JOAN SABATÉ: He perdut amics per la política

És el primer subdelegat originari de Terres de l’Ebre. És un home afable i a qui li agrada parlar. Bé, més que parlar, educar, contextualitzar en el temps. És professor d’Història i això ho diu tot. Té dues passions: l’ensenyament i la política. És un home senzill, educat, modest, sensible i diplomàtic. Entén que el diàleg és la paraula clau per a pràcticament tots els conflictes. A casa comparteix les tasques domèstiques i encara li salten les llàgrimes quan pensa en el traspàs del seu fill. En una entrevista al nostre digital, Joan Sabaté parla obertament de la seva vida pública i particular. Així és l’home de confiança de Pedro Sánchez a Tarragona.

Qui és Joan Sabaté?
Una persona nascuda a Tarragona – on encara hi visc – professor de Geografia i Història i actualment subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sóc fill de casa de pagesos, d’un barri de pagesos i faig els possibles per no perdre els meus orígens. Sóc molt tímid. En definitiva: una persona força normal.

Què l’apassiona més, la política o la docència?
Són dues de les meves passions. Sempre m’ha interessat la cosa pública (la res publica), per això he desenvolupat diferents responsabilitats públiques. Quan em van proposar el càrrec de subdelegat del govern a Tarragona vaig entendre que era el moment.

Quan es parla de ‘res publica’ no es pot confondre amb República?
No obviem que República ve de ‘res publica’. El govern de la ‘res publica’ romana era el govern de la cosa pública. És el mateix. Una altra cosa és si entenem la forma de govern com a República o com a monarquia que és una de les variants.

S’identifica més amb la República o amb la Monarquia?
Sóc més de convicció republicana. Amb tot això crec que el pacte de transició per acceptar la monarquia va ser bo pel conjunt d’Espanya. És legítim que alguns sectors la puguin qüestionar, només faltaria, però pensi que no convindria tocar-la. Abans semblava que la dreta era monàrquica i l’esquerra republicana…

Encara hi ha dretes i esquerres?
És clar que sí.

No hem de començar a parlar d’extrema dreta i extrema esquerra?
Hi ha de tot. Els que neguen això normalment són persones que s’oposen al sistema del moviment democràtic. Ja ho deia Primo de Rivera: ‘No de dretes ni d’esquerres, ni tot el contrari’. Avui ser de dretes potser no està de moda, tot i que hi ha molta fent de dreta i per tant són els que tendeixen a dir que ser d’esquerres ja no té sentit.

La independència és de dretes o d’esquerres?
Clarament de dretes. El nacionalisme sempre és de dretes, tot i que respecto que pugui haver-hi algun independentisme d’esquerres.

No té la majoria suficient perquè els d’esquerra no s’hi ha adherit?
Potser hi ha gent d’esquerres que puguin simpatitzar amb la independència, però, conceptualment, des del punt de vista polític, sempre ha estat de dretes.

L’independentisme català no és diferent?
Hi ha moltes variants de nacionalisme. Però, insisteixo, d’entrada el nacionalisme sempre ha estat conservador i de dretes. A Catalunya potser no acaben d’assolir la majoria àmplia que reclamen perquè molta gent d’esquerres no ens sentim identificats amb aquest projecte independentista. Els socialistes sempre hem defensat que podem ser nacionalistes – ho som – però no som independentistes. Em sento catalanista transversal, però no m’identifico amb la independència.

Dues passions
Se sent més còmode fent de professor o de polític?
Són dues de les meves dues passions públiques. No sé quina és la que m’agrada més, tot i estar d’acord que la política és més cridanera.

S‘identifica amb l’actual PSC?
Sí. No cal compartir absolutament tot. Jo de vegades sóc molt crític amb el meu partit i amb el que fan alguns dels seus dirigents. Estic compromès amb el projecte internacional del socialisme democràtic i de la defensa dels drets socials i humans, dels treballadors, de la igualtat, solidaritat i llibertat.

Quin és l’estat de salut del PSC?
És bo. El PSC s’ha empetitit, però alguns dels que ens veien difunts l’any 2012 ja han desaparegut i el PSC continua sent-hi. És un projecte polític sòlid amb lligams internacionals adequats i que té un projecte important per a Espanya.

Teniu un bon líder?
Diria que és excel·lent. A Miquel Iceta l’anem descobrint a poc a poc. És un polític extraordinari amb una lucidesa intel·lectual i una capacitat excepcional.

Creu que vivim l’època de la política-espectacle? Ven més…?
Forma part de la mateixa política, però no és una novetat. Si mirem enrere, ja en la segona república en els mítings hi havia una part de teatralització i escenificació. Es feien en les places de bous i en grans teatres i s’emprava una oratòria cuidada i grans gesticulacions. Per tant, la política-espectacle sempre ha estat present. El que considero impresentable és la política d’insults o on s’acaba escopint un ministre.

Quan veu que acusen el president Sánchez de col·laborar amb els colpistes què pensa?
És una barbaritat, fruit de la deriva d’alguns partits quan perden el govern i passen a l’oposició. S’ha entrat en la radicalització. I és un error. La deriva és equivocada perquè fuig de les posicions més centrades. Pablo Casado i Albert Rivera s’equivoquen. Espero que el PP no torni a recuperar el govern.

On està el diàleg per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya?
Continua havent-hi malgrat la tensió. N’hi ha hagut moltes converses. Però hem de reconèixer que la situació és complexa i delicada.

Però els independentistes no demanen res senzill…
Entre el tot i el no-res hi ha molt d’espai pel diàleg. Tot i això, cal tenir en compte que el govern d’Espanya mai no acceptarà un diàleg per fixar els terminis perquè Catalunya marxi d’Espanya.

Com veu Catalunya en l’actualitat?
Hi ha una situació de desgovern, fruit d’una manca de diàleg. Això està generant importants problemes de governabilitat.

Des del balcó del seu despatx es pot veure totes les manifestacions que es fan a la Plaça Imperial Tàrraco… Ha sortit a la balconada durant alguna concentració?
No. Alguns podrien interpretar com una provocació de mal gust. No ho faré.

Em limito a treballar
Com és el seu dia a dia?
És llarg. M’aixeco a dos quarts de 7 del matí i surto cap a Tarragona cap a tres quarts de vuit. Un cop al despatx comença una jornada de visites i reunions matí i tarda. A la nit també tinc compromisos.

Quantes reunions pot assistir durant el dia?
A unes 6 o 7. A vegades demano que em reservin algun moment perquè jo pugui escriure, pensar, reflexionar o fer trucades. Malgrat tot, intento atendre les sol·licituds que requereixen la meva intervenció o presència.

El seu antecessor, Jordi Sierra, va deixar el llistó molt alt… Quina petjada vol deixar?
La petjada persona no em fa perdre la son. Vull que es percebi a tota la província que des del govern de la nació estem vetllant per les necessitats de la ciutadania. Em limito a treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, dels municipis i del territori.

És difícil venir de la ‘cinquena província’ i fer-se notar a Tarragona?
No tinc cap pretensió de fer-me notar en l’àmbit personal. Em preocupa i ocupa l’acció del govern. És la meva missió. He tingut càrrecs municipals i nacionals. No sóc un paracaigudista, sóc una persona del territori. És la primera vegada que una persona de Terres de l’Ebre ocupa el càrrec de subdelegat del Govern i m’agradaria que això servís per donar més sensibilitat en la zona del sud. Espero que el nostre sud es consideri menys sud des del punt de vista de l’abandonament o del desinterès polític.

Llars d’infants…
Normalment els ciutadans veuen com les administracions es passen la pilota per no assumir responsabilitats…
Ningú accepta les culpes, però cal tenir en compte les competències limitades i establertes. Només cal que hi hagi lleialtat institucional per evitar problemes. Les temptacions de responsabilitzar l’altre és molt típic.

Vostè també ho va fer quan era alcalde de Tortosa…
Hi ha coses específiques que depenen del govern d’Espanya i de la Generalitat. Com a alcalde em vaig queixar quan els assumptes pendents no depenien del govern municipal.

Com per exemple?
Llars d’infants. Recordem que l’educació és responsabilitat de la Generalitat. El problema és que els ajuntaments en els anys de vaques grasses van construir llars d’infants, però amb l’arribada de la crisi les coses han començat a complicar-se, sobretot per manca de pressupost. Estan assumint una competència que no és seva.

Creu que haurien de tornar a ser responsabilitat de la Generalitat?
Jo crec que sí. Dels 0 als 16 anys l’educació hauria de ser pública i completament gratuïta. El fet que el tram dels 0 als 3 anys no estigui incorporat és quelcom que s’hauria de canviar.

I per què no es fa?
Perquè els governs de la Generalitat els va bé que es facin càrrec els ajuntaments. Crec que els responsables municipals ho fan millor per proximitat, però hem de ser conscients que hi ha el problema del finançament. Estan prestant un servei fonamental però no és competència municipal.

Tot és útil
Alcalde, senador, subdelegat… on se sent més útil?
La proximitat et fa sentir més útil perquè tens una percepció d’immediatesa. Fent de parlamentari m’he sentit útil, perquè estàs generant unes lleis que acaben repercutint en la ciutadania i com a subdelegat és la representació i coordinació de la tasca governamental en tota la província i a l’hora de fer la intermediació entre les institucions. Tots els càrrecs tenen la seva utilitat.

Què sent quan alguns partits defensen la fi de les autonomies?
Una barbaritat i contrària a l’esperit constitucional. Espanya és un estat compost, no és federal però és fortament descentralitzat. Crec que hauríem d’anar cap a un estat federal per atendre realitats com la nostra. Hi ha part d’Espanya que tenen sentiments d’identitat i particularitats històriques. El pas que es va donar durant la transició ha permès una descentralització, no s’hauria de revertir. Som dels països més descentralitzats de la Unió Europea. Però és cert que segurament cal una reestructuració del Senat. Hem d’anar més endavant, no podem fer marxa enrere. Fer-ho, generaria tensions d’alt risc que no tenen res de positiu.

Com encara que el PSOE hagi perdut Andalusia, gràcies a d’irrupció de VOX?
Són dues males notícies. No és bo que l’extrema dreta arribi a les institucions amb tot allò que això comporta. És legítim que pugui tenir seguidors, però a mi no m’agrada.

Potser els socialistes no ho van fer bé a Andalusia…
Segurament, cal ser autocrític i aprendre dels missatges que ens passen els ciutadans.

És la prova que la ciutadania està cansada de què els polítics els ignorin?
La sensació d’abandonament és legitima, sobretot quan no s’està donant solució, des del govern o l’administració pública. Cal corregir les polítiques i adoptar mesures socials perquè ningú no se senti exclòs.

Demagògia política
La demagògia política és bona?
No. Tot el contrari. És fer servir l’oratòria i l’escenificació per confondre i enganyar la població. Això no és nou. Els períodes de crisi i de convulsió són terrenys adobats per als demagogs. Sempre hi ha gent disposada a emprar paraules gruixudes i solucions fàcils a problemes complexos.

A què es deu la irrupció de VOX?
No podem oblidar que hi ha gent jove que pot simpatitzar amb idees franquistes. Vox és un extracte de l’extrema dreta. El context econòmic i el descontentament polític acaben influint. La gent acaba votant a aquests fenòmens més extrems perquè veu que la política tradicional no resol els seus problemes.

Ha deixat d’anar mai a votar?
No. En democràcia és legítim abstenir-se, però si volem millorar les coses, hem d’anar a votar.

Per evitar el gran índex d’abstenció, votar hauria de ser obligatori?
No. L’obligació no resol la desafecció que comporta l’abstenció.

Què provoca la desafecció política?
La corrupció és un tema gravíssim que s’hauria de combatre. Votar hauria de servir per rebutjar la corrupció del sistema democràtica.

Entén la tolerància popular amb la corrupció?
És un drama que ens hauria de preocupar a tots. Vivim en una societat del pecat i del perdó. Si arribem i deixem que hem estafat Hisenda, la gent ens aplaudeix perquè ens consideren uns valents. A altres països no es presumeix d’això. Una societat que accepta i tolera la corrupció té un greu problema.

Som el país de la picaresca…
És real i està acceptat socialment. Hem de perseguir la corrupció amb totes les armes de l’estat. Tota, de dalt a baix. Comença amb la multa de trànsit i acaba buidant les arques de l’estat. Hem de tenir legals de tolerància zero. Tot això per l’educació.

He comès molts errors
Per cert, es penedeix d’haver fet alguna cosa…
Home, tots tenim els nostres més i menys. He comès molts errors, però no recordo. No obstant això, em dol haver perdut amistat per l’acció política. Em fa mal pensar que he perdut amics de tota la vida per l’acció política. Si pogués fer marxa enrere, faria alguna cosa diferent per no perdre aquestes amistats. M’ha passat unes quantes vegades. Perdre un amic és molt greu.

I això?
Coses de la política… Segurament que he pres alguna decisió política… En fi…

Sol anar a missa?
No sóc de missa dominical, però sóc creient. He casat per l’església i he batejat els meus fills i sempre que puc vaig a missa.

Quan ha de parlar amb l”ésser superior’ a quin sant s’encomana? Quines pregàries fa?
Prego pels meus i pels altres. Quan has passat moments realment difícils, la pregaria es converteix en necessària.

En l’àmbit personal que li fa més temor?
Vaig perdre un fill i em fa molta por perdre que li pugui passar a l’altre.
Si pogués obrir el bagul dels records i detenir-se en algun moment concret… quin seria?
La infantesa ocupa un lloc especial i predominant. La família, l’entorn…

A casa, qui es dedica a les tasques domèstiques?
La meva dona i jo. Vaig a comprar sovint i cuino. La rentadora, ens alternem. Ella és metgessa, per tant tenim vides força complicades.

Teniu alguna animal d’estimació?
Vam tenir-ne un. Era un gos que es deia Leo. Va agafar una malaltia al cap de quatre anys i el vam perdre. Fèiem senderisme junts. Vaig plorar. Era un amic, fidel, intel·ligent i intuïtiu.

Plora molt?
Quan cal. Sé plorar.

La darrera vegada…
Quan penso en el meu fill Joan…

Per cert, què sap cuinar?
La paella em surt prou bona.

Paella per a Casado, Torra i Sánchez
Tenint en compte els moments convulsos que vivint, a qui convidaria a una paella, intentant així resoldre el conflicte?
Sánchez, Torra, Pablo Casado… Els faria una bona paella, marinada amb un bon vi, sense passar-se (riu). És important que estiguin lúcids per poder parlar i arribar a acords importants…

No seria una paella amb arròs bomba, oi?
(riu) L’arròs bomba va bé si has d’escalfar la paella, però al Delta hi ha d’altres arrossos…

Quins valors no ha volgut perdre tot dedicant-se a la política?
La solidaritat, caritat, empatia amb els que pateixen, la fraternitat i la igualtat. He intentat estar sempre atent i predisposat a col·laborar i donar resposta a aquells que més necessiten.

No són presos polítics
Canviant de tema: els polítics presos haurien d’estar en llibertat?
No m’agrada que siguin a la presó i ho dic des del més profund respecte pel sistema judicial.

La justícia viu moments difícils, oi?
Crec que totes les institucions viuen moments difícils, sobretot a nivell de credibilitat. S’ha entrat en una deriva perquè certs sectors han centrat les seves crítiques sobre els jutges, contribuint a la desautorització del poder judicial. La judicatura espanyola no té més deficiències que l’europea. És obvi que tot és millorable, però el descrèdit del sistema judicial depèn molts dels atacs i d’alguns errors comesos, com potser el cas de les hipoteques o de la sentència de la manada.

S’ha demonitzat els llaços grocs?
És una opció molt legitima. Cadascú ha de portar el que vulgui. Només caldria. Una altra cosa ben diferent és l’ús d’aquesta simbologia en espais públics i institucionals. Hi ha el perill que es pugui vulnerar la neutralitat institucional i donar l’aparença d’una cosa que, en realitat, no és. No tots som independentistes i sort que tenim diferents opcions a la societat catalana.

Posaria un llaç groc a la solapa?
Sóc capaç de tot menys de posar un element que pretén avalar un fet de desobediència i desordre constitucional. És cert que em preocupa la condició dels polítics empresonats, però no comparteixo el fons de la qüestió. No poden dir que no va passar res.

Són presos polítics?
No. Són polítics presos.

 

RICARD CHECA


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press. +info....
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios.. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris No es transferiran dades a tercers, llevat d'obligació legal. +info...
Drets Accediu, rectifiqueu i esborreu dades, així com altres drets, com s'explica a informació addicional.
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter

Download WordPress Themes Free
Download WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
udemy course download free