Arxius de tsjc | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Març, 2021
Eusebi-Campdepadrós.jpg

L’exsecretari de la Mesa del Parlament, el tarragoní Eusebi Campdeadrós, investigat per desobediència, exigeix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que li apliqui el mateix “barem” que a la jutge Carmen Lamela, a qui el Suprem va arxivar una querella per prevaricació en el “cas Sandro Rosell”.

Jordi Pina, advocat del despatx Molins que defensa Campdepadrós, ha presentat un escrit davant la sala civil i penal del TSJC en el qual demana que s’inadmeti a tràmit la querella per desobediència al Constitucional que la Fiscalia va presentar contra l’expresident del Parlament Roger Torrent (ERC) i els membres independentistes de la Mesa.

En la seva querella, la Fiscalia acusa Torrent i els membres de JxCAT i ERC a la Mesa en la passada legislatura – Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC) – de desobeir el Tribunal Constitucional per tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

En el seu recurs, la defensa de Campdepadrós, que també és advocat, esgrimeix la decisió del Suprem del passat mes de gener d’arxivar la querella presentada per l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell contra la jutge Carmen Lamela per prevaricació durant la instrucció de la causa que el va tenir més de dos anys a la presó preventiva.

Després de recordar que la Constitució proclama la igualtat dels espanyols davant la llei, la defensa adverteix que “no pot haver-hi dos barems diferents”: un “molt exigent aplicable a les querelles contra magistrats i un altre molt més lax per a la resta de ciutadans”.

Per aquest motiu, demana que s’apliqui a Campdepadrós “exactament el mateix criteri” que en el cas de Lamela, la querella del qual es va arxivar perquè el Suprem no va considerar acreditat que la magistrada no actués “de bona fe o convençuda de la rectitud de la seva decisió”, afegeix el recurs.

En aquest sentit, l’escrit sosté que Campdepadrós va actuar a tot moment per garantir la llibertat d’expressió dels parlamentaris, “en la profunda convicció” que la jurisprudència li obligava a permetre que els diputats debatessin sobre els temes que havien proposat i que la seva interpretació “prevaldria” si el cas arribava a Estrasburg.

Un altre dels motius que al·lega Campdepadrós perquè s’arxivi la seva querella per desobediència és que les providències que suposadament va desoir van ser dictades per un Tribunal Constitucional “parcial”, del que formava part el magistrat Antonio Narváez, que posteriorment es va acabar abstenint en totes les causes relacionades amb el procés per tenir “interès personal”.

Per a la defensa, això comporta que les resolucions dictades pel TC amb la participació de Narváez han de considerar-se materialment nul·les: “Com se li pot retreure a algú, sota amenaça de sanció penal, que s’aparti de les decisions d’un tribunal que s’ha reconegut a si mateix com no imparcial en matèries com les que ens ocupen?”, qüestiona l’advocat.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ16 Febrer, 2021
restaurant8-1280x960.jpg

L’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria de Tarragona (AEHT), juntament amb les organitzacions de la restauració d’altres províncies, ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’objectiu és aconseguir una reobertura completa de bars i restaurants fixant la mirada en la resolució del tribunal que ha suspès el tancament de l’hostaleria al País Basc.

De fet, aquesta és la principal novetat en el recurs, ja que l’hostaleria catalana ja havia anat amb anterioritat a la justícia sense èxit. El principal argument perquè els membres del Tribunal reconsiderin la Resolució de Salut és que – segons l’AEHT – “la Generalitat no pot imposar restriccions tan dures i desproporcionades al sector, en tant que discriminatori vers d’altres sectors i activitats, que no s’ajusta a dret, i que no tenen argumentació tècnica que ho sostingui”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Febrer, 2021
jutges.jpg

La Sala Contenciosa de el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha justificat la seva decisió de mantenir vigent la convocatòria de les eleccions catalanes pel 14 de febrer al considera que “no hi ha causa de força major que impedeixi la celebració dels comicis” i que suposaria vulnerar el dret a vot.

La sentència matisa que l’ajornament electoral que va decretar el Govern “no està justificat” i que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, no està habilitat expressament per a suspendre o ajornar les eleccions.

La Secció 5 de la Sala Contenciosa del TSJC va anunciar divendres la seva decisió de mantenir en vigor la convocatòria per al 14F, i aquest dilluns ha publicat la sentència amb els arguments que recolzen la seva decisió.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Gener, 2021
tsjc-gabinets-premsa.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suspèn l’ajornament electoral del 30 de maig, programant novament les eleccions pel 14 de febrer. El tribunal ha acceptat els recursos que va presentar un particular i el partit ‘Izquierda en Positivo’. No obstant, encara queden 4 recursos més que el TSJC haurà de valorar. Per tant, les dates de les eleccions encara poden canviar. En aquesta línia, caldrà esperar a la decisió final respecte als sis recursos en total, una resolució que podria trigar setmanes.

PUBLICITAT


RICARD CHECA18 Gener, 2021
urnas2-1280x960.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és qui tindrà la darrera paraula sobre l’ajornament de les eleccions decretat pel Govern la setmana passada, amb l’aval de la gran majoria de forces parlamentàries. El tribunal ha rebut diversos recursos contra el decret de suspensió electoral, un dels quals, interposat per un particular, reclama mesures cautelaríssimes i que, per tant, es resolgui en vint-i-quatre hores si es deixa en suspens -fins que es resolgui el fons de la qüestió- el decret signat divendres passat per l’executiu. El Govern no té possibilitat de fer al·legacions fins que no s’hagi resolt si el tribunal accepta les cautelaríssimes.

D’altra banda, la Lliga Democràtica ha estat el primer partit en anunciar que impugna el decret de la Generalitat, tot i que altres formacions polítiques i també la patronal han anunciat que probablement s’hi acabin sumant. Foment i PIMEC estan estudiant impugnar el decret de suspensió i Federalistes d’Esquerres, una entitat propera al PSC, també ha anunciat la seva intenció d’emprendre accions legals contra la decisió de la Generalitat, així com Izquierda En Positivo, formació extraparlamentària d'”esquerra no nacionalista”, que va presentar candidatura pel 14-F.

PUBLICITAT

Concretament, la Lliga, que no es presentava als comicis després del fracàs de les negociacions amb el PSC per fer una aliança, ha registrat un escrit d’interposició d’un recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un altre d’interposició d’un recurs contenciós administratiu ordinari. En els escrits a què ha tingut accés l’ARA, el partit liderat per Astrid Barrio defensa que l’article 23 de la Constitució, sobre el dret a la participació electoral, ha estat vulnerat, i per tant impugna el decret del Govern. No obstant, en cap dels dos recursos demana l’adopció de mesures cautelars. En el moment en què el TSJC ho admeti a tràmit, el partit disposarà d’un termini de vuit dies per fer les al·legacions, expliquen fonts del servei jurídic del partit.

En un comunicat, el partit considera “d’extrema gravetat” deixar sense efecte la convocatòria, prevista per al 14-F, i considera que s’acomoda la celebració dels comicis “als interessos electorals posant com a excusa la pandèmia”. La formació critica especialment que la nova convocatòria quedi ajornada “ sine die i en mans del Govern”, que “s’habilita a convocar-les o no en un futur”, de manera que dona lloc al que considera una “absoluta indefensió i inseguretat jurídica” al no aclarir-se “en quines circumstàncies”.

La formació denuncia un “abús de poder inacceptable” i creu que el Govern no està “habilitat a prendre aquesta decisió sense extralimitar-se en les seves atribucions”. “Cap circumstància, tampoc la pandèmia, pot suposar la suspensió de la democràcia i la perpetuació d’un Govern en funcions i sense control en el poder”, sentencia el comunicat. Alhora, el partit critica “la deixadesa” de l’executiu per no haver “previst totes les mesures al seu abast per fer possible la celebració de les eleccions”. “A diferència del que va passar amb la suspensió de les eleccions basques i gallegues, la situació a Catalunya no ha estat sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari, i fins i tot el decret d’estat d’alarma preveu que es puguin celebrar eleccions”, recalca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Desembre, 2020
foto_3234891.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat ferma la sentència que declarava parcialment nul el Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, no s’ha de construir el complex de Hard Rock.

La declaració s’ha produït després que la Generalitat no hi presentés recurs, segons ha assegurat la plataforma Aturem BCN World. Paral·lelament, el 15 de desembre acaba el termini perquè la Generalitat adquireixi els terrenys de La Caixa per, posteriorment, traspassar-los a la multinacional nord-americana. El portaveu d’Aturem BCN World, Joan Pons, ha apuntat que té “molts dubtes” que l’operació es completi.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Octubre, 2020
restaurant9-1280x960.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat les mesures cautelaríssimes sol·licitades per diverses patronals per revocar la resolució de la Generalitat que ordena el tancament de bars i restaurants durant 15 dies per contenir el coronavirus.

Havien presentat recurs contra la resolució la Federació catalana d’associacions d’activitats de restauració i musicals (Fecasarm), el Gremi de Restauració de Barcelona, ​​l’Associació nacional de professionals i autònoms de teràpies naturals (Cofenat) i l’Associació nacional d’empresaris de màquines recreatives (Andemar Catalunya), sol·licitant mesures cautelaríssimes.

La Generalitat té un termini per presentar al·legacions respecte a la petició de suspensió de les mesures, sol·licitada per les patronals, que expira aquest dimarts a les 13 hores.

 


REDACCIÓ19 Octubre, 2020
judici-corominas.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat que condemna a quatre exmembres de la Taula de Parlament a 20 mesos d’inhabilitació especial per a càrrec públic electe en qualsevol àmbit a 4 ex membres de la Taula de Parlament, i a una multa de 30.000 euros.

Són Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Se’ls considera autors responsables del delicte de desobediència en relació amb l’1-O.

Queda absolta l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, atès que no va ser advertida nominalment pel TSJC, i no ostentava una posició d’intervenció en els fets compatible amb el tipus penal de desobediència.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Octubre, 2020
jutges.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat al govern de la Generalitat que corregeixi  “defectes de forma” de la resolució per tancar bars i restaurants, ja que el document no inclou signatura, ni nombre de resolució ni data.

En una providència de la Sala Contenciosa Administrativa 3, es requereix que “a la màxima urgència i de forma prioritària, com a màxim a les 13 hores del dia d’avui, es concretin els punts que afecten Drets Fonamentals”.

A més dels defectes en la data i la signatura, també demanen que s’indiqui en el seu redactat en quin punt és necessària l’autorització per afectar drets fonamentals.

El vicepresident de la Generalitat en funcions de president, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres el tancament de bars i restaurants, i la limitació al 50% de l’aforament en comerços per un període inicial de 15 dies davant l’increment dels indicadors de la pandèmia de coronavirus.

Les restriccions aprovades pel Procicat havien d’entrar en vigor a partir de la nit d’aquest dijous a divendres, encara que primer les mesures havien de ser ratificades pel TSJC.

A l’ordre també s’inclou la limitació de l’aforament en comerços al 30%, i es tancaran tots els “serveis amb contacte” excepte les perruqueries.

Els centres comercials i les botigues de més de 400 metres quadrats hauran de controlar l’aforament en temps real, mentre que en tots els equipaments culturals es limitarà l’aforament al 50%, hauran de tancar com a màxim a les 23 hores, el públic ha de tenir un seient preassignat i haurà d’haver un registre dels assistents a l’hora d’entrar.


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
QUIM-TORRA-2.jpg

Una cinquantena de personalitats donen suport públic en un manifest al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, davant de la seva inhabilitació. També condemnen ‘la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol, que utilitza la repressió judicial per aturar la lliure voluntat democràtica dels catalans’.

Els punts del manifest són entre altres: fer un crit de denúncia, acusació i condemna per la inhabilitació del president Torra, denunciar la sentència del Tribunal Suprem, acusar a la justícia espanyola d’actuar per venjança volent escarmentar al president i vulnerant la garantia d’imparcialitat. 

També condemnen a l’Estat espanyol per utilitzar la repressió judicial per aturar la voluntat democràtica dels catalans. Afirmen, alhora, que el dret a l’autodeterminació és una causa justa. 

Finalment, insten a “totes les persones que tinguin una radical consciència democràtica, un radical compromís amb la llibertat d’expressió, i una radical voluntat de justícia política i social a afegir-vos a aquest crit de denúncia, acusació i condemna”. 

El text es farà públic demà en un acte. Qui s’hi vulgui adherir, pot escriure a: inhabilitacio@gmail.com.

Les personalitats, provinents de diferents àmbits culturals i socials, són: Antonio Baños, Tatxo Benet, Pep Guardiola, Lluís Llach, David Fernéndez, Vicent Partal, Mònica Terribas, Ramon Folch, Bea Talegón, Marina Geli, Pilar Rahola, Suso de Toro, Rafael Nadal, Germà Bel, Carles Viver-Pi Sunyer, Josep Maria Mainat, Mireia Boya, Salvador Cardús, Martxelo Otamendi, Toni Albà, David Alegret, Agustí Alcoberro, Xavier Díez, Pere Baltà, Lluís Bozzo, Jaume Cabré, Teresa Cabré Monné, Núria Cadenes, Francesc Canosa, Josep Maria Cervera, Agustí Colomines, Melcior Comes, Miquel Desclot, Carles Duarte, Joan Estruch, Meritxell Gené, Joel Joan, Assumpció Maresma, Isidor Marí, Isabel Martí, David Minoves, Magda Oranich, Ada Prerllada, Isona Passola, Ventura Pons, Montse Sánchez, Genís Sinca, Joan Vall Clara, Jordi Domingo i Garcia Milà, Albert Velasco, Jusèp Loís Sans Socasau, Ricard Vilaragut, Xevi Xirgo, Francesc Abad Esteve, Tasio Agerre Herrero, Aureli Argemí, Enric Canet, Alícia Casals, Josep Amat, Bienve Moya, Joan Ramon Resina, Jusèp Loís Sans Socasau, Miquel Strubell Trueta, Joan Vallvè.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter