Convergència ha fet públic el resultat de les enquestes sobre el futur del partit els militants i simpatitzants han respòs entre els dies 27 d’abril i 3 de maig. El president de la Federació blava al Camp de Tarragona, Josep Maria Cruset, acompanyat del responsable de les jornades ‘Torn Obert’, Marc Vinya, ha explicat que unes 10 mil persones – de les quals un 30% són simpatitzants – han participat en aquest sondeig.
Els resultats són importants seran la base del procés congressual del proper mes de juliol.
Cruset ha revelat que a Tarragona les xifres són equiparables a la resta de Catalunya. Un 52% ha defensat que el partit ha de ser un moviment de confluència política. Dels enquestats, el 92% se sent català o més catalans que espanyols i el 82% voldria que Catalunya esdevingués un nou país que estigués integrat a la Unió Europea.
El congrés de CDC serà al juliol
Catalunya sense exèrcit
Un 75% de les enquestes han apuntat que Catalunya no hauria de tenir exèrcit propi o en tot cas pertànyer a un de més global, un de supraestatal. Pel que fa a l’àmbit social, un 87,5% han contestat que sí que s’ha de donar resposta a les prioritats i necessitats socials, però sempre acompanyades d’una contraprestació per part de les persones beneficiàries. De la mateixa manera, en un 65% dels casos, els participants consideren que davant dels desnonaments per impagament de la hipoteca, les famílies haurien de fer una dació en pagament de la seva vivenda i així quedar el deute eixugat. El 70% de les enquestes consideren positiva la coexistència de l’educació pública i la concertada, i un 91% pensen que el salari mínim interprofessional hauria d’augmentar.
Sobre la gestió política, el 71% dels enquestats pensa que els mandats polítics s’han de limitar a dues legislatures. En referència a les bases organitzatives, el 66,4% pensa que els candidats s’haurien d’escollir en base a la meritocràcia i pel seu compromís; el 63,3 % pensa que el finançament dels partits hauria de tenir un part de pública i una de privada, i d’aquests, un 60,2% creuen que el finançament privat, hauria de poder fer-se públic.
Com cada setmana, aquest digital planteja una pregunta als lectors. La temàtica sol ser diversa i d’actualitat. Mentre la setmana passada vam voler saber qui era l’home més sexi de Tarragona, aquesta incideix en els canvis que es preveuen per Convergència Democràtica de Catalunya a la nostra ciutat. Una renovació que l’expresident de la Generalitat Artur Mas va fer esment en la seva darrera vista a Tarragona.
En aquest sondeig popular, deixem uns noms al criteris dels lectors perquè diguin qui d’aquests (Toni Vera, Joan Adserà, Dídac Nadal, Sílvia Rodes, Irene Mallol, Albert Abelló, Oriol Vázquez, Albert Puñet i Josep Andreu) podria liderar la ‘nova’ i regenerada Convergència.
Toni Vera
La majoria dels implicats ha manifestat fairplay. Excepcte Toni Vera. El que va ser el cap de campanya d’Albert Abelló en les passades municipals i avui gerent d’una local nocturn en la baixa de la ciutat, no li agrada la enquesta, que titlla de “tonteria“. Almenys aquesta és la conclusió a que arribem després de llegir el contingut del missatge que va fer arribar, a través de WhatsApp, en un grup de convergents. “A larepublicacheca.com hi ha una enquesta sobre qui ha de liderar la ‘nova’ Convergència. Hi ha diversos noms, entre els quals el meu. Aquest tipus de debat pertanyen només a la militància i en clau interna. No m’agrada gens aparèixer en aquesta llista per raons personals que van més enllà de la política (…)”.
No voteu a ningú Toni Vera, després d’exposar els seus arguments, estranyament, no es limita a demanar que no el votin. Va més enllà al sol·licitar que “no voteu a ningú” perquè, en la seva opinió, “aquest tipus de coses només fan bullir l’olla de debats inexistents el dia d’avui”. És contundent en assegurar que “aquest tipus de coses no ens ajuden”. El convergent (ara empresari nocturn) recorda als destinataris del seu missatge que “hi ha molta feina al davant”.
Segons sembla, la petició de Toni Vera – per boicotejar l’enquesta – no està produint efecte, atenent que ja han votat més de 2.700 persones i, de moment, va al capdavant.
El tancament de les cases Casals i Castellarnau continua generant polèmica. El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Albert Abelló ha carregat contra el tripartit que governa a Tarragona.
Abelló critica l’actitud del tripartit liderat per Ballesteros
Abelló acusa el PP, PSC i el regidor Josep Maria Prats que no estan respectant els seus programes electorals, ja que una de les promeses dels partits que van segellar el pacte de govern era obrir les dues cases, espais culturals de la ciutat.
“Davant de casos com aquest, ens plantegem si els partits que formen aquest pacte de govern tenen un veritable interès per la ciutat o si el tripartit els ha obligat a retallar compromisos”, ha manifestat el portaveu de CiU, que tem que aquest només sigui el primer exemple, el primer símptoma de molts altres que seguiran i que imposaran els interessos d’un pacte per damunt del bé de la ciutat.
Abelló critica que Alejandro Fernández ara està d’acord amb el tancament, quan, durant la campanya electoral, defensava la reobertura de les dues cases museu.
En 1957 se estrenó El increíble hombre menguante del director Jack Arnold; una ingeniosa película de ciencia ficción de serie B que acabó siendo una peli de culto. El argumento del film propone un hombre que se ve afectado por una extraña nube radioactiva que le produce una paulatina reducción de su tamaño físico. Lo que antes eran animalitos inofensivos se convierten en monstruos: primero su minino doméstico y luego una arañita que habita el sótano de su casa, por poner dos ejemplos. Finalmente, el protagonista entra a formar parte del submundo microscópico.
En Tarragona una extraña afección afectó a Convergencia al final de la etapa Nadal y ha ido empequeñeciendo el partido hasta llevarlo a la dimensión microscópica actual. Y no tanto porque solamente tenga dos regidores (Albert Abelló y Cristina Guzmán) – de los que ya hablaremos más adelante –, sino porque los convergentes han pasado, en pocos años, de ejercer un poder omnipresente en la ciudad a que su relevancia política sea prácticamente irrisoria.
De la misma forma en que el protagonista de la película Scott Garey (Grant Williams) iba pasando por diferentes fases en su empequeñecimiento, lo mismo mismamente, ha ido sucediendo con Convergencia. Primero fue el propio Joan Miquel Nadal, con la pérdida de su jefe de guardia Ángel Fernández, el que vio reducida su talla política. Luego apareció Joan Aregio y su inefable ni saber ser ni saber estar, atrapado entre sus dudas y la sombra nadalista. Después llegó Victòria Forns, genialmente interpretada por Victòria Forns. Ella sola se bastó para un monólogo matrix que nadie entendió, ni siquiera los suyos. Y finalmente Albert Abelló, que nos obsequió generosamente con una campaña que ni Ozores la hubiese imaginado mejor.
Los caprichosos resultados electorales, que siempre permiten más interpretaciones que las estatuas de la isla de Pascua, en el caso de Tarragona no dejan lugar a dudas: los convergentes han pasado de 13 concejales en sus tiempos gloriosos a tener “la parejita” en estos lacónicos tiempos. Y como en la película referida, lo que antes hubiese sido un pequeño percance se convierte ahora en un monstruo y un cataclismo, como en el caso de Prats el pactero.
Una parte de la nube radioactiva la provocó a nivel nacional la propia CDC, abandonando su papel original para interpretar otro en la interminable y empalagosa serie Vacaciones en el Mar (curiosamente también dirigida por Jack Arnold), bajo la adaptación catalana Vacaciones en el Mar del Prusés.
Pero el reparto tarraconense ha ejercido el papel protagonista y con sobreactuación. Mucho atrezzo, muchos extras, pero muy poca dirección y un guion infumable. Y así llegamos al today: dos personajes en la escena local, Albert Abelló y Jordi Sendra. Son como los Gregory Peck y Charlon Heston de Horizontes de grandeza, pero en versión tragicómica a lo Alberto Sordi. Se ignoran, se ningunean, casi ni se soportan, siempre rivalizando en no pintar ni una mona, multiplicándose por cero a diario. Nunca pudimos imaginar una Convergencia tan pésimamente representada en el consistorio y ante la comunidad política territorial…, pero CDC sigue de Vacaciones en el Mar del Prusés.
A Abelló ya hace semanas que los “suyos” más cercanos le buscan recambio. Están con lo del guion, pues deben sacar al personaje de la serie y no saben muy bien cómo, pero lo quieren sacar. Es candoroso observar como Abelló, en toda su estatura física, contiene tan poca fibra política de raza. No se entera, mientras otro Nadal acecha.
Y luego está Jordi Sendra: un auténtico líder, con mando en plaza, con criterio propio y un gran reconocimiento en la dirección nacional. ¿Cómo qué no? Ah, esperen. Que no encontraron a nadie para interpretar ese papel. ¿Entonces? Cambiaron el guion. Ahora la cosa va de Aquí no hay quien viva, con un presidente de comunidad de vecinos tan “jefe” él.
Formaciones políticas del consistorio en clara decadencia parecen fuerzas desatadas de la naturaleza ante la insignificancia política de los convergentes actuales. En la película original el protagonista nada puede hacer para evitar su viaje al nanomundo. Veremos si los convergentes saben darle un giro al guion y cambiar el final. A la ciudad no le vendría nada mal.
Daniel Masagué, l’exalcalde de Torredembarra, passa moments difícils tant a nivell personal com professional. La seva empresa està a punt de tancar perquè té els seus bens embargats i el cas de Torredembarra li obre les portes de la presó. Masagué, que va ser detingut per la Guàrdia Civil en dues ocasions, assegura que no té res a veure amb la trama del 3%. Confessa que la tasca del jutge instructor no és fàcil ja que el cas Torredembarra és molt complex. Carrega durament contra el secretari municipal – a qui acusa de ser l’instigador – i a Montserrat Gassull i l’exbatlle socialista Enric Grangel. Està preparant la seva defensa i nega que sigui el partit qui paga els honoraris dels seus advocats. Repeteix per activa i per passiva que no és un corrupte i que mentre va ser alcalde, l’ajuntament va tenir beneficis.
Daniel Masagué està preparant la seva defensa i reconeix que el jutge té una tasca difícil
RC – El van tornar a detenir… Tot i així continua defensant la seva innocència? DM – Si, però ara amb més força. RC – Es considera un cap de turc? DM – Considero que hi ha molta gent que ha tret molt de rèdit del “Cas Torredembarra”, sobretot en la forma i la manera. Em considero utilitzat. RC – Que sap vostè del famós 3%? DM – Res, excepte el que diu la premsa. RC – Ha participat o contribuït, directa o indirectament, en el presumpte finançament il·legal de CDC? DM – No, rotundament no. I espero que el Sr. Josep Rull (secretari general de Convergència), ho tingui tan clar com jo mateix.
Masagué diu a Rull que no té res a veure amb el 3%
És corrupte? RC – Té o ha tingut res a veure amb aquesta trama? DM – Quina trama? RC – Tot aquest enrenou… Li sembla poc? DM – La de les donacions legals que es fan a tots els partits però que només ha interessat treure les de CDC? Per què no es parla de les dels altres partits? Li dic i repeteixo: jo no hi tinc res a veure amb cap trama. RC – Com es defensa d’aquells que el consideren un corrupte? DM – Primer: defenso la presumpció d’innocència i, de moment, cap jutge m’ha acusat de res.
Segon: si fos un corrupte, l’ajuntament tindria avui molts problemes i no els té, més enllà dels que no han sabut solucionar, ni han volgut preguntar com solucionar-los. L’Ajuntament durant els anys del meu mandat sempre havia tingut números positius i en la pitjor època de crisis econòmica.
Tercer: Vostè creu que jo sortiria cada dia al carrer, a Torredembarra, a donar la cara si fos corrupte?
El dia que Masagué va ser detingut
El procés té un preu RC – Li fa por anar a la presó? DM – No em fa por afrontar res d’aquest procés. RC – Què volia la Guàrdia Civil quan el van detenir per segona vegada? DM – Oficialment em van dir que era perquè no interferís en els escorcolls que s’estaven produint a Teyco, a Barcelona. Però, per sentit comú, això comprendran que no era possible, per tant, crec que va ser per tornar a revifar el cas i tornar a posar a l’exalcalde de Torredembarra a la primera línia de la premsa i de les televisions, que equival a dir alimentar el “Cas Torredembarra”, perquè tothom tingués clar, com ha anat succeint, que el procés, té un preu. I que ningú, es relaxés. RC – Com van ser els seus dies a la presó? DM – Desconcertants. No entenia res del que estava passant, i què hi feia jo allí. RC – Qui el va anar a visitar mentre va estar empresonat? DM – Família i amics. RC – És cert que li van dir que si presentés la seva dimissió com a alcalde i sortiria immediatament de la presó? DM – No em van obligar, em van recomanar. I va ser cert. RC – Qui li va dir això? DM – Mai no ho diré.
Jutge té una feina difícil RC – Que pensa del jutge que instrueix el cas Torredembarra? DM – Que té una feina molt difícil. Perquè tot el que li arriba, està desvirtuat o amb falta de documentació creíble, perquè jo mateix ho he comprovat en alguns expedients. El jutge haurà de refer totes les conjectures que li han presentat, per poder entendre el cas. RC – Ha rebut suport del seu partit o creu que ara vostè ja no els interessa? DM – Jo no em queixaré mai del meu partit. M’ han donat tot el suport quan era alcalde i ara, ja sóc prou gran per apartar-me i no molestar, mentre duri aquest procés. RC – Qui paga la seva defensa? Té diners per pagar-la? DM – La pagaré jo quan tingui disponibilitat econòmica. Com sabeu, per ordre del jutge ara mateix tinc els comptes i els béns embargats. Ara vaig a crèdit, fins que pugui fer front. RC – De què viu? DM – De moment de l’empresa. RC – Però l’empresa té problemes econòmics. La tancarà? DM – Fa més d’ un any que lluito per no tancar-la. No ho vull fer. No vull enviar quinze famílies al carrer a causa de la meva situació processal. El sindicat CNT distribueix fulletons, demanant a la gent no entri a comprar a les botigues. D’aquesta manera com pretenen que jo pagui sous i no tanqui? Em sap molt de greu per la resta de treballadors que cada dia hi posen cos i ànima per tirar endavant. RC – Com paga els seus treballadors? DM – A terminis
Hi ha polítics que haurien d’estar imputats RC – Es penedeix d’alguna cosa? DM – No, però m’hauria agradat tenir temps per haver parlat més amb la gent. RC – Hi ha polítics de La Torre que haurien d’estar imputats? DM – Sí, rotundament sí. I més d’un. RC – De què es queixa en aquest cas? DM – Que hi ha companys que no haurien d’haver viscut aquesta situació. Per allò que pretenien, amb mi n’hi havia prou. No calia fer mal a tantes famílies. RC – Confia en la justícia? DM – Si la justícia és capaç d’escoltar i no es basa en judicis preestablerts, sí i molt.
Masagué i el seu advocat d’esquenes
Qui és el secretari? RC – Que opina del secretari de l’Ajuntament Sr. Rafael Orihuela? DM – El secretari és el principal instigador del “Cas Torredembarra”. No hauríem d’oblidar com ‘aterra’ a Torredembarra. L’Ajuntament per als habitants que té, era de segona categoria. Però quan el porten, els que governaven en aquells moments, Enric Grangel, i Montse Gasull, per tal que pugui cobrar més, i que es quedi, fan pujar l’Ajuntament a primera categoria, amb tot el que aixó comporta: ampliació de plantilla, per tant, més despesa i fer-li una plaça a mida. Quin nom té això penalment? RC – Digui’m vostè… DM – Casualment, aquests tres personatges que s’havien ajudat es tornen a trobar en el temps, el secretari passant informació a Montse Gassull, i conjuntament amb un treballador àrab radical, que acomiado de la meva empresa (que em promet enfonsar-me l’empresa, la família i la feina), van a denunciar-me a la Guàrdia Civil. I el Sr. Grangel (expulsat del seu propi partit), funcionari jubilat de Justícia, porta el cas al Jutjat de Vendrell.
Un any abans, concretament a l’abril del 2013, porto un informe a Administracions Locals de la Generalitat, perquè ja vaig veure l’estratègia del secretari, que era acusar-me de corrupció – un fet comprovable un any després – vaig anar-hi per demanar empara, perquè va utilitzar tots els medis per fer-me fora com a alcalde…. I així comença el “Cas Torredembarra”. RC – Col·laborarà o està col·laborant amb la investigació? DM – Podria col·laborar, però la segona detenció, que no feia falta, m’ha deixat bastant descol·locat, si la finalitat era que col·laborés. RC – Creu que si vostè comença a parlar, la seva vida corre perill? DM – Des de la mateixa intervenció a l’Ajuntament el 26 de juny de 2014, tot ha sigut de pel·lícula, però no fins a arribar aquest punt.
Gaudeix destruint RC – Que pensa de Montse Gassull? Li guarda rancúnia? DM – És una pobra dona que gaudeix destruint. Pensa que el que va fer ella, és el que poden fer els altres. Ella va marxar d’Esquerra Republicana perquè va perdre les primàries, per ser alcaldable, i va muntar un partit, pensant que com havia contribuït per fer caure un govern municipal des dels jutjats, tothom la votaria i, al cap i a la fi, no va sortir ni com a regidora.
RC – Li guarda rancúnia? DM – Tot i que és un dels meus quatre botxins no li guardo rancúnia. Li tinc pena; sentir-se feliç fent mal és inherent a la seva personalitat. És digna de compassió.
RC – Que pensa de l’actual situació política que travessa el país? DM – Crec que tothom va fer uns càlculs, pel que havia de ser l’endemà de les eleccions. I tothom es va equivocar. I quan dic tothom em refereixo a l’estat i a tots els partits que van participar en el 27S. I ara com en sortim?
Pujol i Masagué
Eduard Rovira es deixa portar RC – Com ho està fent Eduard Rovira? DM – La pregunta seria: Com ho està fent el secretari? Ara és ell qui porta la batuda i dirigeix l’orquestra. És un equip de govern amb gairebé amb cares noves i sense experiència governativa. Per tant, n’Eduard s’està deixant portar pel secretari i això li garanteix no tenir problemes, de moment. Altra cosa, ben diferent, és saber si es farà algun projecte nou. En aquest Ajuntament no moure’s és sinònim d’intel·ligència i no fer res és sinònim de continuïtat.
Ha demanat als Reis… RC – Tornarà a presentar-se al càrrec d’alcalde? DM – Estic retirat de la política. RC – Que ha demanat als Reis Mags? DM – Que la meva família no pateixi per haver sigut alcalde. RC – El seu desig per 2016… DM – Que es jutgi el “Cas Torredembarra”.
Missatges nítids en el míting final de campanya a Tarragona per part d’un president de la Generalitat que demostrat està en forma, a més d’en funcions. Rebuig a “l’incident greu”patit per Mariano Rajoy, defensa del sobiranisme davant l’autonomisme (“ja no dóna més de si”) i crida, sense cap paraula malsonant pels seus aliats en la política catalana reals i futuribles d’ERC i la CUP, al vot útil en defensa del Procés independentista. “Fins ara cada cop que hem tingut unes urnes les hem sabut aprofitar. No ens podem permetre fallar ara per primer cop”.
Mas saludant els assistents
Artur Mas ha volgut deixar ben clar, i en la seva condició de president de Catalunya, que condemnava “rotundament qualsevol agressió física o verbal a qualsevol persona encara que estigui als antípodes de nosaltres”. I això després de recordar que “jo personalment no em puc considerar un amic de Rajoy, ni dir que tenim una gran afinitat.
En els últims dos anys no ha complert en res amb Catalunya, ha instat querelles per posar les urnes que persegueixen la inhabilitació de càrrecs escollits pels ciutadans i en el meu cas, fins i tot la presó”.
En aquest punt, Mas s’ha sentit “molt orgullós de com en els darrers quatre anys hem defensat amb fermesa els nostres grans ideals però als antípodes del que ha passat avui a Pontevedra. Ho hem fet sense cap agressió verbal, ni física, sense llençar ni un paper a terra, sense trencar un sol vidre i sense trencar cap contenidor”. Davant de més de 400 persones al Tinglado Número 1 del Port de Tarragona, Mas ha entrat finalment en política posant com a necessari la fugida de l’Estat espanyol recordant que “si bé és el primer del món en quilòmetres d’AVE per habitants, és l’últim en utilització”.
Davant d’això, ha donat per acabat l’autonomisme i ha valorat un sobiranisme que ha guanyat, segons el seu parer, les tres últimes eleccions.
“Em sento orgullós de la coalició de Junts pel Sí, és de les millors coses que li han passat a aquest país i els resultats del 27-S van ser llegits no només a Madrid, sinó a París i Londres com el triomf del plebiscit que ens havien negat”.
Ara bé, Mas (que ha tornat a deixar entreveure una sortida a les negociacions amb la CUP per formar govern) ha intentat mobilitzar el votant sobiranista sense embuts.
“Si totes les vegades que hem tingut una urna l’hem aprofitada, aquest 20-D, cansats o no, no tenim excusa perquè sigui el primer cop que fallem. Demano a tot el poble, a tota la gent que vol el canvi que suposa la sobirania per aquest país, que vagin a votar per l’únic canvi que realment alterarà l’estatus-quo que alguns defensen de totes totes”.
I per si no havia quedat clar, ajudant-se d’un retolador i una pissarra, el president ha refermat que “com més vots aconsegueixi Democràcia i Llibertat, més petits es faran Ciutadans, PSOE i PP. I com més petits siguin més gran serà Catalunya”. Personatges que reviscolen, fotografies històriques…
La nit, pendent de sorpassos electorals, ha tingut sorpreses. L’exdemocristà Carles Sala, que algunes llengües de Convergència asseguren que s’ha garantit un nou càrrec de responsabilitat al futur govern, hi ha reviscolat políticament en una intervenció colada a darrera hora amb l’excusa de representar la quota de Demòcrates.
Per si hi havien dubtes, en la seva intervenció ha felicitat Francesc Homs per guanyar el debat de TV3 contra el que era el seu cap fins fa quatre dies, Duran i Lleida.
També hi ha hagut fotografies històriques, com la de Joan Miquel Nadal compartint primera fila i confidències amb l’actual portaveu de Convergència a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló.
Perduts el públic, i mentre les Joventuts Nacionalistes promocionaven el hashtag ’20-D PIREM’, que ja ho diu tot, Joan Aregio, Xavier Adserà i Josep Poblet, que ha assistit a un acte de desafiament a l’Estat sense deixar encara que la CUP pugui presentar a la Diputació que ell presideix la seva moció en favor de la resolució independentista del Parlament. Perquè Catalunya, al capdavall, és també una terra de contrastos. Sigui independent o autonòmica.
El jutjat número 5 del Vendrell investiga l’ex regidor de Seguretat Ciutadana de Calafell, el convergent Francesc Clavero, per haver-se auto perdonat 300 multes d’un total de 773 sancions que mai van arribar a cursar.
El jutge se centra en les multes “esborrades a polítics locals del mateix grup de Clavero” – que inclou l’exalcalde Joan Olivé, i els seus familiars més directes”.
Clavero ja ha declarat davant del jutge i dilluns vinent testificarà l’agent de la policia local que va denunciar el cas.
L’ajuntament, amb alcaldia ara del PSC, ha informat que entre el 2011 i el 2015 -sota el mandat de CiU- es van perdonar 773 multes per aparcar a la zona blava.
D’elles, són 300 les anul·lades “sense raó o motius legals” a Clavero i la seva família, per un import total de 8.571 euros.
Segons les dades municipals, Clavero es va perdonar 198 multes del seu vehicle, una desena més d’un cotxe nou i altres 92 d’un cotxe de cortesia que també hauria conduït ell.
A més, l’exregidor va anul·lar 83 denúncies a familiars directes (23 a la seva dona, 49 a la seva filla i 11 corresponen a un cotxe d’empresa de la filla) que ascendeixen a 2.371 euros.
La versió de Clavero és que les multes es van anul·lar per “criteris objectius”, que “sempre s’havia fet” i que també hi consta una de la mare de l’actual alcalde, Ramon Ferré.
El consistori està personat com a acusació particular en el cas i Ferré nega cap tracte de favor amb la multa de la seva mare, que justifica per un “recurs carregat de raó” que va prosperar.
Artur Mas, el president del govern de la Generalitat en funcions, a petició pròpia, ha comparegut aquest matí al Parlament per donar explicacions sobre l’operació policial arran del de la investigacions del 3% per adjudicacions d’obra pública.
Artur Mas ha denunciat que la investigació duta a terme pel magistrat Josep Bosch del Jutjat número 1 del Vendrell només “busca fer mal” a Convergència.
El cap de l’executiu català entén que estem davant una persecució contra el seu partit i ha defensat que les contractacions d’obra pública són transparents.
En la segona ‘tanda’ de l’operació ‘Petrum’ la Guàrdia Civil porta ja 12 detencions i no es descarta que se n’efectuï d’altres.
Aprofitant l’ acte de presentació de Pere Gomès, com alcaldable per Altafulla, CDC i UDC, han volgut reunir la totalitat dels alcaldables que a hores d’ ara ja estan nomenats caps de llista per a 20 dels 22 municipis que té la comarca del Tarragonès.
A la presentació ha assistit Josep Rull coordinador general de Convergència, que ha destacat la feina dura i complicada que han dut a terme molts dels candidats que repetien, “afrontant temps difícils i la rèmora d’ una crisi que ha complicat molt l’ economia de petits municipis d’ arreu del país”.
Rull ha recordat algunes veus que en els darrers temps han amenaçat Catalunya amb l’ apocalipsi de la misèria en cas de la independència, assegurant que Catalunya no seria un país sostenible. El coordinador general ha volgut recordar que contràriament al que es diu “Catalunya envia anualment 15 mil milions d’ euros a Madrid, que no tornen. El que és l’ equivalent a 40 milions cada dia, el mateix que costa la construcció d’ un hospital o 8 escoles . Us imagineu el que es podria fer aquí amb tots aquests diners que marxen ?”
Rull ha destacat que Catalunya és el 7è país d’ Europa que genera més riquesa, però que té un 19% d’ atur, i encara més: des del 1986 Espanya ha rebut dels fons europeus 118 mil milions d’ euros. En el mateix període de temps, Catalunya ha aportat a Espanya en recursos nets, 320 mil milions d’ euros: tres vegades més en els mateixos anys com per que després ens vulguin fer creure que si fossin independents no sobreviuríem com a país !!”
En relació als alcaldables assistents, Josep Rull, ha parlat de valors, de dedicació, de fe en un projecte de país, de rigor i de responsabilitat, i els ha animat en pensar en el concepte que tenen de Catalunya a molts indrets d’ Europa com, wade miltenberg una de les regions més riques d’ Alemanya: “allà pensen que Catalunya som el país més sòlid del sud d’ Europa, però jo us dic que ho som perquè tenim el millor del sud: mediterraneïtat, llum, humor, dinamisme, i el millor del nord: responsabilitat, rigor, perseverança i capacitat”.
ELS ALCALDABLES DEL TARRAGONÈS: Pere Gomès per Altafulla; Josep Ramon Fernández per La Canonja; Carles Guillen pel Catllar; Josep Ma. Franquès per Constantí; Jordi Llopart per Creixell; Pere Guinovart pel Morell; Abel Martí per la Nou de Gaià; Josep Nolla pels Pallaresos; Joan Martí Pla per Perafort; Joan Maria Sardà per la Pobla de Mafumet; Joan Borràs per la Pobla de Montornès; Rosa Maria Parés per Renau; Jaume Casas per La Riera de Gaià; Pere Virgili per Roda de Barà; Anton Virgili per Salomó; Alfons Sorribes per La Secuita; Albert Abelló per Tarragona; Xavier Armengol per Vilallonga del Camp i Josep Poblet per Vila-seca.
L’exalcalde Daniel Masagué ha tornat als jutjats 7 mesos després de ser detingut per la seva implicació en l’escàndol de corrupció de Torredembarra. Ho ha fet aquest matí. Durant més de 3 hores ha hagut d’esclarir detalls sobre la contractació del lloguer amb opció de compra de dos locals que, durant el seu darrer mandat, va adjudicar, presumptament, a dit.
A la sortida de l’edifici judicial ha accedit parlar, per primera vegada, amb els periodistes. Ha començat per remarcar que els espais, ara objecte d’investigació, “eren molt idonis i -la contractació- no es va en fer en funció de les persones, sinó dels locals. Són dos locals que són molt idonis i que requereixen les condicions que feien falta per tirar endavant els projectes de la policia local i de Clarà, A més, estava tot avalat amb informes tècnics”.
Beneficis evidents
Masagué, que està imputat pels delictes de prevaricació, malversació i tràfic d’influències dins d’aquesta primera peça separada del cas de corrupció, ha asseverat no haver defraudat “cap euro”. Per aquesta raó s’ha mostrat sorprès perquè aquest cas hagi arribat als jutjats i confia que serà arxivat, perquè “els lloguers es van renegociar a la baixa i els beneficis per a l’erari públic van ser evidents”.
L’exbatlle ha assegurat que la tria dels locals es va fer en funció dels espais i no en funció de les persones, i que així ho van avalar els informes tècnics. En el primer dels espais, on està ubicada la comissaria de la policia local, Masagué ha afirmat que els agents “n’estan encantats”.
Pel que fa al segon espai, el conegut com local de Clarà, l’exalcalde ha afirmat que, si no es va poder adequar i posar en marxa, va ser perquè l’oposició no va fer-li costat a l’hora d’aprovar la sol·licitud d’un crèdit de 5 MEUR a la Generalitat. “Si no ens haguessin deixat en minoria, el 2011 s’hagués posat en marxa”, ha lamentat. A més, Masagué ha negat que cobrés diners “a banda” per aquests lloguers.
Durant la seva compareixença mediàtica, ha carregat contra el secretari municipal a causa de la seva “animadversió cap a la meva persona”.
Finançament il·legal del partit
Tot i no conèixer el contingut del cas en la seva totalitat perquè està en secret de sumari, Masagué ha desmentit que al darrere del cas pugui amagar-s’hi un finançament irregular del seu partit. “Això és una fal·làcia i una mentida, no hi ha cap finançament de Convergència en absolut”.
L’ex edil també s’ha referit a la relació que manté amb la cúpula del seu partit. “És normal, ni bona ni dolenta”, ha valorat. A més, Masagué ha assegurat que la presó “no em semblava un lloc on un alcalde havia de dimitir, però si no ho hagués fet, potser encara hi seria”. Malgrat això, ha afirmat que “Convergència no em va forçar a fer res, el que vaig fer ho vaig fer perquè ho creia oportú, ja que no dimitir dificultava moltes coses i, pel bé general, vaig sacrificar la meva postura personal”.
La declaració de Masagué ha aixecat expetació
Tornar a la política
Masagué, que ha assegurat que encara milita a Convergència, ha afirmat que no descarta tornar a la política. “Mai es pot descartar res i, a més, ara estic més assabentat més de les coses perquè m’he de defensar”, ha admès.
Em sap molt de greu No obstant, i fent referència a la seva situació processual, ha dit sentir-se “utilitzat pel sistema” i ha opinat que li ha passat factura “anar contracorrent” i “haver tingut molts enfrontaments perquè defensava tirar els projectes endavant”.
L’exalcalde s’ha referit als regidors imputats del seu equip: “Em sap molt de greu perquè al final jo era l’alcalde i moltes situacions són injustes i em costen d’entendre”, ha afirmat. A més, ha negat haver-se beneficiat del seu càrrec: “per ser alcalde he perdut moltes coses”.
REDACCIÓ5 Maig, 2016
198 multes del seu vehicle, una desena més d’un cotxe nou i altres 92 d’un cotxe de cortesia que també hauria conduït ell.
