REDACCIÓ
En els últims dies, hem vist com el cas de Laura Borràs ha tornat a generar polèmica i debat. La condemna a 4,5 anys de presó i 13 d’inhabilitació per prevaricació i malversació de fons públics ha encès les passions i ha fet que molts independentistes acusin l’Estat espanyol de fer una nova persecució política. Però no podem confondre la gent. No hem d’insistir en allò que no és.
Laura Borràs no va ser condemnada per ser independentista, sinó perquè va fer alguna cosa il·legal quan era la responsable de la Institució Lletres Catalanes. La justícia ha considerat que va malversar diners públics i va prevaricar per aconseguir contractes a dit per a persones properes a ella. Això no és una persecució política, sinó un cas de corrupció i favoritisme.
Per descomptat, la persecució política és una realitat en molts llocs del món i no podem negar que també ha passat a Catalunya. Però en aquest cas, m’hi atreviria a dir que no és així. Hi ha un cansament per part de la ciutadania de fer creure en alguna cosa que no ho és. És important diferenciar entre el que és una causa política i el que és una causa judicial.
Laura Borràs porta temps desafiants la justícia amb aquest tema i ha fet servir la seva posició de poder per intentar protegir-se. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va deixar clar que aquest és un tema de corrupció, no d’idees. No ens hem de ficar en detalls del judici, només hem de pensar que no podem intentar encobrir un cas de corrupció i de favoritisme a un cas de persecució política i ideològica.
Això no vol dir que no pugui existir una persecució política en altres casos, però en aquest, no ho podem confondre
Entenc que Laura Borràs va ser una bona diputada al Congrés dels Diputats, però ara mateix, amb una sentència condemnatòria damunt la taula, hauria de reflexionar i donar l’exemple amb fets i coherència. Hauria de saber que no se la jutja per independentista ni per defensar les idees d’un estat propi, sinó per haver fet alguna cosa il·legal quan era la màxima responsable de la Institució de les Lletres Catalanes.
Hem de respectar més les nostres institucions i intentar passar a la ciutadania una imatge de netedat política. El que no ho és, no ho és, i punt. Això no vol dir que no pugui existir una persecució política en altres casos, però en aquest, no ho podem confondre. Hem de ser crítics i reflexius i no caure en la trampa de fer passar el cas de Laura Borràs com una causa política, quan realment és una causa judicial.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
One comment
disco rallado
2 Abril, 2023 at 10:09 pm
en ctaaluña no hay persecucion politica como usted dice. absolutamente FALSO