REDACCIÓ
Aquest matí, l’alcalde de Torredembarra, el socialista Enric Grangel, visita el Teatre Auditori de la ciutat. No es tracta de la inauguració ni de cap estrena. Grangel, acompanyat d’altres regidors i d’alguns periodistes, pretén donar a conèixer una altra aberració comesa durant el mandat del convergent Daniel Masagué.
El Teatre Auditori de Torredembarra, que va ser conseqüència de la bombolla immobiliària, i que hauria d’estar inaugurat l’any 2009, s’ha convertit en un edifici vandalitzat, deteriorat i ‘okupat’. El més estrany és que mai ha estat vigilat.
L’equipament cultural, un projecte inicial de l’arquitecte Xavier Climent, estava pressupostat en gairebé 4 milions i mig d’euros. La Conselleria de Cultura de la Generalitat va concedir una subvenció de 900 mil.
Obra de 11 mesos
El govern torrenc, aleshores presidit pel socialista Manuel Jiménez, va signar, el 13 de març del 2008, el contracte que donava llum verda a la construcció del teatre. Transcornejo era la constructora incumbida de finalitzar les obres en un termini de 11 mesos. La construcció de l’aquesta infraestructura constava de quatre fases: obra civil (2.377.995 euros); aire condicionat (461 mil euros); escenografia, audiovisuals i acústica (400 mil euros) i mobiliari (140 mil euros).
La fase d’instal·lació de l’aire condicionat va ser polèmica perquè l’adjudicació no es fa ver simultàniament a l’obra civil, el que va provocar obres no contemplades (enderrocs de parets fetes per instal·lar els tubs de conduccions, el lloguer d’una bastida a causa de l’alçada de l’edifici) i, òbviament, l’encariment de l’obra que hauria de ser l’emblema d’esquerra.
Polèmica amb l’arquitecte
Quan Masagué va assumir l’alcaldia, la titular d’Obres Públiques passa a ser la trànsfuga Laura Pradeda, qui va retirar les competències d’encarregat d’obra a l’arquitecte municipal i les delega a una arquitecta tècnica de l’ajuntament. En aquest moment, comencen els problemes amb el director de l’obra, l’arquitecte Xavier Climent (el mateix del nou Teatre de Tarragona). Pradada va fer els possibles perquè Climent renunciés a la direcció de l’obra.
Motius? Es desconeixen els detalls de la pretensió política. El malestar es feia palès en els diferents informes que l’arquitecte entrà per registre. El govern Masagué va decidir, amb l’argument d’agilitzar les obres, contractar un nou arquitecte tècnic, aquest cop extern.
Desviació del 55%
Les fases de l’obra s’han anat adjudicant progressivament. El 19 de març del 2010 l’empresa constructora comunica a l’ajuntament que l’obra s’aturava per manca de pagament. La constructora reclamava uns contradictoris de més d’un milió d’euros. La desviació representava un 55% més del cost inicial.
Abans de nadal del 2011, el dia 20 de desembre més concretament, la junta de govern va decidir dissoldre el contracte de construcció del teatre amb l’empresa Transcornejo. Cal recordar que la constructora va cobrar. D’aleshores ençà l’edifici municipal ha quedat votat a la incertesa, a l’abandó i a la mercè dels ‘okupes’.
Avui dia es tracta d’una obra destrossada i saquejada. Reparar-la serà onerós i les arques municipals estan tan buides que no poden permetre el luxe de disposar d’una partida pressupostària per reprendre les obres.
Tapiar l’edifici
La solució més provable és que l’actual govern decideixi tapiar l’edifici per evitar que sigui el niu del col·lectiu okupa.
Si l’executiu municipal opta per aquesta alternativa, la Generalitat reclamarà la subvenció de 900 mil euros que va atorgar per la construcció del polèmic Teatre Auditori que va costar, en total, més de quatre milions i mig d’euros.
La imatge d’un teatre tapiat pot representar la fi de la megalomania d’un alcalde que ha governat Torredembarra com si fos una propietat privada i d’una junta de govern que, feia el suec, davant algunes decisions maquiavèl·liques i difícils d’explicar.
És cert que Masagué tenia influència, però els seus regidors, amb els seus vots, li atorgaven encara més poder en un desastre governamental, on s’ha jugat amb els diners de tots els torrencs.
Inspectors de la Generalitat
Fa un parell de setmanes, Enric Grangel i alguns regidors de la corporació ja van visitar les obres per conèixer ‘in situ’ la magnitud del desastre. En aquell moment, van acompanyar els inspectors de la Generalitat que hauran de fer informes sobre les obres.
REDACCIÓ
