Arxius de catsalut | Diari La República Checa

RICARD CHECA17 Febrer, 2019
dr_carasol.jpg

El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.

Manuel Carasol, membre del Sindicat Metge de Catalunya

En què consisteix la proposta de vaga prevista per la primera setmana de febrer?
És una continuació de la que es va fer al febrer al novembre.

No ho entenc…
Es va acordar un conveni per millorar les condicions laborals dels metges de la primària de l’ICS, però els de la concertada no vam arribar a cap acord. Ha passat pràcticament dos mesos i per part del CAT SALUT i de les patronals no hi ha hagut cap apropament ni voluntat de diàleg. A nosaltres no ens queda cap altre remei que seguir amb les mobilitzacions.

Doncs, la ‘guerra’ és exclusivament dels metges de la Medicina concertada…
Exacte.

I què reclameu? El mateix que els de la pública?
Hi ha algun matís, però és practicament el mateix.

I per què no heu demanat durant l’anterior vaga?
Metges de Catalunya tenia una representacio minoritària en la mesa on es negociava el conveni Siscat. Ningú no té interès en introduir les nostres reivindicacions particulars en un conveni que engloba tots els col·lectius sanitaris.

Quins són les exigències?
Són principalment millores de les condicions laborals que repercutiran en una millor servei al pacient. Ens referim sobretot a les càrregues i a la qualitat assistencial.

Pot concretar…?
La nostra jornada laboral hauria de ser 70% dedicat a l’assistència i el 30% a la formació. Avui dia, dediquem el 100% a l’assistència. Tenim agendes ‘apretades’, no disposem de temps per a formar-nos ni per fer investigació. Per conveni tenim 20 hores de formació a l’any, el que és manifestament insuficient.

Estem parlant de poder participar en congressos internacionals?
No. Això ho fem fora de la nostra jornada laboral. A vegades, agafem dies de vacances o de lliure disposició per poder assistir. Les 20 hores són les que ens donen per participar en cursos de formació que, normalment, és l’empresa que ofereix. Els metges de la salut pública es regeixen per un altre conveni, on es contemplen més hores de formació.

M’està dient que hi ha metges de primera i de segona?
A l’atenció primària, hi ha una medicina pública que va a una velocitat i després hi ha la concertada que va molt més lenta. Les condicions laborals que tenim són diferents. Els metges de capçalera de la concertada tenim una pressió brutal.

I això?
Ells tenen unes agendes amb 23 visites diàries i 5 administratives. Nosaltres, tenim entre 35 i 40 visites presencials i entre 12 i 15 administratives. O sigui, unes 50 o 55 visites al dia. Això és insuportable.


Un metge de l’ICS disposa de 12 minuts per visitar un pacient i nosaltres, el de la concertada, 7. D’aquesta manera no donem un bon servei al malalt. Ara mateix, hi ha una sanitat de primera i una de segona.

I pacients?
Si un malalt té la mala sort de viure en una zona en què la salut és gestionada per un proveïdor concertat, trobarà més llistes d’espera i més dificultats en accedir a les consultes i no tenen el mateix temps de visita que en la pública. Per tant, hi ha pacients de primera i de segona.

Vostè és metge a la Xarxa Santa Tecla. Com funciona?
A Santa Tecla hi manca voluntat per donar resposta a les nostres reivindicacions. Calen més recursos. En el cas de la primària és fàcil d’entendre: són metges, infermeres, auxiliars i dotació per mantenir els consultoris quan aquests no són dels ajuntaments. Això són faves comptades. Com pot haver-hi ara dèficit en la primària quan mai no havia passat? Perquè la primària entri en nombres negatius significa que alguna cosa s’està fent  malament.

Què vol dir?
Que els recursos que arriben a l’atenció primària no són suficients. Moltes ocasions hem demanat informació al Departament de Salut per saber com es gestionen els recursos destinats a entitats concertades com la Xarxa de Santa Tecla o Sagessa,  perquè ara per ara és una incògnita. Només sabem que estem molt pitjor que fa 6 o 7 anys.

Foto del facultatiu en la seva consulta

Però hi ha auditories…
El comitè d’empresa i els assessors laborals estan atents. Les auditories ja se sap que segons qui les fa, expressen tot el que volen expressar.

És conscient que hi haurà ciutadans que no entenen que convoqueu aquesta vaga. Diran que només penseu en els diners i en vosaltres…
No reivindiquem una millora dels sous. No demanem més diners. Des del 2008 que tenim el sou congelat. Només demanem que ens tornin allò que ens van treure. Ens van treure les hores extres i el 5% de tots els conceptes de la nòmina. En contrapartida als treballadors públics els hi tornen. I diuen que nosaltres no tenim aquest dret. Per a algunes coses som públics i per altres concertats.

Creu que s’està fent negoci amb vosaltres?
On estan els diners de les retallades? Només sabem que ens han retallat els sous però no sabem que van fer amb els diners. No tinc constància que s’hagi fet inversions. Estem en pitjors condicions que fa 10 anys.

Continuo sense entendre perquè no feu un front comú amb la resta de sindicats…
S’ha intentat quan s’estava negociant el conveni Siscat. Pensàvem que hi havia una sèrie de línies vermelles que hauríem de respectar tots, però els sindicats de classe (UGT i CCOO), sempre troben motius per signar un conveni sense tenir en compte les nostres reivindicacions. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Sempre hem d’anar separats pel tipus de reclamacions que són molt especifiques dels metges perquè formen part del nostre dia a dia, com potser el cas de les guàrdies, de la durada de les visites… Els altres sindicats no les entenen.

Però sou molt poc representatius…
És cert que atenció primària el 80% és ICS i el 20% és concertada. En la primària no som majoritaris, però en els hospitals sí.

 


REDACCIÓ25 Abril, 2016

Indignada amb les darreres declaracions de l’expresident de l’Institut Català de la Salut i d’Innova, Josep Prat, la CUP pretén que l’exconsellera de Salut, Marina Geli, l’exalcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez i l’exdirector del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, compareguin en el Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre l’escàndol Innova, relacionat amb una xarxa corrupta en la sanitat pública catalana.MARINA_GELI

La CUP sosté que les noves informacions “reforcen una de les tesis principals de la denúncia presentada el 9 de gener de 2012″ per aquesta mateixa formació davant els tribunals.

En aquesta denúncia, la CUP advertia sobre la presència d’”una presumpta xarxa criminal formada per una sèrie de persones indeterminades que compta amb la complicitat d’alts càrrecs de la Generalitat i de l’Administració local (de Reus)” i que “es dedicava a saquejar les arques públiques en l’àmbit de la gestió sanitària”.

El regidor de la CUP a Reus David Vidal entén que la declaració de Josep Prat revela “com el mateix CatSalut inflava la partida econòmica destinada a l’Hospital Sant Joan de Reus perquè després Innova pogués passar les factures presumptament falses de dos ex alts càrrecs del CatSalut”.

La CUP de Reus ha anunciat que esperarà que tinguin lloc les esmentades compareixences al Parlament per valorar la possibilitat d’incloure nous delictes en els escrits d’acusació, a mesura que avanci la investigació.

 


REDACCIÓ9 Març, 2016

Roger Pla i Farnós i Ismael Piñas i Docadell han estat nomenats pel CatSalut gerents de les regions sanitàries del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, respectivament.

roger pla
Roger Pla

Roger Pla és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i és cirurgià adjunt del servei de cirurgia general i digestiva de l’Hospital Joan XXIII, a més de professor associat de Medicina i de màster a la URV.

Pla ha desenvolupat diverses responsabilitats assistencials i de gestió, com a director del Pla Director d’Oncologia; coordinador dels Plans directors de la Conselleria de Salut; gerent territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS; subdirector mèdic quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona; director mèdic de l’Hospital Sant Joan de Reus i cap del servei de cirurgia general i especialitats quirúrgiques del Pius Hospital de Valls.

Gerent a Terres de l’Ebre
El nou gerent de les Terres de l’Ebre, Ismael Piñas, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. És especialista en Medicina Interna i en Ginecologia i Obstetrícia; llicenciat en Gestió de la Informació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en Funció Directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

 


REDACCIÓ13 Gener, 2016

El tema de la salut es complica al Camp de Tarragona. A través d’un comunicat, l’empresa Ambulàncies Reus ha anunciat que presentarà una querella criminal contra membres del Servei Català de la Salut (Catsalut) i del SEM per l’adjudicació del transport sanitari.

STSEl director general del Catsalut, Josep Maria Padrosa, i el del SEM, Francesc Bonet, seran denunciats juntament amb  cinc càrrecs més del SEM, a través d’una querella criminal, que serà presentada pels “delictes de prevaricació administrativa, frau i malversació de cabdals públics” en l’adjudicació d’un lot dels serveis de transport sanitari urgent i no urgent. El beneficiari d’aquesta adjudicació és la UTE liderada per ‘Ivemon Ambulàncies Egara‘ i l’import és de 17,8 milions d’euros.

L’empresa denunciant fonamenta la querella en una suposada “connivència” dels responsables de l’Administració pública denunciats per “alterar” els informes tècnics de valoració a favor de la UTE liderada per ‘Ivemon Ambulàncies Egara‘. El text de la denúncia recull que els informes tècnics que van servir de base per a l’adjudicació haurien estat elaborats amb “connivència” amb el director general del CatSalut i els representants de la UTE Egara-Lafuente “considerant la concurrència de requisits inexistents que haurien estat aparentats per l’adjudicatària final durant la fase de presentació de les ofertes com mitjà necessari per donar-li una major puntuació”. Al concurs s’hi van presentar quatre empreses: TSC, SSG, UTE Egara-Lafuente i Ambulàncies Reus.

El peix al cove se’l va emportar ‘Ivemon Ambulàncies Egara‘ que és el soci principal de la UTE Egara-Lafuente.

 


REDACCIÓ1 Agost, 2014

quim nin
Joaquim Nin, el delegat de Govern a Tarragona

El delegat del Govern a Tarragona, Quim Nin, i el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Josep Mercadé, han presentat aquest matí els primers plans funcionals de col·laboració conjunta elaborats entre Gestió i Prestació de Serveis Sanitaris (GIPSS), l’ Institut Català de la Salut (ICS) i la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

En concret, els plans, aprovats dimarts passat, són els d’Atenció Continuada i Urgent a la Ciutat de Tarragona, i el d’Atenció Domiciliària així com els de les unitats territorials de Cirurgia General; Obstetrícia i Ginecologia; Pediatria; Rehabilitació; Cirurgia General i Aparell Digestiu; i Ortopèdia i Traumatologia.

L’objectiu de l’elaboració conjunta dels plans és aprofitar al màxim els serveis i programes sanitaris en què es puguin utilitzar els dispositius dels respectius proveïdors i garantir l’equitat en l’accés, l’eficàcia en la gestió i millorar la qualitat en el servei.
El desenvolupament d’aquests plans estarà liderat per un professional per a cadascun dels plans i que serà el responsable de desenvolupar-los.

 

 


REDACCIÓ8 Abril, 2014

Les farmàcies esperen cobrar
Les farmàcies esperen cobrar

Les farmàcies de la de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre no han cobrat les receptes dispensades al mes de febrer.
La factura ascendeix a quasi 11,5 milions d’euros a la província de Tarragona (105,7 milions a nivell de tot Catalunya).
El pagament estava previst per al 5 d’abril segons el Concert signat amb el CatSalut.
 
deu


REDACCIÓ6 Març, 2014

Les farmàcies de la de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre no han cobrat les receptes dispensades al mes de gener. El pagament estava previst per ahir 5 de març segons el Concert signat amb el CatSalut.
La factura ascendeix a 12,7 milions d’euros a la província de Tarragona (116,9 milions a nivell de tot Catalunya).
També resta pendent que es faci efectiu el pagament dels medicaments dispensats el mes de desembre (12,1 M€), una factura que els farmacèutics de la província de Tarragona haurien d’haver cobrat el passat 5 de febrer, i que representa acumular un deute de 24,8 M€ (228,9 milions a nivell de tot Catalunya).
Els farmacèutics catalans es troben amb què el nou calendari de pagaments per al 2014 al que s’ha compromès l’Administració presenta demores de 55 dies per fer efectius aquests cobraments.
 
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter