avis.

El despatx Cremades & Calvo Sotelo Advocats, que representen a Juárez, calcula que si els familiars de totes les 19.000 persones que han mort en residències pel coronavirus, segons algunes estimacions, plantegen una reclamació similar a la presentada contra la Generalitat, la indemnització s’elevaria fins als 2.470 milions d’euros. En aquests moments, la plataforma assessora més de 20 afectats que podrien exercir accions contra residències ubicades en regions com Madrid i Castella i Lleó.

PUBLICITAT

Juárez ha insistit que amb aquesta acció judicial no es tracta de fer política, sinó de reclamar justícia. Malgrat no sentir-se culpable d’haver deixat la seva mare a la residència, diu que cal “fer quelcom” perquè els geriàtrics recuperin la dignitat, ja que “no són un parc de cotxes. Estem parlant de persones humanes, les quals han mort en plena solitud. Amb aquesta reclamació estem intentant donar dignitat als difunts”.

En aquests moments, els advocats estan tenint problemes per accedir a la informació sobre la mort dels avis a les residències. Denuncien falta de transparència per part de l’administració catalana i negant informació. Un fet que provocarà retards en la investigació, però Juárez promet lluitar fins al final contra la impunitat, la injustícia i la indignitat com es va tractar la gent gran.

El portaveu de la plataforma és conscient que passaran molts anys fins que se sàpiga que va passar als geriàtrics. “Jo pensava que la meva mare estava assistida les 24 hores del dia. I ara em pregunto si vaig fer bé en confiar en un geriàtric”, es qüestiona un Ángel Juárez emocionat, assegurant que espera que “paguin pel dany, sofriment i dolor que han provocat a milers de famílies, és un tema de justícia” va assenyalar el reclamant qui també va demanar una auditoria independent davant l'”opacitat i falta de transparència a totes les residències”. “Amb els diners no recuperarem les abraçades”, conclou Juárez.


REDACCIÓ23 Maig, 2020
juarez5-1280x962.jpg

Ángel Juárez sol ser una veu activa en les causes injustes. Arran de la pandèmia del coronavirus, l’Àngel ha perdut la seva mare, la qual residència en una llar de la tercera edat. Juárez és ara el portaveu de la ‘Plataforma d’Afectats pel coronavirus’. Es tracta d’un moviment que pretén buscar solucions a les inquietuds i problemes de les persones que, d’una manera o altra, han patit les conseqüències de la Covid-19. En aquesta entrevista, concedida a larepublicacheca.cat, dóna el seu punt de vist de com s’està gestionant la pandèmia des del punt de vista governamental. Creu que s’han comès errors i que calia fer alguna autocrítica. La Plataforma, d’àmbit estatal, promet no donar treves i Ángel Juárez es compromet en lluitar fins a fer-se justícia


Per què va sorgir la idea de crear la plataforma d’afectats pel coronavirus?
La idea va sorgir a Jérezde la Frontera i Granada, de forma espontània, per part de persones de consultories i gestories. Veient la situació actual, van decidir muntar una plana web on oferir consultes gratuïtes, amb l’objectiu d’ajudar a la població en aquests moments de gran incertesa.
D’altra banda, jo estava buscant bufets d’advocats ‘potents’ que poguessin portar el cas de la meva mare als tribunals. El bufet que vaig escollir, Cremades – CalvoSotelo, ja tenia relació amb els creadors de la Plataforma d’Andalusia. La Plataforma també buscava una persona de caràcter més social, que hagués estat afectada pel coronavirus. M’hi posen en contacte i es va decidir que jo fos el portaveu dels afectats de la “Plataforma Afectados por Coronavirus”.

És d’àmbit estatal, doncs?
Sí, hi ha casos d’arreu del territori espanyol. Pel que fa a les residències, la majoria dels casos es concentren a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó i Castella i la Manxa. Però repeteixo, hi ha consultes de tota mena que vénen de tot l’estat.

Es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort

Quin és el seu objectiu real?
Atendre i donar alternatives a les persones afectades en general, ja siguin consells, informació, ajuda en temes laborals i jurídics, inclús psicològics. La finalitat principal és fer justícia i exigir responsabilitats.

Hi ha molts afectats?
Hi ha persones de tota Espanya i cada dia es va fent gran, perquè hi ha milers d’afectats. Des de la seva presentació, les sol·licituds no fan més que augmentar.

Durant la pandèmia vostè va perdre la seva mare. Creu que va haver-hi negligència?
Si, considero que es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort ni se n’hagués anat de les formes en què ho va fer. Però no solament en el procés d’infecció i atenció no s’ha actuat bé, hi ha hagut negligències en diferents aspectes.

Quins?
La primera negligència i la més greu és que no s’haurien d’haver infectat. Se suposa que estava en un lloc per a gent gran i ben protegits, al ser persones fràgils, després de repetir moltes vegades que eren el col·lectiu de risc i que s’havien de protegir.

En segon lloc, no li van realitzar un test fins que va estar ingressada, quan s’haurien haver fet de forma preventiva, en primer lloc al personal que els estava atenent. Aquesta era la manera d’evitar els contagis.
I per acabar, l’acomiadament. S’han anat de forma inhumana i completament solitària, sense un adéu digne. No tindria per què haver estat així. A més a més, tot fou un procés completament opac. Nosaltres no rebíem informació del que estava passant amb les nostres famílies. Ni tan sols vam tenir l’opció d’escollir si els deixàvem o lluitàvem per la vida.

L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols

Què va passar exactament?
Se’ns va dir que tenia símptomes de COVID-19. Vam preguntar si se li havien fet tests, i la resposta fou que no en tenien. L’endemà la van portar a l’Hospital del Mar, i al cap d’un dia la van canviar a l’Hospital Misericòrdia, perquè al primer no hi havia places. Al cap de sis dies ens van informar que estava en pal·liatius, ja no hi havia res a fer.

En un primer moment, quan jo parlo amb la directora de la residència en la qual estava per saber com està, pregunto si l’ha visitat el metge. Em va dir que no perquè estava de baixa, i després d’insistir, em van confessar que el metge estava de baixa perquè s’havia infectat. No hi havia metge al centre, hi havia dues infermeres per a tot el geriàtric. És una gran negligència clarament. En els següents dies hi va haver 10 morts més.

Les residències havien estat abandonades pel govern?
No puc respondre-ho taxativament. Sí que hi ha hagut un cert abandonament i els protocols han fallat, si no això no hagués passat. Partint de la base que no són números ni negocis, són vides, l’estat ha de tenir uns controls, siguin geriàtrics públics, concertats o privats. L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols. A través de la Plataforma i de les denúncies ho podem aconseguir.

De què es queixa la majoria d’afectats?
Es reben queixes de tot mena: falta d’informació, falta d’assistència, i d’abandonament en certa manera. Es tracten des de temes de salut, fins a administratius, i també moltes qüestions respecte al món laboral.

Com s’està gestionant aquesta pandèmia a nivell governamental?
Està clar que hi ha hagut errors, si no, no hi hauria persones denunciant. Ha faltat autocrítica, humilitat, però no només al govern, sinó a tots. Per posar exemples, hi ha persones que després de dos mesos encara no han cobrat l’ERTO. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

(El govern) Tenia informació al gener i no ha començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica

Creu que el govern ens ha mentit o amagat informació?
Tenien informació al gener i no han començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica. Cal donar un marge d’error perquè ningú està preparat, però jo sóc de l’opinió que si t’equivoques ho dius perquè el poble ho entendrà, tenim una societat madura que pot acceptar errors, però s’han d’admetre.

El sistema sanitari estava preparat?
Per descomptat que no. Per això ens hem confinat, el principal motiu era la por del col·lapse del sistema sanitari. I tampoc ens han informat correctament d’això.

Estem preparats per a un rebrot?
No, mai s’està preparat, però una mica més si per l’experiència que estem tenint.

Com veu la desescalada?
M’agradaria sentir que en la desescalada, els que han pogut salvar-se la vida, no es quedaran amb malalties cròniques ni amb danys col·laterals, en ser un virus desconegut, el que passarà després és una incògnita. Tots els indicis ens portaran que la gent que ha tingut coronavirus podran tenir problemes d’inflamacions, respiratoris, etc. ho anirem veient amb el temps. Haurem d’anar aprenent sobre la marxa.

Aquesta crisi ens portarà problemes de tota mena, sobretot laborals i econòmics…
Tinc molts dubtes sobre la gestió actual, perquè parlo amb professionals i em tranquil·litzen. Si la població fos madura, no caldria parlar de desescalada. Però algunes persones demostren signes d’immaduresa i d’irresponsabilitat quan salten les mesures de seguretat. I, per descomptat, també hi ha gent responsable que exigeix les seves llibertats.

He plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari

El problema és que tampoc ja no ens fiem de la informació que ens arriba, no tenim fonts per contrastar. És un tema de formació, i per això la comunicació i la transparència són claus en aquests casos. Sense transparència, autocrítica i sense comunicació és raonable que la gent desconfiï. I ara mateix, no es compleix amb cap dels tres punts.

Jo m’he emocionat els primers dies, inclús he plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari, després de sentir quanta gent ha mort, conèixer personal sanitari que està infectat, etc. M’haguera agradat que molts dies s’hagués reivindicat també el sistema sanitari públic.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2019
juarez.jpg

Què és la vida? La de les persones, la solitud de ser els únics éssers vius que sabem que morirem. Però, justament per això, també som amos del nostre temps, els únics que podem gestionar-lo. El com ho gestionem ja depèn de com ens veiem a nosaltres mateixos, de la nostra fortalesa o la nostra debilitat, dels nostres complexos i de les nostres pors o de les nostres alegries.

A vegades vivim tant que ens oblidem de ser feliços, que convé recordar sempre que és la finalitat de tots els éssers humans. Vivim en la perpètua contradicció d’una realitat cada vegada més líquida, uns recursos cada vegada més precaris i l’obligació de mostrar-nos sempre joves, actius, amb somriures tan falsos com els de molts candidats a la presidència del Govern.

La informació, que hauria de guiar-nos per aquesta selva, s’ha convertit en una eina inútil per excessiva. Cada dia rebem un bombardeig de dades inassumible i, per si no n’hi hagués prou, en una barreja de la veritat amb la falsedat, l’important amb l’irrellevant, el que és urgent amb la frivolitat i, entremig, que no faltin els gatets.

Davant d’aquest panorama, és fàcil sentir ansietat, angoixa, por o estrès i ens calen eines per domar aquestes sensacions i recordar-nos que la felicitat és el nostre objectiu vital.

En aquest context, estic molt feliç de l’aliança que Mare Terra Fundació Mediterrània ha segellat amb la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) per difondre aquestes eines de salut mental i emocional que tant ens fan falta per viure amb més pau.

Tarragona té, a més, un altre focus de malestar personal en el qual pensem poc fins que ho veiem en tota la seva esplendor. O millor dit, resplendor, el del cel vermell o taronja per fuites o per incendis. Moltes persones, després d’aquests accidents, m’han explicat que ara senten por o que estan nerviós com una mala cosa per si en passa algun de greu. També aquí delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya pot ajudar-nos, i molt, a conviure amb el nostre paisatge industrial amb respecte, però sense por.

Així, m’il·lusiona moltíssim aquesta col·laboració amb el COPC perquè està plena de possibilitats positives per a tothom. Una de les primeres propostes que tenim al cap és la d’oferir formació a les nostres instal·lacions, en grups reduïts, per saber identificar què ens produeix malestar personal i poder així abordar-lo.

És una satisfacció constatar que la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en aquest sentit, és una delegació modèlica per la seva actitud proactiva i oberta a la societat. Els professionals de la psicologia no es queden quiets esperant, sinó que surten al carrer a complir la seva comesa: recordar-nos que hem de ser feliços i ajudar-nos a aconseguir-ho.

Ángel JUÁREZ
President Mare Terra Fundació Mediterrània – Coordinadora d’Entitats de Tarragona – Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2019

“No nos queda tiempo”, decía en mi último artículo de opinión, pero no pensaba que fuera tan poco. El ejemplo del Mar Menor, con peces boqueando en busca de un oxígeno que ya no tienen por culpa de la mano del hombre, es el espejo que nos muestra que mundo más horripilante nos espera si no hacemos algo ya mismo.

Las administraciones han mirado hacia otro lado demasiado tiempo y ya no vale cerrar los ojos. El desastre ecológico de esta laguna de Murcia es la historia de un disparate consentido y alentado que ha relatado un artículo de La Verdad. Causa desazón leer que en 1987, el Gobierno autonómico aprobó una ley pionera para proteger este ecosistema singular, pero nada más nacer, el PP, capitaneado por el exministro Federico Trillo, la denunció al Tribunal Constitucional.

“Como telón de fondo estaban las pérdidas que podían sufrir los insaciables promotores de la zona y la industria del hormigonado en general”, narra la noticia. La Ley marcaba ya algunas medidas que se proponen hoy en un plan de choque para salvar la laguna, si es que tiene salvación. Total, solo ha  pasado 32 años desprotegida, expoliada, envenenada, intoxicada, sentenciada y ahora, de esos polvos, estos lodos.

Trillo perdió la causa, pero en el 2001, el PP dio el golpe de gracia sacando una Ley del suelo a la que el Mar Menor tenía que adaptarse. Daba igual que pisoteara el Convenio de Ramsar sobre humedales y varias figuras de protección de aves y ecosistemas de la Unión Europea. Una vez más, lo que mandaba era el beneficio económico, aún a costa de hipotecar el futuro.

A todo esto, proliferaron las desaladoras ilegales para regar los campos, algunas tan ocultas que parecen instalaciones de narcotraficantes en vez de agrícolas y una tupida red de tubos y pozos ilegales han explotado los acuíferos sin dar ni un respiro.

La excusa es que nunca llegó el trasvase Tajo-Segura, otro argumento que clama al cielo. Si son tierras de secano, ¿se puede saber por qué se ha estimulado esta economía de regadío? ¿Acaso alguna mente preclara cree que convertirá las piedras en agua como si fuera un mesías haciendo el milagro del agua y el vino?

 

El desastre del Mar Menor puede hacernos abrir los ojos de una vez por todas y tomar medidas, que deberán ser drásticas o no estaremos a tiempo.

Algunos nos acordamos de cuando se instaló la industria petroquímica y secó todos los pozos de Tarragona. Agua de boca para la gran industria que ahora, 40 años después, sigue así. Tan solo se ha avanzado en usar agua de las depuradoras urbanas de Tarragona y Vila-seca-Salou, que suponen una pequeña parte de agua reutilizada de todo un gran caudal de agua de boca. El mini trasvase del Ebro ha sido un impulso para nuestro territorio, pero también aquí hago la misma reflexión: ¿Por qué hacemos una economía basada en el agua si somos zona de secano? ¿Por qué seguimos bombeando agua del río Ebro si los acuíferos ya están regenerados? ¿Por qué, a todo esto, pagamos el agua mucho más cara? Podemos hablar de muchos y muchos ejemplos de la gestión del agua en Tarragona, pero eso ya será tema de otro artículo. Mientras tanto, el reloj sigue corriendo hacia el desastre.

Ángel JUÁREZ
Presidente De Mare Terra Fundació Mediterrània
Red de Escritores por la Tierra – Coordinadora d’Entitats de Tarragona

 


REDACCIÓ9 Agost, 2019

El fenómeno de las patrullas ciudadanas contra los carteristas será una novedad en Barcelona, pero en Tarragona nos acordamos muy bien cuando los payeses, hartos de que les expoliaran cosechas, maquinaria y les destrozaran sistemas de riego buscando cobre, también salieron a patrullar para protegerse.

En Lleida, los agricultores también tuvieron que organizarse en somatenes para frenar una sangría sin fin de su modo de vida. Tan bien funcionaban estas patrullas que el por aquel entonces conseller de Interior, el controvertido Felip Puig, bendijo y auspició los somatenes, como complemento – por no decir parche- de los Mossos d’Esquadra. Ahora bien, con ciertas condiciones como no ir armados –por suerte, nuestra tierra no es Texas-, no enfrentarse a los ladrones y avisar en seguida a la policía, los verdaderos profesionales de la seguridad.

Cuando Interior cambió de manos, el Parlament de Catalunya aprobó una moción para ponerles fin. Poco contaban, sin embargo, de que los somatenes se resistieron porque los robos habían disminuido.

Es totalmente lógico que las fuerzas policiales desconfíen de las patrullas ciudadanas. Ni tienen formación ni son profesionales y lo que no sucede en toda una vida, puede pasar en un minuto. Como un ladrón sorprendido por los somatenes con las manos en la masa que murió de un ataque al corazón mientras le perseguían.  La investigación no atribuyó esa muerte a las patrullas rurales, pero ahí queda.

Si una de las definiciones de estado es tener el monopolio de la violencia, hay que analizar bien qué son las patrullas ciudadanas en este contexto.

Centramos el foco en los somatenes porque son lo más llamativo, pero si lo abrimos, encontraremos muchísimos más ejemplos de que la gente toma las riendas cuando se hartan de que las autoridades y las administraciones no hagan su trabajo. Un trabajo que, no lo olvidemos, lo paga quien al final, harto de dejadeces, se arremanga y tira por la vía rápida.

Mare Terra Fundació Mediterrània, por ejemplo, hace de patrulla ciudadana de vigilancia y control del medio ambiente, al igual que un buen puñado de entidades ecologistas.

Gracias a la mensajería instantánea, han surgido grupos de voluntarios que limpian montes y playas.

Un grupo de tarraconenses, bajo el nombre de Tarragona TT, denuncia la suciedad en Tarragona y, entre muchas otras  geolocaliza contenedores desbordados o vertederos ilegales.

Un grupo de usuarios del parque de la Ciutat, hartos de tener el pipican en malas condiciones, lo arreglaron ellos mismos. La aplicación Epp del ayuntamiento de Tarragona invita al ciudadano a ser una suerte de policía cívica digital.

Pero tal como la seguridad y el monopolio de la violencia no debe dejarse en manos del ciudadano para evitar la ley del más fuerte –es decir, una jungla-la administración no puede, en ningún caso, dejar en manos de la gente el control de la seguridad ambiental.

Tampoco puede permitirse el lujo de transmitir relajación y laxitud a la hora de controlar episodios de contaminación, de fallos de seguridad o el gran error de que salga más barato pagar la multa si te pillan que no hacer las cosas bien hechas desde el principio.

Una vecina de la Part Baixa publica, cada día en sus redes sociales, los análisis de la calidad del aire de los medidores que tiene instalados en sus casas. Si dice “hoy es buena”, es más creíble que toda la administración junta. Pensemos en ello.

Y pensemos también en los recursos que tenemos, como ciudadanos obligados a patrullar, para que las administraciones hagan su trabajo y no nos obliguen a denunciarlas por prevaricación ni dejadez de funciones.

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra


REDACCIÓ4 Juliol, 2019
pano-dia-platja-2019-1280x330.jpg

Una de les novetats d’enguany és el punt d’hidratació mòbil instal·lat per l’empresa mixta Ematsa, que ha subministrat aigua potable als participants. D’aquesta manera, s’ha evitat l´ús d’ampolles de plàstic.

Els participants exigint: ‘Pou plàstics al mar’

Unes 400 persones, entre els 6 i els 14 anys, han participat, de forma activa en el 28è Dia de conscienciació i sensibilització de les platges. La jornada, que ha començat a les 9h30 a la Platja Llarga de Tarragona, ha estat organitzada per la Fundació Mediterrània – Mare Terra, presidida per Ángel Juárez.

Enguany, el Dia de la Platja es focalitza en la lluita contra els plàstics i, tot i que se centralitza en la platja Llarga de Tarragona, s’estén a la Costa Daurada i també han participat els regidors i regidores de Medi Ambient de Tarragona, Salou, Altafulla, Torredembarra i el Vendrell, a més de regidors de Cs i del PSC de l’Ajuntament de Tarragona i de representants del Port de Tarragona.

La jornada s’ha dedicat a la difusió i sensibilització mediambiental, recollida de brossa i la confecció d’un mural reivindicatiu de grans dimensions amb el lema “#Prou plàstics al mar” que han pintat els participants.

El president de Mediterrània, Ángel Juárez, ha explicat que “es llencen 200 quilos de plàstic al mar, cada segon”, per la qual cosa, “si no aturem aquest ritme i conscienciem tothom que cal un canvi de model, les previsions són que el 2050, hi hagi més plàstics que peixos al mar i això, no pot ser de cap manera”.

En aquesta intensa jornada de conscienciació han participat els casals d’estiu gestionats per la Fundació Pere Tarrés, els campus esportius del Racing de Bonavista, el Tarragona Handbol Club o el ADT i han col·laborat el Club de Vela Platja Llarga, Europe Direct Tarragona, Sirenas Mediterranian Academy; Griñó, Cator i Sirusa.

Com ja és habitual en les darreres edicions, també han sorgit sirenes i tritons del fons del mar per donar un missatge, dins d’una ampolla de vidre, per tal de protegir el mar i la seva biodiversitat.

 

 


REDACCIÓ23 Maig, 2019

En quin món vivim, que molts joves prefereixen suïcidar-se a viure-? Què fem tan malament com a societat per emmalaltir mortalment una època vital de rebel·lia, de ser indomable gairebé per obligació, de beure la vida a glops llargs i menjar-se el món a mossegades? Són xifres de la vergonya: el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves, fins i tot per sobre dels accidents. Xifra que podria ser més gran perquè, segons alguns estudis, un 5% dels sinistres viaris són suïcidis encoberts.

El fenomen és a tot Europa i especialment sagnant en els països nòrdics, paradigma de societats i democràcies avançades. Quin contrast amb els joves que es deixen la carn i la sang en murs amb filferros de punxes per entrar en aquest mal anomenat primer món nostre. Què terriblement malament ho fem perquè joves que no tenen res valorin la vida per damunt  de tot i joves que ho tenen tot perdin les ganes de viure.

Ho tenen tot … o no. També viuen amb l’amenaça de la precarietat, les altes taxes d’atur, la frustració de ser la generació més preparada de la història que no pot emancipar-se, de veure només carrerons sense sortida al que hauria de ser un enorme món per explorar. No obstant això, per molt dur que sigui, és insultant comparar-lo amb les persones que es juguen la vida creuant el mar dalt de barquetes gairebé de paper.

És el nostre deure tornar les ganes de viure als que les han perdudes,, han renunciat o se les han arrabassat per la raó que sigui. Hem de fer una reflexió urgent, seriosa i en profunditat sobre en quin monstre estem convertint el nostre món i per què no podem parlar d’aquesta xacra social.

Uns anys enrere, ningú parlava de càncer. Era un tabú amagat sota “una llarga malaltia” que ja s’està trencant. Trenquem també amb el tabú del suïcidi i abordem el problema de manera clara per posar-hi remei abans que sigui massa tard.

Ángel JUÁREZ
President de  la Fundació Mare Terra – Mediterrània

 


REDACCIÓ26 Abril, 2019

La celebèrrima cita política del “puc prometre i prometo” ha desembocat en un trist, lamentable i generalitzat “puc mentir i menteixo”.

Hi ha barra lliure perquè els candidats menteixin sense cap mena de pudor. A algun igual se li escapa el riure i tot en veure que fàcil és enredar la gent. No entenc com poden guardar la compostura, el posat de no haver trencat mai un plat mentre llancen la vaixella sencera al cap dels seus oponents.

Puc mentir i menteixo que la ciutat tindrà serveis de qualitat. Puc mentir i menteixo que la ciutat estarà neta, serà segura, hi haurà obsessió per crear llocs de treball i qualitat de vida. Puc mentir i menteixo que sóc el més alt, el més guapo, el més intel·ligent, simpàtic i meravellós ser que hi ha sobre el planeta terra i que la resta heu d’estar al meu servei.

M’admira que puguin dir-ho tan amples, sense cap mirament. Serien temibles jugadors de pòquer, però més aviat recorden a tafurs plens de trampes per escurar els badocs. Podrien ser actors formidables, però semblen estàtues vivents, immòbils al seu lloc, a canvi d’uns calerons.

Em pregunto com hem arribat fins aquí i la resposta- crec que podran estar d’acord amb mi- és que ens hem deixat. Ens hem deixat que ens menteixin a la cara una vegada i una altra i una altra més sense que hi hagi cap conseqüència. Hem permès que la paraula, el bon nom, que és un dels béns més preuats que tenim les persones, s’empastifi al fang de la mentida i no passi res.

Sense reprovació social, creix la impunitat.

Però si les mentides es multipliquen com pans i peixos i no passa res, al final ja estan tan normalitzades que, al final, els que semblem estàtues vivents som nosaltres.

I ja està bé de deixar que aquesta bola, mai millor dit, es faci grossa i segueixi rodant costa avall de la decència.

Per si de cas creuen que exagero, fa gairebé 30 anys que Mediterrània reclama un estudi epidemiològic per saber l’estat de la nostra salut pública. Fa gairebé 4 anys, l’Ajuntament de Tarragona va acordar, per majoria absoluta, impulsar aquest estudi i seguim esperant.

Ja no sé ni quants anys han passat des de les promeses del Govern central de desdoblar la N-340 mentre seguim sumant morts i ferits. O d’impulsar el Corredor del Mediterrani mentre es perden inversions milionàries. Ni quants passaran fins que la Generalitat alleugereixi d’una vegada les llistes d’espera i tinguem hospitals en condicions o la Residencial recuperi la seva antiga esplendor.

Però no passa res. Són temps electorals i tot és meravellós. Siguem feliços que aviat s’acaba.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona

 


REDACCIÓ21 Març, 2019

Pau Ricomà parla amb alguns comensals

El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona i alcaldable, Pau Ricomà, ha estat el quart convidat dels ‘Àpats de Mediterrània al Solric’. Dídac Nadal, Rubén Viñuales i Josep Fèlix Ballesteros han estat els seus antecessors. El portaveu del PP, José Luis Martin, ha declinat la invitació.

Al contrari d’altres protagonistes, el poder de convocatòria del líder republicà no ha superat les expectatives. 22 persones, la majoria simpatitzants i militants d’ERC, han assistit a la tertúlia-sopar. 10 taules han quedat buides. Un dels organitzadors, Ángel Juárez ha intentat treure ferro al poc aforament, recordant que un sopar-debat no sol ultrapassar aquest nombre de comensals, perquè sinó “passa a ser una altra cosa”. Tot i que estava previst començar a les 21 hores, l’acte ha patit un retard de 35 minuts. El rellotge del restaurant, tot just al darrere de la taula presidencial, ha marcat, durant tot el sopar, les 22 hores.

El portaveu republicà amb ‘Paquito’ i Ángel Juárez

Pau Ricomà ha volgut adreçar-se als assistents dret. Vestit de blau i sense corbata, el republicà, lluint un llaç groc, ha aprofitat la vetllada per desfer equivocs: no votar amb el PSC de Ballesteros, sobretot perquè “el Ballesteros que generava esperança ja no existeix” i, a més, ja no governa. Insisteix que l’actual batlle està “rendit” a algunes elits.

Durant 23 minuts, Pau Ricomà ha compartit la seva Tarragona del futur. Ha insistit en la necessitat de recuperar la capitalitat a tots els nivells. Entén que Tarragona no té capacitat de guanyar visibilitat internacional si va sola. O sigui, “si va acompanyada, anirà molt millor”, sobretot en àrees com el Medi Ambient o el transport. Per evitar equivocacions, Ricomà proposa crear l’Institut d’Estudis Metropolitans per treballar una “ciutat en xarxa”. També ha defensat la creació de comissaries de districte: una a Llevant i dues a Ponent i que es recuperin les patrulles mixtes.

L’alcaldable republicà ha parlat d’urbanisme, cultura, turisme, comerç, medi ambient, transparència i orgull. Pau ha recordat que Tarragona té un 5% de pisos en un estat ruïnós, mentre que Reus, Valls, Terrassa o Sabadell només tenen l’1,4%. Ha deixat clar que, si és alcalde, farà els possibles per “cosir la ciutat” i recuperar la convivència. Diu que cosir no és construir als extrems de la ciutat o apostar per la construcció desenfrenada només amb la intenció de cobrar més IBI. “Hem de construir una ciutat del segle XXI” i no alimentar-ne una que té dèficit de biblioteques o que té centres cívics que tanquen a les 8 del vespre. A aquest respecte, diu que veu amb bons ulls que els barris gestionin aquestes instal·lacions.

El rellotge de la sala ha marcat en tot moment les 10 de vespre

Ha criticat durament la política cultural del govern de Ballesteros. Recorda que apostar per la cultura no és només programar teatres, però sí donar suport als grups teatrals, als artistes i fer difusió del nostre talent.
Però no és tot, Pau Ricomà s’ha mostrat un defensor acèrrim de la indústria química i de la creació de llocs de treball en aquest sector. El comerç i el turisme també necessiten “respiració assistida”.

En l’àmbit turístic, “Tarragona és una ciutat oblidada”, on, curiosament, hi ha gairebé més pisos turístics que places hoteleres. A parer seu, l’ajuntament entén com una càrrega el turisme patrimonial, on hi ha molt per fer.

També comenta que hi ha molta feina pendent a l’hora de potenciar les comarques d’interior, sigui a través dels cellers o dels paisatges singulars i inigualables que podem oferir.
Ricomà opta per un model de ciutat “orgullosa” dels actius que té, amb el patrimoni en primer lloc i no per una Tarragona que ha apostat pels “Jocs del Mediterrani, quan no som forts en esports; la Tarragona Smart City, quan no som forts en tecnologia. “Tenim un jardí vertical que és una vergonya”, diu.

Pau Ricomà assegura que no pactarà amb Ballesteros

L’alcaldable independentista també ha insistit en la necessitat d’apostar per l’honestedat, la transparència, el diàleg, la capacitat de treball, l’agilitat administrativa i el servei al ciutadà. Diu que és necessari implicar els funcionaris en el canvi de mentalitat i fer que els siguin els veritables protagonistes. Pau ha avançat que, si ERC rep la confiança de la ciutadania per dirigir els destins de la ciutat, crearà un codi d’austeritat.

El portaveu republicà ha assegurat que com a regidor s’ho passa “de puta mare” i està convençut que el 26 de maig, la formació republicana serà la força més votada, perquè obtindrà almenys 7 regidors.

El proper ‘Àpat de la Mediterrània del Solric’ estarà dedicat al Turisme. La corrupció també mereixerà un sopar-col·loqui.

 

VÍDEOS

Ángel Juárez: Sóc republicà i d’esquerres


REDACCIÓ22 Febrer, 2018

La inseguretat pot ser una realitat o una percepció. A Tarragona sembla que existeixen les dues coses. Locals coneguts han estat la diana dels lladres. 

El propietari del Xaloc del Serrallo

Darrerament, els amics de l’aliè, vulgarment conegut com a lladres, no donen treves. Estan aconseguint que una sensació d’inseguretat s’escampi per la ciutat. Els furts i els robatoris semblen estar a l’ordre del dia.

En la matinada del passat dimarts, uns desconeguts van intentar accedir a l’interior del restaurant Xaloc del Serrallo, esquerdant el vidre (blindat) de la porta principal. Malgrat tot, no van aconseguir el seu propòsit.

Fa un mes, uns lladres van intentar accedir a l’interior del mateix restaurant per la finestra de la cuina, on el propietari va col·locar unes reixes.

Intenten robar 3 cops en un mes
D’altra banda, uns assaltants van provocar importants destrosses en les instal·lacions de l’Escola de Natura Francolí.

En un mes, i almenys en tres ocasions, els lladres van intentar accedir a l’interior del centre, causant seriosos desperfectes en diferents espais de l’escola de natura, on està ubicada la Fundació Mediterrània, Mare Terra, presidida pel conegut Ángel Juárez.

La Guàrdia Urbana ha reforçat la vigilància en zones estratègiques de la ciutat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter