26. Abril 2024

Arxius de veïns | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2023
luist7-1280x960.jpg

LUIS TRINIDAD DURÁN és un dels líders associatius més destacats, reconeguts i inquiets de Tarragona. És el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. La seva lluita és per aconseguir que, en un dels barris més importants del municipi, la convivència i la seguretat siguin una realitat. Trinidad, afable, planer i diplomàtic, s’entrega de cos i ànima al seu barri i lluita com ningú perquè a Sant Pere i Sant Pau hi hagi qualitat de vida. El seu color polític és el compromís que ha assumit amb la seva gent i la seva bandera és la de la integració i de la concòrdia. En una amb Conversa de cafè amb el digital larepublicacheca, el líder associatiu, de forma humil i distesa, repassa els pros i els contres de representar els veïns i les necessitats que reclama pel seu barri, el millor de Tarragona, segons ha dit. 

 

Havia pensat mai ser el líder veïnal?
Fins fa nou anys la veritat és que no. Però és cert que des de petit jo ja formava part d’un grup de ball de l’associació de veïns – que actualment presideixo – amb els meus amics i amigues de la infància, entre les quals eren les filles del president de l’època (Cristòfol Cuesta) i sempre hi participàvem activament en les activitats que es feien.

Què cal tenir un (bon) president?
Abans que res, ganes de fer coses pel teu barri i els seus veïns i veïnes. A més a més, esmerçar hores del teu temps lliure per intentar portar una millor qualitat de vida al barri, ja sigui a nivell d’infraestructures, equipaments, neteja, seguretat, solidaritat, festes…
Però sobretot saber escoltar als veïns i posar-hi la pell en tot el que fas amb honestedat, i transparència per què totes aquestes idees i reclamacions arribin a bon terme. També cal estar disposat a ajudar a tothom sempre que es pugui, i fer-ho sense esperar res a canvi.
É important tenir el valor per a enfrontar-se a l’equip de govern de torn, sempre que el barri ho demani, i quan es vegi que no escolten les nostres reclamacions i reivindicacions. Una altra cosa fonamental és saber agrair sempre que faci falta, quan ens sentim escoltats i acabem assolint els resultats favorables a les nostres peticions, que no són altres que ls millores pel nostre barri i els nostres veïns.

Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats

Parla de valors, quins són?
Els valors de la companyonia, primerament, perquè per presidir una associació de veïns, has de saber i voler treballar en equip. L’altruisme, de fer el que estimes fer posant l’ànima i el cor, sense esperar res a canvi. La tolerància i el respecte , perquè tot el que fas ho has de fer pensant en tothom que hi conviu al teu barri, i per a totes les ètnies, religions, ideologies, i respectar les idees de tots i cadascú d’ells, tot i que de vegades no puguin coincidir amb les pròpies. Solidaritat per poder ajudar sempre que es pugui a les persones més necessitades i vulnerables del barri. Responsabilitat per fer la feina sempre el millor possible per intentar evitar possibles contratemps. I, òbviament, l’amistat, perquè sempre has de ser amic de tothom, tot i que, de vegades, la vida et presenti un desengany, has de continuar sent fidel als teus valors.
Jo tinc la sort de tenir també uns companys que comparteixen aquests valors i això ho fa tot més fàcil. Som pocs, però ben avinguts i això és la clau també de l’èxit assolit aquests anys.

El nostre treball és estar a sobre de tots els polítics

Està content de ser el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau?
La veritat és que sí, estic content i orgullós de presidir la millor associació de veïns del que és (per a mi) el millor barri de Tarragona.

Quins són les grans demandes del barri?
N’hi ha moltes: el gimnàs municipal (que ara com ara) Sant Pere i Sant Pau, sent el barri més gran de Tarragona encara no té aquest equipament municipal; unes pistes esportives perquè els joves, infants i grans puguin practicar l’esport a l’aire lliure sense haver de pagar per poder fer-lo (que això és encara molt més greu), ja que un gimnàs municipal també s’hauria de pagar per poder fer esport. Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants. Més serveis de neteja al nostre barri, i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats, que tan mals de cap i males olors ens estan generant. Millores d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, persones amb cotxets de nadons, persones grans amb els carros de la compra, caminadors, etc … perquè el barri té zones (sobretot a les primeres promocions) on les voreres són molt estretes i a sobre ens hi trobem els fanals enmig de les voreres i els cotxes aparcats pràcticament damunt les voreres. Encara ens hi trobem amb molts passos de vianants on les voreres no estan rebaixades i això, òbviament, complica encara més l’accessibilitat.

Agraeixo als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb l’associació

L’associació, d’on treu els diners per millorar el barri?
Gran part dels diners és de la subvenció que rebem de l’ajuntament, tot i que en el nostre cas, també hem d’agrair als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb nosaltres i de les aportacions dels nostres socis i sòcies. Enguany podem sentir-nos enormement agraïts amb les empreses privades com (Repsol, Dow, Port de Tarragona) perquè han volgut formar part dels nostres actes de la commemoració del 50è aniversari del barri.

És important el color del partit que governa perquè les inquietuds dels veïns siguin una realitat?
Això és relatiu, perquè el nostre treball és estar a sobre de tots ells, siguin quins siguin els qui governin. Nosaltres sempre els hi donem un vot de confiança. Durant tot el mandat prenem nota de les nostres peticions, i després, poc abans de les eleccions, recordem les promeses incomplertes. També fem saber les traves que ens trobem quan presentem sol·licituds per fer actes al barri.

El líder d’una associació veïnal és com un diplomàtic, oi?
En part es podria dir que sí, ja que nosaltres representem a un barri i com a tal, hem de relacionar-nos amb persones rellevants que tenen poder i influència en el nostre barri.

Sant Pere i Sant Pau és tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi

Sant Pere i Sant Pau conviu amb diferents nacionalitats, és difícil aquesta convivència o heu aconseguit harmonia?
Clarament no, ja fa anys que hi conviuen múltiples nacionalitats al nostre barri i avui dia (que jo hi sàpiga) mai ni hem hagut de patir cap altercat racial, tret d’algunes pintades que s’hagin pogut produir puntualment. Sí que potser és difícil arribar a una harmonia total perquè cada nacionalitat té els seus costums, però en general Sant Pere i Sant Pau és un barri tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi tots plegats. La convivència és una realitat.

És un barri segur?
Generalment sí, però si és cert que, de vegades, quan hi ha onades de robatoris, que per sort són esporàdics, se sent un cert sentiment d’inseguretat i de ràbia. També és cert que hi ha algunes zones del barri que la gent hi té més recel a passar que d’altres , però en general no estem tan malament.

Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors

Hi ha alguna zona del barri que necessiti càmeres de videovigilància?
Potser a les zones concretes on la gent té una miqueta més de recel a passejar. Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors. I, d’altra banda, moltes de les façanes del barri i persianes d’establiments estan plenes de grafitis, i anirien bé per poder atacar l’incivisme i actes vandàlics.

PUBLICITAT







REDACCIÓ25 Novembre, 2021

TGN estudia mantenir els talls de carrers / DM

L’arribada de la pandèmia pel sector de l’hostaleria de la ciutat de Tarragona va suposar un autèntic sotrac. Bars i restaurants de la capital van haver de tancar durant el període més cru i dur del coronavirus i des de les administracions han buscat diferents fórmules per a garantir que els establiments es poguessin recuperar, després de les restriccions i els tancaments.

D’aquesta manera, des de l’Ajuntament van impulsar diferents mesures, com el tancament d’alguns carrers de la ciutat perquè els hostalers establissin les terrasses al bell mig de la calçada, convertint en zona de vianants durant unes hores aquestes vies. Parlem dels carrers Governador González, Fortuny, Cós del Bou i Sant Pere. Segons avança el ‘DT‘ aquesta mesura es podria convertir en permanent, tal com estudien des del consistori tarragoní.

Aquesta fórmula de les terrasses provisionals i els talls de carrers acabarà el pròxim 1 de gener de 2022, així i tot el diari informa que des de la regidoria de Domini Públic estudiaran cas per cas, a condició que els talls de les vies respectin la convivència amb els veïns, l’accessibilitat i la mobilitat i que aquesta mesura passi de provisional a definitiva.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Octubre, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Polèmica al barri de Bonavista. El mal rotllo existent es deu al fet que l’empresa Iqoxe hagi donat 150.000 a l’Associació de Veïns de Bonavista (AVB), liderada per la polifacètica Loli Gutiérrez. Aquests diners responen a una compensació pels danys de l’explosió mortal del passat 14 de gener.

Les xarxes socials cremaven amb comentaris a favor i contra. Alguns acusaven l’entitat veïnal d’haver acceptat diners tacats de sang. La presidenta de l’AVB assegura que el barri no es ven ni es calla. Però el punt més polèmic de l’acord AVB i Iqoxe, és que els afectats renunciarien al dret d’emprendre accions legals contra la companyia. Un fet que esgarrifa alguns veïns.

La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, liderada per Alfonso López, ha emès un comunicat on deixa clar que l’entitat dirigida per Gutiérrez sempre s’ha reunit amb Iqoxe de “manera unilateral” i mai no va comentar a la FAVT que tenia la intenció de cobrar aquesta prestació econòmica.

Després de desmarcar-se d’aquesta ‘relliscada’, la federació es reserva el dret a prendre les decisions que cregui convenient per defensar els interessos dels veïns afectats i dels familiars de les víctimes. “Mai acceptarem que s’intenti tapar amb diners la veu dels veïns als quals representem”.

La federació també mostra la seva preocupació pel fet que els representants d’Iqoxe no hagin desmentit “que en el contingut d’aquest acord hi ha clàusules de confidencialitat i que una d’elles sigui la renúncia de les famílies afectades a recórrer als tribunals”.

L’acord entre l’Associació de Veïns de Bonavista i Iqoxe és, segons la federació, un estri que posarà en dubte la credibilitat del moviment veïnal. Per evitar que l’empresa se’n vagi de ‘rosites’, la FAVT no descarta “estudiar amb els associats les possibles mesures a prendre”.

“No ens cansarem de treballar perquè a totes les persones que hagin patit algun tipus de prejudici, sigui personal o material, els sigui reparat” i anuncien que seran perseverants fins a aconseguir “que es depurin totes les responsabilitats i, d’aquesta manera, els culpables d’aquesta tragèdia hauran d’assumir totes les conseqüències perquè el dany irreparable patit per les famílies afectades sigui compensat”, resa el comunicat.

Convençuda que la majoria dels veïns i afectats per l’accident d’Iqoxe no estan d’acord amb les clàusules d’aquest conveni compensatori, la FAVT demana a totes les associacions, federacions, sindicats, entitats o moviments socials que s’uneixin a desemmascarar aquesta vergonya que només beneficia i protegeix l’empresa química.

 

“No assumirem que viure a Tarragona o treballar a la química, comporti que qualsevol dia una filla o un fill no pugui tornar a veure la seva mare o al seu pare”, subratlla el comunicat federatiu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
CAP-La-Granja.jpg

Els veïns dels barris de Ponent de Tarragona tallaran la carretera T11 al tram de la Floresta per reivindicar una atenció sanitària de qualitat. La manifestació serà el proper 31 d’octubre a partir de les 17h.

Els manifestants demanen més recursos i personal en els Centres d’Atenció Primària (CAP) de la ciutat, especialment en el de La Granja-Torreforta. Aquest col·lectiu es manifesta cada divendres a les portes de l’ambulatori des del 26 de juny, ara han decidit fer un pas endavant després que les autoritats sanitàries els hagin ignorat.

Entre les seves demandes hi ha recuperar les visites presencials, els controls de pacients crònics, l’habilitació de més espais i circuits a l’interior dels centres mèdics o el reforç de les línies telefòniques. Per tots aquests motius, les tres federacions de veïns que recolzen les protestes fan un crit a la ciutadania perquè els acompanyi.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Agost, 2020

Els veïns pròxims al baixador es troben al límit

La situació ja ha sobrepassat el límit de la paciència de molts dels veïns pròxims a les obres que s’estan realitzant al baixador de trens de Vila-seca, tal com ha denunciat Vila-seca en Comú. Els treballs s’allarguen fins a altes hores de la matinada i està afectant el descans dels veïns vila-secans.

Els comuns han sol·licitat a l’executiu municipal de la localitat que es faci una mediació amb l’empresa Adif per poder aconseguir un punt d’equilibri perquè el veïnat pugui dormir i que les obres es puguin fer amb normalitat.

Per tractar de solucionar aquest problema Vila-seca en Comú ha presentat en el registre d’entrada municipal un requeriment al govern per aconseguir “que es faci alguna mediació per aconseguir un punt d’equilibri perquè el veïnat pugui dormir i que les obres es puguin fer”.

 


REDACCIÓ28 Maig, 2020

El nou cartell que ja llueix a Parc Riuclar

La unió fa la força. Després d’una petició per part dels seus veïns, la brigada municipal de l’Ajuntament de Tarragona ha instal·lat un nou cartell al barri Parc Riuclar, amb grans lletres que senyalitzen la rotonda d’accés a aquest conegut districte tarragoní.

El regidor de Territori, Xavi Puig, ha explicat que “el nou indicador és una petició del veïnat del barri que ve de lluny, i amb la qual creiem. Parc Riuclar és un barri molt pencaire i lluitador, i amb aquesta acció en dignifiquem el nom i generem identitat de barri”.

“Nosaltres treballem per cohesionar Tarragona, però posem molt en valor la seva rica diversitat. Pel barri més petit, les lletres més grans”, ha assegurat Puig. D’altra banda s’han encarregat 13 plaques amb els noms de cadascun dels blocs dels edificis de Parc Riuclar per tal que es puguin identificar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Octubre, 2019

La regidora Eva Miguel

La CUP entén que l’Ajuntament de Tarragona hauria d’adquirir un equip de megafonia, cadires, taules, projectors i equips de llums, els quals podrien ser cedits gratuïtament a les entitats associatives del municipi, tal com ja s’està fent a Reus o Girona.

En roda de premsa, la regidora Eva Miguel ha explicat que actualment les entitats organitzadores d’actes socials i festius només poden disposar d’un equip de megafonia municipal (gratuïta) i de la instal·lació d’un empostissat o tanques metàl·liques (per les quals s’ha d’abonar una taxa) per a dur a terme les seves activitats. A part d’aquests materials, “no tenen possibilitat de comptar amb altres recursos municipals que molts cops els resulten necessaris per a desenvolupar els seus actes”.

La formació anticapitalista ha exposat la importància del teixit associatiu i de les entitats tarragonines com un dels pilars fonamentals de la ciutat, “ho veiem durant les festes populars i ho estem veient, també, aquestes darreres setmanes, en les que han sigut un motor fonamental en la mobilització ciutadana contra la repressió, organitzant tota mena d’actes”.

Amb la clara intenció de col·laborar i facilitar l’organització d’activitats a la ciutat, la CUP creu necessari que els recursos disponibles per als col·lectius, associacions, organitzacions i entitats socials de tota mena que organitzin actes populars, hauria d’ampliar-se.

 


REDACCIÓ24 Desembre, 2015

ENTREVISTA

 

 

Toni Peco és el president de la federació d’Associacions de Veïnals de Tarragona. Ja fa uns quant anys que està al capdavant dels veïns i les ha vist de tots colors. Peco té clar que la implicació de l’alcalde amb els veïns dels barris és inexistent i que el seu govern s’equivoca,  ja que no és  moment d’invertir en piscines ni camps de futbol i sí en les persones. A més, el líder veïnal recorda que va intentar fer el salt a la política perquè Ballesteros  no tracta bé als barris, ni als presidents de les associacions de veïns.

peco1RC – Quin és l’estat de salut dels barris de Tarragona?
TP Doncs en els barris hi ha dues realitats importants. Per una banda, la part social, que evidentment, els barris perifèrics estan molts castigats per la crisi econòmica, hi ha moltes famílies que estan al límit. La feina que hi ha és precària, no es fa despesa als comerços i Es fa poca vida al carrer. Per altra banda hi ha l’urbanisme. Tenim una aturada pel que fa a les inversions en infraestructures que dura massa. Des del 2007, que no es fan grans inversions i a sobre, el que ha caigut molt és el manteniment.

RC – La manca de manteniment projecta una imatge ‘bruta’ dels barris, és així?
TP Suposo que l’ajuntament ha hagut de retallar en manteniment i això ens afecta, és clar. Durant els primers anys la cosa encara aguanta però en els últims quatre anys costa inclús que et vinguin a podar un arbre o a pintar els bancs perquè la gent hi pugui seure. Tot comença a decaure per aquesta manca d’inversió i manteniment.

RC – Sempre reben els barris.
TP Sí, som els damnificats. Des del punt de vista social, la crisi es va carregar el sector serveis i la construcció i precisament a això es dedica gran part de la població dels barris. I pel que fa a l’ajuntament, veiem com la Rambla es replanta cada dos per tres, la neteja no ha decaigut i en canvi als barris, fa molts anys que no es fa una inversió en jardineria. Aquí costa de mantenir la neteja, ho aconseguim a través de crítiques i de pressió veïnal. Fent una ullada a l’activitat de la brigada d’intervenció ràpida veiem que es concentra molt més al centre de la ciutat que a la perifèria. Sempre es retalla de fora cap a dins, l’últim que es retalla és la Plaça de la Font.

Temps difícils pels veïns
RC – Heu perdut la motivació a causa de les dificultats actuals?
TP Això no però cada costa més poder fer coses. Quan hi havia diners hi havia molta més facilitat per organitzar activitats al carrer o al local. Ara és molt més difícil i hem de recórrer a la imaginació. No podem anar buscar finançament dels veïns ni dels comerços, perquè si els veïns estan afectats ells també. És cert que ara costa que hi hagi gent que vulgui entrar al moviment veïnal però això no ha decaigut, de fet, crec que poques associacions han tancat. Mantenim el mateix nombre d’activitats, amb menys recursos i és clar, amb menys qualitat. Ens agradaria poder coses més interessants però els recursos són els que són.

peco3RC – És un bon moment per distreure a la gent.
TP Això és el que intento ja transmetre als meus companys. Ara és el moment de fer més activitats que mai. Ara és quan més ho necessita la gent. Hem de fomentar la cohesió social, que la gent surti al carrer, que desconnecti i es distregui una mica. Recordo un dia en unes festes, que una dona em va dir “amb la situació que tinc a casa i jo aquí ballant, ho necessitava”. Aquest és un exemple clar del que podem fer, encara que sigui per un moment, per la gent del barri. A banda, aquestes són les coses que t’omplen.

Govern de Ballesteros
RC – Quin és el balanç que feu des de la federació dels cent dies i escaig del nou mandat de Josep Fèlix Ballesteros?
TP Qui és l’alcalde? No l’hem vist des de fa molt de temps per aquí.

RC – Abans de guanyar les eleccions, què va prometre als veïns per seduir-los?
TP No va passar per aquí, no va passar a prometre res. Crec que l’alcalde Ballesteros amb els moviments veïnals, té un dèficit important, no és responsable en aquest sentit. En general, està molt més interessat en què funcioni la ciutat i en establir relacions amb els membres del consistori. No ens tracta bé.

RC – En les eleccions municipals d’enguany, hi ha hagut diferents líders veïnals que han volgut entrar en política.
TP Això és una de les conseqüències del tracte del consistori i de Ballesteros. Els tres presidents de federacions d’associacions de veïns vam intentar fer el salt a la política, ja que no erem escoltats per l’alcalde ni per l’equip de govern. Aquesta és una reflexió que li vaig fer a l’alcalde i va dir que potser eren ganes de protagonisme de les persones que encapçalen els moviments veïnals. Potser no és així, alcalde.

RC – Tot i així Ballesteros ha arrasat en els barris.
TP Evidentment són barris obrers i el tema socialista tira molt. Tot i així Ciutadans ha crescut de manera brutal. A més, crec que ha guanyat més per la seva imatge i pel seu desgast de campanya que no per les accions que ha fet en els barris. El convido a què en digui una. . Amb els vuit anys que porta al govern, no en recordo cap. Potser seran els Jocs del Mediterrani i esperem que en positiu

peco2Jocs del 2017
RC – A mesura que s’acostin els Jocs del 2017 el govern socialista voldrà netejar la cara dels barris.
TP Doncs hi ha força polèmica amb això dels Jocs. Per exemple, hi ha previst invertir 1 milió en el camp de futbol del Torreforta i imagina’t com està la situació del barri amb la deixadesa, és a dir, amb la manca de neteja de carrers i de parcs infantils i els problemes de manteniment d’escoles, on no s’hi fa cap intervenció des de fa molt de temps. Doncs no s’entén. Encara que potser no surtin del pressupost municipal, i que arribin per altres aportacions, però és una mica incoherent. Si haguessin d’escollir, no dubtarien.

RC – Això també  passa en altres barris, oi?
TP Exacte. A Ponent, tenen una escola en barracons. La generalitat no té els diners per fer l’escola però sí que té 12 milions d’euros per construir un pavelló esportiu. A Sant Salvador els accessos són penosos, la gent no pot anar ni tornar caminant del centre de la ciutat, quan acaba l’horari del bus acaben aïllats, inclús per anar al metge. Hi ha col·legis com el de La Floresta que no tenen porta d’emergència perquè no hi ha diners, a més, no es pot servir com col·legi electoral perquè no hi ha rampa d’accés. Si hi ha un nen amb dificultats, són els altres nens que l’ajuden a poder accedir a l’escola.

RC – No està malament….
TP Aquests són alguns exemples. Si creiem que la prioritat ara é construir camps de futbol, pavellons i piscines olímpiques, crec que hem perdut el nord. No és una política progressista.

RC – Quin és el barri que està pitjor?
TP Molts barris tenen mancances. No crec que s’hagi de fer una acció barri per barri. S’hauria de fer un pla d’intervenció a diferents barris. N’hi ha que necessiten intervencions en l’àmbit social i urbanística, com Sant Salvador i Campclar i per altra banda, hi ha altres barris petits que queden molt oblidats on també s’haurien de solucionar diferents temes. També hi ha necessitats a la ciutat, com a la Part Baixa, que més aviat necessiten intervencions per millorar el barri i no càmeres de seguretat.

Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com


REDACCIÓ15 Octubre, 2015

Els veïns de Torreforta canviaran de president. Modesto Pallejà ha dit prou.

Reunió a Torreforta entre el govern i els veïns, liderats per Pallejà
Reunió a Torreforta entre el govern i els veïns, liderats per Pallejà

El líder veïnal va presentar ahir la seva “dimissió irrevocable” com a president de l’Associació de Veïns de la Plaça 1r de Maig i Voltants. Després d’un any i mig com a màxim responsable i representant dels veïns de Torreforta, Pallejà ho deixa al·legant “motius personals”, així ho ha explicat a aquest diari. A més, ha afegit que “em vull desvincular bastant i apartar una mica de tot això perquè porto més de 30 anys treballant en moviments i associacions veïnals. A primera línia només un any i mig però al darrera moltíssims més”. Abans de presidir aquesta associació havia format part de l’AVV de Torreforta.

El ja expresident ha comentat que “continuaré treballant per altres objectiu però fora del món veïnal”. Tot i que és impossible que faci marxa enrere, Pallejà ha expressat que “estic disponible per ajudar-los en el que faci falta i estaré per aquí perquè sóc soci” però té molt clar que això s’ha acabat i que toca passar pàgina, la lluita veïnal e Torreforta l’encapçalarà un altre.

De moment, les regnes de l’associació les agafarà el que fins ara el vicepresident, Quim Castellví, que farà de president en funcions fins que se celebri una assemblea on es designi una nova junta.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com