JOSEP Mª CARDONA, Tenor i Mosso d’Esquadra

A vegades somio que arribo tard a un concert

És de Montblanc i és Mosso d’Esquadra. No obstant, fa 5 anys que es dedica, de forma aficionada, a la música clàssica. Es considera un ‘tenor a seques’. Quan puja a un escenari per cantar encara es posa nerviós. Se sent còmode cantant en un grup perquè, a banda de passar-s’ho bé, no passa nervis. Un dels seus malsons és arribar tard a un concert. La Mònica, el Josep i la Marina constitueixen els pilars fonamentals de la seva vida, són la seva família. És un home tímid i sensat. Es considera amic dels seus amics i els secrets que li confien solen anar amb ell… a la tomba.

REPUBLICA CHECA –L’olor dels núvols…
JOSEP MARIA CARDONA –  Als meus fills els agrada la forma dels núvols. Preguntaré quina olor creuen que fan.

RC – Què es pot fer en un dia de pluja?
JMC – Quan plou sempre em fan la conya “no cantis més que fas ploure…” . En tot cas, si sóc a casa guaitar per la finestra.

RC – Òpera
JMC – Òpera en texans de TV3, un programa didàctic que ens ensenya a entendre-les totes.

RC – Un proverbi popular
JMC – L’oncle Josep Mª em va dir abans de morir: “Fes el que el cor et digui”.

RC – Una recepta amb castanyes
JMC – Soles a foc a terra.

RC – Què sents quan reps un trofeu?
JMC –  Agraïment, també vergonya.

RC – Millor hora per fer l’amor?
JMC – L’amor sempre es bo a tot hora, però si he de triar… després de dinar.

RC –  Ebola, Vaques boges i crisi econòmica
JMC – Tot es prou preocupant, però lo de les peles ha convingut a alguns.

RC –  Podemos?
JMC –  Sempre es pot, altre cosa és que convingui o no.

RC– Una pijada de Tardor…
JMC – Veure com una fulla d’un arbre cau lentament acaronada per un alè d’aire fins a tocar el terra.

RC – Una beguda
JMC – Un bon vi de la Conca de Barberà.

RC – Un caprici gastronòmic
JMC –  M’agrada menjar i la dona és bona cuinera: cargols, pota… però soc débil a la cullera.

RC – Què et posa els pèls de punta?
JMC – Una bona veu m’emociona … el plor d’un nen m’esgarrifa.

RC – Un defecte
JMC – Tot jo sóc un defecte. La mare diu que sóc tossut.

RC – Un viatge poc aconsellable
JMC – No he viatjat gaire … però aventures poques.

RC–  Els periodistes són…
JMC – Si són com tu… bona gent.

RC – Un secret ben guardat
JMC – Em tinc per un home de confiança, a cops els amics o la família m’expliquen coses i em pregunto per què a mi? Això sí ben guardats.

RC – Un consell a un amic
JMC –  Sempre que vulgui.

RC – Has fet canvis al teu armari?
JMC – Canvis no, ordre sí.

RC – La darrera multa de trànsit
JMC – Un radar, fent tard a un dinar. No m’agrada que m’esperin.

RC – Què tries: un llibre, un sopar romàntic, migdiada, nit de copes o teatre?
JMC –  M’ho poses difícil, ho trio tot, però ja t’he dit que la gana em pot, si a més hi combines l’amor convindràs amb mi que la millor opció és el sopar romàntic.

RC – Segueixes la moda?
JMC – La clàssica, no en sé cap altre.

RC – Què més admires d’una persona?
JMC – De lluny es veu el poble i d’a prop es coneix la gent. Cal triar el millor de cadascuna.

RC – No perdonaries mai…
JMC – Ho vull perdonar tot. M’esforço a que res m’afecti. El més important és dormir tranquil, si no perdones no passes pàgina.

RC – Un somni complicat
JMC – Somiar és molt bonic sobretot quan estàs despert. Quan dorms no és més que un garbuix de coses. Acostumo a somiar que faig tard a un concert.

RC – On t’agradaria cantar?
JMC – En un sopar d’amics no passo nervis.