REDACCIÓ
Fa pocs dies, la premsa es va fer ressò d’una sentència del Jutjat social 10 de Barcelona en que s’atorgaven per primera vegada drets laborals a les prostitutes. Aquesta flamant resolució, signada pel progressista magistrat Joan Agustí, posa èmfasi en una qüestió llargament demorada i certament controvertida: Pot el Dret emparar a qui està en una situació d’al·legalitat?
Deixant de banda la moralitat o ideologia dels postulats, a favor o en contra, i de l’extensió i profunditat de la controvèrsia, el raonament jurídic concret recau en la possibilitat de dotar del catàleg de drets sòcio-laborals (assistència sanitària, prevenció de riscos, cotització a l’atur i a la jubilació, maternitat, vacances, etcètera) a qui presta un servei retribuït per compte d’altri, encara que aquest servei es presti en un sector activitat no del tot “legal” i que, en els casos més extrems, fins i tot integra un tipus d’infraccions penal.
De la lectura de la sentència (de 20 pàgines) es pot extreure resumidament idees molt interessants:
1.- Exercir la prostitució per compte aliena no seria un il·lícit penal en la mesura en que les treballadores sexuals prestin el seu consentiment, és a dir, no hi hauria delicte de determinació (altrament dit proxenetisme), explotació sexual o tracta d’éssers humans si la voluntat d’exercir és clara, expressa i manifesta.
2.- No constitueix causa i objecte il·lícit del contracte de treball la promoció per part de la persona que negocia amb el client les condicions dels serveis sexuals retribuïts, sempre que no hi hagi vulneració de drets fonamentals.
3.- En la mesura que des de les autoritats competents no es persegueixi el proxenetisme o el consum de serveis sexuals, com es fa en el model nòrdic, la prostitució es troba en una situació de tolerància però sense cap protecció per als prestadors dels serveis sexuals.
4.- Entenent que l’exercici de la prostitució en aquests termes és un greuge per a les treballadores sexuals, és insostenible que l’ordenament no atorgui una cobertura jurídica específica, doncs constitueix un atemptat a la dignitat, a la llibertat i és constitutiu de discriminació per raó de sexe. Per tant, correspon el reconeixement de la relació laboral, amb els drets que això comporta.
Per finalitzar, dir que es tracta d’una sentència de primera instància, per tant recurrible davant del TSJ de Catalunya, i que no constitueix jurisprudència vinculant. No obstant, obre la porta a la legalització d’un sector molt desprotegit i a actuacions d’ofici per part de la Inspecció de Treball per manca de cotització.
Víctor CANALDA
Advocat a ‘Canalda Advocats’
REDACCIÓ
