Arxius de tsjc | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Juny, 2022
693d4e5b-2c58-492d-b0df-551139b35fea-1280x853.jpg

El Parlament ha aprovat la llei per defensar el català a les escoles, una mesura que vol donar resposta a la sentència del TSJC que fixa un 25% de les classes en castellà. La llei s’ha aprovat amb els vots a favor d’ERC, Junts, PSC i ECP, mentre que la resta de grups parlamentaris hi han votat en contra i el diputat de Junts, Francesc Ten, s’hi ha abstingut. La proposició de llei estableix que el castellà és “curricular” i es refereix al català a l’escola com a llengua “vehicular”. 

L’aprovació al ple del Parlament arriba després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que ha avalat la norma amb l’argument que “s’amplia l’ús del castellà” a l’escola. De fet, la llei s’havia d’aprovar en l’anterior ple de la cambra però els partits de la dreta ho van aturar en recórrer a l’òrgan consultiu.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Maig, 2022
campdepadros.jpeg

Eusebi Campdepadrós

12, 13 i 15 de juliol. Aquestes són les dates previstes perquè se celebri el judici per desobediència contra exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya. Les sessions es duran a terme al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els acusats són l’expresident de la cambra catalana i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i Adriana Delgado.

Se’ls jutja per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) el 2019 quan van tramitar propostes de resolució sobre el procés independentista, una que reivindicava l’autodeterminació i una altra que reiterava la reprovació al rei.

Les sessions seran de matí i tarda, començaran a les 10.00 i el jutge ha admès l’interrogatori dels tres acusats com a prova. Al setembre, l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va mantenir davant del jutge que no va desobeir el Tribunal Constitucional i que va ser políticament neutral. Segons l’expresident del Parlament, els lletrats van qualificar de “vagues” i “inconcretes” les resolucions del TC que l’instaven a impedir un debat.

L’acusació contra els exmembres de la mesa surt d’una querella de la Fiscalia del març, l’exerceix la mateixa Fiscalia, i també, com a acusació popular, el partit polític d’extrema dreta Vox.

Josep Costa, vicepresident de la cambra en el moment dels fets, va decidir no presentar-se a declarar perquè assegura que no reconeix el tribunal. A l’octubre, el van detenir per ordre del tribunal, es va negar a declarar i va quedar en llibertat. Costa va anunciar que presentaria una querella criminal contra la jutge, per detenció il·legal. Campdepadrós té previst assistir al judici, tot el contrari de Josep Costa. La tipologia de les penes permet que els acusats puguin ser jutjats sense estar presents en el judici.

PUBLICITAT












REDACCIÓ9 Maig, 2022
R-14-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat un ultimàtum a la Generalitat per instaurar el 25% de classes en castellà a les escoles. Concretament, la justícia ha donat 15 dies al conseller d’Educació, Josep González-Cambray, perquè “dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que s’escaiguin” per fer que almenys una assignatura troncal sigui castellà.

El tribunal mana a Cambray que l’informi del compliment d’aquestes mesures en dues setmanes. A més, requereix també a l’Alta Inspecció educativa que verifiqui el compliment de les mesures i n’informi el tribunal. El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d’aplicació que siguin necessaris a l’efecte de determinar l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, o l’exercici de la potestat de control.

PUBLICITAT



REDACCIÓ29 Abril, 2022
3799184-1280x862.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per complida la pena imposada a l’expresident de la Generalitat Quim Torra pel delicte de desobediència, en no despenjar una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019.

Torra va ser condemnat pel TSJC el desembre del 2019 a un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i a 30.000 euros de multa, sentència que va ser confirmada el setembre del 2020 pel Tribunal Suprem. Ara el TSJC, un cop passat el temps d’inhabilitació i havent pagat la multa, considera que Torra ja ha complert la condemna des del 3 de gener passat. Torra ara té pendent una altra sentència per fets similars ocorreguts el setembre del 2019 amb una altra pancarta.

El TSJC considera que els diners percebuts per Torra des que va deixar la Presidència de la Generalitat el setembre del 2020 no afecten la seva inhabilitació, sinó que són part de la retribució ordinària que correspon als expresidents de la Generalitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Març, 2022
3559418-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha esmenat l’Audiència de Barcelona i ha absolt el tarragoní David Solé del delicte de desordres públics pel qual se’l va condemnar a un any i tres mesos de presó en el marc dels aldarulls que van tenir lloc el 15 d’octubre del 2019 a Barcelona després de la sentència de l’1-O.

A la mateixa sentència l’Audiència l’absolia dels delictes d’atemptat contra agent de l’autoritat i de danys. Solé va estar un mes en presó preventiva al centre penitenciari de la Roca del Vallès pels fets pels quals ara se l’exonera. El jove va ser detingut al costat de tres nois més a la capital catalana.

La sentència de l’Audiència de Barcelona considerava provat que Solé va moure contenidors cap al mig del carrer per formar una barricada i que es va amagar rere un vehicle amb mitja llamborda amb intenció de llançar-la contra els Mossos d’Esquadra. En canvi, no es va considerar provat que fos ell el qui va llençar una llamborda contra una furgoneta dels Mossos, un impacte que va abonyegar el vehicle.

Ara, la sentència del TSJC no accepta el que allà es declarava provat i ho substitueix per un relat alternatiu segons el qual no ha quedat acreditat que Solé formés part del grup que va moure els contenidors ni que es trobés a l’indret on va tenir lloc aquest fet concret.

El text coincideix, en canvi, amb el que ja establia la sentència anterior, que no considerava provat que fos ell el qui va llençar la llamborda a la furgoneta dels Mossos. Als fonaments de dret, la sentència posa en dubte el testimoni del mosso que va reconèixer Solé i, per tot plegat, decideix estimar el recurs de la defensa del jove i absoldre’l del delicte de desordres públics. La sentència pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Març, 2022
40cfe20b-b7f2-43e8-bfbb-d07a500019ef-1280x957.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i tres homes més per suposats contractes irregulars quan ella presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), del 2013 al 2017.

La causa està oberta per un delicte de prevaricació administrativa, un de frau administratiu, un de falsedat en document mercantil i un de continuat de malversació de fons públics.

Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb la web de la institució i considera que “l’import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2022
jutges.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arxivat provisionalment la causa oberta contra dos diputats de Vox per un delicte d’odi en la campanya electoral municipal del 2011 a Reus.

El magistrat considera que l’associació Watani, l’única acusació perquè la fiscalia demana l’absolució, no ha concretat prou els indicis contra els diputats Joan Garriga i Mónica Lora, i considera que no pot continuar amb el procediment. La resta d’encausats, onze membres més de l’antiga Plataforma per Catalunya (PxC), seguiran amb el procediment obert al jutjat de Reus per haver difós missatges suposadament racistes en pamflets electorals.

L’associació cultural musulmana ACCD Watani va denunciar per un delicte d’odi 13 membres de PxC per difondre publicitat electoral amb missatges contra els immigrants. Entre els denunciats hi havia els candidats del partit a la ciutat i membres de la direcció del partit a nivell català, entre els quals s’inclouen Garriga i Lora. Un cop tots dos van esdevenir diputats al Parlament, el jutjat de Reus va preguntar al TSJC la causa l’havia d’assumir l’alt tribunal català.

En la seva dura interlocutòria, el magistrat critica el jutjat de Reus i l’associació musulmana per no concretar en els seus escrits la participació concreta de cada investigat. Per això, com que no pot establir una “connexió inescindible” entre l’actuació concreta de cada investigat, el TSJC només es queda la part que afecta Garriga i Lora.

Sobre ells dos, com que ni l’escrit d’acusació ni la interlocutòria d’obertura de judici oral del jutjat de Reus concreten més, el magistrat estableix que no se’ls pot jutjat, i, per tant, arxiva provisionalment la causa contra ells dos. Per als altres 11, retorna el cas al jutjat de Reus. La decisió es pot recórrer.

PUBLICITAT





REDACCIÓ7 Febrer, 2022
1d73eaf9-8999-4b45-aaba-5f80da9d0fc3-1280x853.jpg

La CUP ha exigit al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) que faci públiques les retribucions que paga als seus directius després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi avalat aquesta petició. Segons ha explicat el regidor de l’Ajuntament de Reus, Edgar Fernàndez, el tribunal donava de termini al CAT fins a mitjan novembre per fer pública la informació.

Però a hores d’ara, denuncien, encara no ho és. La formació va obrir el procediment a principis de 2019, després d’haver intentat conèixer, sense èxit, el sou de la llavors presidenta i alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. Reclamen també a l’actual president, el republicà Joan Alginet, que sigui coherent i reverteixi el minitransvasament.

Segons ha apuntat Fernández, després d’haver esperat algunes setmanes més del termini que tenia l’ens per facilitar la informació, la CUP s’ha tornat a dirigir al TSJC reclamant que s’executi la sentència. Una informació sobre retribucions –incloent sous i dietes- que afecta no només els càrrecs públics, sinó també tota l’estructura del CAT.

“En lloc de treballar en una nova cultura de l’aigua, la defensa de l’Ebre i dels drets de la ciutadania del territori continuen amagant els sous dels càrrecs públics i la part privada que hi ha. Això vol dir que les necessitats de la majoria sempre estan per darrere de la minoria del que algú ha construït amb dret d’una petita minoria, que se’n diuen privilegis, dobles sous i càrrecs”, ha retret Fernàndez.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ31 Gener, 2022
38543341-1280x913.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat la reobertura immediata de l’oci nocturn que havia demanat la Fecasarm, patronal del sector.

El tribunal dona fins aquest dimarts a les 10 del matí perquè la Generalitat presenti al·legacions contra el recurs de la Fecasarm per oposar-se a la reobertura.

Els magistrats no concedeixen la mesura cautelaríssima, i ara estudiaran la mesura cautelar quan tinguin la versió del Govern.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Gener, 2022
3882873-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat ferma la sentència que obliga a impartir a les escoles catalanes el 25% de les classes en castellà i concedeix deu dies a la Generalitat per executar-la, sense més demores, un cop rebi la notificació.

El TSJC ha dictat aquest decret després de rebre testimoni del Tribunal Suprem, que va rebutjar el recurs que havia presentat la Generalitat contra la sentència emesa pel tribunal català el 16 de desembre del 2020. Aquest procediment el va iniciar el Ministeri d’Educació del govern del PP.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter