L’escàndol d’assetjament sexual que ha fet públic un exmilitant de la JNC serà investigat per Junts. Nil Garcia, als 17 anys, diu que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un excàrrec orgànic del Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ‘el senyor Q’, actualment afiliat a Junts per Catalunya. Les xarxes socials han revelat la seva identitat. Es tractaria de l’exregidor de Tarragona, en l’època de l’alcalde Joan Miquel Nadal, Quim Amorós.
En declaracions al digital larepublicacheca.com, Quim Amorós ha negat qualsevol acte d’assetjament envers els joves, tot i que hi ha testimonis, també de la JSC de Tarragona, que corroboren la versió de Nil García.
Aquest matí, en roda de premsa, el portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, ha anunciat que la direcció del partit havia decidit obrir un expedient informatiu sobre el suposat escàndol d’assetjament sexual.
El defensor de l’afiliat, Josep Pagès, s’ha posat a disposició de tots els militants per vehicular les denúncies a la Comissió de Garanties. De fet, aquesta mateixa comissió va ser la que va ignorar la denúncia que Nil García va presentar, l’any 2013, contra Quim Amenós. Josep Rius ha avançat que es tractarà el cas “amb tota la serenor, sensibilitat i garanties que garanteix”.
Escàndol a Convergència de Tarragona. Es tracta d’assetjament sexual. Podria haver-hi més de 20 víctimes, gairebé totes elles de JNC. L’agressor podria tractar-se d’un alt càrrec de la formació política que, per ara, “li direm senyor Q“. Quan s’està celebrant l’orgull gai, un militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Tarragona ha decidit fer públic l’infern que van patir a causa d’un alt càrrec de l’antiga convergència – que va ser regidor d’una important ciutat – quan els joves tenien entre 16 i 17 anys.
A Twitter, Nil Garcia confessa que va ser víctima d’assetjament sexual (a JNC-CDC) “quan tenia 16-17 anys”. “La història que gairebé ningú coneix” es fa pública ara perquè “fa poc la persona (senyor Q) em va tornar a escriure per Facebook i em va fer reviure-ho tot”.
D’acord amb el relat del jove, ell es va afiliar a JNC amb 16 anys. Diu que hi guarda molts bons records. “El problema va venir d’un senyor que militava a Convergència de Tarragona. (…) El senyor Q em va semblar simpàtic, a més ocupava un càrrec orgànic en el partit i havia estat regidor d’una important ciutat catalana, pel que, per mantenir contacte, ens vam agregar al Facebook”. Amb el passar del temps – unes setmanes – “em va començar a parlar”. Inicialment, tot era normal, “s’interessava per com anava la meva integració al partit. (…) M’animava a participar en actes pel territori, on ell tenia amics amb càrrec i jo, babau, de 16 anys, hi anava corrent”.
Ens va demanar que l’enviéssim fotos o àudios (no sexual) donant-li ànims. Ho vam fer. Ell va respondre amb una foto del seu ‘paquet’
A poc a poc, l’afectat va anar guanyant confiança amb els membres del partit i sentint-se integrat. Aquest bon rotllo va durant uns tres, quatre mesos. “A partir d’aquí, la cosa va començar a degenerar. Un dia per Facebook em va demanar el Whatsapp. De cop (el senyor Q) crea un grup on ell hi era, un noi – que li direm Dani – i jo”. La idea del grup era “compartir idees entre els més joves del partit”. Al començament el contingut de les converses era polític. Després, s’ha anat degenerant. El ‘senyor Q’ explicava els problemes que tenia amb la dona, amb la feina i amb els dos fills d’edats semblants al jove denunciant. Per aconseguir la confiança dels joves, demanava que aquests contessin detalls de les seves vides privades. “‘Dani’ que havia sortit feia poc de l’armari, i ho havia passat molt malament, ho detallava tot”.
El grup – explica el jove – va deixar de ser estrictament polític per convertir-se en personal. Arriba un dia en què el ‘senyor Q’ proposa una trobada amb el denunciant i el ‘Dani’, aprofitant que tots “som gais”. Els tres van anar a dinar a Sabadell. El presumpte agressor (casat i pare de dos fills) “ens va detallar experiències sexuals seves amb homes. No li vaig donar massa importància. Com podia pensar malament d’un tio de 50 anys amb càrrec orgànic a CDC Tarragona, que havia estat regidor i amb tants contactes al partit?”
Quan tenia 16-17 anys vaig patir un cas d’assetjament sexual en el partit on militava (JNC-CDC) i que va perdurar alguns mesos. Una història que gairabé ningú coneix. I per què ho escric ara? Fa poc la persona involucrada em va tornar escriure per FB i em va fer reviure-ho tot ⬇️
El ‘Dani’ i el denunciant vam començar a parlar per privat i sense que el ‘senyor Q’ ho sabés. En aquestes converses, els dos joves havien confessat que mai no havien mantingut relacions sexuals amb ningú. Quan el ‘senyor Q’ es va assabentar que els dos joves eren verges va començar a bombardejar-los amb vídeos porno gais “perquè aprenguessin”. Mesos més tard, el ‘senyor Q’ es va sotmetre a una intervenció quirúrgica “i ens explica que feia dies que no es masturbava i que ja no aguantava”. “Ens va demanar que l’enviéssim fotos o àudios (no sexual) donant-li ànims. Ho vam fer. Ell va respondre amb una foto del seu ‘paquet'”.
El partit no va veure mala praxi que un home de 50 anys conversés de sexe amb dos nois de 16-17 anys i que tingués el vídeo d’un d’ells masturbant-se
Més tard, insistia que els joves quedessin durant l’escola d’estiu de la JNC. “El ‘Dani’ no ho va veure malament i, per privat, m’ho va proposar. Li vaig dir que no i el ‘senyor Q’, òbviament, es va assabentar”. A partir d’aquest moment, “la cosa va anar a pitjor”. El control per part del ‘senyor Q’ va començar a ser acèrrim: “què fèiem?; amb qui quedàvem?; on estàvem?”
La situació es va enrarir. La relació personal amb el ‘senyor Q’ va canviar quan el denunciant va conèixer un noi. Es va enfadar. Va arribar a enviar pel grup un vídeo del ‘Dani’ totalment nu. Aquest fet va provocar un xoc al jove que ara denuncia el cas. Va sortir del xat. “Vaig deixar d’anar a actes i reunions del partit. Em sentia atacat. Tampoc volia coincidir amb en Dani. (…) Als dos companys amb qui tenia més confiança els vaig explicar tot”.
Finalment, “vaig presentar denúncia interna al partit i em van ajudar moltíssim. Vaig tornar a la militància, però la denúncia va quedar en no res. No van veure indicis de mala praxi. No van veure mala praxi que un home de 50 anys conversés de sexe amb dos nois de 16-17 anys i que tingués el vídeo d’un d’ells masturbant-se”.
L’afectat diu que va perdre la pista d’en ‘Dani’ i d’això en fa 8 anys. Fa una setmana, el ‘senyor Q’ “em va obrir de nou per Facebook. (…) Jo no vaig contestar. Abans de bloquejar-lo, vaig mirar el seu perfil. Continua quedant amb nois de les joventuts per ‘parlar de política'”.
Després de reflexionar-ho i parlar-ho amb diversos militants actuals de la JNC i de JxCat, vull fer públic que el Senyor Q porta anys repetint el mateix patró amb alguns dels militants més joves de l’organització.
— Àngel Segura Campmany🎗🌍💚 (@Angel_Segura22) July 3, 2022
El jove denunciant confessa que li fa vergonya explicar tot això, però “necessito desfogar-me. Em vaig sentir destrossa fa 8 anys i intento pensar poc en aquell episodi. Per a alguns no serà res, però a mi em va deixar fet pols. I tornar a recordar-ho, fa pocs dies, va ser el pitjor”.
Jordi Turull ja està informat de l’escàndol
Després d’aquesta denúncia a través de les xarxes socials, el món polític tarragoní està molt encès. Tothom es pregunta qui és el ‘senyor Q’. De fet, alguns ja saben la seva identitat. No es fa públic fins que algunes de les víctimes tinguin el valor de posar nom i cognoms a una persona que va convertir part de la seva joventut en un autèntic infern. El curiós que ningú del partit hagi posat la denúncia en mans de la justícia? De qui va ser la decisió de mantenir silenci i amagar el cas?
JNC diu que actuarà sense contemplacions
El secretari general de la JNC, Álvaro Clapés Saganyoles, a través de Twitter ha dit que s’havia posat en contacte amb el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, per coordinar les actuacions davant els fets denunciats. “Tot el meu suport i acompanyament a les persones afectades. Teniu el suport de tota la JNC”, diu Clapés, assegurant que es posa a la disposició dels joves per tal “d’esclarir els fets i actuar en conseqüència. Tolerància zero amb l’assetjament”.
L’aportació de més de 40.000 euros de l’empresa constructora Transcornejo a la campanya electoral del 2011 de l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU) s’ha tancat amb una pena de multa. La defensa, la fiscalia anticorrupció i l’acusació exercida per l’Ajuntament han segellat dimarts un acord de conformitat que evita el judici amb jurat popular.
Així, l’Audiència ha condemnat Masagué i l’administrador de l’empresa per un delicte de suborn -amb l’atenuant de confessió- a un any de presó -que s’ha substituït per 3.650 euros de multa- i a uns altres 900 euros de multa. Els fets corresponen a la peça separada número 8 del cas Torredembarra, de suposada corrupció al municipi i origen del cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC.
Segons la sentència dictada oralment pel tribunal, Masagué va contractar l’empresa de comunicació Pierre Comunica S.L. per a la campanya electoral de les municipals del 2011. A l’hora de fer el pagament dels serveis, però, “va remetre” a la constructora. D’aquesta manera, l’empresa de comunicació va estendre dues factures per un import de 40.120 euros, que va pagar Transcornejo.
L’exbatlle torrenc insisteix que no ha comès cap delicte
D’altra banda, segons la sentència Masagué va intervenir com a alcalde en diferents expedients de contractació amb relació a Transcornejo, en els quals va “afavorir” l’empresa, amb “infracció de la legalitat vigent”. Entre aquests hi ha diversos contractes d’obres menors amb despeses autoritzades per l’alcalde sense la firma en el document d’ordenació de pagaments de la intervenció ni del regidor d’Hisenda.
Masagué insisteix que no ha comès cap delicte
L’Audiència de Tarragona ha condemnat Masagué i Transcornejo per un delicte de suborn amb l’atenuant molt qualificada de confessió. Tot i això, l’advocat de l’alcalde, Pau Simarro, ha insistit a l’ACN que Masagué no ha comès cap delicte perquè ell no va ser qui va demanar a l’empresa que financés la campanya. A més, el lletrat ha opinat que això és “una qüestió totalment lícita i legítima, que no entenem que sigui constitutiva de delicte”.
Simarro ha detallat que l’acord de conformitat el va signar l’anterior advocada de Masagué fa uns mesos i que ara el tribunal no els ha donat marge per desfer el tràmit amb totes les garanties. Per aquest motiu, i amb la intenció de “tancar aquest assumpte”, han acceptat el pacte i la pena de multa “com a circumstància menor”.
Jordi Jané serà investigat per blanqueig de capitals
De nou un expolític tarragoní es troba investigat per la seva presumpta vinculació en un cas de corrupció.
La Fiscalia Anticorrupció investiga a l’exconseller d’Interior, Jordi Jané, i a tres exconsellers de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i vuit ex-alts càrrecs per blanqueig de capital per finançar el partit. Es traca d’un nou episodi del cas del 3%.
El fiscal es basa en un informe de la Guàrdia Civil que considera que Felip Puig, exconseller de Política Territori i d’Interior, Pere Macías, exconseller de política Territorial i Medi Ambient, Jordi Jané, exdiputat al Congrés i exconseller d’Interior, i Irene Rigau, exconsellera de Benestar Social i Ensenyament, van fer donacions als partits que, juntament amb la de vuit exalts càrrecs superarien els 100.000 euros.
Per això, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l’Audiència Nacional que els citi tots a declarar com a investigats. Després d’analitzar els documents, la Fiscalia Anticorrupció sosté que les donacions realitzades per persones físiques poden amagar ”algun tipus d’actuació a través de la qual, el partit ingressa, i justifica, fons d’origen desconegut”.
Els dotze polítics van fer, segons l’informe, donacions de 3.000 euros en una o més ocasions i, segons l’escrit d’Anticorrupció, en total es podrien arribar als 106.000 euros. L’informe d’Anticorrupció recull que Jané i Macías van fer quatre pagaments de 3.000 euros cada un el 2008, 2009, 2010 i 2013, que Puig va fer tres ingressos de 3.000 euros cada un, i que Rigau en va fer dos, també de la mateixa quantitat, el desembre de 2008 i 2010, respectivament.
Catalunya ha despertat aquest mati amb una Guàrdia Civil molt activa. A les 7 del mati s’havia posat en marxa l’operació Pika, en el marc de la investigació del cas del 3%, que va començar a Torredembarra, després de la denúncia de la regidora Montserrat Gassull.
Els agents de l’institut armat ha procedit a la detenció de 18 persones, totes elles, relacionades amb Convergència. Set dels arrestats ja es troben a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona i està previst que passin demà a disposició judicial, als Jutjats del Vendrell.
Alguns dels detinguts repeteixen estatut d’investigats, atenent que van ser detinguts en una altra ocasió per aquest mateix cas, encara que en peces diferents. No ha deixat de sobtar que un dels detinguts fos Francesc Sánchez, l’home de confiança d’Artur Mas, encarregat de pilotar la refundació de Convergència.
Encara a nivell polític, destaca la detenció de l’extinent d’alcalde de Barcelona, Antoni Vives. Al llarg del dia, s’han anat posant en llibertat alguns dels arrestats. A la comandància de la Guàrdia Civil passaran la nit 7 dels detinguts, els quals passaran a disposició judicial aquest divendres.
Viloca, Rosell, Tauler i Bassols ja van ser detinguts l’octubre del 2015, en una de les fases de l’operació Petrum.
En el cas de Bassols, que va ser alcalde d’Anglès per CiU, també va ser detingut en l’operació Térmyca relacionada amb la consulta Efial. Totes són operacions vinculades a les investigacions del ‘cas 3%’.
La Fiscalia Anticorrupció, en un comunicat, aclareix que la nova operació persegueix “els delictes d’organització criminal, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig i malversació”.
D’acord amb Anticorrupció, Viloca ocupa un paper clau a la trama i era ell qui controlava uns “pagaments [de les constructores a Convergència] que serien, si es confirmessin, suborns sota l’aparença de donacions a través de les seves fundacions vinculades: CatDem i Fòrum Barcelona”.
Els agents han practicat escorcolls d’organismes públics d’adjudicació d’obres i en empreses privades a Barcelona, i en d’altres onze localitats (Sant Boi, Rubí, l’Hospitalet, Manresa, Lleida, el Prat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Madrid).
Al centre de l’operació Pika està precisament l’empresa municipal Bimsa, presidida aleshores per Vives i escorcollada avui. Els investigadors sospiten que les constructores van pagar comissions per almenys una desena d’obres adjudicades a Bimsa.
EL LLISTAT DELS INVESTIGATS
Antoni Vives. Extinent d’alcalde i expresident de Bimsa.
Sixte Cambra. President de la Autoritat Portuària de Barcelona
Josep Antoni Rosell. Exdirector general d’Infraestructures.cat
Pilar Matesanz. Infraestructures.cat. Directora de contractació.
Andreu Viloca. Extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya.
Francesc Sànchez.Excàrrec de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i exresponsable de la Fundació Catdem.
Constantí Serrallonga. Exgerent de l’Ajuntament de Barcelona (actual director de Fira Barcelona)
Ángel Sánchez. Bimsa. Director general
Ernesto Edmundo Santolaria. Bimsa. Director tècnic d’infraestructures
Xavier Tauler. Exconseller delegat de Copisa.
Ambros Martínez. Copisa. Director de contractació
Josep Manel Bassols. Oproler
Pedro Javier Del Llano. Oproler
José María Zaragoza. Oproler. Director de contractació.
Joan Albert Arqués. Benito Arnó i Hijos. Director.
Va deixar la presidència de la Cambra de Comerç per embarcar en l’aventura política, com a líder de Convergència (actual PDECAT) a l’Ajuntament de Tarragona. És molt crític amb la gestió del partit socialista i concretament amb la de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Albert Abelló manifesta amb el seu desencís per la manca de transparència de l’executiu ballesterista i lamenta que no s’executi les decisions aprovades en sessió plenària. El regidor critica la improvisació del PSC i considera que s’ha de posar fre a la fractura social, evitant que hi hagi dues Tarragones o més. En relació a tots els escàndols que travessa el consistori, Abelló, sarcàstic, diu que vivim un ‘Festival de l’Eurovisió’. Està cansat que Tarragona només surti a la premsa internacional per l’ajornament dels jocs i pels casos de corrupció. Confessa que va sentir vergonya en veure la Guàrdia Civil escorcollant l’ajuntament arran del cas Inipro, un escàndol que ha esquitxat el mateix alcalde, el seu cap de gabinet i la portaveu del govern municipal.
Quin balanç fa del 2016?
Tarragona ha perdut un any més. L’equip de govern s’ha convertit en un expert en dilatar la resolució dels problemes. Quan a principis d’any es va firmar el pacte ja ho pronosticàvem: aquest és un pacte antiTarragona, la unió de debilitats, en aquest cas tres, mai ha estat un sinònim d’èxit, sinó tot el contrari.
Destacaria alguna acció en concret del seu grup municipal?
Hem treballat de valent, tenim la consciència ben tranquil·la. Hem proposat iniciatives encaminades a millorar Tarragona com la Illa Corsini, el pla de xoc als centres cívics, la creació del Casal de la Dona, l’impuls de les taules d’entitats… També ens hem reunit amb nombroses entitats veïnals; hem estat al carrer recollint inquietuds i problemàtiques que traslladem al govern.
És fàcil fer d’oposició?
No ho és. L’equip de govern (PSC-PP) no és gens transparent, no contesta a la majoria de peticions d’informació i cap de les nostres propostes constructives rep el vot favorable del govern pel sol fet de ser iniciatives de l’oposició.
Plenaris més útils Hi ha prou debat al plenari?
El que cal és treballar més fora del plenari.
És cert que no es desenvolupen les accions aprovades al plenari?
Molt cert. Recordo algunes de les moltes mocions que hem presentat, s’han aprovat i no s’han executat: Eliminació del cablejat aeri del Serrallo, impuls per la creació de les Taules d’Entitats, creació d’una bonificació de l’autobús per a persones amb mobilitat reduïda, Illa Corsini…
Què cal canviar en la filosofia de treball dels plenaris?
Que els debats se centrin en qüestions que afectin la ciutat, plenaris més útils encaminats a millorar Tarragona i la qualitat de vida dels ciutadans.
Assegurar les cadires Ha notat canvis en el govern d’ençà que hi ha el tripartit?
L’únic canvi és que els tres socis de govern s’han assegurat les cadires i que la despesa de l’Ajuntament augmenta 200.000 euros. Com veu Tarragona?
És una ciutat sense lideratge que continua perdent oportunitats dia rere dia i que només ha aparegut en titulars internacions per parlar de la primera vegada a la Història que s’ajornen uns Jocs del Mediterrani i per episodis de presumpta corrupció.
Què va sentir al veure la Guàrdia Civil entrar a l’Ajuntament pel cas Inipro?
Vergonya. Tarragona, de nou, als titulars per un presumpte cas de corrupció.
Cas Inipro, Jocs del 2017, Mercat Central, Pàrquing Jaume I, Pla de la Budallera, Tabacalera… Déu n’hi do…
Un festival d’Eurovisió… I quan les coses no surten bé, la culpa sempre és dels altres.
Ballesteros hauria d’assumir responsabilitats?
Sí, quan un vaixell s’enfonsa el màxim responsable és el capità. S’ha de tenir molta sang freda per culpar als altres i no fer ni un mínim d’autocrítica. En el meu món, si les coses no surten bé s’han de reformular i, sobretot, hem de ser responsables dels nostres errors.
Poca transparència Hi ha prou transparència a l’Ajuntament de Tarragona?
No, de fet de moltes coses ens n’assabentem per la premsa. Un exemple? L’ajornament dels Jocs del Mediterrani.
Està satisfet amb la feina que està fent a l’ajuntament? Què pensa canviar el 2017?
Sí, hem fet i continuarem fent molta feina encaminada a millorar la ciutat. Aquest 2017 treballarem de forma coordinada amb el nou comitè local del Partit Demòcrata (PDECAT) presidit per n’Albert Puñet.
Quines són les mancances més prements de Tarragona?
Manca de lideratge, incapacitat per prendre decisions i una nefasta gestió de l’equip de govern.
És cert que hi ha dues Tarragones?
Més i tot… I les actuacions encaminades a cosir la ciutat segueixen paralitzades.
Fí de cicle El president de la Cambra de Comerç va denunciar fa dies que a Tarragona li falta lideratge…
Que té raó, fa molts anys que hi manca lideratge, estem sotmesos a la contínua improvisació del PSC.
Nota que Ballesteros està esgotat políticament?
Sí, estem vivint un fi de cicle.
Que espera del 2017?
Els Jocs Mediterranis segur que no…
Preocupats. Així és com es troben els diputats i regidors tarragonins del Partit Demòcrata Català (antiga Convergència). El parlamentari Ferran Bel i el portaveu municipal Albert Abelló han verbalitzat les seves pors i inquietuds en relació al finançament dels Jocs del Mediterrani, designadament als 12 milions que l’estat hauria d’aportar. Abelló avui ha criticat l’alcalde de Tarragona per haver titllat d’ocurrència l’alerta de Convergència feta fa un any.
Ara, al quedar-se sense arguments, Ballesteros treu ferro al fet del PP haver votat en contra la Proposició de No Llei presentada pel partit demòcrata i la qualifica d’anècdota. Albert Abelló, de forma jocosa, diu que es tracta d’una anècdota de 12 milions i que pot posar en perill la realització del Tarragona 2017. Cansat d’excuses, Abelló demana al partit d’Alejandro Fernández – que governa amb Ballesteros a Tarragona – que “assumeixi d’una vegada per totes la seva responsabilitat”. És que, ara per ara, “l’únic que està fallant en els Jocs 2017 és el PP”.
Per la seva banda, el diputat Ferran Bel ha insistit que el PP haurà d’incloure en els pressupostos generals de l’estat els 12 milions necessaris pels jocs. Si Rajoy no ho fa, Bel entén que no es pdoen aprovar les comptes de l’estat per l’exercici del 2017.
La PNL presentada pel PDECat pretén que es faci una modificació abans del 15 de desembre en el pressupost d’aquest any per poder aportar 3 milions a l’esdeveniment (quantitat que l’Ajuntament de Tarragona vol destinar a la construcció de la piscina olímpica descoberta) i també estableix que el pressupost de l’any vinent inclogui una partida de 9 milions destinats al pressupost operatiu dels Jocs 2017.
El secretari municipal i l’interventor de l’Ajuntament de Lloret de Mar han estat detinguts, aquest matí, en el marc de la investigació relacionada amb els donacions del Grup GBI a la Fundació Catdem, vinculada a Convergència, a canvi d’adjudicació d’obres.
El jutge d’instrucció número 2 de Blanes investiga una possible trama de tràfic d’influències i suborn entre empreses privades i el partit de Jordi Pujol.
La Guàrdia Civil, en un comunicat, apunta que l’operació va començar quan l’institut armat va tenir coneixement d’unes suposades irregularitats “a escala provincial o fins i tot autonòmica”, relacionades amb adjudicacions de concessió de serveis relatius a la recollida d’escombraries i neteja de platges i vials , de competència municipal, al grup GBI.
Segons la Guàrdia Civil, s’investiga també si aquestes adjudicacions suposadament irregulars “poguessin haver donat lloc a la realització de quantioses donacions en favor de determinades fundacions”, que no detalla a la nota.
El magistrat investiga si hi ha vincles entre les donacions de Buesa a la fundació Catdem amb els contractes que li va adjudicar l’ajuntament de Lloret, governat per CDC.
Tivissa surt en la investigació
En una compareixença a la comissió d’investigació del Parlament sobre el “cas Pujol”, Buesa va admetre al març de 2015 que havia realitzat diversos negocis amb Jordi Pujol Ferrusola, en concret a Mèxic i al municipi tarragoní de Tivissa, així com que havia fet donacions a entitats com la Catdem (CDC) i un préstec de 50.000 euros a UDC – els antics socis de Convergència a la ja desapareguda coalició CiU.
El jutge també investiga, segons les fonts consultades, presumptes tractes de favor per part de GBI a familiars de càrrecs municipals a canvi que intercedissin per facilitar que el 2011 el grup s’adjudiqués del contracte del servei d’escombraries.
Segons la Guàrdia Civil, la investigació, en la qual avui s’ha detingut el secretari i l’interventor de l’Ajuntament de Lloret de Mar, arrenca del “cas Clotilde”, pel qual va ser condemnat a nou anys d’inhabilitació l’exalcalde de CiU Xavier Crespo per acceptar regals d’un suposat mafiós rus a canvi de facilitar-li tràmits urbanístics. El grup de Buesa podria haver fet ingressos superiors als 80 milions d’euros.
Contracte de la brossa polèmic
L’operació, en què s’acusa els detinguts dels delictes de prevaricació, suborn, frau, apropiació indeguda i tràfic d’influències, entre d’altres, continua oberta, pel que no es descarten més detencions.
En relació a Torredembarra, el jutge també podria estar investigant el polèmic contracte de la recollida de la brossa.
El Balcó del Mediterrani ha estat l’escenari de la posada en escena de la candidatura de Convergència al Congrés i al Senat. Es tracten de dues llistes fetes amb segell municipal, amb l’objectiu de traspassar a Madrid les preocupacions i inquietuds dels tarragonins.
Tal com ja va passar en les eleccions del 20-D, CDC – aleshores Democràcia i Llibertat – es presenta amb “un fort arrelament al territori i al món municipal”.
Prova d’això és que els caps a les dues cambres són alcaldes: Ferran Bel (Tortosa) i Carles Pellicer (Reus). Tots dos, han insistit en la necessitat de treballar per evitar que la gran vencedora sigui l’abstenció, dificultant així la formació d’un govern a l’estat.
Durant els properes dies de campanya (on s’apostarà per la proximitat), els candidats i els membres de la seva llista es passejaran pel territori intentant auscultar les exigències de la població i buscar-ne solucions polítiques.
Carles Pellicer, candidat al Senat, ha explicat que ens els darrers mesos “no hem deixat de treballar”, encara que s’hagi fet de forma molt discreta, sense soroll ni grans titulars a la premsa.
Tant Bel com Pellicer han explicat que faran els possibles per aconseguir el major nombre de vots i contribuir així per desencallar la situació política espanyola. Insisteixen en la necessitat d’acudir a les urnes de forma massiva perquè no s’hagi de tornar a repetir les eleccions i així generar frustració ciutadana.
Instat a comentar la poca regeneració i renovació en les dues candidatures, sobretot en relació als caps de llista, Ferran Bel, discordant d’aquesta observació, ha insistit que a Convergència tothom és important, perquè es tracta d’un projecte comú i en defensa del territori.
Els candidats es comprometen a reclamar qüestions com la falta d’inversions històrica del govern espanyol per millorar les infraestructures ferroviàries i viàries, crear llocs de treball, rebaixar els costos energètics i garantir la competitivitat de les empreses.
També ha fet menció a la necessitat de obligar el govern central a apostar més en serveis a la persona i a la cultura. Al Balcó del Mediterrani s’han fotografiat els candidats al Congrés per Tarragona (Ferran Bel, Mercè Dalmau, Mar Vázquez, Oriol Vázquez, Marc Ayala i Sara Gil) i al Senat (Carles Pellicer, Teresa Moya i Joan Basora).
Convergència s’allunya radicalment del triomfalisme manifestat pel tripartit a l’hora de valorar els seus 100 dies al govern de Tarragona.
El grup municipal no té dubtes que aquests 100 dies han servit per posar de manifest que es tracta d’un “un pacte pagat amb diners públics que només busca la tranquil·litat dels socis de govern i que gira l’esquena a la ciutat”. O sigui, d’acord amb Albert Abelló, el tripartit s’ha destacat per “la inacció total”, sobretot perquè la ciutat es manté “paralitzada”.
“Estem davant d’un pacte ‘antitarragona'”, ha acusat Abelló, lamentant que el tripartit costi a les arques municipals 200.000 euros a conseqüència de l’increment de salaris, canvis de dedicació i càrrecs i entrada de nous assessors.
I les promeses electorals?
El grup convergent recorda que la notícia més sonada d’aquests 100 ha estat el cas de la presumpta corrupció del PSC (cas Inipro). Abelló retreu al PP i al regidor Josep Maria Prats (Unió) que no respectin (i que s’hagin oblidat com per art de màgia) de les seves promeses electorals.
“Un cop aconseguida la cadira, els compromisos se’ls ha emportat el vent”, censura Abelló que té clar que “l’objectiu d’aquest pacte no era tirar endavant la ciutat i prova d’això és que cap dels grans temes pendents, com ara el Banc d’Espanya, el Mercat Central o el pàrquing Jaume, continuen estancats”. Abelló també deixa en evidència “la manca de transparència i el poc diàleg d’aquest govern”.
REDACCIÓ4 Juliol, 2022
L’escàndol d’assetjament sexual que ha fet públic un exmilitant de la JNC serà investigat per Junts. Nil Garcia, als 17 anys, diu que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un excàrrec orgànic del Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ‘el senyor Q’, actualment afiliat a Junts per Catalunya. Les xarxes socials han revelat la seva identitat. Es tractaria de l’exregidor de Tarragona, en l’època de l’alcalde Joan Miquel Nadal, Quim Amorós.
En declaracions al digital larepublicacheca.com, Quim Amorós ha negat qualsevol acte d’assetjament envers els joves, tot i que hi ha testimonis, també de la JSC de Tarragona, que corroboren la versió de Nil García.
Aquest matí, en roda de premsa, el portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, ha anunciat que la direcció del partit havia decidit obrir un expedient informatiu sobre el suposat escàndol d’assetjament sexual.
El grup – explica el jove – va deixar de ser estrictament polític per convertir-se en personal. Arriba un dia en què el ‘senyor Q’ proposa una trobada amb el denunciant i el ‘Dani’, aprofitant que tots “som gais”. Els tres van anar a dinar a Sabadell. El presumpte agressor (casat i pare de dos fills) “ens va detallar experiències sexuals seves amb homes. No li vaig donar massa importància. Com podia pensar malament d’un tio de 50 anys amb càrrec orgànic a CDC Tarragona, que havia estat regidor i amb tants contactes al partit?”
La situació es va enrarir. La relació personal amb el ‘senyor Q’ va canviar quan el denunciant va conèixer un noi. Es va enfadar. Va arribar a enviar pel grup un vídeo del ‘Dani’ totalment nu. Aquest fet va provocar un xoc al jove que ara denuncia el cas. Va sortir del xat. “Vaig deixar d’anar a actes i reunions del partit. Em sentia atacat. Tampoc volia coincidir amb en Dani. (…) Als dos companys amb qui tenia més confiança els vaig explicar tot”.
REDACCIÓ
s molt crític amb la gestió del partit socialista i concretament amb la de l’alcalde Josep Fèlix 
