Arxius de govern | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ26 Octubre, 2022
diners2.jpg

El Govern i el Port de Tarragona construiran una rotonda de 3,4 milions d’euros a la carretera C-31B, la que connecta Tarragona i Salou. Aquesta nova infraestructura servirà com a accés a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) dels molls tarragonins. La Generalitat serà l’encarregada de licitar, adjudicar i executar les obres, finançades per l’Autoritat Portuària (APT).

L’obra també inclourà la formació dels ramals de connexió i tasques complementàries com els elements de drenatge, la senyalització, l’abalisament i l’enllumenat. L’Estat ja ha autoritzat la signatura d’aquest conveni, de manera que tan sols resta impulsar la licitació de les obres corresponents.

PUBLICITAT





REDACCIÓ7 Octubre, 2022
2d2c493b-6150-4670-a4ed-9359838f7f6e-1280x853.jpg

Els afiliats de Junts han decidit sortir del Govern a la consulta que el partit ha fet a la militància. Un 55,73% dels afiliats ha votat a favor d’abandonar l’executiu, mentre que el 42,39% han demanat quedar-s’hi. Només hi ha hagut un 1,88% dels vots en blanc. La participació a la consulta ha estat molt alta, d’un 79,18%.

L’executiva de Junts té previst reunir-se a partir de dos quarts de sis de la tarda per analitzar el resultat. La formació farà una roda de premsa a la seu de Junts un cop acabi la reunió. El cens total era de 6.465 afilats, que podien respondre en dos dies a la pregunta: “Vols que Junts continuï formant part de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya?”. Hi havia tres opcions: sí, no o vot en blanc.

PUBLICITAT






REDACCIÓ27 Setembre, 2022
López-Bofill.jpg

El regidor de Cultura d’Altafulla, Hèctor López Bofill, ha anunciat que plega del govern municipal com a resposta per haver estat “reprovat” en la sessió plenària d’ahir. L’afer està relacionat amb unes piulades que hauria fet el de Junts. En aquestes, López Bofill va parlar sobre el caràcter masclista del vel islàmic. El seu discurs va ser molt criticat pel grup municipal d’ERC i PSC, així com per un regidor no adscrit.

“Crec que haig de mostrar el meu rebuig frontal a aquest atac i penso que la millor forma de fer-ho és deixar l’equip de govern i passar a ser membre de l’oposició”, expressa l’edil, qui qualifica la suposada reprovació com a “il·legalitat”.

López Bofill s’ha acomiadat valorant la seva feina duta a terme en el govern de la moció de censura, i deixant les portes obertes a les eleccions del maig de 2023.

XARXES

PUBLICITAT



REDACCIÓ6 Agost, 2022
funcionario.jpg

Joan Jaume Oms

El Govern està preparant un model per avaluar el rendiment dels funcionaris i treballadors públics, tant els que treballen a distància com en format presencial, i espera tenir-lo enllestit el 2023.

L’Executiu català obre la porta que aquesta avaluació doni pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat. “Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar”, ha assegurat el secretari d’Administració i Funció Pública, Joan Jaume Oms.

Es vol donar pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat

De la mateixa manera, l’Executiu vol revisar el model de teletreball i està “obert a escoltar els sindicats” en la compensació de les despeses que assumeixen els treballadors quan fan feina a distància.

Ara mateix, els treballadors públics poden fer dos dies de teletreball a la setmana, fruit d’un acord normativa aprovada l’agost del 2020 i que establia que la durada màxima de la prestació de serveis en modalitat de teletreball és d’un any.

Aquesta normativa ja preveia que els supervisors emetessin informes per avaluar el compliment dels objectius. Ara, però, el Govern vol anar més enllà. “Hem de revisar el model de teletreball per fer-lo compatible amb la presencialitat. No podem generalitzar i s’ha d’analitzar àmbit per àmbit. Tot passa, al meu entendre per tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili”, ha dit Oms.

Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar

El Departament està treballant per “tancar el model per aplicar-lo el 2023”. Amb tot, si s’opta per aquest sistema, la quantitat exacta que es podria pagar per productivitat es determinarà més endavant. “Ja ho veurem quan desenvolupem la nova llei d’ocupació pública”, ha afirmat.

Els treballadors públics ja havien cobrat en altres ocasions complements de productivitat que “eren molt lineals perquè no hi havia manera d’avaluar el rendiment”, a parer d’Oms. De fet, un d’aquests complements va donar lloc a un conflicte laboral després que el Govern presidit per Artur Mas el retallés de la nòmina dels funcionaris el 2012.

Hem de tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili

Pel que fa a les despeses que assumeixen els treballadors que fan feina a casa –com ara la llum o la connexió a internet–, Oms admet que és “un debat que s’haurà de posar damunt de la taula” i que s’està produint arreu d’Europa. De moment, el Departament no es posiciona en si les pagarà o no fins a parlar amb els sindicats i Oms ha afirmat que encara que alguns convenis recullin aquestes compensacions no es pot deixar de tenir en compte que “una cosa són diners privats i l’altre, públics”.

La Generalitat està enmig del procés d’estabilització de llocs de treball més gran de la seva història que es divideix en diversos concursos de mèrits per les places amb treballadors temporals contractats abans del 2016 i pel concurs-oposició, per les ocupades com a mínim, en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020.

PUBLICITAT








REDACCIÓ18 Juliol, 2022
Brossa-Bonavista.jpg

Bonavista se sent “abandonada” pel govern de Pau Ricomà. Així ho expressa la presidenta de l’associació de veïns del barri, Loli Gutiérrez, en referència a les mancances i dificultats per les quals travessa la zona. En aquest sentit, Gutiérrez menciona les través administratives amb què es troba cada cop que impulsa un projecte que necessita autoritzacions municipals: “L’Associació no es casa amb cap partit, per això ens costa més”. De fet, la presidenta menciona “problemes amb les instàncies generals”.

No és l’única queixa veïnal. L’altre àmbit problemàtic és la gestió de la brossa. Segons Gutiérrez, a Bonavista no tothom té la targeta obligatòria per fer ús dels contenidors intel·ligents. “Hauria d’haver-hi més seguiment, tal com es feia al principi de la campanya informativa”, apunta la líder veïnal. Aquest fet provoca acumulació de brossa als carrers, el que es tradueix en males olors i proliferació de cuques, rates i fins i tot serps.

Gutiérrez proposa instaurar ja els incentius fiscals que el govern va prometre en la presentació dels contenidors, tot i que es va detallar que aquesta mesura s’implementaria quan la prova es fes extensa a tot el municipi. Precisament, aquesta és una altra reivindicació de l’associació. “Si la mesura no s’estén a tota Tarragona, Bonavista es cansarà”, concloïa la presidenta veïnal.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Maig, 2022
96ad2124-dacf-4d30-99bc-c3ff126c4ba2-1280x853.jpg

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp, així com delimitar-ne l’entorn de protecció. És un conjunt edificat de llarga història, situat en un indret singular de domini sobre el territori, carregat de valors simbòlics i representatius.

Es tracta d’un santuari marià ubicat en els estreps de la serra de l’Areny, prop del poble de Mont-roig del Camp. L’ermita està situada sobre el cim de la roca que s’alça a l’oest del municipi i l’indret on es troba, ric en troballes arqueològiques de diferents èpoques, és un espai declarat d’interès natural, segons informa la Generalitat.

Segons el Govern, es considera monument el conjunt edificat definit en planta pels seus murs de tancament perimetrals, seguint el mur de contenció de la plaça d’accés i els murs exteriors de l’església, sagristia i hostatgeria posterior, així com el promontori de roca vermella que sosté tant l’ermita com la Capella de Sant Ramon amb la plaça pavimentada.

S’inclou també l’espai empedrat de l’arribada del vial públic d’accés a l’ermita del camí de la Mare de Déu de la Roca, així com part del camí vell, que conté basses i altres elements d’infraestructures hidràuliques i marques, per determinar, excavats a la roca probablement d’origen prehistòric. La protecció abasta també el subsol de tot el perímetre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2022
dec1974f-c4f1-4995-94da-426b10348f7c-1280x843.jpg

El govern espanyol ha destituït la directora del CNI, Paz Esteban, per l’escàndol de l’espionatge, segons ha avançat El País. La decisió s’ha pres aquest dimarts en el Consell de Ministres el mateix dia en què es fan públics els resultats de les anàlisis als mòbils dels ministres de l’executiu espanyol.

Fins ara ha transcendit la intervenció de comunicacions del president, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Esteban ha estat assenyalada en les últimes setmanes no només per l’espionatge al govern espanyol sinó pel ‘Catalangate‘ i és un dels caps que l’independentisme exigia per depurar responsabilitats juntament amb el de Robles.

De fet, Robles compareix aquest dimarts en roda de premsa després del Consell de Ministres per explicar la destitució. La directora del CNI va comparèixer dijous de la setmana passada a la recentment constituïda comissió de secrets oficials del Congrés i va admetre que els serveis d’intel·ligència espanyols han espiat amb aval judicial al president del Govern, Pere Aragonès, i a 17 independentistes més.

Pel que fa a la resta de noms que han transcendit com a espiats amb el programari Pegasus, l’executiu espanyol va apuntar que s’hauria tractat d’un atac “extern” i “il·lícit”. En els últims dies, el govern espanyol i el PSOE ja no tancaven la porta a dimissions en el futur per l’espionatge, però demanava esperar a esclarir els fets.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2022
910c7bad-a102-4dc6-a966-ea97d2d3cdf0-1280x847.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reunit aquest dimarts a la Casa dels Canonges el vicepresident, Jordi Puigneró, el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i les conselleres Laura Vilagrà, Gemma Geis i Natàlia Garriga, per afrontar l’ordre sobre el 25% de castellà, tal com ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts de Palau.

La reunió ha durat de 8:30 a 9:30 hores, i s’ha produït abans del Consell Executiu ordinari de cada dimarts. Aragonès ha reunit així els departaments més directament implicats en el tema. Cambray va anunciar ahir que el Govern recorrerà l'”aberrant” interlocutòria del TSJC que ordena l’execució de la sentència del 25% del castellà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022
30419b6c-bcd7-4c5c-a80e-c5f833a711a0-1280x853.jpg

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha afirmat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha certificat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet i l’aleshores cap de gabinet Ivan Monforte també van ser espiats amb Pegasus.

En una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, Puigneró ha dit que no se sap exactament quan van ser infectats els seus telèfons, però sí que va passar abans del juliol del 2020.

El vicepresident ha explicat que quan es va saber el cas del president del Parlament, Roger Torrent, van demanar a l’Agència de Ciberseguretat que analitzés els telèfons d’alts càrrecs del Govern. De les 11 persones voluntàries, s’ha detectat Pegasus en tres casos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
1cb01357-8e94-442b-8444-789262632716-1280x853.jpg

El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Plana de l’Alt Camp (PDUAE) no tirarà endavant a Valls. Així ho ha confirmat l’alcaldessa Dolors Farré aquest dimarts després de la reunió mantinguda amb el Departament de Territori, en la qual hi ha assistit els alcaldes de Vila-rodona, el Pla de Santa Maria i Alió.

El Govern ha acceptat que cada municipi decideixi com créixer industrialment i que el PDU no es posi en marxa de forma “global”. “És una molt bona notícia per la ciutat, estem molt satisfets”, ha afirmat Farré. Les associacions veïnals afectades, concentrades a la plaça del Blat, han celebrat la decisió. “Reclamem una retirada total, definitiva i per sempre”, ha exigit Xènia Bonet, membre de l’Associació de Veïns de Baiona.

L’alcaldessa de Valls ha assegurat que la ciutat no necessitava aquest PDU, ja que el creixement industrial, diu, es farà per la part nord de la localitat amb l’ampliació, amb més de 60 hectàrees, del polígon industrial. “Tenim sòl industrial suficient per captar empreses a la ciutat, estem satisfets que no tiri endavant el pla a Valls”, ha insistit.

La batllessa ha explicat que han acordat amb la Generalitat que el pla director no tiri endavant “globalment”, sinó que cada municipi decideixi segons les seves necessitats industrials. Davant d’això, Farré ha agraït el suport del Departament de Territori i la bona predisposició per aturar el pla.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter