REDACCIÓ
La presidenta del Parlament de Catalunya està cada cop més a prop de seure’s al banc dels acusats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública l’obertura de judici oral per a Laura Borràs pels presumptes contractes fraccionats i adjudicats a dit quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Amb aquesta resolució es posa punt final a la fase d’instrucció. El final previsible és que la líder independentista hagi de plegar del càrrec i abandoni la presidència de Junts per Catalunya.
El reglament del Parlament, en el seu article 25.4, estableix que la mesa haurà d’acordar la suspensió immediata dels drets i deures d’un diputat quan se li obri judici oral per delictes de corrupció, com és el cas que afecta la dirigent independentista.
Borràs manté que és víctima d’una persecució política, però aquesta tesi no la compren ni ERC ni CUP, peces clau per determinar el futur immediat de la presidenta del Parlament. La suspensió com a diputada no implica perdre l’acta i no és irreversible, però mentre duri no podrà exercir com a diputada i, per tant, tampoc com a presidenta.
Els terminis a partir d’ara són incerts. La suspensió la podria acordar la mesa del Parlament -Borràs només té el suport explícit d’Aurora Madaula- o també traslladar la decisió a la comissió de l’estatut del diputat. El seu president, Jaume Alonso Cuevillas, hauria d’elaborar un informe que es votaria primer en comissió i després es traslladaria al ple. Aquest escenari allargaria els terminis, però el resultat seria el mateix. Hi ha altres opcions, com ara que sigui la mateixa presidenta del Parlament qui s’aculli a l’article 25.2 i s’aparti temporalment del càrrec fins que es resol la seva situació.
La Fiscalia acusa Borràs dels delictes de prevaricació i falsedat documental, i demana sis anys de presó i 21 d’inhabilitació. Segons el ministeri públic, la ILC va adjudicar, a través de la seva directora, 18 contractes menors per valor de més de 300.000 euros a un conegut seu, Isaías Herrero.
Borràs, Herrero i el tercer acusat, Andreu P.M., van pactar que en cada expedient aportarien tres pressupostos diferents, dos dels quals no eren reals, per “encobrir que l’adjudicatari real de tots ells era Herrero i emmascarar el fraccionament irregular d’aquests contractes”. La presidenta del Parlament considera que tot plegat és fals.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
