Arxius de 155 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Abril, 2021
ferran_lopez2.jpg

Ferran López amb l’exministre d’Interior

El comissari dels Mossos d’Esquadra que va guanyar-se la confiança del govern de Mariano Rajoy durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya serà el cap de la seguretat del Camp Nou. Joan Laporta, el nou president del Barça, ha fet pública la contractació de Ferran López, la qual, no està exempta de polèmica.

Laporta portava setmanes temptejant al comissari López, qui, amb més de 27 anys d’experiència en els Mossos, era fins ara el número dos del major Josep Lluís Trapero.

L’altre gran nou fitxatge de Laporta és el de Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell, que, entre altres funcions, s’encarregarà de revisar els comptes del club de manera independent.

Abans de treballar per al Banc Sabadell, Guardiola formava part de la cúpula del Banc de Bilbao i més tard va ser director del BBVA a Mèxic i Llatinoamèrica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Març, 2020

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha trucat al lehendakari basc, Íñigo Urkullu, per valorar la resposta que cal donar al coronavirus i ha assegurat que tots dos coincideixen que «no es pot acceptar» que el govern espanyol els «confisqui» les competències en salut, seguretat i transport. Així s’ha expressat a través de Twitter després que es fes públic l’esborrany del decret que prepara l’executiu i que situa tots els treballadors públics de totes les administracions sota les ordres de l’Estat, inclosos Mossos i metges. «Necessitem suport, no recentralització», ha defensat Torra. L’executiu català creu que el control dels mossos per part de l’estat és aplicar el 155 de forma camuflada.

Posteriorment, en roda de premsa la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que no permetran que es «vulnerin» les competències quan els cossos de seguretat, emergència i sanitaris estan actuant amb «total capacitat i professionalitat» per afrontar la pandèmia del coronavirus. A més a més, ha retret al govern espanyol estar responent «tard» i «malament».

Budó ha explicat que Torra i Urkullu han compartit la «preocupació per la confiscació de les competències que són pròpies» i que l’estat d’alarma hauria de servir per «coordinar» i «actuar» i no pas per agafar el comandament des de l’Estat dels serveis de seguretat, salut i transports de la Generalitat.

La portaveu del Govern ha evitat avançar si l’executiu català emprendrà alguna acció en cas que es confirmin les intencions del govern espanyol. Ha detallat que després de la celebració de la conferència de presidents amb Sánchez aquest diumenge «serà el moment per analitzar els documents i fer els plantejaments oportuns».

preguntes-frequents-restriccions-14m.pdf

 


REDACCIÓ28 Gener, 2020
foto_3601100.jpg

L’exconseller ha demanat l’amnistia pels presos

Sens dubte una de les afirmacions més importants d’avui. L’exconseller Raül Romeva ha demanat l’amnistia. “És la manera com es resolen els grans conflictes a escala internacional”, ha assegurat durant la segona intervenció a la comissió d’investigació del 155, aquest dimarts al migdia al Parlament.

Romeva ha defensat la via del diàleg i la negociació, però ha afegit que cal prendre’s “seriosament” la condició “política” de la situació, perquè d’aquesta manera “s’imposi” l’amnistia. D’altra banda, l’exdiputat ha instat els partits unionistes -absents a la comissió- a “deixar de fer patir la gent que no s’ho mereix”, i evitar la “bronca” i el “combat estèril”.

“El patiment té un límit, ja toca que ens mirem als ulls i ens arrenquem algun somriure”, ha reblat. “Tant és els qui estem a la presó o quanta gent hi passarem”, ha remarcat l’exconseller, que ha insistit que el que s’està perseguint és una ideologia.

Per Raül Romeva, que s’ha volgut mostrar optimista, també ha afegit que està “convençudíssim” que tard o d’hora l’independentisme guanyarà. Sobretot després de les victòries que hi ha hagut a escala internacional, on Romeva té dipositades totes les esperances.


REDACCIÓ28 Gener, 2020
foto_3600869.jpg

Junqueras ha comparegut a la Comissió del Parlament

L’exvicepresident del Govern i president d’ERC, Oriol Junqueras, ha defensat aquest dimarts el “diàleg amb tothom” malgrat que es posin “pals a les rodes“. Durant una intervenció a la comissió d’investigació sobre el 155 al Parlament, Junqueras ha dit que per molt que no agradi, ERC “parlarà amb tothom”.

El republicà ha sostingut que l’aplicació del 155 a Catalunya només va servir per “perjudicar” els interessos dels ciutadans, per afectar les polítiques socials i aquelles destinades a augmentar la productivitat econòmica. “No va servir per fer-nos desistir, ni per tenir por. No n’hem tingut mai i menys ara. La presó és una part més del camí cap a la llibertat”, ha argumentat.

De fet, Junqueras ha conclòs que el 155 va ser el “teló de fons” per poder-los empresonar. El republicà ha centrat bona part de la primera intervenció a defensar el diàleg. “No hem renunciat mai a la voluntat de diàleg. No s’ha trencat mai ni pel fet que siguem a la presó”, ha reivindicat.

L’exvicepresident del Govern ha allargat la mà al diàleg a aquelles persones que aplaudeixen de forma “entusiasta” que ells siguin a la presó. “Som campions en la causa de la república, entès en el sentit més ampli. També som campions en el diàleg, l’exercim i el demanem. Per això ens asseiem a la taula de diàleg”, ha defensat.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3246554.jpg

Puigdemont i Rajoy en un acte

L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que Puigdemont hagués convocat eleccions al Parlament el 2017. “No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüències de setmanes d’estudi i de molt sòlids arguments jurídics i polítics”, ha assegurat Rajoy

“Abans d’arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons i aquestes no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada”, reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries ‘Una Espanya millor’ (Plaza Janés), que es presentarà dimarts a Madrid.

En paral·lel, l’expresident espanyol també afirma que l’expresident català li va reconèixer que no podia permetre un referèndum a Catalunya: “No l’autoritzaràs perquè no pots”. Aquesta resposta s’hauria produït en una reunió entre Rajoy i Puigdemont a Moncloa el 2017, quan el líder del PP li va preguntar al president de la Generalitat si ell creia que anava a permetre la convocatòria del referèndum. “Encara avui em produeix perplexitat la seva resposta. No l’autoritzaràs, perquè, a més, no pots”, ha recordat que va contestar Puigdemont.

Rajoy: “Puigdemont mai va tenir la voluntat d’acordar res. El referèndum ho era tot per a ell i el que digués la llei no li importava”

“Davant aquell desvergonyiment com podia seguir intentant fer entrar en raó a qui deliberadament havia decidit ignorar la realitat i la llei. Com argumentar contra aquell obstinat entossudiment? Allò era nou per a mi en els meus quasi 40 anys que portava en política”, ha apuntat Rajoy en el volum de memòries. “Puigdemont mai va tenir la voluntat d’acordar res. El referèndum ho era tot per a ell i el que digués la llei no li importava”, ha afegit l’expresident espanyol.

1-O: “L’escàndol per l’actuació policial va ser exagerat”
En el llibre, Rajoy també fa una defensa tancada de l’actuació policial durant l’1-O. “La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van complir amb la seva obligació i van atendre les instruccions judicials, tot i veure’s assetjats i inclús agredits”, ha apuntat el president espanyol entre 2011 i 2018.

“L’escàndol organitzat per l’actuació policial va ser exagerada i injusta”, ha puntualitzat Rajoy, que també destapa que va ser ‘La Caixa’ qui va demanar al ministre De Guindos un decret llei urgent per traslladar la seva seu de Catalunya sense haver de reunir la junta. “L’últim que ens faltava aquell octubre del 2017 era afrontar una situació de pànic bancari”, ha sentenciat l’exlíder del PP.


REDACCIÓ27 Setembre, 2019

Octubre serà un mes decisiu. Les seves implicacions en la campanya seran substancials si tenim en compte fites com la sentència contra el ‘Procés’ o la imprevisbilitat del Brexit. A Catalunya la situació comença ja a enrarir i en el Govern català estan decidits a no ajupir el cap. “No ens tremolarà el pols”.

A Madrid, més concretament en la Moncloa, s’està seguint el conflicte entre Espanya i Catalunya amb molta atenció i cura. L’executiu de Pedro Sánchez no descarta tornar a aplicar la suspensió de l’autonomia a Catalunya (l’article 155 de la Constitució) en cas que sigui estrictament necessari.

No és l’escenari que més desitja Pedro Sánchez ni tampoc es dóna en el context actual, és més, fonts del Govern esperen que Torra torni a la moderació després que ahir el Parlament aprovés una resolució en la qual reivindica la “legitimitat de la desobediència civil i institucional »per defensar« drets civils, polítics i socials”. Es van viure escenes de tensió, després de la presó decretada per als set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme.

No tingueu dubte que aquest Executiu, si es donen les circumstàncies que diu el Tribunal Constitucional per a la aplicació del 155, ho faria. Però avui en dia no es donen

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra portaveu ha confirmat aquest extrem assegurant que, si bé “no renunciaran al diàleg,” la Constitució serà l’instrument per defensar els valors i el sistema davant dels que vulguin violentar ” . Isabel Celaá ha volgut traslladar també un missatge de “serenitat i fermesa” davant dels fets que van esdevenir ahir al Parlament. “El Govern no està disposat a consentir cap atac a l’Estatut d’Autonomia ni a la Constitució”, ha dit, alhora que ha afegit: “No tingueu dubte que aquest Executiu, si es donen les circumstàncies que diu el Tribunal Constitucional per a la aplicació del 155, ho faria. Però avui en dia no es donen”.


REDACCIÓ3 Gener, 2019

El president Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, assevera que “mai més no deposaran cap govern a Catalunya amb un article 155”, perquè, ha dit, “no ens rendirem”.

Torra, que ha presentat aquesta tarda, a Falset, l’obra pòstuma de l’historiador Antoni Muñoz, ha respost a “aquells que amenacen amb l’aplicació d’un nou article 155 a Catalunya” que “el que pretenen fer és un cop d’estat” i ha afegit: “no l’hi podem tolerar, ni més atacs a la democràcia”.

El president català s’ha referit al nou any com el de “l’esperança” i ha fet una crida a “tenir confiança en nosaltres mateixos”.

Torra: “la seva presó és la nostra presó, el seu exili és el nostre exili

“Ho vam fer, tenim la fórmula”, ha subratllat, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, abans d’afegir: “La fórmula va ser la unitat de l’1 d’octubre, de tota la gent, de tots els partits, de totes les institucions, així com la defensa del 3 d’octubre, aquell acte de dignitat col·lectiva d’un país que no es vol sotmetre. la fórmula passa sempre pel mandat democràtic, per no rendir-se, i tornar fins a aconseguir-ho “.

Ha considerat també que Catalunya té davant seu “un moment històric, un moment de dignitat nacional com serà el judici” dels polítics presos i ha recalcat finalment: “la seva presó és la nostra presó, el seu exili és el nostre exili, però la seva llibertat ha de ser també la nostra llibertat”.

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2018


Joan Martínez presenta aquesta tarda, a les 19 hores, a la sala d’actes de la delegació del govern a Tarragona el seu darrer llibre. Aborda el 155. Un tema que molts en parlen però que només alguns l’han viscut des de dins. Martínez amb l’aplicació del 155 va haver de deixar el seu càrrec adscrit a la Conselleria de la Presidència de la Generalitat. Era un dels assessors del Secretari general de la Presidència, Quim Nin. Va decidit escriure aquest llibre, aprofitant el relat personal de diferents ‘víctimes’ d’un article constitucionalista. El periodista creu que el polèmic article va ser una intervenció arbitrària contra el govern de Catalunya. 

Joan Martínez amb el seu nou llibre

Un altre llibre… Per què aquest i aquesta temàtica?
El juliol d’enguany, parlant amb una exdirectora general d’una conselleria de la Generalitat em va dir: “sempre recordaré la primera trucada del 155. Vaig agafar el telèfon i em van dir: agafa paper i boli i apunta el que significa el 155”. I aquesta frase, que venia a dir, apunti el que farà vostè a partir d’ara, em va semblar molt dura. I vaig pensar que aquesta trucada s’hauria realitzat també a la resta de departaments. I efectivament, va ser així. Un exèrcit de trucades es van produir aquell dia 30 d’octubre de 2017 amb noves indicacions, noves ordres i noves maneres…

En què està basat?
En l’opinió de 26 persones, funcionaris i funcionàries de la Generalitat que van viure, des de dins, l’aplicació del 155. Ells són els veritables protagonistes de la història, ja que, amb el seu testimoni, podem obtenir una visió del que realment va fer el Govern de l’estat a la Generalitat.

Per què aquest format?
Per parlar del 155 només es pot fer si t’ho expliquen les persones que el van viure. I ha estat una tasca feixuga, ja que m’he trobat amb un personatge inesperat: la por. La por està encara instal·lada en els servidors públics, ja que, en algunes ocasions, no han volgut descriure amb detalls algunes de les situacions que van viure amb representants de Madrid. La por és la gran victòria del 155.

Considera que és una temàtica que cal abordar?
Crec que des de l’estat espanyol s’estava donant una imatge falsa sobre el 155. Es deia que havia estat una aplicació “modèlica”, “legal”, “innòcua” i “amable”… Res més lluny de la veritat. El 155 ha estat una intervenció arbitrària, desproporcionada i, en alguns aspectes, inconstitucional.

Què és el que (encara) no sabem sobre el 155?
No sabíem tots els projectes i programes que havien paralitzat; ni que els professors de Catalunya perdien el seu dret a ser defensats pels Serveis Jurídics de la Generalitat si eren denunciats per “adoctrinament”; ni el canvi de model d’actuació dels Mossos d’Esquadra; ni la indefensió jurídica a la qual es va veure sotmesa la Generalitat; ni les amenaces, directes o indirectes que des de Madrid es feien als responsables polítics; ni que intentessin canviar el model educatiu català per la porta del darrer, sense demanar permís al Senat aprofitant el 155… Un munt d’anomalies legals que calia explicar i que des del govern espanyol s’intentava i s’intenta amagar.

És un llibre que només s’ho han de llegir els independentistes o tothom?
Crec que és un llibre que pot interessar a tothom que vulgui conèixer què és el que va ser el 155, descrit pels seus protagonistes. Escolto persones que, de vegades, diuen que el 155 no va ser per tant… Clar, perquè no es coneix la veritat. Va ser una intervenció en tota regla!!!

L’aplicació del 155 a qui afecta realment?
Afecta a tothom. Les polítiques de la Generalitat abracen a tota la societat catalana i si es paralitzen projectes, programes i inversions, afecta a tota la ciutadania. Es va paralitzar la construcció de noves escoles; de noves residències per a gent gran; es van aturar programes per a col·lectius com la infància, les famílies més vulnerables o les entitats del tercer sector, que donen servei i ajut als col·lectius amb més dificultats. Tot va quedar aturat i ralentitzat. Només en Serveis Socials s’havien paralitzat projectes per valor de 890 milions d’euros…

Vostè va ser una de les ‘víctimes’ del 155, com ho va viure?
Vaig ser acomiadat el dia 28 d’octubre, donat que era càrrec eventual depenent del conseller de la Presidència. No ho he viscut. Tot el que explico al llibre és gràcies a l’aportació de les persones que, dia rere dia, es reunien i rebien instruccions dels diferents ministeris. Des del punt de vista periodístic, m’ha permès veure la situació amb més perspectiva i rigor.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Un cop passades les eleccions, el col·lectiu ha convocat una gran concentració per dissabte amb la intenció de “recuperar el temps perdut” durant la campanya electoral.

Els ‘Avis i àvies per la llibertat’ de Reus han lliurat aquest dilluns a l’oficina del Síndic de Greuges més de 200 cartes de queixa per les prohibicions de manifestació que els ha imposat la Junta Electoral Provincial de Tarragona.

A finals de novembre, aquest ens els va prohibir manifestar-se per demanar la llibertat dels “presos polítics” i, després que canviessin el seu lema, dilluns de la setmana passada els va comunicar que tampoc es podien concentrar per la “defensa dels Drets Humans”.

Per aquest motiu, durant els darrers dies s’han seguit trobant a la plaça del Mercadal de la capital del Baix Camp per recollir de signatures de suport i aconseguir adhesions a la carta, en què denuncien que s’han conculcat els seus drets fonamentals de reunió i llibertat d’expressió.

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2017

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, continua defensant que es reformi el pacte constitucional per “reordenar competències” que no se sap amb exactitud a qui pertanyen.

Sánchez confia en governar Espanya

“La nostra idea és tenir un Estat d’estructura federal. I el dret a decidir és el referèndum a una autodeterminació que no està reconeguda. Volem dialogar per veure com Catalunya es queda a Espanya”, ha explicat, insistint que la crisi de Catalunya “no ha acabat encara”, és “la més important que ha patit la Constitució en 40 anys” i ha servit per demostrar que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, s’ha quedat “sense projecte”.

El líder socialista confia que governarà Espanya, la qual, avui dia, necessita un canvi. “El balanç de Rajoy al Govern pot resumir en quatre punts: rescat al sector financer amb pujada d’impostos, desigualtat, corrupció i confrontació territorial. És un projecte esgotat”, ha considerat.

En relació a la possibilitat que Junqueras i els consellers cessats siguin alliberats pel jutge del Tribunal Suprem, Sánchez entén que els empresonats han deixat de col·laborar amb la via independentista des de l’aplicació del 155.

“Ningú ha fet més per l’aplicació del 155 que qui ara mateix es passeja per Brussel·les”, ha assenyalat Sánchez a diversos mitjans portuguesos amb motiu de la seva participació en el Consell del Partit Socialista Europeu que comença aquest divendres a Lisboa.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter