A Josep Bosch, jutge del Vendrell, se li acumula la feina. Potser dit d’aquesta manera poca gent sàpiga de que estem parlant. Ens referim a l’instructor del cas Torredembarra i del famós 3%. La jutgessa de Barcelona, Sílvia López, que investiga la presumpta malversació de fons públics i suborn a alts càrrecs d’Adif en licitacions d’obre de l’AVE, ha decidit remetre a Josep Bosch el ‘cas Adif’.
El jutge Bosch amb el fiscal Grinda
La magistrada ha pres aquesta decisió després d’entendre raonable i fonamentada la petició del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. El representant del Ministeri Fiscal creu que les converses i el contingut del seguiment a la persona que va entregar el sobre podria ser d’“interès” per a la causa del 3%. A la petició s’especifica que els fets es refereixen a les activitats de l’empresa municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), escorcollada el 2 de febrer passat en el marc del ‘cas 3%’.
Cal recordar que el responsable en l’època de CiU de BIMSA era l’extinent d’alcalde d’Habitat Urbà Antoni Vives, que va ser detingut i després posat en llibertat en l’actuació policial del 2 de març, l’última que s’ha fet fins ara en el marc de la investigació pel ‘cas 3%’.
No sé què dir ni com fer-ho, però el cert és que m’agradaria dir-te moltes coses, algunes de les quals no vaig tenir oportunitat de dir-te-les. Diu la cançó que quan un amic se’n va, quelcom es mor en l’ànima i és ben cert.
Estic rebotat i enfadat. Cabrejat amb la vida perquè és injusta i no dóna segones oportunitats. Feia temps que lluitaves contra aquesta maleïda malaltia. Deies que ella no et venceria, però al cap i a la fi, ella se n’ha sortit amb la seva.
Recordo amb enyorança els nostres cafès a la platja d’Altafulla, els nostres dinars de 4/5 hores, on un assumpte portava l’altre i era la història del mai acabar.
Em recordo de les nostres trucades llarguíssimes i de les teves pors i fòbies. Recordo els teus relats d’injustícia i conec alguns dels noms del teu llistat de gent que t’ha decebut en la teva etapa política. Vam discutir molt, personalment i en la ràdio. Però érem amics i ens coneixíem prou. Ens teníem confiança, sabíem quines eren les nostres línies vermelles.
Estaves disposada a fer prevaldre la transparència en un món – el polític – on la gent honesta sembla tenir molt poc espai. Has viscut molta pressió i incomprensió. Caram!!! Quin tràngol més dur… Quina putada!!!
Em vas explicar que t’estaven fent el buit i la guitza. Però vas aguantar, vas saber assistir amb dignitat com els teus “grans amics” es convertien en escòria i esclaus de la política partidària i et giraven l’esquena.
Em recordo el darrer dia que vam quedar a Roda de Berà i et vaig fer treure el barret que feies servir per amagar les seqüeles de la maleïda malaltia. Vam parlar de les nostres intimitats, de com lluitaves per recuperar l’esforç de molts anys de treball i de convivència. Dels amors fracassats… De la vida.
Sort que, entre tants contratemps, havies trobat alguna pau (a casa), la qual et feia recuperar força i tranquil·litat per lluitar. Vam plorar junts. Vam compartir alguns secrets. T’intentava animar quan em trucaves o m’enviaves missatges per Whatsapp explicant com havia anat les sessions de quimioteràpia.
Tenies projectes i vivies moments agredolços. Et senties estimada pels teus fills que no paraves de dir que eren exemplars i estaves feliç per allò que estaves vivint en el camp sentimental. No perdies, malgrat tot, el somriure.
Puto càncer.
Allà on estiguis, recorda que et tindrem al cor i a la ment. Al cor perquè estimaves de veritat i a la ment perquè, tu sí, que vas lluitar contra la injustícia i vas tenir allò que s’ha de tenir en política. Eres amiga i tenies allò que s’havia de tenir: un cor i un parell d’ovaris ben posats.
Recordo amb nostàlgia quan em trucaves i deies que volies parlar amb el Ricard, l’amic i no amb el periodista.
Et trobaré a faltar Montse. T’estimo, amiga. Descansa en pau.
Ha mort Montse Gassull als 56 anys. La exregidora d’Esquerra Republicana a Torredembarra ha mort aquest migdia a Barcelona víctima d’un càncer. Gassull és qui va destapar l’escàndol del 3% de Convergència i Unió, el qual va portar a la presó a diferents polítics i empresaris. Va donar la cara per la transparència per damunt de tot, aconseguint que el seu partit (ERC) acabés arraconant-la i prescindint d’ella en les darreres eleccions municipals.
Montse Gassull va lluitar de valent per lluitar contra una malaltia que, finalment, ha aconseguit acabar amb la seva vida. Gassull havia mantingut la seva malaltia amb molta discreció, evitant així la compassió. Era una dona valenta i amb ganes de tirar endavant. Després d’abandonar ERC, per entendre que havia estat menystinguda, va decidir crear-ne un de nou: ‘Compromís per Torredembarra’. De fet, l’exregidora, natural de Conesa, sempre ha estat compromesa amb Torredembarra, on va tenir una botiga de fotografia i va estar lligada amb el món immobiliari.
Era una dona amb una viabilitat i una capacitat de lideratge impressionant i una política impecable. Entenia la política com una forma de servir i no de servir-se. Sempre ha donat la cara i s’ha enfrontat a l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué. Montse Gassull va ser membre del jurat dels Premis de Comunicació Tarragona 2016, organitzats pel digital La República Checa.
Mentre estem contemplant les actuacions policials arreu del país i principalment en el nostre, el que una gran majoria anhelava poder ser lliures d’una vegada i estava disposada a lluitar per assolir una República Catalana governada per gent honesta i transparent, ens topem que han sortit molts diners, milions d’euros repartits per tot arreu i han sortit, de les butxaques d’una majoria de persones amb uns ingressos a precari a causa d’una crisi galopant que ens ha afectat de ple i principalment a les classes mitjanes. I resulta que tot i així, han anat espoliant milers de milions d’euros. Érem un país molt ric i ni nosaltres mateixos ho sabíem. La xarxa empresarial i industrial catalana tan admirada per tothom s’anava enfonsant, sense crèdit bancari i sense possibilitats d’ajuda per part de les administracions governamentals perquè també estaven en crisi o això ens feien creure.
Al·lucinarem quan sapiguem com i quants diners s’han malversat i desviat de les administracions públiques, les nostres, les catalanes. Resultarà que no hi havia crisi per les persones que tenien responsabilitats polítiques i alts càrrecs derivats de partits polítics i tampoc per segons quines empreses, perquè no tots, sortosament no podem generalitzar, però molts si han practicat aquesta política de l’enriquiment ràpid i il·lícit.
Han deixat el país a la misèria més profunda mentre ells cada dia assolien més riquesa. Amb aquests espolis descarats, han mutilat tot el progrés i desenvolupament d’una generació sencera. Ni feina, ni emprenedoria, ni suport als nostres joves tot i estar ben preparats acadèmicament no han estat acollits ni ajudats per les nostres administracions, ja que s’han vist obligats a marxar fora de casa per guanyar-se bonament la vida i sobreviure, mentre del nostre país els diners han sortit en grans quantitats per invertir-los o custodiar-los a fora. Ni els implicats en aquestes xarxes s’han refiat d’ells mateixos, ja que són els mateixos que governen i els mateixos que controlen el país.
Per anys que els hi surtin de presó, mai pagaran el mal que han fet a la ciutadania en general, els únics que han pagat directament les mancances produïdes per una crisi, per allò que es pot veure, no era tan greu com ens volien fer creure. No tenen perdó, no tenen ni sentiments ni consciencia. Només tenen diners, molts diners i la pell molt fina. Els hi sap greu l’espectacle mediàtic que es munta a cada intervenció policial. El seu espectacle, el de l’espoli que ells han causat, aquest no els preocupa ni els fa patir. Que el capti una càmera, tot i ser càrrec públic i elegit per la ciutadania, tot i saber el que han comès, aquest fet si els hi molesta molt.
Mai més serem un país ric si primer no es depura aquesta raça de polítics i els seus còmplices tan mediocres i lladres.
Montserrat GASSULL COS Exregidora de l’Ajuntament de Torredembarra
L’operació ‘Tèrmyca‘ de la Guàrdia Civil, relacionada amb contractes irregulars entre l’empresa de consultoria Efial i un important nombre d’ajuntaments convergents, continua 32 hores després d’haver esclatat. Els agents continuen escorcollant immobles propietat de l’exalcalde convergent, Andreu Martí, a Ametlla de Mar, davant una important expetació mediàtica i curiositat veinal.
L’exedil, que va passar la nit a la comandància de Tarragona, està sent desplaçat a Ametlla per assistir al registre que s’efectuarà al seu domicili particular i a un garatge de la seva propietat. Està previst que la majoria de detinguts passin aquest dijous a disposició del jutge d’Instrucció del Vendrell, Josep Bosch.
D’altra banda, estan a punt d’arribar a la comandància de Tarragona els dos arrestats ahir a Madrid. Tres dels 11 arrestats (Carles Bock, Manuel Delgado i Ramon Solé) ja ha estan en llibertat.
De recordar que en l’àmbit de l’operació, on han participat més de 300 agents, s’han practicat més de 48 escorcolls i més de 15 registres. N’han resultat 11 detinguts (2 excàrrecs públics, empresaris i funcionaris municipals) i s’espera procedir-ne a una altra. A la província s’han fet escorcolls als ajuntaments de Tortosa, Ametlla, Ascó i Vandallós.
Jordi Solé, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Torredembarra i regidor d’Ensenyament i Turisme, va dimitir recentment del càrrec del portaveu del grup municipal del PSC. Ho va fer com a conseqüència de l’escàndol de conduir sense assegurança i ITV obligatòries. La pressió de l’oposició ha sortit efecte a mitges. Volien que Solé assumís responsabilitats polítiques, però consideren que no deixar el govern municipal és un insult a la ciutadania. Jordi Solé, en aquesta primera entrevista després d’abandonar el càrrec de portaveu municipal, demana disculpes pel seu ‘error lamentable’ i un dels pitjors de la seva vida pública, Està convençut que el volen eliminar de la política
RC – Esperava que un lamentable error, tal com vostè el qualifica, arribés a aquests extrems? JORDI SOLÉ – Doncs no m’ha sorprès. Vaig cometre un gran error, del que em sento avergonyit. És normal que l’oposició utilitzi aquest cas. De totes maneres la culpa de tot plegat només ha estat meva.
RC – Ja té assegurança i ITV en regla? JS – Si, clar.
RC – Per què conduïa sense assegurança ni ITV? JS – Ja he donat explicacions. Ho he explicat a tots els fòrums que m’ho han demanat, així com a alguns membres de partits de l’oposició, entre ells Ciutadans. Uns ho han entès, altres, com C’s, no els importa el perquè ni res. Només volen sortir a la premsa. Normal, deu ser cosa de la “nova política”.
RC – Va pressionar els policies perquè retiressin el parany del cotxe? JS – No i no. Rotundament no.
RC – Què va passar exactament el dia 8 de desembre? JS – Què vaig ser multat per una infracció molt greu i del que em sento avergonyit. Demano novament comprensió a la ciutadania. I ho faig de forma sincera i amb tot el respecte que em mereixen els torrencs i torrenques.
RC – La seva actitud afebleix el PSC a Torredembarra? JS – El PSC és fort, té molts anys d’història i encara té molt a dir. És evident que ara estem tots una mica tocats, però el PSC ho superarà i tirarà endavant, amb mi o sense mi.
RC – Per què dimiteix de portaveu i no de regidor? JS – Ser portaveu és un càrrec polític molt important i sembla que ara no tingui importància. Ser portaveu és representar al partit, és representar a uns companys i companyes, és posar veu a uns veïns i veïnes que van tenir la voluntat de ser representats pel PSC. Si per alguns membres de l’oposició no és res ser portaveu, és que no ho entenen.
Per mi ha estat un honor representar al PSC com a portaveu, i agraeixo que em donessin l’oportunitat de ser-ho. Qui infravalori el càrrec de portaveu i es diu polític, és que no té ni idea.
Solé i el seu substitut Valeriano Pino
RC – El PSC el va pressionar per dimitir? JS – El meu partit no em va presionar mai en res. No sóc persona de deixar-me pressionar per ningú. És més, vaig ser jo qui vaig dir que acceptaria qualsevol decisió del partit. I així ho he fet.
RC – És cert que no dimiteix per qüestions econòmiques? JS – Fa més de 40 anys que estic compromés amb la lluita per les llibertats, des de les fàbriques al carrer, i després de 40 anys, ara tinc un sou que em paga el poble de Torredembarra.
Si jo fes política per diners, deixaria de ser jo mateix. I quan acabi aquesta etapa seguiré fent política des del carrer, escrivint, parlant o senzillament opinant.
RC – Es podria trencar el pacte d’estabilitat? JS – De cap manera. Torredembarra té un bon govern. Tots i totes som gent que només tenim al cap la voluntat de servei cap al poble, estar al costat de qui més ho necessita. Tenim massa coses en comú com per a què aquest govern trontolli.
RC – Creu que està sent víctima d’una persecució política? JS – No sé si dir ‘persecució’ però és evident que no sóc del gust d’aquest ‘Tri-Party Torrenc’.
El meu perfil polític és d’esquerres, republicà i catalanista, tres posicions polítiques que aquests partits no suporten ni accepten. Eliminar-me o apartar-me és el que volen des de fa temps.
S’ha fet ‘famosa’ per la seva valentia al convertir-se en la cara de la denúncia contra la corrupció a Torredembarra. Montse Gassull no tenia ni idea que al recórrer a la justícia, l’exalcalde Daniel Masagué seria detingut i que el cas fos d’interès nacional i que darrere de l’escàndol s’amagués el famós 3% de Convergència. En aquesta entrevista, l’exregidora republicana confessa que el procés s’està fent molt pesat. No té por, però espera que aquest malson s’acabi ràpidament i que els corruptes siguin, realment, responsabilitzats
Montse Gassull durant una roda de premsa
Gairebé a dos anys que ha sortit a la llum el Cas Torredembarra, com creu que acabarà?
Confio amb la justícia i que aquesta sigui justa, però serà un cas molt feixuc, llarg i de molta envergadura.
És conscient que els jutjats seran la seva segona residència?
Si, ja m’ho van dir el primer dia que vaig anar a declarar al jutjat.
Té por d’amenaces?
Quan es diu la veritat, no s’ha de tenir por de res.
Però les té?
No. He fet el que em tocava fer.
Tornaria a fer el mateix Vista l’experiència, tornaria a denunciar les irregularitats que ha detectat de l’Ajuntament?
Sí, quan ets un càrrec electe, és d’obligat compliment vetllar pels interessos i béns públics.
Gassull va judicialitzar el cas Torredembarra
El 26J quan va veure les detencions dels membres de la JGL i al final del dia quan van treure de l’Ajuntament a l’anterior alcalde Masagué, jo la vaig veure plorar, plorava d’alegria o de tristor?
De les dues coses. D’alegria, perquè després de tot el denunciat la justícia actuava, i de tristor, perquè aquell drama es podia haver evitat i si hi hagués hagut la voluntat d’evitar-ho, ells i llurs famílies i el municipi de Torredembarra s’haurien estalviat aquell mal moment i tots els que encara queden. D’avisats n’estaven tots i públicament.
Quan diu que es podia evitar, a què es refereix?
A veure, el govern el formaven CIU, PP, GIT i L’Agrupació en un inici. Amb una votació en contra d’algun partit d’aquests a l’hora de votar qualsevol de les primeres presumptes irregularitats, aquesta reiteració s’hauria acabat. I en fets concrets, quan el govern estava en minoria, si alguns membres de l’oposició també ho haguessin votat en contra, tampoc haguessin continuat amb la mateixa línia i ens hauríem estalviat tot aquest cas tan desagradable.
Canviar de residència? Ha pensat a canviar de residència?
No. En tot cas no sóc jo qui ha de canviar de residència.
A les nits somia amb el Cas Torredembarra?
No. Però sí que he passat nits sense aclucar l’ull. Resistir aquesta pressió des de l’inici, es fa molt dur.
Ha hagut de consultar a algun especialista per aquest motiu?
No, i espero no haver-ho de fer.
El fet de denunciar, li ha creat enemics…
Evidentment que sí. Aquest cas està agafant una magnitud molt gran i per tant, hi ha moltes persones implicades, en molts aspectes, que ni jo m’ho imaginava. Tots aquests, no poden estar contents de les meves denúncies.
Tothom diu que ho sabia… Creu que ha tingut el suport polític necessari després d’haver denunciat?
El suport polític no. El suport de la gent, sí. De fet jo vaig denunciar en defensa de l’interès general, no polític. De totes maneres i davant la magnitud d’aquest cas, crec que hi ha polítics que haurien d’haver denunciat primer que jo. És incomprensible que aquesta investigació tan greu i tan important s’iniciï per unes denúncies d’una regidora de Torredembarra, quan tothom deia que ho sabia.
I la resta per què creu que no ho van fer?
Ho haurien de respondre ells, però algun dia tot serà públic.
Vostè s’imaginava que de Torredembarra en sortiria el famós cas del 3% d’arreu de Catalunya, en principi?
No. Jo vaig denunciar pensant en Torredembarra, pensant que les irregularitats no deixaven avançar ni prosperar el municipi. Molts diners presumptament malversats i que no anaven destinats en millorar el municipi ni el benestar general de les persones. Només cal donar un tomb i veure l’ estat de deixadesa que pateix el municipi en tots els aspectes. Sense obviar que tenim un Ajuntament hipotecat per molts anys i si s’hagués fet una bona gestió, no estaria tan endeutat.
S’ho imaginava tant greu?
No, tot i que la Guàrdia Civil em deia que seria un cas greu i molt complicat.
Gassull i l’exempleat de Daniel Masagué
El jutge ha separat dues peces més d’aquest mateix cas, sap de quines es tracten?
No. N’hi ha moltes i encara no han sortit perquè estan sota secret de sumari.
Només confio en la justícia Està d’acord amb el que demana el govern actual com acusació particular de l’Ajuntament, a la peça separada dels lloguers: res de presó i qué només tornin els diners?
Vist el que he vist i sabent el que sé, només em queda confiar en el Ministeri Fiscal i en el jutge.
De fet no hi ha ningú que ho entengui
Què aconsella com a denunciant i com a exregidora?
Que no tot val ni tothom val en política i que cal fer un pas endarrere abans de faltar a la legalitat i no complir amb les obligacions assignades al càrrec. La política ha de ser una vocació de servei a la humanitat i al municipi i tot això comporta molta responsabilitat i dedicació. Mai ha de ser un enriquiment fàcil i il·lícit a costa dels altres. Espero que tot aquest fet tan trist i tant escandalós, serveixi per netejar la imatge de la política, la d’aquí i la de tot arreu.
Si depengués de la Fiscalia Anticorrupció, l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, passaria 10 anys a la presó a causa de la seva implicació en el cas dels lloguers irregulars dels dos locals contractats per l’Ajuntament.
El Ministeri Fiscal demana l’obertura del judici oral per a 14 persones i responsabilitat civil solidària contra ‘Utillajes Rafael Onieva’, ‘Dica Torredembarra’ i ‘Vescan Gestions’. La Fiscalia entén acusar com a partícip a títol lucratiu a ‘Gescat Vivendes en comercialització’.
La Fiscalia Anticorrupció demana penes d’entre tres i sis anys pel delicte continuat de malversació, quatre anys per malversació i inhabilitació especial per a l’ocupació o càrrec públic d’entre cinc i nou anys als catorze acusats.
En concepte de responsabilitat civil es demana la nul·litat dels dos contractes de lloguer i que es tornin els diners al consistori.
Pel local del carrer Garraf – l’actual comissaria de la Guàrdia Urbana – ascendeix a 222.759,88 euros i pel local del carrer Riera Gaià, que segueix buit i sense usar, 107.708,32 euros que hauran de tornar les empreses que el van llogar.
La Fiscalia també demana diferents responsabilitats civils als acusats fins als 330.000 euros. D’acord amb els dos fiscals anticorrupció, José Grinda i FernandoBermejo, els acusats van actuar “sabent” que els dos contractes eren “tan contraris a la llei com la pèrdua de diners de l’Ajuntament.
Els locals que seran objecte de judici
Aquest treball se centra en el lloguer amb dret a compra de dues naus durant el mandat de l’exalcalde Daniel Masagué,- en algun moment de l’acusació, el MF s’equivoca i canvi el nom de l’exalcalde (Jaume Masagué) – presumptament a dit i amb informes en contra.
Un dels locals segueix buit i sense ús i l’altre, després de mesos en la mateixa situació, es va arreglar i ara acull la comissaria de la Policia Local.
Per aquesta operació, l’exalcalde, quatre regidors, l’exinterventora, l’ex cap de contractació, l’exarquitecte municipal, l’exenginyer, un advocat i dos empresaris locals estan acusats de malversació i prevaricació.
La Fiscalia demana que se citi com a testimonis l’exalcalde socialista Enric Grangel i la republicana Montse Gassull, qui va destapar tot aquest escàndol.
ELS ACUSATS I PENES SOL·LICITADES
El fiscal a l’esquerra de la foto i el jutge a la dreta
Daniel Masagué – pel delicte continuat de prevaricació inhabilitació especial per ocupar càrrec públic durant 9 anys i pel delicte de malversació entre 4 i 6 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Xavier Xanfrà –pel delicte de malversació, la de tres anys a sis de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Montserrat Córcoles – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per a càrrec públic durant 9 anys i pel delicte de malversació, la de 4 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Jaume Vila Fontcuberta – pel delicte de prevaricació, la inhabilitació especial per a càrrec públic durant 5 anys. Vicenç Sánchez – pel delicte de prevaricació, la inhabilitació per a càrrec públic durant 4 anys Esther Agulló – pel delicte continuat de prevaricació, la inhabilitació especial per ocupar càrrec públic durant 8 anys i pel delicte continuat de malversació, la de tres anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Juan Pérez –pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys Rafael Jiménez Onieva – pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys Vicenç Ruiz – pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys PaquiFelguera – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 8 anys i pel delicte continuat de malversació 3 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys José Oviedo –pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Ignasi Durán – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Pere Font – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Santiago Ardèvol –pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys.
Montse Gassull i Eduard Rovira en una foto d’arxiu
Montse Gassull, l’exregidora d’ERC que va denunciar a la Fiscalia Anticorrupció el cas Torredembarra, va presentar a l’actual alcalde de la ciutat, Eduard Rovira, un escrit – a que el nostre diari ha tingut accès – on reclama que l’exbatlle Daniel Masagué torni a l’ajuntament més de 25 mil euros (25.070.50 €) derivats de la defensa jurídica de tres expedients d’índole personal.
D’acord amb Gassull, el consistori va pagar les despeses resultants de la defensa jurídica de Daniel Masagué. “L’exalcalde no ha guanyat cap cas dels procediments judicials. Ans el contrari, en el primer cas ha perdut i ha ocasionat a l’ajuntament i una sanció per part de l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la Generalitat”. A demès, i d’acord amb el relat de l’exregidora republicana, l’ajuntament també va haver de pagar les costes derivades d’una querella criminal que Daniel Masagué va interposar contra la mateixa Gassull i que la jutgessa va acabar arxivant-la, el passat mes de setembre, per manca de fonament delictiu.
En el seu escrit, l’exregidora sol·licita a Eduard Rovira que doni instruccions perquè es busqui la documentació corresponent a aquests expedients i que fiscalitzi si s’han pagat més minutes pels “assumptes personals” de Daniel Masagué, els quals “no es poden atribuir a altres membres de la corporació perquè no estan ni implicats ni van ser ells qui van iniciar cap expedient”. En definitiva: Gassull pretén que l’exbatlle torni els diners a l’ajuntament en el cas que el consistori s’hagi fet càrrec del seu pagament (amb diners públics).
Montserrat Gassull va denunciar el cas Torredembarra
La querella que l’exalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué, va interposar contra l’aleshores regidora d’ERC, Montserrat Gassull, acaba de ser arxivada.
Masagué, imputat arran del cas de corrupció de Torredembarra, va denunciar Gassull al considerar que algunes de les seves afirmacions a les xarxes socials contra la seva manera de fer i estar en la política i contra la seva gestió, eren passibles de constituir un delicte de calúmnies i injuries.
L’Auto judicial del Jutjat número 2 del Vendrell, que pot ser objecte de recurs, exempta l’edil Montserrat Gassull – la principal denunciant de l’escàndol de corrupció – de qualsevol responsabilitat penal, tot i que considera que pot haver-hi indicis per recórrer a la jurisdicció civil.
La magistrada Elena Gómez en el seu argumentari defensa que el caràcter públic i rellevant de les funcions de Masagué – era l’alcalde – fa que les manifestacions de l’exregidora (…) no tinguin prou entitat per a lesionar la dignitat personal de cap del govern de La Torre.
En el document judicial, es deixa evident que després de les averiguacions oportunes, les afirmacions i sospites de Gassull difoses en les xarxes socials foren també denunciades davant la Justícia. Una denúncia que va permetre obrir el famós ‘cas de Torredembarra’ i va culminar amb la privació de la llibertat de Daniel Masagué.
Davant d’aquest escenari, ja jutgessa entén que no s’aprecia la comissió de cap delicte d’injúries.
REDACCIÓ23 Febrer, 2017
Demano novament comprensió a la ciutadania. I ho faig de forma sincera i amb tot el respecte que em mereixen els torrencs i torrenques.
El Ministeri Fiscal demana l’obertura del judici oral per a 14 persones i responsabilitat civil solidària contra ‘Utillajes Rafael Onieva’, ‘
