El govern a l’ombra liderat pel president del PSC al Parlament, Salvador Illa, estarà integrat per diputats del grup parlamentari de PSC-Units i tindrà 15 consellers alternatius als de Pere Aragonès.
A més dels 15 consellers alternatius, tindrà dos comissionats: la viceprimera secretària del PSC i vicepresidenta de Parlament, Eva Granados, com a comissionada de Presidència “per a la Catalunya 2050, per un desenvolupament sostenible i la lluita contra la desigualtat”, i el secretari primer de la Mesa, Ferran Pedret, com a comissionat de Presidència per a l’impuls federal, el memorial democràtic i la llei electoral.
El portaveu adjunt de PSC-Units al Parlament, Raúl Moreno, serà el conseller alternatiu d’Afers Socials i Infància, mentre que el diputat Jordi Terrades s’encarregarà d’Infraestructures, Territori i Habitatge; Òscar Ordeig, d’Indústria, Empresa, Comerç, Turisme i Agenda Digital, i Pol Gibert, de Treball.
Gemma Lienas s’ocuparà d’Igualtat; Esther Niubó, d’Educació i Formació Professional; Rosa Maria Ibarra, de Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic; Silvia Paneque, de Transició Ecològica; Assumpta Escarp, de Salut; Rocío García, de Cultura, i Rubén Viñuales, de Justícia.
El secretari general d’Units, Ramon Espadaler, assumirà l’àrea de Seguretat i Convivència; Marta Moreta, la de Món Local, Funció Pública i Esport, i David Pérez, la de Transparència, Govern Obert i Mitjans Audiovisuals, i l’analista Mireya Font serà secretària de govern alternatiu socialista.
La iniciativa s’inspira en el govern alternatiu que va impulsar l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall el 2000 i en els ‘shadow cabinets‘ de la política britànica, i pretén ser un instrument per exercir una oposició rigorosa i constructiva i impulsar una alternativa real al Govern d’Aragonès.
El govern en l’ombra d’Illa arrencarà impulsant quatre propostes: un pacte davant la pandèmia de coronavirus, un sobre els fons europeus, un acord per a la renovació dels alts càrrecs designats pel Parlament, i un altre acord per al pluralisme, per “uns mitjans públics a tot arreu i per a tots”, i una llei electoral catalana.
Buscarà fer oposició a partir del seguiment de la Generalitat; configurant una alternativa promovent canvis, solucions i propostes d’actuacions i polítiques públiques, i oferint mà estesa i col·laboració a l’Executiu d’Aragonès en els assumptes d’interès general, amb disponibilitat d’arribar a grans acords.
Vol fiscalitzar la tasca de Govern mitjançant un seguiment constant de cada departament des del govern alternatiu, que es reunirà de forma ordinària cada dos divendres i aprovarà compromisos i mesures que presentarà públicament.
Sota la direcció de cada conseller alternatiu es crearan equips de treball amb diversos col·laboradors tècnics, coordinats pel corresponent secretari, per elaborar els projectes que es presentaran a l’òrgan executiu.
Aquests equips de treball definiran les seves prioritats, un pla de treball i una agenda de trobades en el territori, que també visitarà trimestralment el govern alternatiu al complet per conèixer de primera mà reptes i preocupacions d’entitats i agents del territori.