26. Abril 2024

Arxius de innova | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Març, 2019

Diego ÁLvarez de Juan, el jutge instructor

El titular del jutjat número 3 de Reus ha ordenat l’obertura de judici oral de la peça principal del cas Innova i la peça separada segona contra vuit persones i dues societats mercantils. El procediment s’inicia pels suposats delictes prevaricació, malversació de cabals públics, falsedat documental, tràfic d’influències, defraudació a l’administració, blanqueig de capitals i organització criminal contra l’exdirector general del hòlding, Josep Prat; l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; l’exdirector del CatSalut, Carles Manté; l’arquitecte Jorge Batesteza; l’exdirectora econòmica i financera del grup, Ester Ventura; l’exsecretària, Natalia Torrell; l’exdirector d’obres i projectes, José Vicente Gómez; i el directiu d’Euroconsult, Sergi Luqui. El jutge també obre judici contra les mercantils CCM Estratègies Salut, SL i BBATS Consuting and Projects, en qualitat de responsables civils directes.

D’altra banda, el jutge Diego Álvarez de Juan acorda, tal com pretenia la fiscalia, el sobreseïment provisional de les actuacions respecte de Sílvia Barberà, la parella de l’arquitecte Batesteza. En un auto dictat el 7 de març, el jutge dona tres mesos als acusats i a les mercantils per a presentar els escrits de defensa, mentre la fiscalia i les acusacions populars -l’Ajuntament, Ara Reus i la CUP- ja fa mesos que van presentar els respectius escrits d’acusació.

La fiscalia demana fins a 10 anys de presó
El ministeri fiscal demana penes d’entre set i deu anys de presó per als vuit encausats en la peça principal del cas Innova, en què s’investiga el pagament de factures per valor de més d’1 MEUR a l’arquitecte Jorge Batesteza i a l’exdirector del CatSalut, Carles Manté, per tasques d’assessorament en la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. Segons la fiscalia, els contractes no van seguir la normativa de contractació pública i no es van justificar els treballs realitzats.

Segons la fiscal, quan Carles Manté i Jorge Batesteza van cessar dels seus respectius càrrecs al CatSalut, tots dos, juntament amb l’aleshores alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i “una persona no determinada de la conselleria de Salut”, van acordar que Innova els contractaria en concepte d’assessors en el plantejament i construcció de l’hospital. L’objectiu era “mantenir-los en el mateix nivell d’ingressos que tenien en els seus càrrecs anteriors”.

Jorge Batesteza, un dels acusats

Així, l’alcalde Pérez es va concertat amb la secretària d’Innova, Natàlia Torrell; la directora financera del hòlding, Ester Ventura, i el seu director general, Josep Prat. Segons la fiscal, volien “ometre totalment qualsevol tipus de procediment administratiu de contractació, així com produir un menyscabament efectiu de l’erari públic, utilitzant factures simulades o sent conscients que la seva conducta obviava les normes administratives de contractació”.

Manté va facturar més de 720.000 euros sense justificar els treballs encomanats
Després de cessar el 27 de desembre del 2006 com a director del CatSalut, Carles Manté va constituir la mercantil CCM Estratègies i Salut, SL, amb seu a Mataró, el 7 de març del 2007. Només deu dies després, Innova el va contractar fins a finals d’any per un import de 160.000 euros més IVA i amb la possibilitat d’encàrrecs addicionals durant el 2008 d’un màxim de 1.000 hores a raó de 160 euros l’hora.

A partir de l’1 de gener del 2009 i fins el juny del 2011, Manté va presentar factures mensuals de 16.000 euros més IVA, que Innova va continuar pagant malgrat que ja no hi mantenia cap relació contractual. Segons la fiscalia, el contracte entre l’empresa de Manté i Innova va ser adjudicat “amb una omissió total i absoluta del procediment legal establert”, ja que no es va adaptar a les normes de contractació pública.

El febrer del 2008, Manté va remetre a Innova un document de tan sols dos folis amb la “relació de treballs realitzats” per “intentar aparentar la realitat dels treballs contractats”. En total, va cobrar a Innova 720.120,82 euros més IVA i, en cap de les 32 factures mensuals girades a Innova, no va presentar ni un sol informe justificant els treballs.

Batesteza cobrava de dues bandes per fer la mateixa feina
En el cas de l’arquitecte Jorge Batesteza, el seu primer contracte amb Innova es va signar el 4 de juny del 2007, tan sols quatre dies després de cessar com a gerent d’Infraestructures del CatSalut, per tasques d’assessorament tècnic en la construcció de l’hospital. Posteriorment, se’n van signar dos més, ascendint l’import total a 387.000 euros més IVA.

L’exalcalde de Reus, un dels imputats

“Tots els acusats eren conscients que els contractes entre Jorge Batesteza i Innova van ser adjudicats amb una omissió total i absoluta del procediment legal establert, ja que no es va acollir a les normes de contractació pública”, recull l’escrit. En total, Batesteza només va presentar quatre informes sobre l’evolució dels treballs encarregats, dels 43 que hauria hagut de lliurar. També va girar més de 8.900 euros en concepte de desplaçaments.

Segons la fiscal, Batesteza no va fer cap treball concret que justifiqués la seva contractació, sobretot quan la seva finalitat era “el mateix que es va adjudicar en la segona de les meses de contractació -el novembre del 2006- on va intervenir com a gerent d’Infraestructures del CatSalut i que va ser per a l’adjudicació del contracte de ‘project manager’”. Aquest contracte es va adjudicar a la UTE Euroconsult, liderada per l’encausat Sergi Luqui.

L’any 2008, Batesteza va crear la mercantil BBATS Consulting Projects i va “pressionar” perquè Euroconsult el contractés com a arquitecte per a l’obra de l’hospital. Això va possibilitar que Batesteza prestés, simultàniament, serveis d’assessoria tècnica en el seguiment i control de les obres a Innova i a la contractista Euroconsult. L’arquitecte va cobrar per aquesta segona feina 186.400 euros.

Dues peces unides en una sola causa
El desembre del 2016, el titular jutjat d’instrucció número 3 de Reus va tancar la instrucció de la peça principal del cas Innova i hi va incorporar la peça separada número 2, corresponent a la contractació de Batesteza. Aleshores, Diego Álvarez de Juan va esgrimir les dues peces eren molt semblants, “per no dir idèntiques, en quant al modus operandi”.

 


REDACCIÓ5 Abril, 2018

Els jutges han sortit dels seus despatxos i de les sales de vistes per fer sentir la seva veu i compartir les seves reivindicacions laborals. A l’una del migdia, l’accés per la porta principal del palau de justícia de Tarragona era impossible. Jutges, magistrats i fiscals s’han col·locat davant l’entrada principal per llegir un manifest, on exposaven les seves principals queixes laborals i feien algunes reivindicacions. L’acte era seguit, des d’una distància prudent, per dues patrulles dels Mossos d’Esquadra. Els jutges per una guàrdia de 8 dies cobren 230 euros

Els jutges i fiscals a l’entrada de l’Audiència de Tarragona

El jutge degà de Tarragona, el conegut Joaquin Elias Gadea, ha estat l’encarregat de reclamar més plantilla, més millors mitjans materials i tecnològics, així com una major autonomia pressupostària i independència judicial.

Elias Gadea estava acompanyat de cares conegudes del món judicial, com pot ser el jutge ‘estrella’ de Reus, Diego Álvaréz de Juan, el del Vendrell Josep Bosch o la fiscal en cap de Reus, Maria Cinta López.

En el manifest (vegeu vídeo), el jutge degà ha alertat per a situacions que no fan res més que entorpir i alentir l’administració de la justícia. En el llistat de queixes consta l’excés de càrregues de treball, les retallades salarials del 2010 i que cobren per una guàrdia de 8 dies – amb el que això comporta – poc més de 230 euros a Tarragona i menys de 150 a Valls, per exemple. Recordem que, en els darrers 8 anys, no s’ha convocat la taula de retribucions, la qual la llei fixa que se celebri cada 5 anys.

Lamenten també les dificultats de poder realitzar videoconferències per manca de logística i deficiències tecnològiques. També està pendent d’aprovació la llei Orgànica sobre recuperació de permisos i vacances als membres de la carrera judicial extensiva als fiscals.

Els jutges de Reus i Tarragona amb la fiscal en cap de Reus

Davant d’aquest escenari, els jutges i fiscals reclamen una major atenció per part del Congrés dels Diputats, de l’executiu central i autonòmic i, també, del Consejo Superior del Poder Judicial.

Els jutges i magistrats asseguren que donaran suport al calendari previst de mobilitzacions si no hi ha avenços en la negociació.

El proper 14 d’abril està prevista una concentració a Madrid, i a partir d’aleshores es farà una aturada parcial d’una hora, de 12 a 1, cada dijous durant un mes.

Finalment, si no hi ha progressos en la negociació, les associacions no descarten una vaga el 22 de maig.

VIDEO
El jutge degà de Tarragona llegint el manifest


REDACCIÓ22 Maig, 2017

OPINIOVaig ser regidor de l’Ajuntament de Reus del 2007 al 2011. Vaig exercir responsabilitats de govern. Quan va finalitzar aquest període vaig tornar a la meva feina. Mai he opinat públicament de res d’aquells qui van succeir-nos en les responsabilitats de govern. Sóc un dels 60 imputats (investigats) del mal anomenat cas Innova, concretament en la separata 1 (cas Shirota). Han passat set anys i no he obert boca. Avui faré una excepció.

ernestparisFa encara no quinze dies el Tribunal de Cuentas ha emès una sentència en la qual exonera de tota responsabilitat als imputats (investigats) d’aquest cas. Per qüestions de temporalitat en la presa de decisions (no era membre de l’Ajuntament el març de 2007 quan el Consell d’Administració d’Innova va donar llum verda per avalar una operació de 3 m €) no sóc cap dels exonerats d’aquest procés del Tribunal de Cuentas, però si que formo part dels imputats (investigats) pel Jutjat del Penal 3 de Reus, on fa anys que espero poder-me defensar.

No obstant això tots els investigats en aquesta separata hem pagat la pena del “telediari” que és aquella que ha aparegut constantment als mitjans de comunicació, aquella que ens ha declarat culpables a l’avançada i no ha respectat la presumpció d’innocència, aquella que ens ha declarat culpables als diaris i innocents als jutjats.

Se’ns ha acusat durant set anys de ser uns “presumptes” delinqüents i uns corruptes. Els mitjans no han estalviat tinta a escriure pàgines i pàgines que m’han estigmatizat en judicis paral·lels sense cap tipus de base probatòria i ens ha sotmès a un linxament de valoracions subjectives, a cada qual més interessada o partidària atribuint culpes i responsabilitats a l’avançada.

El lliure exercici del dret a la informació ha acabat per realitzar un judici paral·lel que allargat en el temps ha constituit una autèntica erosió de la honorabilitat dels investigats que ha acabat calant en la opinió pública i estigmatizant persones que sota l’etiqueta de “presumptes”culpables ara resulta que són innocents. Qui ens retorna la reputació perduda? Qui ens retorna el malestar i ens restableix el patiment d’aquests anys? Ningú.

Sovint sol passar que en el món de la informació global en el qual vivim prima més la rapidesa, el tuit, el clic i el fet de publicar notícies sense cap tipus de fonament que el rigor, la qual cosa condiciona per sempre la imatge i la honorabilitat de persones sotmeses a un procediment judicial. Cal que alguns hi reflexionin, però de ben segur que ningú es sentirà aludit.

Al seu dia aquest procediment judicial (parlo de Shirota Functional Foods) va començar perquè es va presentar una denúncia i l’Ajuntament de Reus s’hi va personar. Ara, resulta que el Tribunal de Cuentas exonera els investigats i els declara innocents. Igualment el jutjat del Mercantil de Tarragona va fallar fa ja dos anys que el concurs de Shirota Functional Foods no va ser culpós de manera que tampoc es va apreciar cap tipus de conducta delictiva.

Queda un tercer capítol judicial al Jutjat del Penal 3 de Reus, on fa anys que esperem poder-nos defensar i poder acabar aquest calvari, però sense saber ben bé el perquè es veu que el tema està aparcat sine die, a l’espera de recursos que no es resolen, la qual cosa lamina el dret a la presumpció d’innocència dels encausats, tot i que sembla que a ningú li importi.

Per fi la sentència del Tribunal de Cuentas ve a dir que el ple de l’Ajuntament de Reus, constituït en Junta General d’Innova no va rebre cap advertiment de legalitat per part del seu fedatari jurídic, i això ho manifesta una persona que mai va creure en el projecte de Shirota i que de fet va dimitir del seu Consell d’Administració.

Estic imputat penalment perquè vaig aixecar el dit a una votació d’una reunió celebrada el 29 de febrer de 2008 al ple de l’Ajuntament de Reus, constituït en Junta General de Shirota, pel qual es va ratificar una decisió presa el març del 2007 quan ni tan sols era regidor. Vaig convalidar aquest acord perquè ningú em va advertir que podia ser contrari a llei, tot i que calia un informe preceptiu de la secretaria jurídica que mai es va fer, tal i com recull la sentència del Tribunal de Cuentas. Mai he participat en cap conxorxa per prevaricar, ni cometre delictes de malversació de diners públics. La meva oposició a Shirota era política perquè mai vaig dubtar que els acords que es prenien al si de l’Ajuntament de Reus eren des del punt de vista jurídic legals. No em preguntin per què no es van fer aquests informes que no em pertoca respondre-ho. En tot cas vaig ser l’únic conseller que quan va conèixer d’aprop el projecte de Shirota vaig dimitir del seu consell d’administració. Repeteixo, per qüestions polítiques, atès que entenia que no ens pertocava com a Ajuntament participar d’aquests projectes. Però aquesta opinió i posicionament admet la tesi contrària perquè estem parlant de posicionaments polítics. Mai vaig tenir coneixement ni ningú em va informar que jurídicament el finançament d’aquest projecte podia ser contrari a llei. Tampoc vaig votar la transformació de l’aval a préstec participatiu d’Innova a Shirota. No entenc perquè estic encausat penalment ni perquè fa més de 4 anys que no puc defensar-me. Suposo que la investigació judicial en algun moment o altre haurà d’analitzar tot això.

Han passat els anys, ens han estigmatitzat i hem pagat la pena del telediari. Culpables mediàtics i innocents als tribunals. El procés judicial té 3 nivells diferents, el Jutjat Mercantil de Tarragona ens va declarar innocents, el Tribunal de Cuentas també. Queda el penal 3 de Reus, del qual demano la presumpció d’innocència i em declaro innocent. Se’m fa molt estrany que pels mateixos fets dos jutjats et declarin innocent i un tercer em declarés culpable, jutjant els mateixos fets. Però no ho diré molt alt, no sigui cas… A aquestes alçades la meva capacitat de sorpresa és molt alta. Mentre la decisió judicial no arriba, continuo sent culpable mediàtic, atès que hi ha mitjans que segueixen amb la cançoneta. Amb el perjudici personal que això suposa per als encausats que ens estigmatitza i perjudica molt. Qui ens rescabala aquest patiment?

Ernest PARIS
Exregidor de l’Ajuntament de Reus

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2016
JUTGE-DIEGO1.jpg

La dona del president de la Diputació de Tarragona, Ester Ventura, que exercia de directora financera d’innova, és una de les investigades en aquesta peça separada

El jutge Diego Álvarez, que instrueix el cas Innova, ja ha tancat , definitivament,la peça número 2, relacionada amb la contractació de l’arquitecte del nou Hospital de Reus, Jorge Bastesteza.jutgeDiego

El magistrat dóna per finalitzada la investigació complementaria, sense que s’hagi alterat les circumstàncies processals i objectives del procés. Ara, el Diego Álvarez dóna temps a les parts perquè es posicionin fins el proper 24 de novembre. Posteriorment, s’obrirà judici oral.  En aquesta peça hi ha 8 investigats, entre ells l’exalcalde Josep Miquel Pérez, Josep Prat i Jorge Batesteza.

La instrucció ja es va donar per tancada al juliol del 2015 però un recurs de la Fiscalia va fer que el jutge tornés la peça a la fase de les diligències prèvies el passat mes de març per tal que l’Agència Tributària presentés un nou informe sobre diverses factures per valor de 148.955 euros que l’empresa BATTS, de l’arquitecte Batesteza, va cobrar a Innova i que la societat no hauria declarat a Hisenda.

El passat mes de juliol es va rebre l’informe de l’Agència Tributària i també una sèrie de factures que la Guàrdia Civil va lliurar al jutjat relacionades amb la instruccio.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2016

L’exalcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez, l’exdirector d’bres i projector d’Innova José Vicente Gómez Rebollo i l’exsecretària d’Innova Natàlia Torrell, han vist rebaixades les fiances (1,5 milions d’euros per cadascú dels investigats) imposades pel jutge Diego Álvarez de Juan, instructor del cas Innova. Aquesta és la decisió que ha pres l’Audiència de Tarragona.

L’Audiència dicta que la fiança imposada per l’instructor de 1,5 milions d’euros per a cada un dels investigats ha de ser solidària, i no per a cada un d’ells.JUTGE DIEGO

Es tracta de la peça separada número 2 del cas Innova – que acumula, que se sàpiga, 15 peces i més d’un centenar d’investigats – i vol aclarir si estan justificats els 357.000 euros que va cobrar l’arquitecte.

El jutge dubte que s’efectuessin els treballs contractats i veu indicis de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, defraudació a l’administració, blanqueig de capitals i falsedat documental.

Batesteza va ser responsable d’Infraestructures del CatSalut fins al maig del 2007 i va intervenir en la taula de contractació de la supervisió de les obres de l’Hospital de Sant Joan, que va adjudicar a la UTE formada per Euroconsult i Projectes SL.

Batesteza va deixar el seu càrrec públic i en el 2008 va fundar l’empresa BBATS, administrada per ell i la seva dona, també investigada en aquest cas.

BBATS va cobrar 357.000 euros a Innova per supervisar les obres del nou Hospital de Sant Joan de Reus, però en una “esquizofrènia contractual”, segons el jutge, Batesteza també va cobrar pel mateix concepte a Euroconsul “per supervisar a si mateix”, ressenya el jutge instructor.Audiencia-Provincial-Tarragona_EDEIMA20120809_0007_11

Gómez Rebollo va al·legar que diversos delictes que se li imputaven havien prescrit i que la fiança s’havia fixat sense tenir indicis de delicte, però l’Audiència ratifica l’instructor i recorda que el contracte a Batesteza hauria d’haver sortit a licitació.

L’Audiència també considera que l’excap d’obres no va participar en la contractació inicial entre Innova i Batesteza, però ratifica que la seva participació va ser decisiva posteriorment als actes delictius arran d’aquest contracte.

Finalment, l’Audiència ratifica la fiança imposada per l’instructor, però matisa que deu ser solidària perquè la responsabilitat civil dels investigats és conjunta respecte a un mateix objecte.

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2016

El jutjat número 3 de Reus, que instrueix l’anomenat Cas Innova, ha instat les acusacions a pronunciar-se sobre una de les peces d’aquest macro procés, la instal·lació d’un supermercat ‘Bon Preu’ a Reus, abans de arxivar-la. Es tracta d’una peça separada (la 13) del Cas Innova i està centrada en la venda d’un solar municipal que es destinaria a la instal·lació d’un supermercat Bon Preu.

JUTGEREUSUna denúncia anònima, el maig de l’any passat, assenyalava desajustos entre les dates i adjudicacions anunciades per l’alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer i les publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT).

D’altra banda, la Guàrdia Civil ja treballava en la documentació intervinguda, també en aquestes mateixes dates, a l’extinent d’alcalde de Reus, la convergent Teresa Gomis, que va estar tres dies detinguda a la comandància de la Guàrdia Civil.

En aquesta documentació, assenyala la sentència del jutge Diego Álvarez, consten correus entre Gomis i l’empresa Bon Preu entre el mes de febrer del 2014 i el de març del 2015 sobre una transacció sospitosa relativa a un solar municipal.

El jutge fixa fins al pròxim 15 de setembre perquè les acusacions – la Fiscalia, Ara Reus (forma part del govern municipal) i la CUP (que segueix a l’oposició) es pronunciïn sobre si veuen o no indicis de delicte en aquestes dades.

El jutge torna a criticar la manca de mitjans que llasten el procés del Cas Innova, que acumula més de 100 investigats i 60 perjudicats en 13 peces separades, la majoria d’elles sota secret.

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2016

El titular del jutjat d’Instrucció 3 de Reus, Diego Álvarez de Juan, ha decidit mantenir com a imputats, en la peça 1 del cas Innova, referent a Shirota, l’exdirector d’Innova, Josep Prat, l’exalcalde socialista Lluís Miquel Pérez, els exregidors Ernest Paris, Teresa Pallarès, Empar Pont, Misericòrdia Dosaigües i la dona del president de la Diputació de Tarragona, Ester Ventura, entre d’altres.

SHIROTAEl jutge entén, que a demès de continuar amb la seva imputació, els ha de reclamar una fiança de 8.000.000 euros, la qual ha de ser efectiva abans del proper dia 30 de setembre. En el cas que els investigats no tinguin mitjans econòmics per fer front a aquesta quantitat, es procediria a l’embargament dels seus béns. L’estipula aquesta fiança per respondre a “possibles responsabilitats pecuniàries que en puguin derivar dels fets delictius”.

En la seva interlocutòria, que aquest digital ha tingut accés, el jutge instructor està convençut que estem davant d’una “falta grollera de control dels diners públics per part dels responsables de l’Ajuntament de Reus”. De fet, assegura que “indiciàriament” es va crear un “model de gestió (Innova) dibuixat amb l’objectiu de fugir a tot tipus de control. Diego Álvarez de Juan fa referència als 3 milions d’euros que van sortir de les arques municipals cap a una empresa privada, “actuant en prejudici dels interessos públics”.

Als investigats se’ls imputa delictes contra l’administració públic com és el cas de prevaricació, malversació de diners públics i blanqueig de capitals. Cal recordar que el cas Innova ha generat 14 peces separades i compta amb més de 110 imputats.

(Ampliarem informacó)

 

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2016

El regidor Edgar Fernàndez serà el seu substitut a la Diputació de Tarragona. Oriol Ciurana ocuparà el càrrec al Consell Comarcal i Marta Llorens serà la portaveu municipal.

David Vidal, regidor de la CUP de Reus. Foto: Reusdigital
David Vidal,

El ‘regidor’ cupaire i diputat a Tarragona, David Vidal, ha dit prou. Està cansat de la política municipal i per això ha decidit seguir fent política però des del carrer i d’assemblea. Vidal farà efectiva la seva decisió l’octubre, quan el seu relleu ja estarà resolt. Serà una dona de la llista amb una trajectòria sòlida a l’esquerra independentista. Vidal és una de les cares visibles de la denúncia pública dels diferents casos de corrupció existents a la capital del Baix Camp, essencialment, l’escàndol Innova.

El regidor reusenc reconeix que haver de seure’s amb polítics imputats per casos destapats per ell mateix no li resultava gaire agradable i creu que el temps que “perdia” anant “de reunió en reunió” pot estar molt més ben invertit, investigant els processos judicials. “És una parada tècnica, la renovació és bona i els resultats seran satisfactoris per a tots”, ha afirmat Vidal, desmentit que hi hagi discrepàncies dins el partit. David Vidal tornarà al seu lloc de treball a ‘Esport i Lleure’, a Reus.

 


REDACCIÓ15 Març, 2016

“La causa ha tingut un creixement imparable”, sosté l’instructor, que ha avançat que té previsió de noves peces i noves imputacions pròximament.

JUTGEREUSDiego Álvarez de Juan, el magistrat que investiga el cas Innova, no pot més. Està desbordat.

El seu jutjat (el d’Instrucció número 3 de Reus) està a punt del col·lapse com a conseqüència de les peces que conformen aquest mega procés de corrupció. De fet. Álvarez, el passat mes de setembre, ja va demanar reforç al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En una providència, el polèmic jutge recorda que ja s’han incoat 14 peces separades i es compta amb més d’un centenar d’investigats i més de 40 perjudicats personats.
autoÁlvarez de Juan reconeix que “l’especial complexitat i volum instruït” en el cas Innova — que es va iniciar davant les presumptes irregularitats en aquest grup d’empreses municipal de Reus — impedeix que la instrucció prossegueixi amb la celeritat desitjada.

En aquesta providència, dictada dins d’una de les peces separades, Álvarez de Juan accepta la petició de la Fiscalia de demanar un nou informe a l’Agència Tributària sobre una sèrie d’operacions realitzades entre Bbats i Innova.
Bbats va vendre a Innova productes per un total de 148.955 euros el 2010 i sembla que Innova no ho hauria comunicat a Hisenda, pel que el magistrat considera necessari demanar un nou informe a l’Agència Tributària.

 


REDACCIÓ29 Desembre, 2015

gc12El cas de les pròtesis de Traiber – batejat per la policia com operació Cirurgia – no és com ja se sap exclusiu de Reus. Segons la darrera interlocutòria del jutge instructor – a que aquest diari ha tingut accés – més de 47 facultatius eren coneixedors, directa o indirectament, dels tripijocs de l’empresa Traiber, que consistien en oferir comissions il·legals a canvi de pròtesis caducades. Si pensàvem que es tractava essencialment de l’Hospital de Reus, hem de començar a tenir en compte que la majoria de centres hospitalaris de la província surten en l’escrit del magistrat.

El jutge Diego Álvarez assegura que hi ha indicis de relacions entre Traiber i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Això perquè el Dia 21 de febrer de 2012, una comercial de l’empresa es va reunir amb el cap del servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica.

INNOVA_PROTESISDe la trobada es pot despendre que la comercial pretenia vendre pròtesis, tot i que el metge li va contestar: “Encara que jo sigui el cap de servei, la teva empresa i el meu equip no han arribat a cap acord important (…) per tant jo, encara que decideixi, faré cas al meu equip i si ells em comenten que amb vosaltres no hi ha prou ‘enteniment i col·laboració’ comprarem a una altra empresa”. D’acord amb l’escrit judicial, el cap del servei de Traumatologia de Joan XXIII ha afegit que tenia la sensació que aviat, entre hospitals públics, hi hauria una ‘fusió’. En la pràctica, això vol dir que “una persona decidirà les compres de varis hospitals sempre amb la millor oferta-preu i en ‘regals’”.

Aquestes anotacions constaven d’una agenda intervinguda per la Guàrdia Civil, arran de la investigació del Cas Cirurgia. En una de les anotacions, es pot llegir un informe d’una visita mèdica datada de 10 de març de 2009 entre els doctors Huguet i el cap de Traumatologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. “(…) Comenta que ha rebut moltes pressions per part del Dr. Giner per implantar Traiber però ell insisteix que si és així podrà col·locar unes 4 columnes a l’any de Traiber. (…) Comenta finalment que ell té un cert compromís moral amb les empreses que l’han estat subministrant durant molts anys, donant-li un bon servei, i que no veu cap motiu de pes per canviar, encara que insisteix que si el Dr. Giner l’obliga, llavors en aquest cas col·locarà algun implant de Traiber en contra de la seva opinió. (…)”.

El jutge Diego Álvarez de Juan
El jutge Diego Álvarez de Juan

L’empresa Traiber pagava comissions il·legals als metges perquè implantessis les seves pròtesis. D’acord amb la investigació de la Guàrdia Civil, a l’activitat comercial de Traiber destaquen diferents pagaments, que per la seva aparença delictiva (tant de qui paga com de qui rep) a facultatius en concepte de regals de Nadal, viatges i congressos, col·laboracions i contractes ‘royalties’. Per la policia, ‘royalties’ són, suposadament, negocis jurídics simulats que s’utilitzen per encobrir el pagament de comissions irregulars.

De fet, en un informe intervingut per la policia judicial el 15 de novembre del 2010, revela que “s’estableix pagament de ‘royalties’ per traumes que s’implantin via mútues (ASISA, Sanitas, ADESLAS, DKV) en 400 euros (14% sobre el valor promig facturat)”. També s’establia ‘royalties’ per a traumes implantats via privada d’acord amb el següent barem: “a) Facturació entre 4.000 i 4.999 euros = 22% sobre el valor facturat; b) Facturació entre 5.000 i 5.999 euros = 24% sobre preu facturat; c) Facturació superior a 5.600 euros = 25% sobre el valor facturat”.

El propietari de Traiber sortint dels Jutjats
El propietari de Traiber sortint dels Jutjats

Els investigadors també troben documentació que posa de manifest que alguns metges se’n beneficien d’aquesta trama. Alguns metges cobràvem 1.800 euros per cada implant de maluc . També a nivell excepcional s’havia determinat que el grup de treball liderat pel Dr. Dolz cobraria un percentatge corresponent al barem sobre el valor facturat establert: repartir el 67% al metge i el 33% a la resta del grup”.

A Tortosa, més concretament a l’Hospital Verge de la Cinta, Traiber també havia arribat a acords. De fet, en un document manuscrit es pot llegir: “De tot el que es col·loqui se’ls pagarà un ‘royalti’ del 20%”. Aquestes informacions han contribuït perquè el jutge  estigui convençut de l’existència d’indicis de que se relaciona la col·locació de pròtesis amb el pagament de comissions als metges.