28. Maig 2024

Arxius de tsjc | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
oliver-klein-2.jpg

És oficial: el plenari d’investidura de Cambrils s’ha ajornat. Era vox populi, però avui s’ha confirmat que la majoria de regidors de la província prendran possessió amb l’excepció dels de Cambrils. I és que el partit guanyador de les eleccions, el Nou Moviment Ciutadà (NMC) d’Oliver Klein ha presentat un recurs contenciós electoral al davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La mesura arriba després que la Junta Electoral desestimés els dos recursos anteriors presentats per l’NMC. Ara, el plenari d’investidura s’haurà de convocar per a – a molt tardar – d’aquí a 20 dies. Per tant, la data límit per a proclamar el pròxim alcalde serà el 7 de juliol.

L’objectiu de la formació liderada per Oliver Klein és que s’impugnin els vots d’algunes meses que presentaven presumptes irregularitats en les actes. Això podria treure-li un regidor a Esquerra Republicana i – en conseqüència – fer saltar pels aires el pacte entre ERC, PSC, Junts i En Comú Podem, que van deixar l’NMC sense cap tros del pastís malgrat haver guanyat els comicis. Segons ha pogut saber larepublicacheca.com, Klein estaria disposat a elevar l’afer al Tribunal Constitucional presentant un recurs d’empara.

PUBLICITAT






REDACCIÓ30 Maig, 2023
foto_3088869.jpg

Els acusats d’apunyalar i matar un home a Tarragona el 2021 han demanat la revocació de la sentència de l’Audiència provincial al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En la vista celebrada aquest dimarts, l’acusat d’assassinat ha insistit en la seva innocència i – segons el seu advocat – ha patit indefensió durant el judici. I és que al·leguen que se’ls van denegar algunes proves i que no s’ha respectat la presumpció d’innocència.

El condemnat ha insistit a demanar una investigació paral·lela sobre el testimoni clau del judici, de qui ha posat en dubte la seva integritat i salut mental. La víctima tenia una suposada relació d’amistat amb els acusats i els hauria fiat unes paperines d’heroïna el dia del crim. El condemnat ha insistit davant de la jutge de la vista d’apel·lació del TSJC que no es trobaven al lloc dels fets quan es va produir l’homicidi, un descampat pròxim a l’establiment de Bricodepot, al barri de Torreforta de la ciutat. En canvi, un testimoni, un home que diu que estava amb la víctima en el moment dels fets, els va acusar d’haver-la agredit amb un pal i una arma blanca per aconseguir droga.

El lletrat de la defensa ha insistit a remarcar que l’ADN trobat sota les ungles de la víctima no corresponen al seu client i que no es van trobar restes de sang ni a la roba ni en un ganivet de l’acusat. També s’ha reclamat al tribunal que no s’hagi valorat un altre testimoni presencial que contradiu la versió del testimoni clau del cas. El condemnat, fins i tot ha posat en dubte la salut mental d’aquesta persona, a qui demanen que també s’investigui com a presumpte autor de l’assassinat.

L’Audiència de Tarragona va condemnar l’home a onze anys de presó per homicidi i un any més per amenaces, després que un jurat popular el declarés culpable. D’altra banda, l’acusat va quedar absolt per robatori amb violència, però l’altra implicada va ser condemnada a pagar dues multes per trencament de condemna (tenia una ordre d’allunyament de l’establiment Bricodepot que hi ha a la zona) i per un delicte lleu continuat de furt – es va endur una bossa amb objectes de la víctima, entre els quals, una batedora, i més tard li va robar el telèfon mòbil -.

PUBLICITAT





REDACCIÓ2 Abril, 2023
ropinio_ricard.jpg

En els últims dies, hem vist com el cas de Laura Borràs ha tornat a generar polèmica i debat. La condemna a 4,5 anys de presó i 13 d’inhabilitació per prevaricació i malversació de fons públics ha encès les passions i ha fet que molts independentistes acusin l’Estat espanyol de fer una nova persecució política. Però no podem confondre la gent. No hem d’insistir en allò que no és.

Laura Borràs no va ser condemnada per ser independentista, sinó perquè va fer alguna cosa il·legal quan era la responsable de la Institució Lletres Catalanes. La justícia ha considerat que va malversar diners públics i va prevaricar per aconseguir contractes a dit per a persones properes a ella. Això no és una persecució política, sinó un cas de corrupció i favoritisme.

Per descomptat, la persecució política és una realitat en molts llocs del món i no podem negar que també ha passat a Catalunya. Però en aquest cas, m’hi atreviria a dir que no és així. Hi ha un cansament per part de la ciutadania de fer creure en alguna cosa que no ho és. És important diferenciar entre el que és una causa política i el que és una causa judicial.

Laura Borràs porta temps desafiants la justícia amb aquest tema i ha fet servir la seva posició de poder per intentar protegir-se. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va deixar clar que aquest és un tema de corrupció, no d’idees. No ens hem de ficar en detalls del judici, només hem de pensar que no podem intentar encobrir un cas de corrupció i de favoritisme a un cas de persecució política i ideològica.

Això no vol dir que no pugui existir una persecució política en altres casos, però en aquest, no ho podem confondre

Entenc que Laura Borràs va ser una bona diputada al Congrés dels Diputats, però ara mateix, amb una sentència condemnatòria damunt la taula, hauria de reflexionar i donar l’exemple amb fets i coherència. Hauria de saber que no se la jutja per independentista ni per defensar les idees d’un estat propi, sinó per haver fet alguna cosa il·legal quan era la màxima responsable de la Institució de les Lletres Catalanes.

Hem de respectar més les nostres institucions i intentar passar a la ciutadania una imatge de netedat política. El que no ho és, no ho és, i punt. Això no vol dir que no pugui existir una persecució política en altres casos, però en aquest, no ho podem confondre. Hem de ser crítics i reflexius i no caure en la trampa de fer passar el cas de Laura Borràs com una causa política, quan realment és una causa judicial.

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT












REDACCIÓ30 Març, 2023
transport_reus.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat la sentència del jutjat social número 1 de Reus en la demanda col·lectiva presentada per 28 treballadors de Reus Transport, en la qual es reclamava un augment salarial superior a les limitacions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

La sentència del TSJC, dictada el 15 de març, desestima íntegrament la demanda presentada pels treballadors i confirma que els salaris s’ajusten a la legalitat vigent, ja que els increments retributius en les empreses públiques estan regulats pels topalls establerts per la llei.

El Tribunal Superior ha rebutjat el recurs presentat per la representació sindical dels treballadors i ha confirmat la legalitat dels salaris

Tant Reus Transport com l’Ajuntament de Reus, que és el principal accionista de l’empresa municipal, han reiterat des del primer moment de la reclamació laboral que no podien aplicar un augment salarial superior a les limitacions que fixen les lleis de pressupostos. Amb la ratificació de la sentència, es valida la postura que van mantenir i confirma que l’empresa municipal abona correctament els salaris als seus treballadors.

Així, el TSJC ha rebutjat el recurs presentat per la representació sindical dels treballadors i ha confirmat la legalitat dels salaris que Reus Transport paga als seus empleats. Aquesta decisió judicial posa fi a la lluita laboral que ha estat desenvolupant-se des dels últims mesos i garanteix que l’empresa pública compleix amb la llei en matèria salarial.

PUBLICITAT












REDACCIÓ28 Novembre, 2022
eusebi-campdepadros.jpg

Sempre vaig dir que el realment rellevant del judici a la Mesa del Parlament de Catalunya de la XII legislatura, la sorgida de les eleccions del 21-D de 2017 i presidida pel MHP Torrent, no eren pas les possibles conseqüències personals, sinó que el que estava en joc era la inviolabilitat del la cambra catalana. És per aquest motiu que el títol de l’article conté un interrogant.

És cert que a nivell personal hem estat absolts de l’acusació de desobediència al Tribunal Constitucional, però també és cert que la sentència comença desestimant la causa de nul·litat de tot el procediment, i que totes les defenses vam al·legar, que no hi hauria d’haver hagut judici, ni s’hauria d’haver admès a tràmit la querella de la fiscalia, perquè el Parlament és inviolable, perquè representa al poble de Catalunya i és on s’expressa el pluralisme polític que defineix una democràcia, a través dels representants escollits per la ciutadania per sufragi universal, directe i lliure.

Per tant, en un autèntic estat de dret amb separació de poders, legislatiu, executiu i judicial, cap d’ells pot interferir en la tasca de l’altre, pertorbant o amenaçant el seu normal funcionament.

Malgrat això, la sentència conté elements positius i, donada la judicialització de la política i la repressió judicial de l’independentisme, cal saber valorar que aquesta sala del TSJC ha anat tan enllà com podia i trenca la dinàmica que fins ara teníem.

Es veu que la judicatura espanyola es cura en salut davant els futurs recursos al TEDH, per evitar que les seves sentències s’anul·lin per absència d’imparcialitat dels tribunals

Comencem per la pròpia composició del tribunal. Les recusacions que totes les defenses vam plantejar del president del TSJC Sr. Barrientos, i el Vicepresident 1r Costa i jo mateix del magistrat Ramos, van ser crucials per tenir un tribunal amb aparença d’imparcialitat. Recordem que en anteriors judicis, com en el del MHP Torra, també es va recusar al president del TSJC, sense que en aquella ocasió fos admesa. En canvi ara es van admetre les dues recusacions, havent-se de nomenar uns altres magistrats. És significatiu en aquest sentit que la magistrada que en el seu vot particular sosté que ens haurien d’haver condemnat era la designada pel president del TSJC. Si relacionem això amb la recent anul·lació del judici a la Mesa de la XI legislatura, presidida per la MHP Forcadell, per considerar que no van tenir un tribunal imparcial, es veu que la judicatura espanyola es cura en salut davant els futurs recursos al TEDH, per evitar que les seves sentències s’anul·lin per absència d’imparcialitat dels tribunals.

També es positiu que, malgrat la desestimació de la inviolabilitat del Parlament, la sentència deixa constància que tant el Vicepresident 1r Costa i jo mateix ja teníem presentats recursos al TEDH en contra dels requeriments del Tribunal Constitucional, i que si en el futur aquests fossin estimats i es guanyessin, seria aquesta nova jurisprudència europea la que s’hauria d’aplicar, per sobre de la del Constitucional i la del Tribunal Suprem. Reconeix doncs la sentència el que sempre hem defensat: que l’àmbit jurídic i judicial de Catalunya i de l’Estat és la UE i del Consell d’Europa, i que els més alts tribunals no són ni el Suprem ni el Constitucional, sinó el TEDH i el TJUE, com estem veient aquests dies amb els recursos del MHP Puigdemont.

La sentència deixa molt clar que el Tribunal Constitucional no prohibeix el debat sobre la independència de Catalunya, només prohibeix plantejar-la i fer-la efectiva per la via de fet, per la via unilateral, al marge dels mecanismes constitucionals

Hi ha un pronunciament de la sentència molt rellevant per l’actual Parlament. El tribunal reconeix el que sempre havíem defensat i que per qualsevol ciutadà és obvi: al Parlament s’hi pot debatre de tot, i sobretot d’aquelles qüestions que són objecte del debat polític, com l’autodeterminació o la independència o la critica a la monarquia. Temes que els partits polítics porten als seus programes i pels quals han estat votats i escollits. La sentència deixa molt clar, contra el que els anomenats partits constitucionalistes diuen, que el Tribunal Constitucional no prohibeix el debat d’aquestes qüestions, sinó que en el que fa referència a la independència de Catalunya només prohibeix plantejar-la i fer-la efectiva per la via de fet, per la via unilateral, al marge dels mecanismes constitucionals. Cosa òbvia des del punt de vista de l’Estat. Recordem en aquest punt que la Resolució del Tribunal Internacional de la Haia sobre la independència de Kosovo de 2010, reconeix que la independència unilateral no és contrària al dret internacional, sempre que es faci en absència de violència i per vies democràtiques.

Sempre havia dit a tothom que volia escoltar-me que a la Mesa no havia desobeït res, que sempre havíem actuat conforme a dret i seguint criteris jurídics; això si, des del punt de vista d’un parlament democràtic en un estat de dret. Per tant, malgrat els més de 20 requeriments que vam rebre del Tribunal Constitucional, i que mai no vaig admetre ni signar, l’admissió a tràmit de les iniciatives parlamentàries dels diputats era i és l’obligació de la mesa d’un parlament, si compleixen els requisits formals. Si haguéssim fet cas d’aquells requeriments, que la mateixa sentència critica per la seva deficient formulació, i per por a inhabilitacions personals haguéssim denegat el tràmit a les propostes dels grups parlamentaris, haguéssim vulnerat drets fonamentals en una democràcia com són la llibertat d’expressió o el dret a la participació política dels diputats i dels ciutadans que aquests representen.

Malgrat que pugui semblar estrany per haver estat absolt, formularé recurs en contra de la sentència

En conclusió, la democràcia ha guanyat una part d’aquest judici, però no tota. Cal el reconeixement judicial del que estableix l’article 55.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, norma en vigor: el Parlament és inviolable. Per això, malgrat que pugui semblar estrany per haver estat absolt, formularé recurs en contra de la sentència perquè no estima aquesta causa de nul·litat radical, perquè la inviolabilitat protegeix els parlaments d’ingerències  judicials en la seva autonomia de funcionament. Aquesta no és una causa individual, sinó una causa col·lectiva en defensa de la democràcia i del poble de Catalunya que el seu Parlament representa.

Eusebi CAMPDEPARÓS
Advocat – Ha estat Secretari Primer de la Mesa del Parlament de Catalunya i Secretari per a l’Administració de Justícia de la Generalitat

PUBLICITAT








REDACCIÓ6 Octubre, 2022
6c29abed-3338-41c1-990f-58b2760f4ee7-1280x854.jpeg

Josep Costa (Arxiu)

L’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa ha abandonat aquest dijous al matí el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra part de l’antiga Mesa del Parlament en considerar que el judici és un “simulacre”. Costa, que es defensa ell mateix, ha dit que no proposa cap prova, no interrogarà a cap testimoni i, per tant, no vol participar del judici. El magistrat Carlos Mir l’ha advertit que no podia deixar sense defensa el seu representat, en aquest cas ell mateix, i ha decretat un recés per acabar de decidir què fan. Finalment, el judici es reprendrà amb la possibilitat que Costa torni en qualsevol moment.

El judici ha començat amb el tribunal desestimant totes les al·legacions i qüestions prèvies de les defenses, que ampliarà en la sentència. Això ha provocat la protesta de totes les defenses, però Costa ha anat més enllà recordant que un jutjat contenciós-administratiu ha admès a tràmit un recurs contra la inhibició del Consell General del Poder Judicial respecte les recusacions. També ha dit que el retrat del rei Felip VI present a la sala de vistes, com en totes les sales dels jutjats, representa la repressió de l’estat espanyol contra la cambra catalana. A més, ha recordat que ell ja va ser arrestat per no presentar-se a declarar davant de la magistrada instructora. Per tot això, ha dit que no va presentar escrit de defensa, que no ha demanat cap prova i que no pensa interrogar a cap testimoni ni respondre a cap pregunta com a acusat, i, per tant, no pensa participar en el judici.

S’ha aixecat i ha anat a sortir de la sala de vistes. El magistrat presidentCarlos Mir, l’hi ha dit que podia absentar-se com a acusat, però no pas com a advocat, i li ha demanat que es quedi a l’estrada dels advocats, com fins ara, encara que no participi de la resta del judici. Costa, però, no li ha fet cas i ha marxat del Palau de Justícia.

Davant d’aquesta absència, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dit que “ha passat el que era previsible, i que la seva estratègia era comparèixer aquest dimecres per defensar les qüestions prèvies” i després marxar. A més, ha recordat que abandonar la sala de vistes sense el permís del president és un desacatament que està sancionat amb una multa. “No acceptar cap advocat d’ofici, és una estratègia burda, simple i infantil”, ha dit, i ha demanat que el tribunal insti el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona a nomenar-li un advocat d’ofici i a sancionar Costa, o que un altre advocat defensor assumeixi la seva defensa. L’advocat de Vox ha dit que l’actitud de Costa és “un absolut frau processal” i una falta de respecte intolerable a la resta de parts personades, que provoca “un greu trastorn” a tothom.

Per la seva banda, l’advocat de Roger Torrent, Andreu Van den Eynde, ha dit que “mai una estratègia d’un company” li sembla una falta de respecte. “Té la mala sort que és dues coses en la mateixa persona”, ha dit. A més, ha demanat al tribunal que “s’abstregui del soroll exterior i dels falsos rumors”. Les altres dues defenses no s’han pronunciat perquè respecten l’estratègia processal de les altres defenses.

Sobre les qüestions prèvies, els magistrats creuen que cal un estudi a fons sobre la inviolabilitat parlamentària i, per tant, s’ha de fer tot el judici. Respecte a l’expulsió de Vox com a acusació popular, el magistrat ha dit que el partit d’ultradreta compleix tots els requisits legals. D’Adriana Delgado, de qui la seva defensa va dir que la querella no l’acusava inicialment de tots els fets, el tribunal creu que l’exdiputada sí que tenia coneixement de tots els fets. Respecte a la falta d’aforament de tres dels acusats, Costa, Campdepedrós i Delgado, el tribunal diu que les conductes són “inescindibles” i hi ha jurisprudència per jutjar-los tots junts.

Sobre la nul·litat de tota la causa, que va demanar Costa per la recusació de diversos magistrats, el tribunal diu que les normes de substitució dels recusats estan preestablertes i no hi ha discrecionalitat per nomenar uns magistrats o uns altres. Tampoc creuen que els magistrats recusats per fer el judici s’hagin de recusar retroactivament per haver admès a tràmit la querella de la fiscalia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ6 Setembre, 2022
incendi-cotxe-policial.png

El segon detingut pels Mossos d’Esquadra, acusat de calar foc en un cotxe de la policia local de Valls, ha passat aquest matí a disposició judicial. El Jutjat d’Instrucció número 2 de Valls, en funcions de guàrdia, ha decretat la llibertat provisional del detingut.

L’acusat, mentre espera el judici, haurà de comparèixer periòdicament davant el jutjat.

La causa està oberta pels delictes de robatori o furt de vehicle, conducció temerària, conducció sense llicència i danys.

PUBLICITAT










REDACCIÓ27 Juliol, 2022
lauraBorras.jpg

Membres de la direcció de Junts per Catalunya (JxCat) es van desmarcar ahir dimarts de la línia oficial del partit i van convidar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a apartar-se del seu càrrec, abans que la Mesa de la cambra catalana acordi la seva suspensió amb els vots del PSC, ERC i la CUP.

Així ho han explicat diverses fonts de JxCat, després que l’executiva del partit celebrés una reunió extraordinària per valorar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’enviar Borràs a judici pels delictes de prevaricació i falsedat documental, per fraccionar presumptament contractes de la Institució de les Lletres Catalanes -que va dirigir fins al 2018- per adjudicar-los a un conegut.

El debat en el si de l’executiva va ser agitat i va haver-hi intervencions “rellevants” de dirigents que van suggerir a Borràs fer un pas al costat, abans que sigui la pròpia Mesa la que la suspengui

Borràs es troba a un pas de ser suspesa com a diputada, ja que ERC, la CUP i el PSC han advertit que pensen aplicar l’article 25.4 del reglament del Parlament, que obliga a suspendre els diputats als quals s’hagi obert judici oral per corrupció.

En un comunicat, la direcció de JxCat va mostrar el seu suport “sense fissures” a la presidenta del partit, “davant el ‘lawfare‘ i la persecució política”, i va emplaçar la resta de forces independentistes a “no caure en el parany de l’Estat espanyol”, que vol els independentistes “dividits i enfrontats”.

No obstant això, segons les fonts consultades, el debat en el si de l’executiva va ser agitat i va haver-hi intervencions “rellevants” de dirigents que van suggerir a Borràs fer un pas al costat, abans que sigui la pròpia Mesa la que la suspengui de les seves funcions en la reunió prevista per dijous que ve.

PUB

La votació del dijous implicaria que JxCat hauria de votar contra l’aplicació del 25.4, que va ser introduït en el reglament del Parlament el 2017 -amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, en vigílies del referèndum unilateral de l’1 d’octubre-, una situació per la qual membres de la direcció no volen haver de passar.

Entre els que van convidar Borràs a fer un pas al costat va haver-hi diversos consellers -poc inclinats al fet que aquest cas derivi en una crisi en el Govern-, com Violant Cervera o Jaume Giró, així com dirigents de pes com l’adjunt al secretari general, David Saldoni, o l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, entre d’altres.

Segons les fonts consultades, va tancar les intervencions el secretari general de JxCat, Jordi Turull, que va expressar el seu suport a la presidenta del Parlament i del partit, evitant sumar-se a les veus que li demanaven fer un pas al costat, si bé es va mostrar favorable al fet que aquesta crisi no derivi en una sortida de Junts del Govern.

Sobre la possibilitat -suggerida per ERC- que sigui algú de Junts -i no la vicepresidenta primera, la republicana Alba Vergés- qui assumeixi les funcions de la presidència del Parlament si Borràs és suspesa, la posició de la cúpula del partit, de moment, és de no acceptar aquesta delegació de funcions i deixar que sigui Vergés la que es faci càrrec d’aquesta responsabilitat, almenys fins que hi hagi sentència judicial sobre Borràs, afegeixen les fonts consultades.

Malgrat no haver-hi unanimitat al debat, l’executiva va acordar un comunicat en el qual expressa a Borràs el seu suport davant aquesta situació, que pot generar inestabilitat dins del partit i en el Govern de coalició.

PUBLICITAT














REDACCIÓ26 Juliol, 2022
borras_laura.jpg

La presidenta del Parlament de Catalunya està cada cop més a prop de seure’s al banc dels acusats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública l’obertura de judici oral per a Laura Borràs pels presumptes contractes fraccionats i adjudicats a dit quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Amb aquesta resolució es posa punt final a la fase d’instrucció. El final previsible és que la líder independentista hagi de plegar del càrrec i abandoni la presidència de Junts per Catalunya.

El reglament del Parlament, en el seu article 25.4, estableix que la mesa haurà d’acordar la suspensió immediata dels drets i deures d’un diputat quan se li obri judici oral per delictes de corrupció, com és el cas que afecta la dirigent independentista.

Borràs manté que és víctima d’una persecució política, però aquesta tesi no la compren ni ERC ni CUP, peces clau per determinar el futur immediat de la presidenta del Parlament. La suspensió com a diputada no implica perdre l’acta i no és irreversible, però mentre duri no podrà exercir com a diputada i, per tant, tampoc com a presidenta.

Els terminis a partir d’ara són incerts. La suspensió la podria acordar la mesa del Parlament -Borràs només té el suport explícit d’Aurora Madaula- o també traslladar la decisió a la comissió de l’estatut del diputat. El seu president, Jaume Alonso Cuevillas, hauria d’elaborar un informe que es votaria primer en comissió i després es traslladaria al ple. Aquest escenari allargaria els terminis, però el resultat seria el mateix. Hi ha altres opcions, com ara que sigui la mateixa presidenta del Parlament qui s’aculli a l’article 25.2 i s’aparti temporalment del càrrec fins que es resol la seva situació.

La Fiscalia acusa Borràs dels delictes de prevaricació i falsedat documental, i demana sis anys de presó i 21 d’inhabilitació. Segons el ministeri públic, la ILC va adjudicar, a través de la seva directora, 18 contractes menors per valor de més de 300.000 euros a un conegut seu, Isaías Herrero.

Borràs, Herrero i el tercer acusat, Andreu P.M., van pactar que en cada expedient aportarien tres pressupostos diferents, dos dels quals no eren reals, per “encobrir que l’adjudicatari real de tots ells era Herrero i emmascarar el fraccionament irregular d’aquests contractes”. La presidenta del Parlament considera que tot plegat és fals.

PUBLICITAT












REDACCIÓ4 Juliol, 2022
eusebi-1.jpg

El tarragoní Eusebi Campdepadrós

El judici contra els antics membres de la mesa del Parlament se celebrarà entre el 26 i el 28 d’octubre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Entre els acusats hi ha el tarragoní Eusebi Campdepadrós, i l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent. El judici s’havia de celebrar del 12 al 15 de juliol, però el TSJC el va ajornar després d’acceptar la recusació del president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, que havia plantejat l’exvicepresident de la cambra Josep Costa.

Torrent, Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado estan acusats d’un delicte de desobediència.

PUBLICITAT