Arxius de arquebisbe de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Juliol, 2019
joan_planellas.jpg

Benvolguts diocesans, aquests dies estem de ple en el pelegrinatge a Lourdes organitzat, com cada any, per l’Hospitalitat Diocesana de la Mare de Déu de Lourdes. A Tarragona, l’Hospitalitat va ser creada l’any 1973 per l’arquebisbe Josep Pont i Gol. Per tant, enguany es tracta del 47è pelegrinatge.

Precisament tornant del 8è pelegrinatge diocesà, en una conversa a la ràdio, el Dr. Pont i Gol va parlar afectuosament i amb abundància del seu cor del que significava per a ell l’Hospitalitat i el sentit del pelegrinatge. «A Lourdes» —afirmava l’arquebisbe Josep— «s’hi pot anar per diferents motius: des d’un simple turisme encuriosit, fins a un romiatge auster i ple de sentit eclesial. De totes maneres, d’entrada, jo diria que anar a Lourdes fins i tot només per curiositat, és sempre cosa bona. El fet de Lourdes, per la seva magnitud, per la seva ja més que centenària història, per la seva internacionalitat, i per l’ambient que, es vulgui o no es vulgui, s’hi respira, normalment sempre ha de fer bé.

Cal dir que l’Hospitalitat la formen un bon grup de persones amb ganes de servir i acompanyar els nostres malalts i posar en pràctica el que la Mare de Déu va demanar a Bernardeta, que no és altra cosa que l’Evangeli de les Benaurances. Cada any, l’Hospitalitat es posa en camí. És, al capdavall, el camí de la fe en Jesucrist, on Maria, la seva Mare, ens hi acompanya. Ella sempre ens porta cap al seu fill Jesús, i ens diu, com va dir-ho a Canà de Galilea: «Feu tot el que ell us digui» (Joan 2,5). I el que Jesús ens diu és que ens posem a l’escola de les benaurances, a l’escola del servei i de la generositat. Tan sols així farem un tast de felicitat autèntica, aquella que el món no pot donar, però que porta a la joia de l’Evangeli que res ni ningú no ens podrà prendre.

Acompanyar en la fragilitat ens posa veritablement a l’escola de Jesús. La malaltia com a experiència posa en joc la totalitat de l’existència humana i té sempre per a la persona un sentit sagrat. La malaltia ens acara realment davant el que és la vida, i ens posa al davant les veritables preguntes sobre el sentit que té viure en aquest món, així com també ens acara davant les preguntes últimes i definitives de la nostra existència. Avui moltes persones viuen la malaltia i el sofriment en una «frustració existencial», una frustració provinent del contrast entre el que esperem de la vida i el que ella realment ens dona. La nostra esperança en la vida es troba artificialment inflada pel mite modern del benestar, del tenir i del posseir. D’aquí que la frustració esdevingui més dolorosa. Anar a Lourdes esdevé, per tant, una dosi de realisme. Acompanyar a Lourdes els malalts ens fa canviar el «verb» dels nostres anhels i desitjos: Paulatinament, imperceptiblement, anem passant de conjugar el «tenir» i el «posseir» al «ser» i al «donar». Lourdes ens humanitza, ens fa ser persones veritables, ens invita a ser cristians autèntics, ens posa a l’escola de Jesús. Per això, com deia l’arquebisbe Josep, Lourdes sempre ens fa bé.

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ16 Juny, 2019
Joan_planellas.jpg

Estimats diocesans,

Amb molt de goig m’adreço per primera vegada a tots vosaltres immediatament després de l’ordenació episcopal i de l’inici del meu ministeri com a bisbe enmig vostre. I m’hi adreço, avui, en aquesta gran diada de la Pentecosta, en la festa de l’Esperit Sant!

Precisament, «L’Esperit fa jove l’Església», he posat en el lema episcopal. És aquell Esperit que davallà en el cenacle i canvià els cors esporuguits dels Apòstols, l’Esperit que els va fer treure la por i, amb un cor jove i renovat totalment, començaren a anunciar la bona notícia de Jesucrist, mort i ressuscitat.

Sant Pau VI, en el discurs d’obertura de la tercera sessió del Concili Vaticà II, deia que eren dos els factors que Jesús, per continuar la seva obra en aquest món, havia promès i enviat: els apòstols i l’Esperit Sant. Els apòstols són l’agent extern i objectiu: formen el cos material de l’Església, sempre dins i conjuntament amb tot el poble sant de Déu. L’Esperit Sant és l’agent interior que obra no sols en la intimitat de cada un de nosaltres, sinó en tota la comunitat. L’Esperit anima, vivifica, rejoveneix, renova, santifica. El dia de la Pentecosta trobem aquests dos factors —apòstols i Esperit— admirablement associats: Feien falta uns enviats, uns apòstols per anunciar l’Evangeli. Però si Jesús no hagués donat als apòstols l’Esperit Sant, l’Evangeli hauria quedat només com una doctrina teòrica, els apòstols no haurien anunciat la bona notícia de Jesús i encara estarien a Jerusalem amb les portes tancades.

L’Esperit rejoveneix, fa jove l’Església. Com afirmava sant Agustí, l’Esperit és aquell «Mestre interior» que, sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, del mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i assimilar tota la veritat i la força que contenen i transmeten. Perquè l’Esperit ens empeny a no perdre mai l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al risc de la fe, i donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el papa Francesc (cf. Christus vivit, 37). Amb aquest Esperit superarem el pessimisme i les pors: la por a la societat i a les persones que no pensen com nosaltres, la por a la veritat tal com és, la por a mostrar-nos com cristians, la por a arriscar-nos a l’hora d’anunciar l’Evangeli, la por a la fidelitat i a un compromís per a tota la vida, la por a perdre el bon nom, la por a ser criticats, la por que el veí tingui més que jo, la por a ser més pobres quan veiem les necessitats dels altres, la por que els altres ens passin al davant, la por a pensar que no podem entendre’ns ni dins la mateixa Església.

Veniu, Esperit Sant! Rejoveniu els nostres cors! Veniu a donar-nos la força, veniu a treure’ns la por!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ9 Juny, 2019
IMG_20190604_121611-1-e1560068362738.jpg

Queria agradecerle públicamente al Excmo. Sr. Arzobispo, su dedicación a “La Comunidad del Cenáculo” de Cornudella de Montsant. Aprovecho la ocasión para hablarles de este hogar, tan desconocido para los tarraconenses.

En uno de mis viajes a Medjugorje (Bosnia-Herzegovina), conocí el Cenáculo, fundado en Italia, en 1983 por Sor Elvira Petrozzi. Quien quiso donar su propia vida en favor de ‘Los adictos’.

La comunidad del Cenáculo es una asociación Cristiana que acoge a jóvenes desilusionados, desesperados, que quieran hayar un sentido a la vida.  Hay 58 hermandades, en 15 países y más de 1.800 jóvenes en recuperación. Su comunidad NO es terapéutica, sino una escuela de vida. No se cobra ninguna tarifa por acoger y mantener a los chicos. Se acepta ropa, comida, enseres, herramientas útiles para su duro trabajo diario, pero NO Dinero.

Carmen Gil Pidal

LA DROGA… Que tema tan feo y tan sucio, verdad? Muy poca gente lo afronta y habla de ello. Las palabras de una madre afectada que oí: “Cuando tienes un hijo con cáncer, enfermedad o minusvalía..  La gente te apoya, te visita, te ayuda, te consuela.. Cuando tienes un hijo con adicciones… La gente te analiza, te juzga, en definitiva… Se aleja”. Bonita reflexión.

LA DROGA mata, destruye familias, entristece a hermanos, angustia a padres, rompe el alma.

Los testimonios desgarradores que pude escuchar en Medjugorje, el drama de un chico Valenciano,  que ahora esta en la dirección del Cenáculo de Barcelona.

“Los Ángeles custodios”, ex- drogadictos reinsertados cuya misión es ser la sombra día y noche de los chicos que ingresan. Adolescentes muy jóvenes que llevan a sus espaldas unas mochilas cargadas de dolor, de abusos de todo tipo, que se criaron  o NO… en hogares desestructurados.

El resultado del Cenáculo, altísimos índices de sanación. Os invito a que lo visitéis, dispone de 2 días de jornadas de puertas abiertas al año.

Gracias Monseñor, por haberles devuelto la sonrisa a estos chavales, y la alegría de volver a vivir! por todo lo que les has ayudado, apoyado y querido. Y sobre todo el que puedan llevar el día de mañana una vida digna.

Gracias de nuevo, Jaume y sé de buena tinta, que te van a echar mucho de menos!  En tu poco tiempo libre siempre te los llevabas a esos paseos..  de excursión por el  monte y admiraban esa naturaleza… La sierra de Montsant, tan bonita que yo y mi marido hemos podido disfrutar, conocer, pasear y a veces “sufrir muchos kms” gracias a la “Associació amics camí sant Jaume” de Tarragona.

Seguiré promocionando esta ciudad maravillosa..cultural….histórica, esa luz..  su gastronomía, sus costumbres, sus gentes..Que tanto me han aportado en apenas un año.

Que la Mare de Déu l’acompanyi sempre.

Moltes grácies Arquebisbe!!!

Carmen GIL PIDAL
Tarragona

 


REDACCIÓ9 Juny, 2019
arquebisbe_joan-e1560036934449.jpg

El teòleg gironí Joan Planellas ha estat ordenat avui nou arquebisbe metropolità de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que ha estat quinze anys al capdavant de la diòcesi.

El Vaticà va designar al maig a Planellas, de 64 anys, nou arquebisbe metropolità de Tarragona per substituir Pujol, de 75 anys, que al febrer va presentar la seva renúncia quan ja havia sobrepassat l’edat en què voluntàriament podia abandonar la presidència de la diòcesi i després de la polèmica que van suscitar les seves afirmacions sobre presumptes casos de pederàstia.

Joan Planellas entrant a la Catedral

Planellas ha estat ordenat en una missa a la qual han acudit unes 2.000 mil persones, ofici presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Joan Josep Omella, i concelebrat pel nunci apostòlic, Renzo Fratini; el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Ricardo Blázquez; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; i l’ara arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, entre d’altres.

Entre els assistents a l’ofici es trobaven Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Joan Sabaté, subdelegat del Govern.

El nou arquebisbe ha estat rebut a la seva arribada a la catedral pel capítol catedralici. Per primera vegada des de l’Edat Mitjana, Planellas no anava acompanyat del popular “Seguici”, integrat per gegants, capgrossos, i representacions d’animals fantàstics.

El cardenal Omella ha presidit l’acte

Les entitats ciutadanes que organitzen a Tarragona aquest tradicional desfilada van acordar al maig per 17 vots a favor i 11 en contra no acompanyar al prelat tarragoní després de les denúncies de presumptes abusos sexuals a menors d’edat en la diòcesi.

Joan Planellas postrat al terra

A la missa, Planellas, amb una intervenció en català i castellà, ha dit ser conscient que l’Església necessita avui fomentar les seves estructures i sentir a tots, també als laics, una labor que vol encarar des de “la unitat pastoral” de Catalunya .

Joan Planelles, nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, va ser ordenat sacerdot el 28 març de 1982, es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a 1981, i va obtenir el doctorat en Teologia a la mateixa universitat el 2004.

Durant la seva trajectòria com religiós ha estat vicari parroquial, professor de Teologia al Seminari de Girona, rector i administrador parroquial en diferents parròquies i degà de la Facultar de Teologia de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

L’arquebisbe abans de ser ordenat

Pujol, per la seva banda, és des d’avui arquebisbe emèrit i administrador apostòlic. Vinculat a l’Opus Dei, el passat mes de maig anunci que tornarà a residir al centre de l’Obra en què vivia fins a la seva designació fa quinze anys.

 

VÍDEOS



REDACCIÓ11 Maig, 2019
joan-planellas_.jpg

Joan Planellas prendrà possessió com a arquebisbe el 8 de juny

El proper 8 de juny, el nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, prendrà possessió del càrrec, en substitució de Jaume Pujol. La CUP no es pronuncia sobre el nomenament del gironí com a arquebisbe, però adverteix que “és prioritari preservar la laïcitat de la institució municipal” i, en aquest sentit, s’oposen a la sortida excepcional proposada.

La CUP reitera, a més, que l’Església catòlica disposa de diversos privilegis i, en el seu programa electoral, assenyala la “necessitat” d’acabar amb aquests

“El fet de no garantir una separació real entre els afers públics com són els institucionals i els privats com la religió crea una connivència entre el poder eclesiàstic i l’Ajuntament”, assegura el regidor Jaume López. Aquesta “connivència”, recorda, es tradueix en el fet que l’Ajuntament “hagi mirat cap a una altra banda” pel que fa a les declaracions “masclistes, homòfobes i justificant els abusos sexuals a menors” de l’anterior arquebisbe, Jaume Pujol.

Per últim, Jaume López, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, considera que el fet que aquesta sortida del seguici sigui, tal com va assenyalar l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, “una tradició des de fa 500 anys” no és “motiu suficient en cap cas”. “Considerem prioritari preservar la laïcitat així com el respecte igualitari per a totes les opcions religioses”.

 

 


REDACCIÓ6 Maig, 2019
ballesteros_arquebisbe-e1549491094486.jpg

Ballesteros recorda la bona relacio amb Jaume Pujol

L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros,  està content que el  nou arquebisbe metropolità de Tarragona,  el gironí Joan Planellas, “sigui català”.

Ballesteros s’ha congratulat de l’elecció finalment d’un català per substituir Jaume Pujol i ha explicat que les relacions “institucionals i personals” amb l’arquebisbe sortint “han estat bones” tant amb ell com amb altres alcaldes de la diòcesi.

“Confio que les bones relacions continuaran amb el nou arquebisbe”, ha dit Ballesteros, que han destacat el rang institucional que ocuparà Planellas en ser dins l’Església un primat d’Espanya. Joan Planellas prendrà possessió del càrrec el proper 8 de juny, durant un acte a la Catedral de Tarragona.

Cal recordar que el papa Francesc ha nomenat arquebisbe de Tarragona a Joan Planellas i Barnosell, de 64 anys, en substitució de Jaume Pujol Balcells, de 75 anys, edat en la qual els bisbes han de presentar la seva renúncia al pontífex segons el Codi de Dret Canònic.

La diòcesi de Tarragona va acaparar l’atenció a començaments d’any al conèixer una sèrie d’abusos sexuals a menors per part de religiosos adscrits a l’arquebisbat.

Arran d’aquests casos, el fins ara arquebisbe, Jaume Pujol, va dir el passat febrer que “hi ha persones amb un mal moment” a la vida, del qual després “potser es penediran”, encara que posteriorment va puntualitzar les seves paraules i ha assenyalat que “qualsevol actuació “d’aquesta índole li sembla” gravíssima “.

La designació de Planellas ha causat sorpresa ja que en els últims mesos es va difondre que l’actual bisbe d’Osca-Montsó, Àngel Javier Pérez, era el millor situat per ocupar la diòcesi tarragonina, una de les més antigues d’Espanya.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019
jaume_pujol-e1553689597271.jpg

L’arquebisbe Jaume Pujol en un acte eucarístic

Qui substituirà l’arquebisbe de Tarragona és la gran incògnita a hores d’ara. Després que Jaume Pujol hagués presentat la preceptiva renúncia en complir els 72 anys, s’ha iniciat l’expedient per trobar-lo un substitut. La missió no és fàcil, atenent l’ambient caldejat i la situació difícil que travessa d’església catòlica després dels escàndols d’abusos a menors perpetrats que sacerdots.

Fa dies que el nom del Bisbe de Barbastre i Montsó, Ángel Pérez Puyo (natural de Saragossa), sona amb força com a possible candidat per convertir-se en el màxim responsable de l’Arxidiòcesi de Tarragona. És cert que aquest possible nomenament no és ben vist per diferents sectors de la ciutat. Hi ha qui entén que Pérez Puyo “no és la persona indicada per encarregar-se de la seu primada de Tarragona, ja que la seva formació cultural i eclesial és castellana faria molt complicat l’encaix amb la tradició eclesial de la diòcesi i agreujaria la ja difícil situació que Conferència Episcopal Tarraconense, sotmesa des de fa anys a un procés de dissolució de la personalitat eclesial pròpia, de la que el cardenal Omella n’és el principal executor”.

En els darrers dies, i davant la contestació social sobre qui rellevarà Jaume Pujol, els màxims representants de l’església catòlica estan estudiant altres alternatives, de manera que la tensió minvi. Damunt la taula es troben també els noms dels bisbes de Vic, Romà Casanova, de Terrassa, Josep Ángel Saiz i de Tortosa, el valencià Enrique Benavent.

Segons fonts consultades, el Vaticà podria haver pres ja la decisió. Tothom està a l’espera que el Cardenal Omella faci pública la identitat del nou Arquebisbe de Tarragona, qui rellevarà Jaume Pujol, agraciat, el 8 d’abril del 2011, amb títol de fill adoptiu de Tarragona.

 


REDACCIÓ23 Març, 2019
beatMullerat-e1553456856847.jpg

Moment de la beatificació de Marià Mullerat

El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d’un miler d’assistents. És la primera beatificació de la història del temple tarragoní i ha estat presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu. L’eclesiàstic ha subratllat la misericòrdia, la fidelitat a Déu i l’amor del beat, que va ser executat per les seves conviccions religioses. A la vegada, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d’aquest laic al final del seu pontificat és un “regal del senyor” i ha fet una crida perquè “tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació” que enarbora, diu, el nou beat.

La cerimònia de la beatificació del doctor Marià Mullerat i Soldevila ha començat amb cants i amb la petició de l’arquebisbe Jaume Pujol per procedir a la seva beatificació. El cardenal Giovanni Angelo Becciu ha llegit la Carta Apostòlica en llatí i, tot seguit, s’ha descobert la imatge del nou beat, que ha despertat forts aplaudiments entre les més de mil persones —fidels, preveres i autoritats eclesiàstiques i civils— que s’han congregat a la Catedral de Tarragona.

En l’homilia, el cardenal ha assenyalat que no hi ha cap altre camí que l’amor per assolir el “cim de la santedat”, en referència al nou beat, al qual ha lloat per la seva “fidelitat al Senyor” i la seva fermesa en les creences cristianes en els moments convulsos de l’any 1936, quan va ser assassinat pels milicians. En aquest sentit, Becciu ha qualificat el doctor Mullerat com un “potent far de llum” i un exemple a seguir perquè va perdonar els seus botxins abans que el matessin.

Un dels mossens de l’eucarestia

L’arquebisbe emocionat per la beatificació al final del seu pontificat
Per la seva banda, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s’ha mostrat emocionat per la beatificació en el que pot ser un dels últims actes al capdavant de l’Arquebisbat. Segons ell, aquesta celebració quedarà inscrita en la història de la Catedral, però també en el seu cor. I és que arribant al final del seu pontificat ha assegurat que aquesta cerimònia només la pot rebre com “un regal del Senyor”. A més, també ha demanat que el nou beat els ajudi a “ser fidels” i a guiar les diòcesis catalanes “ben arrelades i que estimem tant”. Per tot plegat, ha dit que Mullerat “enarbora sobre nosaltres la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació”.

Així mateix, el pare Pere Cardona, jutge delegat de la causa de canonització de Mullerat, ha remarcat que la beatificació és el reconeixement a una persona que va viure “honestament” conforme a les seves conviccions i que va donar la vida “lliurement per aquell que ell estimava, que és Jesucrist”. En la cerimònia eclesiàstica, hi han assistit familiars del nou beat, entre ells la seva germana.

La pancarta davant de la Catedral

Concentració silenciosa de la plataforma Volem bons bisbes catalans
Un grup molt reduït de persones s’han concentrat a les portes de la Catedral de Tarragona i han repartit fulletons per mostrar el seu desacord amb la possible designació de l’actual bisbe de Barbastre i Montsó, Ángel Pérez, com a substitut de l’arquebisbe Pujol. El portaveu de la plataforma Volem bons bisbes catalans, Josep Torrents, ha afirmat que s’està imposant a poc a poc un perfil de bisbe “poc sensible” amb la realitat catalana i que tampoc no està “arrelat al país”. A parer seu, l’Església catalana “no és ni millor ni pitjor”, sinó “diferent” de l’espanyola i, per aquesta raó, ha assegurat que entre el clergat català hi ha candidats suficients per ostentar els càrrecs eclesiàstics del territori.

El doctor Marià Mullerat i Soldevila, un màrtir
El doctor Marià Mullerat i Soldevila va néixer a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) el 24 de març de 1897. Fins als tretze anys, va estudiar a l’escola del seu poble natal i aleshores va ingressar al col·legi reusenc Sant Pere Apòstol, pertanyent als religiosos Fills de la Sagrada Família, fundats per Sant Josep Manyanet. L’octubre de 1921, Mullerat es va llicenciar en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona.

Tres néts del metge beatificat

El doctor es va casar amb Dolors Sans i Bové, amb qui va tenir cinc filles. Des de 1923 fins a 1926, va dirigir un diari local en català, titulat ‘L’Escut’. Va ser escollit alcalde d’Arbeca el 29 de març de 1924, on va fer de metge, i va exercir el càrrec fins al març de 1930. El 13 d’agost de 1936, va ser arrestat amb cinc persones més pels milicians i va ser traslladat a uns tres quilòmetres de distància d’Arbeca, on va ser afusellat i cremat. Quatre anys més tard, el 13 d’agost de 1940, es van col·locar les cendres barrejades dels afusellats en un monument en forma de creu.

VÍDEOS

ENTREVISTA AL NÉT DEL NOU BEAT

REIVINDIQUEN UN ARQUEBISBE CATALÀ


REDACCIÓ11 Març, 2019
jaume_pujol.jpg

L’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol

El ple del Parlament ha reprovat l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va assenyalar, després de conèixer els abusos a menors, comesos per tres sacerdots de la seva diòcesi, que “hi ha persones amb un mal moment” a la vida, del qual després “potser es penediran”.

Es tracta de declaracions del passat sis de febrer que van ser puntualitzades aquest mateix dia per l’Arquebisbat mitjançant un comunicat amb el qual Pujol ha indicat que “qualsevol actuació” d’aquesta índole li sembla “gravíssima”.

El secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, no ha ‘censurat’ l’actitud del màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona

Tot i això, la majoria de la Cambra Catalana ha donat suport al punt de la moció presentada davant el ple per la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, el qual ha comptat amb 115 vots a favor, sis abstencions – entre ells el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol – i cinc vots en contra – Ramon Espadaler (PSC-Units) i el tarragoní Eusebi Campdepadrós (JxCat) entre ells –.

Així mateix, el Parlament ha instat el Govern a sancionar empreses amb salaris desiguals entre homes i dones amb els vots de JxCat, ERC, els comuns, Cs i la CUP, l’abstenció de PSC-Units i el vot contrari del PP.

El text aprovat reclama a Inspecció del Treball que promogui una campanya per la igualtat salarial entre els dos sexes en la qual es demani a les empreses que tenen un salari desigual que expliquin “la raó que ho justifica”.

Sense una justificació adequada “hi haurà procediment d’infracció, sanció i demanda d’ofici davant la jurisdicció social”.

La CUP també pretenia aprovar una declaració pública de condemna al paper de l’Església Catòlica “com a institució patriarcal que ha vulnerat i vulnera drets fonamentals contra les dones i els nens”, encara que aquest punt no ha comptat amb l’aval de la majoria del Parlament.

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

«Al principi Déu va crear el cel i la terra…» Així comença el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, que narra la creació del món, el paradís terrenal, el primer pecat, la promesa de redempció, i la vida des d’Adam i Eva fins als nostres primers pares en la fe, com Abraham, Jacob, Josep, patriarques amb els quals Déu segella la seva Aliança.

Rellegir aquestes pàgines sublims a poc a poc i amb esperit d’escolta, ens permet conèixer millor el Creador de l’univers, i endinsar-nos en els traços doctrinals fonamentals de la nostra fe, com la unitat de Déu, la omnipotència divina, la justícia i la misericòrdia.

També ella, la misericòrdia, que tindrà la culminació explicativa en el Nou Testament, apareix ja en les primeres pàgines de l’antiga Llei. Després de la temptació i la caiguda, quan l’ésser humà s’avergonyeix de la seva nuesa i s’amaga de la mirada del seu creador, Déu li surt a l’encontre i li promet la redempció amb aquella figura de la dona que donarà a llum un fill que esclafarà el cap del diable.

Misericòrdia també per a Caín, el primer de la llista inacabable d’homicides que hi ha hagut al món, quan li posa un senyal al front per a salvaguardar-lo: «El Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien» (Gn 4,15b).

El Gènesi, amb un llenguatge no científic, presenta la magnificència de Déu i episodis tan alliçonadors i suggerents com el de l’arca de Noè i la torre de Babel, fins entrar en una segona part amb els patriarques, començant per Abraham, amb qui Déu fa la promesa de lliurar-li una terra, que serà Palestina, i fer-lo pare d’una gran descendència.

Abraham, exemple de fe, surt de la terra dels seus pares sense saber on anava, se’ns diu (cf. Gn 12,1), però fidel a la paraula de Déu, fins i tot quan el sotmet a la prova màxima del possible sacrifici del seu fill Isaac.

Cada patriarca ens ofereix lliçons de vida inigualables en aquests textos immortals, com el somni de l’escala de Jacob, la vocació de Josep després de ser venut pels seus germans, i molts altres que han inspirat artistes durant segles i que han permès als teòlegs conèixer millor la intimitat divina. Recomano, en aquest sentit, el llibre Viure amb la Bíblia, del cardenal Carlo Maria Martini, retrat excepcional, amb múltiples ensenyaments que ens transmeten aquests primers patriarques.

Després del Gènesi la Bíblia continua amb l’Èxode, el personatge central del qual, Moisès, mereixerà l’atenció de tot estudiós de la Bíblia.

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter