Arxius de tsjc | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ6 Octubre, 2022
6c29abed-3338-41c1-990f-58b2760f4ee7-1280x854.jpeg

Josep Costa (Arxiu)

L’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa ha abandonat aquest dijous al matí el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra part de l’antiga Mesa del Parlament en considerar que el judici és un “simulacre”. Costa, que es defensa ell mateix, ha dit que no proposa cap prova, no interrogarà a cap testimoni i, per tant, no vol participar del judici. El magistrat Carlos Mir l’ha advertit que no podia deixar sense defensa el seu representat, en aquest cas ell mateix, i ha decretat un recés per acabar de decidir què fan. Finalment, el judici es reprendrà amb la possibilitat que Costa torni en qualsevol moment.

El judici ha començat amb el tribunal desestimant totes les al·legacions i qüestions prèvies de les defenses, que ampliarà en la sentència. Això ha provocat la protesta de totes les defenses, però Costa ha anat més enllà recordant que un jutjat contenciós-administratiu ha admès a tràmit un recurs contra la inhibició del Consell General del Poder Judicial respecte les recusacions. També ha dit que el retrat del rei Felip VI present a la sala de vistes, com en totes les sales dels jutjats, representa la repressió de l’estat espanyol contra la cambra catalana. A més, ha recordat que ell ja va ser arrestat per no presentar-se a declarar davant de la magistrada instructora. Per tot això, ha dit que no va presentar escrit de defensa, que no ha demanat cap prova i que no pensa interrogar a cap testimoni ni respondre a cap pregunta com a acusat, i, per tant, no pensa participar en el judici.

S’ha aixecat i ha anat a sortir de la sala de vistes. El magistrat presidentCarlos Mir, l’hi ha dit que podia absentar-se com a acusat, però no pas com a advocat, i li ha demanat que es quedi a l’estrada dels advocats, com fins ara, encara que no participi de la resta del judici. Costa, però, no li ha fet cas i ha marxat del Palau de Justícia.

Davant d’aquesta absència, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dit que “ha passat el que era previsible, i que la seva estratègia era comparèixer aquest dimecres per defensar les qüestions prèvies” i després marxar. A més, ha recordat que abandonar la sala de vistes sense el permís del president és un desacatament que està sancionat amb una multa. “No acceptar cap advocat d’ofici, és una estratègia burda, simple i infantil”, ha dit, i ha demanat que el tribunal insti el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona a nomenar-li un advocat d’ofici i a sancionar Costa, o que un altre advocat defensor assumeixi la seva defensa. L’advocat de Vox ha dit que l’actitud de Costa és “un absolut frau processal” i una falta de respecte intolerable a la resta de parts personades, que provoca “un greu trastorn” a tothom.

Per la seva banda, l’advocat de Roger Torrent, Andreu Van den Eynde, ha dit que “mai una estratègia d’un company” li sembla una falta de respecte. “Té la mala sort que és dues coses en la mateixa persona”, ha dit. A més, ha demanat al tribunal que “s’abstregui del soroll exterior i dels falsos rumors”. Les altres dues defenses no s’han pronunciat perquè respecten l’estratègia processal de les altres defenses.

Sobre les qüestions prèvies, els magistrats creuen que cal un estudi a fons sobre la inviolabilitat parlamentària i, per tant, s’ha de fer tot el judici. Respecte a l’expulsió de Vox com a acusació popular, el magistrat ha dit que el partit d’ultradreta compleix tots els requisits legals. D’Adriana Delgado, de qui la seva defensa va dir que la querella no l’acusava inicialment de tots els fets, el tribunal creu que l’exdiputada sí que tenia coneixement de tots els fets. Respecte a la falta d’aforament de tres dels acusats, Costa, Campdepedrós i Delgado, el tribunal diu que les conductes són “inescindibles” i hi ha jurisprudència per jutjar-los tots junts.

Sobre la nul·litat de tota la causa, que va demanar Costa per la recusació de diversos magistrats, el tribunal diu que les normes de substitució dels recusats estan preestablertes i no hi ha discrecionalitat per nomenar uns magistrats o uns altres. Tampoc creuen que els magistrats recusats per fer el judici s’hagin de recusar retroactivament per haver admès a tràmit la querella de la fiscalia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ6 Setembre, 2022
incendi-cotxe-policial.png

El segon detingut pels Mossos d’Esquadra, acusat de calar foc en un cotxe de la policia local de Valls, ha passat aquest matí a disposició judicial. El Jutjat d’Instrucció número 2 de Valls, en funcions de guàrdia, ha decretat la llibertat provisional del detingut.

L’acusat, mentre espera el judici, haurà de comparèixer periòdicament davant el jutjat.

La causa està oberta pels delictes de robatori o furt de vehicle, conducció temerària, conducció sense llicència i danys.

PUBLICITAT










REDACCIÓ27 Juliol, 2022
lauraBorras.jpg

Membres de la direcció de Junts per Catalunya (JxCat) es van desmarcar ahir dimarts de la línia oficial del partit i van convidar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a apartar-se del seu càrrec, abans que la Mesa de la cambra catalana acordi la seva suspensió amb els vots del PSC, ERC i la CUP.

Així ho han explicat diverses fonts de JxCat, després que l’executiva del partit celebrés una reunió extraordinària per valorar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’enviar Borràs a judici pels delictes de prevaricació i falsedat documental, per fraccionar presumptament contractes de la Institució de les Lletres Catalanes -que va dirigir fins al 2018- per adjudicar-los a un conegut.

El debat en el si de l’executiva va ser agitat i va haver-hi intervencions “rellevants” de dirigents que van suggerir a Borràs fer un pas al costat, abans que sigui la pròpia Mesa la que la suspengui

Borràs es troba a un pas de ser suspesa com a diputada, ja que ERC, la CUP i el PSC han advertit que pensen aplicar l’article 25.4 del reglament del Parlament, que obliga a suspendre els diputats als quals s’hagi obert judici oral per corrupció.

En un comunicat, la direcció de JxCat va mostrar el seu suport “sense fissures” a la presidenta del partit, “davant el ‘lawfare‘ i la persecució política”, i va emplaçar la resta de forces independentistes a “no caure en el parany de l’Estat espanyol”, que vol els independentistes “dividits i enfrontats”.

No obstant això, segons les fonts consultades, el debat en el si de l’executiva va ser agitat i va haver-hi intervencions “rellevants” de dirigents que van suggerir a Borràs fer un pas al costat, abans que sigui la pròpia Mesa la que la suspengui de les seves funcions en la reunió prevista per dijous que ve.

PUB

La votació del dijous implicaria que JxCat hauria de votar contra l’aplicació del 25.4, que va ser introduït en el reglament del Parlament el 2017 -amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, en vigílies del referèndum unilateral de l’1 d’octubre-, una situació per la qual membres de la direcció no volen haver de passar.

Entre els que van convidar Borràs a fer un pas al costat va haver-hi diversos consellers -poc inclinats al fet que aquest cas derivi en una crisi en el Govern-, com Violant Cervera o Jaume Giró, així com dirigents de pes com l’adjunt al secretari general, David Saldoni, o l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, entre d’altres.

Segons les fonts consultades, va tancar les intervencions el secretari general de JxCat, Jordi Turull, que va expressar el seu suport a la presidenta del Parlament i del partit, evitant sumar-se a les veus que li demanaven fer un pas al costat, si bé es va mostrar favorable al fet que aquesta crisi no derivi en una sortida de Junts del Govern.

Sobre la possibilitat -suggerida per ERC- que sigui algú de Junts -i no la vicepresidenta primera, la republicana Alba Vergés- qui assumeixi les funcions de la presidència del Parlament si Borràs és suspesa, la posició de la cúpula del partit, de moment, és de no acceptar aquesta delegació de funcions i deixar que sigui Vergés la que es faci càrrec d’aquesta responsabilitat, almenys fins que hi hagi sentència judicial sobre Borràs, afegeixen les fonts consultades.

Malgrat no haver-hi unanimitat al debat, l’executiva va acordar un comunicat en el qual expressa a Borràs el seu suport davant aquesta situació, que pot generar inestabilitat dins del partit i en el Govern de coalició.

PUBLICITAT














REDACCIÓ26 Juliol, 2022
borras_laura.jpg

La presidenta del Parlament de Catalunya està cada cop més a prop de seure’s al banc dels acusats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública l’obertura de judici oral per a Laura Borràs pels presumptes contractes fraccionats i adjudicats a dit quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Amb aquesta resolució es posa punt final a la fase d’instrucció. El final previsible és que la líder independentista hagi de plegar del càrrec i abandoni la presidència de Junts per Catalunya.

El reglament del Parlament, en el seu article 25.4, estableix que la mesa haurà d’acordar la suspensió immediata dels drets i deures d’un diputat quan se li obri judici oral per delictes de corrupció, com és el cas que afecta la dirigent independentista.

Borràs manté que és víctima d’una persecució política, però aquesta tesi no la compren ni ERC ni CUP, peces clau per determinar el futur immediat de la presidenta del Parlament. La suspensió com a diputada no implica perdre l’acta i no és irreversible, però mentre duri no podrà exercir com a diputada i, per tant, tampoc com a presidenta.

Els terminis a partir d’ara són incerts. La suspensió la podria acordar la mesa del Parlament -Borràs només té el suport explícit d’Aurora Madaula- o també traslladar la decisió a la comissió de l’estatut del diputat. El seu president, Jaume Alonso Cuevillas, hauria d’elaborar un informe que es votaria primer en comissió i després es traslladaria al ple. Aquest escenari allargaria els terminis, però el resultat seria el mateix. Hi ha altres opcions, com ara que sigui la mateixa presidenta del Parlament qui s’aculli a l’article 25.2 i s’aparti temporalment del càrrec fins que es resol la seva situació.

La Fiscalia acusa Borràs dels delictes de prevaricació i falsedat documental, i demana sis anys de presó i 21 d’inhabilitació. Segons el ministeri públic, la ILC va adjudicar, a través de la seva directora, 18 contractes menors per valor de més de 300.000 euros a un conegut seu, Isaías Herrero.

Borràs, Herrero i el tercer acusat, Andreu P.M., van pactar que en cada expedient aportarien tres pressupostos diferents, dos dels quals no eren reals, per “encobrir que l’adjudicatari real de tots ells era Herrero i emmascarar el fraccionament irregular d’aquests contractes”. La presidenta del Parlament considera que tot plegat és fals.

PUBLICITAT












REDACCIÓ4 Juliol, 2022
eusebi-1.jpg

El tarragoní Eusebi Campdepadrós

El judici contra els antics membres de la mesa del Parlament se celebrarà entre el 26 i el 28 d’octubre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Entre els acusats hi ha el tarragoní Eusebi Campdepadrós, i l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent. El judici s’havia de celebrar del 12 al 15 de juliol, però el TSJC el va ajornar després d’acceptar la recusació del president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, que havia plantejat l’exvicepresident de la cambra Josep Costa.

Torrent, Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado estan acusats d’un delicte de desobediència.

PUBLICITAT




REDACCIÓ8 Juny, 2022
693d4e5b-2c58-492d-b0df-551139b35fea-1280x853.jpg

El Parlament ha aprovat la llei per defensar el català a les escoles, una mesura que vol donar resposta a la sentència del TSJC que fixa un 25% de les classes en castellà. La llei s’ha aprovat amb els vots a favor d’ERC, Junts, PSC i ECP, mentre que la resta de grups parlamentaris hi han votat en contra i el diputat de Junts, Francesc Ten, s’hi ha abstingut. La proposició de llei estableix que el castellà és “curricular” i es refereix al català a l’escola com a llengua “vehicular”. 

L’aprovació al ple del Parlament arriba després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que ha avalat la norma amb l’argument que “s’amplia l’ús del castellà” a l’escola. De fet, la llei s’havia d’aprovar en l’anterior ple de la cambra però els partits de la dreta ho van aturar en recórrer a l’òrgan consultiu.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Maig, 2022
campdepadros.jpeg

Eusebi Campdepadrós

12, 13 i 15 de juliol. Aquestes són les dates previstes perquè se celebri el judici per desobediència contra exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya. Les sessions es duran a terme al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els acusats són l’expresident de la cambra catalana i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i Adriana Delgado.

Se’ls jutja per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) el 2019 quan van tramitar propostes de resolució sobre el procés independentista, una que reivindicava l’autodeterminació i una altra que reiterava la reprovació al rei.

Les sessions seran de matí i tarda, començaran a les 10.00 i el jutge ha admès l’interrogatori dels tres acusats com a prova. Al setembre, l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va mantenir davant del jutge que no va desobeir el Tribunal Constitucional i que va ser políticament neutral. Segons l’expresident del Parlament, els lletrats van qualificar de “vagues” i “inconcretes” les resolucions del TC que l’instaven a impedir un debat.

L’acusació contra els exmembres de la mesa surt d’una querella de la Fiscalia del març, l’exerceix la mateixa Fiscalia, i també, com a acusació popular, el partit polític d’extrema dreta Vox.

Josep Costa, vicepresident de la cambra en el moment dels fets, va decidir no presentar-se a declarar perquè assegura que no reconeix el tribunal. A l’octubre, el van detenir per ordre del tribunal, es va negar a declarar i va quedar en llibertat. Costa va anunciar que presentaria una querella criminal contra la jutge, per detenció il·legal. Campdepadrós té previst assistir al judici, tot el contrari de Josep Costa. La tipologia de les penes permet que els acusats puguin ser jutjats sense estar presents en el judici.

PUBLICITAT












REDACCIÓ9 Maig, 2022
R-14-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat un ultimàtum a la Generalitat per instaurar el 25% de classes en castellà a les escoles. Concretament, la justícia ha donat 15 dies al conseller d’Educació, Josep González-Cambray, perquè “dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que s’escaiguin” per fer que almenys una assignatura troncal sigui castellà.

El tribunal mana a Cambray que l’informi del compliment d’aquestes mesures en dues setmanes. A més, requereix també a l’Alta Inspecció educativa que verifiqui el compliment de les mesures i n’informi el tribunal. El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d’aplicació que siguin necessaris a l’efecte de determinar l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, o l’exercici de la potestat de control.

PUBLICITAT



REDACCIÓ29 Abril, 2022
3799184-1280x862.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per complida la pena imposada a l’expresident de la Generalitat Quim Torra pel delicte de desobediència, en no despenjar una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019.

Torra va ser condemnat pel TSJC el desembre del 2019 a un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i a 30.000 euros de multa, sentència que va ser confirmada el setembre del 2020 pel Tribunal Suprem. Ara el TSJC, un cop passat el temps d’inhabilitació i havent pagat la multa, considera que Torra ja ha complert la condemna des del 3 de gener passat. Torra ara té pendent una altra sentència per fets similars ocorreguts el setembre del 2019 amb una altra pancarta.

El TSJC considera que els diners percebuts per Torra des que va deixar la Presidència de la Generalitat el setembre del 2020 no afecten la seva inhabilitació, sinó que són part de la retribució ordinària que correspon als expresidents de la Generalitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Març, 2022
3559418-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha esmenat l’Audiència de Barcelona i ha absolt el tarragoní David Solé del delicte de desordres públics pel qual se’l va condemnar a un any i tres mesos de presó en el marc dels aldarulls que van tenir lloc el 15 d’octubre del 2019 a Barcelona després de la sentència de l’1-O.

A la mateixa sentència l’Audiència l’absolia dels delictes d’atemptat contra agent de l’autoritat i de danys. Solé va estar un mes en presó preventiva al centre penitenciari de la Roca del Vallès pels fets pels quals ara se l’exonera. El jove va ser detingut al costat de tres nois més a la capital catalana.

La sentència de l’Audiència de Barcelona considerava provat que Solé va moure contenidors cap al mig del carrer per formar una barricada i que es va amagar rere un vehicle amb mitja llamborda amb intenció de llançar-la contra els Mossos d’Esquadra. En canvi, no es va considerar provat que fos ell el qui va llençar una llamborda contra una furgoneta dels Mossos, un impacte que va abonyegar el vehicle.

Ara, la sentència del TSJC no accepta el que allà es declarava provat i ho substitueix per un relat alternatiu segons el qual no ha quedat acreditat que Solé formés part del grup que va moure els contenidors ni que es trobés a l’indret on va tenir lloc aquest fet concret.

El text coincideix, en canvi, amb el que ja establia la sentència anterior, que no considerava provat que fos ell el qui va llençar la llamborda a la furgoneta dels Mossos. Als fonaments de dret, la sentència posa en dubte el testimoni del mosso que va reconèixer Solé i, per tot plegat, decideix estimar el recurs de la defensa del jove i absoldre’l del delicte de desordres públics. La sentència pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter