Arxius de govern | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2022
96ad2124-dacf-4d30-99bc-c3ff126c4ba2-1280x853.jpg

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp, així com delimitar-ne l’entorn de protecció. És un conjunt edificat de llarga història, situat en un indret singular de domini sobre el territori, carregat de valors simbòlics i representatius.

Es tracta d’un santuari marià ubicat en els estreps de la serra de l’Areny, prop del poble de Mont-roig del Camp. L’ermita està situada sobre el cim de la roca que s’alça a l’oest del municipi i l’indret on es troba, ric en troballes arqueològiques de diferents èpoques, és un espai declarat d’interès natural, segons informa la Generalitat.

Segons el Govern, es considera monument el conjunt edificat definit en planta pels seus murs de tancament perimetrals, seguint el mur de contenció de la plaça d’accés i els murs exteriors de l’església, sagristia i hostatgeria posterior, així com el promontori de roca vermella que sosté tant l’ermita com la Capella de Sant Ramon amb la plaça pavimentada.

S’inclou també l’espai empedrat de l’arribada del vial públic d’accés a l’ermita del camí de la Mare de Déu de la Roca, així com part del camí vell, que conté basses i altres elements d’infraestructures hidràuliques i marques, per determinar, excavats a la roca probablement d’origen prehistòric. La protecció abasta també el subsol de tot el perímetre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2022
dec1974f-c4f1-4995-94da-426b10348f7c-1280x843.jpg

El govern espanyol ha destituït la directora del CNI, Paz Esteban, per l’escàndol de l’espionatge, segons ha avançat El País. La decisió s’ha pres aquest dimarts en el Consell de Ministres el mateix dia en què es fan públics els resultats de les anàlisis als mòbils dels ministres de l’executiu espanyol.

Fins ara ha transcendit la intervenció de comunicacions del president, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Esteban ha estat assenyalada en les últimes setmanes no només per l’espionatge al govern espanyol sinó pel ‘Catalangate‘ i és un dels caps que l’independentisme exigia per depurar responsabilitats juntament amb el de Robles.

De fet, Robles compareix aquest dimarts en roda de premsa després del Consell de Ministres per explicar la destitució. La directora del CNI va comparèixer dijous de la setmana passada a la recentment constituïda comissió de secrets oficials del Congrés i va admetre que els serveis d’intel·ligència espanyols han espiat amb aval judicial al president del Govern, Pere Aragonès, i a 17 independentistes més.

Pel que fa a la resta de noms que han transcendit com a espiats amb el programari Pegasus, l’executiu espanyol va apuntar que s’hauria tractat d’un atac “extern” i “il·lícit”. En els últims dies, el govern espanyol i el PSOE ja no tancaven la porta a dimissions en el futur per l’espionatge, però demanava esperar a esclarir els fets.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2022
910c7bad-a102-4dc6-a966-ea97d2d3cdf0-1280x847.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reunit aquest dimarts a la Casa dels Canonges el vicepresident, Jordi Puigneró, el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i les conselleres Laura Vilagrà, Gemma Geis i Natàlia Garriga, per afrontar l’ordre sobre el 25% de castellà, tal com ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts de Palau.

La reunió ha durat de 8:30 a 9:30 hores, i s’ha produït abans del Consell Executiu ordinari de cada dimarts. Aragonès ha reunit així els departaments més directament implicats en el tema. Cambray va anunciar ahir que el Govern recorrerà l'”aberrant” interlocutòria del TSJC que ordena l’execució de la sentència del 25% del castellà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022
30419b6c-bcd7-4c5c-a80e-c5f833a711a0-1280x853.jpg

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha afirmat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha certificat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet i l’aleshores cap de gabinet Ivan Monforte també van ser espiats amb Pegasus.

En una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, Puigneró ha dit que no se sap exactament quan van ser infectats els seus telèfons, però sí que va passar abans del juliol del 2020.

El vicepresident ha explicat que quan es va saber el cas del president del Parlament, Roger Torrent, van demanar a l’Agència de Ciberseguretat que analitzés els telèfons d’alts càrrecs del Govern. De les 11 persones voluntàries, s’ha detectat Pegasus en tres casos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
1cb01357-8e94-442b-8444-789262632716-1280x853.jpg

El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Plana de l’Alt Camp (PDUAE) no tirarà endavant a Valls. Així ho ha confirmat l’alcaldessa Dolors Farré aquest dimarts després de la reunió mantinguda amb el Departament de Territori, en la qual hi ha assistit els alcaldes de Vila-rodona, el Pla de Santa Maria i Alió.

El Govern ha acceptat que cada municipi decideixi com créixer industrialment i que el PDU no es posi en marxa de forma “global”. “És una molt bona notícia per la ciutat, estem molt satisfets”, ha afirmat Farré. Les associacions veïnals afectades, concentrades a la plaça del Blat, han celebrat la decisió. “Reclamem una retirada total, definitiva i per sempre”, ha exigit Xènia Bonet, membre de l’Associació de Veïns de Baiona.

L’alcaldessa de Valls ha assegurat que la ciutat no necessitava aquest PDU, ja que el creixement industrial, diu, es farà per la part nord de la localitat amb l’ampliació, amb més de 60 hectàrees, del polígon industrial. “Tenim sòl industrial suficient per captar empreses a la ciutat, estem satisfets que no tiri endavant el pla a Valls”, ha insistit.

La batllessa ha explicat que han acordat amb la Generalitat que el pla director no tiri endavant “globalment”, sinó que cada municipi decideixi segons les seves necessitats industrials. Davant d’això, Farré ha agraït el suport del Departament de Territori i la bona predisposició per aturar el pla.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
santi3.jpg

Santi Vila (Granollers – 15 de març de 1973) és una cara coneguda del panorama polític català. Va ser diputat i conseller de Cultura. Va ser jutjat al Tribunal Suprem per l’1 d’octubre. Però, ara mateix viu un moment dolç. Diu allò que pensa tal i com pensa. Santi, en una conversa informal amb larepublicacheca.cat, parla de Tu a Tu. L’exgovernant ens aconsella cuidar “l’univers Jujol” i el nostre patrimoni. Santi Vila assegura que ja no tornarà a ser conseller de la Generalitat…

 

Santi, començaria per preguntar-te com estàs a nivell personal?
La veritat és que molt bé. Actualment, dirigeixo una petita empresa d’aigües a Banyoles i de professor a la Universitat Ramon Llull, on tinc uns alumnes molt inquiets i que espero que siguin bons professionals i millors persones.

Ets el president de la Fundació Cercle d’Infraestructures. Comences a fer xerrades. Podem deduir que aviat tornaràs a la política activa?
No. La vocació sempre hi serà. Les circumstàncies són les que són i tinc la sensació que ja he fet allò que havia de fer. Vaig ser diputat, conseller… Ara la meva contribució ha d’estar més en el terreny cívic i ciutadà generant opinió, reflexió… Aquí m’hi trobo molt còmode…

Ara dius pràcticament tot allò que penses sense tenir por a ser políticament incorrecte…
Efectivament. El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar. Cap ministre o cap conseller s’atreveix a dir obertament que les autopistes haurien de ser de pagament.

Hauran de ser?
Jo crec que sí. Sense cap mena de dubte. Els recursos són limitats i val més dedicar els diners a fer escoles i a invertir en la sanitat que pagar els peatges.

Ets un amant de la lectura. Acabes de publicar un llibre (Vida bona, vida plena)…
Va sortir al febrer. És un llibre – pretensiós – que intenta explicar com viure una vida (plena) que valgui la pena. L’estic presentant per tota Catalunya i Espanya. Em falta presentar-lo a Tarragona.

El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar

Com es viu una vida plena?
És un gran repte perquè ens interpel·la a tots. Hem d’intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos. Hem de ser autoexigents i envoltar-nos de persones que també facin que siguem millors persones. Hem de tenir clar que l’afirmació del jo és molt important, però sense el nosaltres no és viable. Hem de saber combinar molt bé la llibertat, responsabilitat i compromís.

Tu vas viure moments extremament difícils arran del judici de l’1 d’octubre. Com vas viure aquell episodi?
Va ser una experiència molt traumàtica. El pas dels anys ens ha asserenat a tots i s’ha vist que més enllà de les idees polítiques de cadascú, la coherència hi és. Alguns hem dit sempre el mateix i hem actuat amb coherència, convençuts que els somnis i les aspiracions personals i col·lectives són possibles, però les coses s’han de fer ben fetes, sempre respectant les lleis i mai no perjudicar la convivència.

Estar assegut en aquella sala del Tribunal Suprem va ser terrible, oi?
Va ser molt trist per a tots, sobretot pels meus companys que van acabar a la presó. Més enllà d’estar més o menys d’acord amb la independència, el càstig va ser absolutament desproporcionat.

El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll

Creus que a Madrid hi ha catalanofòbia?
No. No oblidem que a totes les cases hi ha de tot. Hi ha gent bona i dolenta a tot arreu. La identitat sempre és complexa perquè estan en causa molts aspectes. Sóc de Figueres, de Barcelona, sóc polític, professor, gai, fill únic, un home casat, he nascut a Granollers… La identitat, repeteixo, és molt complexa. El que ens interpel·la col·lectivament és l’amistat cívica i les ganes de fer que la convivència sigui possible. Per assolir això només cal un ‘contracte’ on tenim drets i obligacions.

Com veus el col·lectiu LGTBI? Està en perill?
Hi ha el risc de la reacció ultraconservadora. És cert que hem avançat moltíssim en polítiques d’igualtat de gènere, però hi ha molta feina a fer. Hem de ser capaços d’empatitzar i d’explicar-nos i de recordar que el que ens uneix no és una identitat de gènere o d’orientació sexual o de tribu castellana o catalana. El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll. La igualtat ha de partir sempre de la base que tots som ciutadans. Quan s’agredeix una dona, un negre o un homosexual, s’està agredint a un ciutadà. Tots ens assemblem més del que ens ho pensem.

Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada

Amb quina Catalunya somies?
Cosmopolita, oberta, amb gent educada i culta i que tingui aspiracions sensates i raonables per a ser feliç.

Què et ve al cap quan sent la paraula ‘Pegasus’ (el sistema d’espionatge adquirit a Israel pels governs)?
Una tristesa enorme i una injustícia terrible. És intolerable i s’hauran de depurar responsabilitats. Saps que sóc liberal d’esquerres i en aquest sentit penso que com menys estat millor. Com més estat – autonòmic, central – més es tendeix a violentar els drets fonamentals, tal com es va veure durant la pandèmia. L’estat ha de fer poques coses però ben fetes: sanitat, ensenyament, infraestructures, seguretat… Com més s’expandeix l’estat més acabem rebent els ciutadans.

Vox…?
El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme. Correm el perill que la gent humil no ens entengui. Sembla que ho volem resoldre tot a cop de talonari i això alimenta i aplana el camí del populisme i la demagògia. Si els partits centrals i centrats tornem a sintonitzar amb els més febles i som capaços de generar progrés i riquesa, aconseguirem que els extremistes tornin a ser marginals. Si no ho fem, aniran guanyant terreny.

El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme

Com veus la invasió russa a Ucraïna?
Espero que aquesta guerra que no havia d’haver començat mai acabi com més aviat millor. Els grans fracassats d’aquesta guerra són els diplomàtics. Mai de la vida haurien d’haver permès que Rússia, amb una invasió incomprensible, assoleixi els seus objectius.

Què t’agrada de Tarragona?
M’encanta venir-hi. Encara que visqui a Barcelona sóc un home de comarques. Venir a Tarragona és com estar a casa. Però us he de fer un plec: cuidar l’univers Jujol.

No està cuidat?
No, i és una pena. La tradició modernista ens i us distingeix. Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada. El Camp de Tarragona, avui dia, és indústria, petroquímica, però també és patrimoni i cultura… no ho podem oblidar.

Si tornessis al govern, t’agradaria ser conseller de…
(Riu) No tornaré a ser conseller.

PUBLICITAT








REDACCIÓ26 Abril, 2022
JLMARRTIN-IMAGEN1-1280x985.jpg

Torna la polèmica política a Tarragona. El PP ha denunciat que ni la Generalitat de Catalunya ni l’Ajuntament de la capital tarragonina “no tenen cap projecte per a la Ciutat del Repòs”. Segons ha explicat el seu portaveu, José Luís Martín, va adquirir el compromís de sol·licitar al Govern la informació sobre l’equipament “la realitat del projecte 15 milions anunciat”.

Segons Martín: “el Departament de Drets Socials no ha admès la sol·licitud d’accés a la informació pública”, i s’han limitat a contestar que “no disposen de cap projecte, ni de fons ni de calendari d’execució d’obres. La realitat del projecte és que no existeix”.

“El Govern de la Generalitat i govern Ricomà han mentit una vegada més a Tarragona. El projecte pressupostat en 15 milions era fum. Desconeixem, doncs, d’on han tret aquesta xifra. La incompetència i la falta de rigor és alarmant, i és inacceptable aquest nou engany a la ciutat de Tarragona”, ha carregat el portaveu popular.

I ha afegit: “Tanmateix, hem d’aprofitar aquesta oportunitat. Instem al govern local i al govern autonòmic que el projecte -inexistent, en aquests moments- abandoni la idea de l’alberg de salut mental, i es comprometi -amb un projecte redactat i una partida pressupostària- a dotar-nos d’un equipament dirigit a turisme familiar de qualitat i a donar serveis pels veïns de Llevant”.

“Ens temem que l’anunci que van fer respecte a la Ciutat Judicial de Tarragona acabi al mateix calaix. No oblidem que, en aquest cas, tampoc disposem de projecte, calendari ni de fons”. I ha conclòs: “Fem una crida als grups de l’oposició i a la ciutadania a fer un front comú per a defensar la capitalitat de Tarragona dels constants greuges de la Generalitat i a donar una alternativa a la falta de lideratge i a la deixadesa del Sr. Ricomà.”

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Abril, 2022
Renfe-AVLO-Low-Cost10-1280x720.jpg

La Cambra de comerç de Tarragona i els ajuntaments tarragonins de la Secuita i Perafort han demanat a la Generalitat millors accessos a l’estació de l’AVE Camp de Tarragona en una reunió amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

La petició s’ha fet en una visita institucional de la presidenta de la Cambra, Laura Roigé, i dels alcaldes de la Secuita, Eudald Roca, i de Perafort, Joan Martí Pla, segons informa la corporació econòmica. La Cambra de comerç apel·la a executar el nou tram d’accés a l’estació des de la carretera local TP-2031, ja que l’estudi informatiu i d’impacte ambiental està aprovat per Carreteres de la Generalitat des de l’any 2008.

Es tracta de construir “un quilòmetre escàs” que “permetria connectar Torredembarra” i, al seu torn, “accedir amb més celeritat a les comarques del Penedès i el Garraf, que utilitza aquesta estació per anar a Madrid”, ha exposat Roigé a Vilagrà.

Per la seva banda, l’alcalde de Perafort ha incidit que “queda pendent resoldre l’accés a l’estació des de Tarragona”. En aquest sentit, hi ha dues possibilitats: millorar la carretera N-240 (competència de l’Estat) o bé “desenvolupant el vial de Sant Ramon, competència de la Generalitat”, ha apuntat l’alcalde.

Finalment, Roca ha informat la consellera que l’Ajuntament de La Secuita impulsa un aparcament de baix cost prop de l’estació que estarà en servei el 2023. Actualment, els cotxes estacionen als vorals, amb problemes d’inseguretat i de mala imatge. L’alcalde de la Secuita ha demanat que “s’executi amb urgència una rotonda per donar accés al nou aparcament municipal” amb la finalitat de “no generar caos circulatori”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ18 Abril, 2022
ciber__atacç.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, els expresidents Quim Torra i Artur Mas i l’entorn de Carles Puigdemont van ser víctimes, al costat de més de 60 líders independentistes, del sistema de ciberespionatge Pegasus, que només poden comprar governs, segons una informació de The New Yorker.

Segons aquest informe, entre els dirigents víctimes d’aquest programa també hi figuren l’advocat de Puigdemont -Gonzalo Boye-, i el de l’exvicepresident Oriol Junqueras -Andreu Van den Eynde-, així com dirigents d’ERC, Junts i la CUP i d’entitats independentistes com Òmnium Cultural i l’ANC.

Es tractaria de 63 independentistes víctimes del programa Pegasus (més altres quatre infectats amb el virus Candinu, dos d’ells atacats amb les dues eines alhora), un programa de l’empresa israeliana NOS Group que només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme.

La informació de The New Yorker, amb dades obtingudes pel laboratori The Citizen Lab, ha indignat l’independentisme català, fins al punt que Aragonès i el seu Govern en ple compareixeran demà dimarts a la tarda al Palau de la Generalitat per valorar aquest “espionatge massiu” mentre que Puigdemont i Junqueras oferiran, al costat d’altres dirigents, una roda de premsa al Parlament Europeu per anunciar les mesures que adoptaran sobre aquest tema.

Segons The Citizen Lab, un grup d’experts en ciberseguretat de la universitat de Toronto (Canadà), el telèfon d’Aragonès va ser infectat quan era vicepresident en el Govern liderat per Torra, qui al seu torn va ser víctima de Pegasus durant el seu mandat, mentre que en el cas d’Artur Mas ho va ser quan ja havia deixat la Generalitat.

Aragonès ha assegurat, en un fil a Twitter, que la “massiva” operació d'”espionatge” contra l’independentisme català és una “vergonya injustificable”, ja que suposa un “atac extremadament greu” a la democràcia i als drets fonamentals i és “un exemple més” de la “repressió contra un moviment pacífic i cívic”.

“Aquest programa d’espionatge només pot ser adquirit pels Estats. El govern espanyol ha de donar explicacions immediates i arribar fins al final. Sense excuses. Espiar a representants públics, advocats o activistes dels drets fonamentals civils és una línia vermella”, ha insistit Aragonès, que afirmat que aquest cas “exigeix transparència” i “assumpció de responsabilitats” per part de l’executiu central.

Per la seva banda, l’expresident català Carles Puigdemont ha considerat a Twitter que aquest suposat espionatge és un “nou GAL, versió digital”.

“Hem estat espiats de forma massiva i il·legal a través d’un programa que només poden tenir els Estats. Polítics, advocats i activistes, víctimes de la guerra bruta de l’Estat espanyol per lluitar contra una idea legítima”, ha lamentat Puigdemont.

La dona de Carles Puigdemont també va ser blanc de l’espionatge polític

Segons la publicació, els més estrets col·laboradors de Puigdemont han estat objectiu d’aquest programa d’espionatge, entre ells el seu advocat, Gonzalo Boye, la regidora a Barcelona Elsa Artadi, l’eurodiputat Toni Comín i el seu entorn de confiança, com Joan Matamala, Josep Rius, Sergi Miquel, Josep Costa i Josep Lluís Alay, a més de la dona de l’expresident, Marcela Topor.

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, de JxCAT, que també figura en la llista d’objectius de Pegasus, ha denunciat que aquest cas demostra que als independentistes els persegueixen “per terra, mar i aire”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien. Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans”, ha dit.

L’exvicepresident segon del govern central i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat, en declaracions a Rac1, que els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles haurien de comparèixer al Congrés de forma “immediata” per donar explicacions sobre aquest episodi, atès que de confirmar-se l’espionatge es tractaria d'”un delicte gravíssim” els responsables del qual, ha afegit, “haurien d’anar a la presó”.

A més, Amnistia Internacional (AI) ha demanat a les institucions europees investigar a fons l’ús del programa de ciberespionatge Pegasus i ha instat el govern espanyol a aclarir si l’ha utilitzat per fer seguiment de polítics, activistes i periodistes.

Pegasus és una eina de ciberespionatge que infecta dispositius mòbils i és capaç d’usar-los com a micròfons, de gravar vídeos, llegir missatges o modificar arxius emmagatzemats.

Pablo Iglesias, ha defensat que els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles haurien de comparèixer al Congrés de forma “immediata”

Citizen Lab subratlla que aquest cas d’espionatge a l’independentisme català és el de més envergadura fins ara analitzat, ja que afecta 65 persones, per sobre d’atacs com els dirigits cap a periodistes d’Al-Jazeera (36 víctimes) o a dissidents a El Salvador (35 víctimes).

Els casos revelats aquest dilluns se sumen als ja coneguts que afecten l’expresident del Parlament i ara conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i a l’actual líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall.

El 22 d’octubre del 2020, el titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona va obrir diligències per investigar el presumpte espionatge a aquests dos dirigents independentistes, avalant així el criteri de la Fiscalia, tot i que es va oposar a investigar de moment a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, contra el qual es van querellar els afectats.

Quan va sortir a la llum pública l’espionatge a Torrent i Maragall, el ministeri d’Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van negar ser clients de la firma israeliana, mentre que el CNI va indicar que sempre actua “amb plena submissió a l’ordenament jurídic i amb absolut respecte a la legalitat vigent”.

PUBLICITAT






REDACCIÓ28 Març, 2022
261beae2-66d2-421e-9810-81663ee23084-1280x853.jpg

Ciutadans ha denunciat aquest dilluns el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i quatre càrrecs més d’Educació a la Fiscalia per l’incompliment de la sentència del 25% de castellà.

Després que divendres expirés el termini de dos mesos per aplicar la resolució, el partit liberal considera que hi ha un delicte de prevaricació perquè la conselleria “ha impartit instruccions i consignes” per “evitar” el seu compliment.

En concret, la denúncia també implica a la Secretaria General del Departament d’Educació, l’Assessoria Jurídica, la Inspecció i la Subdirecció General de Plurilingüisme. El president de Ciutadans, Carlos Carrizosa, també ha atribuït “responsabilitats” al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter