REDACCIÓ
En aquesta línia, Seritjol ha explicat que Tarragona hauria de seguir la mateixa dinàmica que altres ciutats catalanes, on hi ha passió pel bàsquet, com a Badalona, o a Girona, amb ‘Temps de flors’. En aquest cas, però, pel patrimoni i durant tot l’any.
“Les pedres parlen de persones i de societats. Aquestes pedres d’aquí parlen de nosaltres, no de gent extraterrestre, eren avantpassats nostres i van generar la societat que ara tenim”, ha explicat Seritjol, que creu que a poc a poc, després de 19 anys de festival, els ciutadans senten “el patrimoni no com una cosa dels arqueòlegs o museòlegs, sinó també seu”.
Tot i això, els organitzadors consideren que encara s’ha de treballar més per captar l’interès de la societat cap a la història i el patrimoni del territori. “Si la gent sent que el patrimoni interessa, hi haurà més suport per la conservació i més investigació”, assenyala el director, “és un cercle màgic en què més divulgació fa que hi hagi més interès, més recursos i tothom surt guanyant”.
Així, Seritjol rebutja que el patrimoni s’hagi de limitar a “tenir peces ben conservades i un bon llibre” sobre patrimoni, perquè amb això “no n’hi ha prou”: “Si la gent no se’l sent seu, a tot això li falta una pota”. És una pota que estarien aconseguint amb Tarraco Viva, que teixeix un territori “amant de la història”.
Entre les idees de Seritjol perquè el patrimoni sigui transversal i capti interès durant més mesos de l’any –”Si tens un gran museu i només és per turistes i especialistes, és un fracàs”, considera-, hi ha el foment de grups de recreació on els ciutadans participin, organitzar cicles de conferències o tastos romans.
“Que els jaciments siguin pedres vives i tota l’activitat al servei del jaciment”, ha reclamat. Així, hi hauria múltiples possibilitats perquè l’interès per Tarraco no es limités a dues setmanes a l’any, tot abordant, per als veïns del territori, “les arrels de la nostra cultura”.
Tarraco Viva continua enguany el fil encetat en l’edició anterior d’unir una altra civilització a la romana. En la 18a edició es va aprofundir en els egipcis i, enguany, en la cultura grega. La figura que resumeix aquesta idea d’aquest any és l’emperador Adrià.
“Lliga molt perquè era molt filogrec, era un emperador romà però gairebé més grec que romà”, ha definit el director del festival, que ha teixit un programa amb un centenar de novetats que profunditzen en aquesta temàtica. Segons Seritjol, “sense la simbiosi entre les dues cultures no ens hauria arribat la cultura grecoromana a nosaltres”.
“És una manera que el nostre públic vegi que a l’antiguitat el Mediterrani no era estrictament Roma sinó que hi havia moltes civilitzacions i llengües. Intentem esbrinar tota aquesta complexitat”, diu.
Per fer-ho, es repassa la cultura grega des de la vessant teatral, de l’origen de l’art, fan un repàs en la política i, a partir de tot plegat, s’aconsegueix un mapa de diferències i similituds entre grecs i romans.
A tall d’exemple, el festival programa un “viatge artístic del mite al logos” mitjançant un taller per adults sobre “La Mesura de la Bellesa” on es prenen les relacions proporcionals entre les mesures humanes dels grecs, que consideraven la bellesa objectiva.
La 19a edició de Tarraco Viva va començar diumenge passat i s’allargarà fins diumenge vinent, quan està programada la cloenda que enguany abordarà ‘El gran fòrum provincial de Tarraco’ per intentar apropar el gran monument de l’antiga Tarraco i esbrinar per què es va construir i qui el va impulsar.
Fins aleshores, hi ha centenars d’activitats –algunes de les quals de lliure accés i d’altres per les quals es requereix una entrada. Seritjol ha animat tothom a acostar-se al festival i ha reclamat que ho facin “amb l’esperit de coneixement per aprendre coses”: “no està pensat per anar i veure què trobo, la intenció és aprendre coses, veure diferències entre grecs i romans…”, ha dit.
Més enllà de Tarragona, on es concentren la majoria d’actes, altres municipis han programat activitats.
A la Vil·la romana de la Llosa, de Cambrils, una seixantena de persones han seguit una visita guiada per un ‘antic esclau’ per la Vil·la per mostrar a famílies –i molts nens- com vestien els romans que van viure al municipi a tocar del mar, com menjaven o com es rentaven.
A banda, s’ha programat un concert on han sonat, de la mà del grup Ludi Scaenici, instruments antics, sobretot de vent, recreats a partir d’escrits de Ciceró, Quintilià, Varró, Livi, Sèneca, Horaci o Ovidi.
També des de Cambrils s’ha pogut veure una recreació històrica de les legions baiximperials, amb Septimani Seniores.
REDACCIÓ
