REDACCIÓ
Joan Martínez presenta aquesta tarda, a les 19 hores, a la sala d’actes de la delegació del govern a Tarragona el seu darrer llibre. Aborda el 155. Un tema que molts en parlen però que només alguns l’han viscut des de dins. Martínez amb l’aplicació del 155 va haver de deixar el seu càrrec adscrit a la Conselleria de la Presidència de la Generalitat. Era un dels assessors del Secretari general de la Presidència, Quim Nin. Va decidit escriure aquest llibre, aprofitant el relat personal de diferents ‘víctimes’ d’un article constitucionalista. El periodista creu que el polèmic article va ser una intervenció arbitrària contra el govern de Catalunya.
Un altre llibre… Per què aquest i aquesta temàtica?
El juliol d’enguany, parlant amb una exdirectora general d’una conselleria de la Generalitat em va dir: “sempre recordaré la primera trucada del 155. Vaig agafar el telèfon i em van dir: agafa paper i boli i apunta el que significa el 155”. I aquesta frase, que venia a dir, apunti el que farà vostè a partir d’ara, em va semblar molt dura. I vaig pensar que aquesta trucada s’hauria realitzat també a la resta de departaments. I efectivament, va ser així. Un exèrcit de trucades es van produir aquell dia 30 d’octubre de 2017 amb noves indicacions, noves ordres i noves maneres…
En què està basat?
En l’opinió de 26 persones, funcionaris i funcionàries de la Generalitat que van viure, des de dins, l’aplicació del 155. Ells són els veritables protagonistes de la història, ja que, amb el seu testimoni, podem obtenir una visió del que realment va fer el Govern de l’estat a la Generalitat.
Per què aquest format?
Per parlar del 155 només es pot fer si t’ho expliquen les persones que el van viure. I ha estat una tasca feixuga, ja que m’he trobat amb un personatge inesperat: la por. La por està encara instal·lada en els servidors públics, ja que, en algunes ocasions, no han volgut descriure amb detalls algunes de les situacions que van viure amb representants de Madrid. La por és la gran victòria del 155.
Considera que és una temàtica que cal abordar?
Crec que des de l’estat espanyol s’estava donant una imatge falsa sobre el 155. Es deia que havia estat una aplicació “modèlica”, “legal”, “innòcua” i “amable”… Res més lluny de la veritat. El 155 ha estat una intervenció arbitrària, desproporcionada i, en alguns aspectes, inconstitucional.
Què és el que (encara) no sabem sobre el 155?
No sabíem tots els projectes i programes que havien paralitzat; ni que els professors de Catalunya perdien el seu dret a ser defensats pels Serveis Jurídics de la Generalitat si eren denunciats per “adoctrinament”; ni el canvi de model d’actuació dels Mossos d’Esquadra; ni la indefensió jurídica a la qual es va veure sotmesa la Generalitat; ni les amenaces, directes o indirectes que des de Madrid es feien als responsables polítics; ni que intentessin canviar el model educatiu català per la porta del darrer, sense demanar permís al Senat aprofitant el 155… Un munt d’anomalies legals que calia explicar i que des del govern espanyol s’intentava i s’intenta amagar.
És un llibre que només s’ho han de llegir els independentistes o tothom?
Crec que és un llibre que pot interessar a tothom que vulgui conèixer què és el que va ser el 155, descrit pels seus protagonistes. Escolto persones que, de vegades, diuen que el 155 no va ser per tant… Clar, perquè no es coneix la veritat. Va ser una intervenció en tota regla!!!
L’aplicació del 155 a qui afecta realment?
Afecta a tothom. Les polítiques de la Generalitat abracen a tota la societat catalana i si es paralitzen projectes, programes i inversions, afecta a tota la ciutadania. Es va paralitzar la construcció de noves escoles; de noves residències per a gent gran; es van aturar programes per a col·lectius com la infància, les famílies més vulnerables o les entitats del tercer sector, que donen servei i ajut als col·lectius amb més dificultats. Tot va quedar aturat i ralentitzat. Només en Serveis Socials s’havien paralitzat projectes per valor de 890 milions d’euros…
Vostè va ser una de les ‘víctimes’ del 155, com ho va viure?
Vaig ser acomiadat el dia 28 d’octubre, donat que era càrrec eventual depenent del conseller de la Presidència. No ho he viscut. Tot el que explico al llibre és gràcies a l’aportació de les persones que, dia rere dia, es reunien i rebien instruccions dels diferents ministeris. Des del punt de vista periodístic, m’ha permès veure la situació amb més perspectiva i rigor.
REDACCIÓ
