Arxius de generalitat | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Setembre, 2020
foto_32331681.jpg

Budó ha defensat l’operació del projecte

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reiterat aquest dimarts que “ni un sol euro públic” anirà destinat al projecte de Hard Rock a la Costa Daurada. Budó ha defensat que el pagament a terminis és una “pràctica habitual” en les operacions urbanístiques de l’empresa pública.

La portaveu del Govern també ha insistit que l’impacte de l’operació sobre les finances públiques és “nul”, tal com va dictaminar al març la Direcció General de Pressupostos. “Res ha canviat i seguim amb tot allò que estava previst”, ha subratllat Meritxell Budó.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de la Presidència ha recordat que el president, el vicepresident i el conseller de Territori ja havien manifestat reiteradament que no es destinaria ni un sol euro públic a aquest projecte. En aquest sentit, Budó ha defensat que el Govern ha estat “escrupolós” en les condicions del CRT de Vila-seca i Salou, i que “sempre s’ha estat transparent en aquesta qüestió”.

Meritxell Budó ha manifestat que el Govern ha creat “totes aquelles condicions” per a la instal·lació d’aquest complex turístic i d’oci al Camp de Tarragona. També ha recordat que la llei que va possibilitar al projecte va comptar amb el suport de la majoria de grups parlamentaris i que el Pla Director Urbanístic es va consensuar amb el territori i va superar “tots els tràmits d’informació pública amb totes les al·legacions corresponents”.

 


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
parc-eolic-conca.jpg

La Generalitat ha tombat els projectes

La Ponència d’Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha denegat en el termini d’un mes dues autoritzacions per construir un parc eòlic entre Sarral i les Piles. Es tracta dels anomenats parcs de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, impulsats per les empreses Eòlica La Conca S.L., i Desarrollos Eólicos Cuenca de Barberá S.L., respectivament.

Tot i que són dos projectes diferents, els aerogeneradors estaven previstos pràcticament en el mateix punt. D’altra banda, en la ponència del 24 d’agost es va aprovar la viabilitat de l’emplaçament de tres parcs més entre la Conca de Barberà i la Segarra, pas previ a la presentació del projecte d’autorització i a la declaració d’impacte ambiental.

El parc eòlic Puig de Gaigs preveia instal·lar nou aerogeneradors de 197 metres d’alçada i produir 40,5 megawatts (MW) d’energia entre els termes de Sarral, les Piles i Pontils. També hi havia la intenció de fer una subestació elèctrica transformadora, adaptar les carreteres i vials interiors i una línia elèctrica aèria d’alta tensió de 30 quilòmetres fins a Puigpelat (Alt Camp).

L’administració, en les conclusions de l’acord, reconeix que “la Conca de Barberà és una de les comarques catalanes amb més parcs eòlics construïts i també amb més sol·licituds per construir nous parcs”. “La manca d’una adequada planificació de l’energia eòlica en ser no vigents les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) ha provocat la presentació de gran quantitat de nous projectes per a construir nous parcs eòlics”, s’assenyala.

I continua: “La manca de marc estratègic fora de les zones incompatibles poden donar lloc a la massificació, als efectes acumulatius i sinèrgics, al solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit i a l’afecció a espais d’importància ecològica tot i no ser inclosos en zones protegides”.

Precisament el “solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit” és el que s’ha produït en aquest cas. El projecte de Puig de Gaigs es va presentar el 17 de febrer i la ponència va resoldre la petició el 27 de juliol. Paral·lelament, el 10 de juny es va iniciar el procediment pel parc Conca de Barberà IV, que es va denegar el 24 d’agost. En el cas de la segona proposta es volien construir sis aerogeneradors, per un total de 33,6 MW. La ubicació dels molins era pràcticament idèntica.

La Generalitat reconeix que aquests dos parcs i altres projectats a la zona se situen en “un àmbit ambientalment rellevant tot i no estar en zona protegida”, “amb un paisatge de gran valor i rellevància pel que fa a la connectivitat ecològica”. En el cas concret dels de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, argumenta que els molins tindrien molt impacte paisatgístic i se situarien en una zona de pas per espècies migradores, com l’àliga cuabarrada, que es troba en perill d’extinció. L’indret també és a prop d’un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000.

En declaracions a l’ACN, l’alcalde de Sarral, Jaume Fornés, explica que van presentar al·legacions perquè la línia aèria passava per la zona arqueològica de Montbrió de la Marca i també molt a prop de l’ermita dels Sants Metges de Sarral. També es mostra satisfet perquè aquests parcs no han tirat endavant i demana que, si es presenten més projectes, es faci una consulta perquè la població tingui l’última paraula. “A la Conca de Barberà produïm el 30% de tota l’energia eòlica”, sosté davant la massificació de projectes que estan apareixent en els darrers mesos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Setembre, 2020
torra_quim.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha explicat aquest dijous que és conscient de la incertesa que planeja sobre el seu futur com a cap de l’Executiu català i que no està preocupat perquè està envoltat de persones molt valuoses: “L’important és la determinació col·lectiva i el compromís”.

Ho ha dit aquest dijous en l’acte de presa de possessió al Palau de la Generalitat de l’economista Ramon Tremosa i l’exdegà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Miquel Samper, com a nous consellers d’Empresa i Coneixement i Interior de la Generalitat, respectivament.

Torra ha agraït els serveis prestats als fins ara consellers d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i Interior, Miquel Buch, així com a la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que també serà substituïda, per acceptar “un encàrrec difícil en un període incòmode” i dedicar temps a aixecar Catalunya de les cendres del 155, en les seves paraules.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Setembre, 2020
foto_3690825.jpg

Els nous consellers Sàmper, Ponsa i Tremosa

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat aquest dijous com a nous consellers l’advocat Miquel Sàmper per a Interior, la professora Àngels Ponsa per a Cultura, i l’economista Ramon Tremosa per a Empresa.

Sàmper i Tremosa prendran possessió del càrrec en un acte avui a les 18 hores de la tarda, i Ponsa ho farà dimarts que ve, després de la reunió del Consell Executiu. Torra culmina així els canvis al Govern, després de destituir Miquel Buch (Interior), Mariàngela Vilallonga (Cultura) i Àngels Chacón (Empresa).

El president vol enfortir l’executiu de cara a la seva possible inhabilitació, envoltar-se de gent de més confiança, allunyar l’escenari electoral i expulsar Chacón, l’última dirigent que manté el carnet del PDeCAT.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Setembre, 2020
foto_3659389.jpg

Quim Torra ultima una nova renovació al Govern

El president de la Generalitat, Quim Torra, ultima una remodelació el Govern per sorpresa i rellevarà el conseller d’Interior, Miquel Buch, i les conselleres de Cultura i Empresa, Mariàngela Vilallonga i Àngels Chacón. Així ho ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts de Palau.

L’anunci arriba després de l’allau de baixes del PDeCAT cap a JxCat. La consellera Chacón, de fet, era l’única dirigent de PDeCAT que manté el carnet. Els canvis també arriben dues setmanes abans de la vista de Torra al Suprem.

Continua, a més, la incertesa sobre la data electoral, si bé aquests canvis podrien confirmar que el president allunya l’escenari d’eleccions a curt termini.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Agost, 2020
foto_3684505.jpg

El president Torra al Parlament de Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, que la Generalitat es personi en el cas del 3% “per poder accedir a la instrucció del cas i al sumari”. La causa afecta diversos exdirigents i a la cúpula econòmica de CDC, i implica també Convergència i el PDeCAT com a partits.

Torra fa aquest pas després que el vicepresident, Pere Aragonès, demanés que la Generalitat es presentés com a acusació particular en el cas i que Torra es comprometés a fer-ho si els serveis del Palau determinaven que hi havia perjudici per a l’erari català.

Aquest primer pas de comparèixer és, segones Torra, “del tot necessari perquè els serveis jurídics de la Generalitat puguin fer una anàlisi del material incorporat a la causa i avaluar si hi pot haver perjudici patrimonial a la Generalitat”.

Així, segons un comunicat del president, en el cas que, “d’una anàlisi de les diligències practicades, se’n desprengui que hi ha hagut un perjudici per la Generalitat, es formularà escrit d’acusació”. Segons el mateix comunicat, la Generalitat s’ha de personar per conèixer el material i ho fa en qualitat d’acusació particular per si després de fer l’anàlisi es considerés que ha estat perjudicada.

 


REDACCIÓ11 Agost, 2020
Cambra-Santes-Creus-2020-1280x1280.jpg

Roigé i Palma en la visita a Santes Creus

La Cambra de Comerç de Tarragona ha reclamat al Govern de la Generalitat que obri una oficina de turisme al conjunt monumental de Santes Creus. Així ho ha traslladat la presidenta de l’ens, Laura Roigé en una visita en la qual també va participar l’alcaldessa d’Aiguamúrcia, Dolors Palma, municipi on es troba el conjunt monumental.

“No pot ser que un monument de primer ordre del patrimoni cultural europeu no disposi d’una oficina d’informació, difusió i atenció als visitants. Aquesta situació va en contra de la projecció del mateix monestir cistercenc, i més encara de la generació de sinergies de promoció amb la resta d’activitats econòmiques del territori”, ha reclamat Laura Roigé.

“Santes Creus és un centre d’atracció turístic per on passen milers de turistes anuals, no s’entén com en un moment de fort creixement del turisme de proximitat no tinguem una oficina de turisme per promocionar els allotjaments, la restauració o el comerç amb una organització turística que valori i dinamitzi un actiu turístic de país com és Santes Creus”, ha dit Roigé.

La presidenta de la Cambra ha volgut conèixer la realitat econòmica del municipi de 901 habitants censats, i nou nuclis de població, als quals s’ha de fer front amb equipaments i serveis, i ha continuat manifestant la necessitat de convertir a Santes Creus en la plataforma de promoció per la resta del territori.

Així mateix, considera també important plantejar-se “un pla director promogut per la Generalitat de Catalunya, que ordeni l’entorn monacal, on s’inclogui un pla d’inversions a fi i efecte de millorar aspectes com el paviment, la il·luminació, el manteniment de la jardineria o la retolació”.

 


REDACCIÓ5 Agost, 2020

El Departament d’Agricultura presenta 10 projectes que impulsen la bioeconomia i transformaran el sector agroalimentari, forestal i marítim, garantint la sostenibilitat ecològica i ambiental

Roda de premsa amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el vicepresident Pere Aragonès

La Generalitat vol situar Catalunya com un país agroalimentari de referència i alhora avançar cap a un canvi de model del sector que sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient i la diversitat. Amb aquesta fita a l’horitzó, el Departament d’Agricultura invertirà 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim. Per fer-ho possible, posarà en marxa 10 projectes que pretenen assolir una producció agrària alineada amb les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. A més, també es busca promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb nous models de relació i comercialització.

El gruix dels projectes transformadors s’executarà abans de l’any 2020, amb un import de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros és prevista fins a l’any 2032. L’objectiu de tot plegat és garantir la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació al voltant de les economies verda i blava. Els 10 projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern elaborat per fer front a la crisi derivada de la COVID-19 (CORECO).

Gran capacitat de resiliència del sector agroalimentari
La Generalitat considera que Catalunya està en condicions de ser una potència agroalimentària, ja que compta amb un sector que té gran capacitat de resiliència, tal com va quedar demostrat a l’anterior crisi econòmica del 2008 al 2013. En aquell moment les empreses d’aquest àmbit ja van fer un gran esforç per exportar i innovar. La resistència que caracteritza el sector ara s’està tornant a posar de manifest i el govern català vol donar-li una embranzida per a la seva reactivació i transformació. Pel que fa a la distribució dels 3.000 milions d’euros d’inversió, una bona part, 1.385 milions, es destinaran a un pla per modernitzar els regadius. Això permetrà un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.

Transició energètica i cohesió territorial
L’apartat de transició energètica i cohesió territorial amb uns 400 milions d’euros cadascun són els següents àmbits amb més inversió dels 10 plans previstos. En el primer cas s’aposta per l’autoabastiment energètic a través de fonts d’energia renovable amb panells fotovoltaics i ACS en edificacions vinculades a edificacions agràries i indústries primera transformació. Pel que fa al pla per millorar la cohesió territorial, es proposen diverses actuacions en l’àmbit agrícola, ramader, forestal i pesquer, amb la intenció de generar més activitat econòmica i nous models de negoci per revertir les tendències de despoblament. En aquest sentit, una de les línies de treball és incentivar la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles en l’agricultura i ramaderia. Es promourà, per exemple, la substitució dels combustibles fòssils per biomassa de proximitat. També es volen potenciar estructures associatives per impulsar nous models de negoci, com ara la creació d’un banc de barques de pesca públic a través de cooperatives. Entre els 10 plans transformadors també es preveu la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles que donin resposta al canvi climàtic, entre d’altres.

Pla de xoc per la crisi de la Covid-19
A banda d’aquesta estratègia dissenyada per al sector agroalimentari, el Departament d’Agricultura ha mobilitzat prop de 15 milions d’euros amb ajuts directes i indirectes, que són clau a curt i mitjà termini davant l’emergència per la crisi derivada de la pandèmia. En aquest sentit, es preveu la compra pública d’aliments frescos a productors afectats, per un valor de 4 milions d’euros, amb el propòsit de lliurar-los al Banc dels Aliments i un pla per al sector vitivinícola, dotat amb 5,3 milions d’euros, entre d’altres. Pel que fa al sector pesquer, s’ofereixen línies d’ajuts a l’activitat marisquera, les explotacions aqüícoles, les confraries de pescadors, els operadors de la cadena del peix, i les empreses de Centres d’Activitat Marítima de Catalunya. I per últim, també mesures de xoc per als sectors de la flor i la planta ornamental, l’aviram de carn, el conill i les hípiques, mitjançant unes línies de crèdit i uns préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF).

 


REDACCIÓ1 Agost, 2020
cambra-comerç.jpg

Les patronals Foment i Pimec i els sindicats CCOO i UGT han demanat avui de manera conjunta a la Generalitat que no tramiti el decret llei que pretén regular la participació institucional i el finançament de les cambres de comerç, en considerar que “amenaça el diàleg i la concertació social”.

En un comunicat, les patronals i els sindicats han transmès la seva preocupació per la intenció de la Generalitat de tramitar per la via d’urgència un decret que creuen que “vulnera l’ordre jurídic i trastoca l’estabilitat i utilitat de la concertació social, en un moment en que és més necessària que mai”.

El decret, segons les quatre entitats, no encaixa en el marc de l’Organització Internacional del Treball (OIT) ni en les normes de diàleg social imperants i atempta contra l’Estatut, ja que usurpa drets de les organitzacions empresarials i sindicals.

PUBLICITAT

Foment, Pimec, CCOO i UGT han criticat l’argument del Govern que “l’adscripció administrativa de les cambres justifica la seva representativitat i participació institucional, quan es tracta d’entitats de dret públic, tutelades pel Govern”.

Els presidents de Foment, Josep Sánchez Llibre, i de Pimec, Josep González, i els secretaris generals a Catalunya de CCOO i d’UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, han enviat cartes amb aquestes consideracions al president de la Generalitat, Quim Torra , al vicepresident, Pere Aragonès, a la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i al de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani.

 


REDACCIÓ24 Juliol, 2020
foto_3661162.jpg

El sector de l’oci nocturn ha reclamat aquest dimecres al Govern un programa de rescat amb ajudes immediates i directes, i que no se l’assenyali com a responsable dels rebrots. També demana al Procicat que aprovi un pla sectorial que reguli l’activitat després de diverses trobades ja fa més de 15 dies on es va redactar una proposta consensuada on es detallaven les condicions d’apertura.

El sector de l’oci nocturn en greus problemes

Els empresaris calculen que només el 40% dels locals estan oberts, i aquests s’estan autoregulant aplicant les mesures que creuen convenient. A parer seu, l’única manera de propagar el virus en els ambients d’oci és a través d’una estricta regulació, però que permeti obrir la majoria de locals per evitar ‘botellons‘ i festes privades.

El secretari general de FECALON, Fernando Martínez, considera “injust i arbitrari” assignar als empresaris d’oci nocturn els rebrots que es produeixen en “celebracions esportives, ‘botellons‘, festes privades i festes patronals sense cap mena de mesura de seguretat ni de control”.

“L’oci reglat i inspeccionat és l’única garantia enfront de l’oci il·legal i sense cap mena de control. Tenint els nostres locals tancats, en uns dies a qui donaran la culpa les administracions dels rebrots?”, ha preguntat Martínez.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter