Arxius de tribunal constitucional | Pàgina 3 de 3

REDACCIÓ14 Febrer, 2017

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat definitivament per unanimitat la resolució de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP sobre la celebració d’un referèndum unilateral, i ha acordat traslladar a la fiscalia les circumstàncies de l’actuació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa favorables al dret a decidir perquè obri, si ho considera oportú, una nova actuació penal contra ells.

Els magistrats havien suspès cautelarment la resolució pactada entre JxSí i la CUP el passat 15 de desembre, i ara han emès sentència on anul·len de manera definitiva els aspectes impugnats per l’advocat de l’Estat. Tal com demanava el govern espanyol, també traslladen el cas a la Fiscalia per si aquesta considera que cal fer noves actuacions penals contra Forcadell i quatre altres membres de la Mesa del Parlament: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Els magistrats actuen com ja van fer el 10 d’octubre en relació a la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent, quan van traslladar el cas a la Fiscalia i aquesta va presentar una querella per prevaricació i desobediència davant el TSJC contra Forcadell.

En concret, els magistrats declaren inconstitucionals i nuls diversos apartats de la resolució 206/XI del Parlament de Catalunya titulats “referèndum” i “procés constituent” inclosos al títol 1 sobre “el futur polític de Catalunya”. forcadell

A més, acorden “deduir testimoni de particulars perquè el Ministeri Fiscal procedeixi, en el seu cas, a exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre” a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, al vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Lluis Corominas, a la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, i al secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, així com a la secretària quarta, Ramona Barrufet, “per incomplir el mandat del paràgraf primer de l’article 87.1 de la Llei Orgànica del TC en relació amb els fets del present incident d’execució”.

També estimen la petició de l’Adovcat de l’Estat sobre la necessitat de comunicar de manera “personal” la decisió i d’advertir sobre els efectes del seu incompliment a la presidenta del Parlament, a la resta de membres de la Mesa, al secretari general de la cambra, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com a la resta de membres del se govern.

Pla mig de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, saludant abans d'entrar al TSJC per declarar el 16 de desembre del 2016 — Carme Forcadell

El TC els adverteix que “s’han d’abstenir de realitzar qualsevol actuació per donar compliment a la Resolució 306/XI en els apartats anul·lats i del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament suposo ignorar o eludir la nul·litat dels apartats d’aquesta resolució”, i els alerta de “les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les que poden incórrer en el cas d’incompliment”.

En concret, les relacions impugnades són la 1, 4, 5 i 6, totes aprovades amb els vots de Junts pel Sí i la CUP.

REDACCIÓ12 Novembre, 2015

granados_mossos — El comissari Trapero amb el conseller d’Interior

El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha ordenat a tots els agents del cos que li remetin qualsevol atestat sobre eventuals casos de sedició a Catalunya, perquè sigui ell qui personalment assumeixi “en tots els supòsits i sense excepció “les decisions a adoptar.

En un comunicat intern, Trapero ha fet arribar als Mossos una sèrie de directrius per “donar seguretat jurídica” al cos després de rebre un escrit del fiscal cap de l’Audiència Nacional que els ordena que elaborin informes o atestats i la facin arribar als tribunals si en el procés independentista català es produís un delicte de sedició, de rebel·lió, contra la Corona i contra les institucions de l’Estat.

“A causa de la complexitat i especificitat que poden comportar les tipologies penals plantejades per la Fiscalia de l’Audiència Nacional, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui realitzar al cos dels Mossos d’Esquadra en relació a aquestes casuístiques, tindrà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s’hagin d’adoptar en cada cas”, assenyala l’escrit.

“Aquesta cadena jeràrquica s’ha d’elevar necessàriament i en tots els casos fins al comissari en cap”, precisa Trapero en el seu escrit. En el comunicat intern, que ha estat traslladat aquesta tarda a tots els serveis dels Mossos d’Esquadra, Trapero remarca que qualsevol informe o atestat vinculat a aquesta qüestió i que hagi de tenir com a destinatari final l’Audiència Nacional, altres jutjats o la Fiscalia, “haurà de ser enviat, de manera preceptiva i en tots els casos, a la Prefectura de la Policia, que serà l’òrgan únic de transmissió de tota la documentació a les autoritats judicials i / o fiscals”.

“Vull remarcar de manera molt clara la consideració que les eventuals responsabilitats que es puguin derivar de les decisions que es puguin adoptar, i de les accions que es puguin dur a terme en els supòsits indicats, seran assumides exclusivament pels comandaments del cos, i en última instància pel comissari en cap”, remarca Trapero.

Salutació als components de l'Àrea GEI — Mas entre els Mossos d’Esquadra

D’aquesta manera, el comissari en cap descàrrega de qualsevol responsabilitat als agents dels Mossos d’Esquadra, atenent al principi de jerarquia i al fet que són els comandaments i ell mateix els que adoptaran “les decisions últimes” i, per tant, els que “assumiran la responsabilitat màxima en el compliment de les obligacions que es puguin derivar d’aquests casos”.

En el seu escrit, Trapero detalla les directrius rebudes pel fiscal en cap de l’Audiència Nacional, en un escrit del passat 5 de novembre en el qual ordenava als Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que davant l’existència o coneixement de qualsevol delicte relacionat amb la sedició, rebel·lió, contra la Corona i contra les Institucions de l’Estat elaborin “de manera urgent” un informe o atestat amb les dades necessàries relacionats “amb la seva execució, autoria, participació i circumstàncies concurrents”.

La directriu de la Fiscalia remesa als Mossos també especifica que l’atestat es remeti amb caràcter urgent al jutjat central d’instrucció de guàrdia de l’Audiència Nacional i al fiscal de guàrdia. A més, estableix que els agents han de practicar de manera “immediata” les diligències necessàries per acreditar els fets delictius i determinar les responsabilitats penals exigibles, així com les que els encarregui l’Audiència Nacional o el fiscal.

REDACCIÓ12 Novembre, 2014

rajoy1 — Mariano Rajoy compareixerà davant els periodistes

Han passat tres dies i, finalment, el president del govern espanyol ha decidit donar la cara. Mariano Rajoy, compareixerà avui, a les 12h30, a La Moncloa per donar a conèixer l’actuació del seu govern respecte a la situació a Catalunya després del 9-N, segons confirmen fonts de La Moncloa.

Serà el primer acte públic de Rajoy de la setmana, després que el passat diumenge va deixar la resposta a mans del ministre de Justícia, Rafael Catalá -en una compareixença inesperada davant la càmara de TVE i sense preguntes- i ahira la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha advertit des del Senat que el seu executiu no negociarà amb la Generalitat cap referèndum d’autodeterminació.

La compareixença es produirà previsiblement després que la Fiscalia presenti, aquest matí, al Tribunal Supererior de Justícia de Catalunya una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, per suposats delictes de desobediència i prevaricació, per la celebració del procés participatiu diumenge passat.

La querella ha estat ideada sobretot per la Fiscalia General de l’Estat i la Fiscalia Superior de Catalunya l’examinarà i en concretarà els detalls abans de presentar-la formalment.

Rajoy afronta crítiques internes i externes per la seva gestió del 9-N. Després de constatar que la Generalitat assumir la responsabilitat del procés de participació ciutadana s’han aixecat diverses veus al PP i a la seva dreta que han qüestionat la seva capacitat de fer complir la suspensió del TC a Catalunya.

REDACCIÓ8 Novembre, 2014

La directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona, Maria Àngels González, assegura que no està preocupada amb una possible imputació per un presumpte delicte de desobediència.

La governant considera que no ha comès cap il·legalitat. No va donar cap ordre directa a funcionaris. Confirma, no obstant, que es va reunir amb els directors dels instituts públics per tal d’informar-los de la decisió d’ubicar als seus centres els punts de votació del 9-N.

“Vam demanar voluntaris de la comunitat educativa per a fer tasques de gestió i hi ha directors que s’hi ha apuntat i d’altres que no, ja que no hem obligat a ningú”, ha afegit.

La directora d’Ensenyament ha apuntat que, en cas d’absència dels directors, les claus dels centres es lliuraran al voluntari que s’ocupi del punt de votació. A més, ha defensat que la Generalitat té la titularitat dels instituts i en pot disposar fora de l’horari escolar, com serà el cas de diumenge.

González després de dir que des que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’impugnació no ha fet res més – “perquè tot ja estava en marxa” – ha confessat que no està preocupada ni espantada amb una possible imputació. Qualifica aquesta amenaça de ‘poc acceptable” i recorda que el procés de participació es farà amb la col·laboració de 40 mil voluntaris, independentment si són funcionaris o no.

REDACCIÓ4 Novembre, 2014

Després de tres hores de reunió, el ple del Tribunal Constitucional ha decidit, per unanimitat, suspendre el procés de participació 9-N. .

Els 12 magistrats han admès a tràmit el recurs d’impugnació que divendres passat va registrar el govern espanyol. La decisió comporta ara aturar tota la logística preparatòria de la votació, inclosos elements tan significatius com la web del procés participatiu.

Caldrà veure si la resolució del TC -que encara no s’ha fet pública- fa una apel·lació a l’article 87.1 de la llei orgànica de l’alt tribunal, que recorda que tots els poders públics estan obligats al “compliment” del que dicti el tribunal.

L’ANC, per la seva banda, demana als catalans que vagin a votar, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional.

REDACCIÓ1 Octubre, 2014

Lluitem i fem Història

He de confessar que estic orgullós del president de la Generalitat, Artur Mas. Ha complert una promesa feta. I això el dignifica i prestigia. Va signar la convocatòria per la consulta del 9-N. Es tracta, encara que no agradi al sector més conservador de la societat, d’un acte democràtic. Per això m’inquieta que el govern de Mariano Rajoy boicotegi, prohibeixi o suspengui o anul·li el dret a decidir d’un poble.

La majoria dels catalans només reclama poder anar a les urnes i opinar sobre el seu futur. A les urnes tothom pot dir la seva i acabar amb aquest estira i arronsa polític que no fa res més que alimentar la conflictivitat entre Catalunya i Madrid.

Jo vull votar. No importa què votaré, només vull tenir la possibilitat i la llibertat d’expressar la meva opinió mitjançant les urnes, tal i com es fa en un estat democràtic. No entenc ni accepto que el govern central, escudant-se amb una constitució caduca, actuï de forma antidemocràtica, i ignori la voluntat i el desig de nombrosos catalans. Per què costa tant deixar votar? De què té por el govern de Rajoy? No seria més fàcil permetre la consulta (que no és vinculant) i, d’aquesta manera, saber en quin punt ens troben i buscar-ne solucions?

No és lògic que un Tribunal polititzat faci d’àrbitre quan està al servei dels partits polítics. Aquest TC no em representa i confesso que haurien de desobeir. El poble és qui més ordena i l’àrbitre ha de tenir en compta totes les sensibilitats i no actuar com a robots. Exigir ser consultats i reclamar el dret a decidir no és anar legislació i molt menys ser antidemocràtic. Amenaçar amb l’artilleria jurídica, amb els tancs, suspendre l’autonomia o detenir el president dels catalans és democràtic? Hi ha interès en solucionar el conflicte existent entre Catalunya i Espanya?

Hi ha voluntat d’apaivagar els ànims i apostar realment per la convivència? O el millor es deixar que tot això se’n vagi en orris només per interessos polítics? Trist, lamentable. El govern de Rajoy no em representa i el TC tampoc. Em repugna que un recurs ordinari del TC tardi anys i panys a obtenir una resposta i quan es tracta de satisfer interessos polítics els jutges, ficats a dit, es reuneixin extraordinàriament per cometre una injustícia història i fent el ridícul davant del món civilitzat. Mirem, només a títol d’exemple, Escòcia.

Ara més que mai, el lloc del poble és al carrer, omplint les places i fent entendre al govern de Rajoy i a la classes política que és poble és qui més ordena. I que les lleis estan per servei la ciutadania o no per callar un poble.

Lluitem perquè el 9-N anem a votar. La Història no està feta de febles ni de covards.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ30 Setembre, 2014

Les places dels ajuntaments de Catalunya han estat l’escenari de la manifestació independentista contra la suspensió de la consulta del 9-N per part del Tribunal Constucional. A Tarragona, unes 3.500 persones han vestit de groc una de les places per reivindicar el dret a decidir

mani1 — L’estelada i la bandera negra de la resistència del 1714

Alguns turistes no entenien què estava passant a la Plaça de la Font. A partir de les set de la tarda, la plaça més emblemàtica de Tarragona ha anat ‘vestint-se’ de grog i exhibint algunes pancartes, senyeres i estelades. Fins i tot les faroles estaven decorades amb un plàstic groc.

Als turistes se’ls explicava que es tracta d’una manifestació contra el Tribunal Constitucional perquè vol prohibir que els catalans votin en la consulta sobiranista del 9-N. Els organitzadors de l’acte – Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana – han començat puntuals. Manifestaven la seva satisfacció per l’èxit de convocatòria. Unes 3.500 persones han acudit a la cita independentista cridant consignes a favor del dret a decidir.

mani4 mani5

L’historiador i exdiputat del PSC, Jaume Sobrequés, ha estat l’encarregat de llegir el manifest, on s’expressava el desig d’exigir “més democràcia” davant l’intent d’”emmudir-nos” per part del govern central i de l’alt tribunal.

“Avui el TC nes mostra la seva total dependència del poder executiu i posa en evidència el poc respecte que els poders públics espanyols tenen per les regles democràtiques”, ha dit Sobrequés. La campanya a favor del 9-N, que ha engegat avui Òmnius i l’ANC, “ens ha de portar fins a les urnes”.

Per aquells que tenen algun dubte, Jaume Sobrequés ha recordat que “estem davant de la gran oportunitat històrica per començar units un nou país”. mani2

Ha insistit que ‘Ara és l’hora’ “per resoldre els problemes nacional i socials que patim i assegurar-nos un país millor”. La lectura del manifest ha estat interrompuda algunes vegades pels aplaudiments i proclames a favor de la independència.

D’altra banda, tant el coordinador territorial de l’ANC, Albert Cortés, com la presidenta d’Òmnium Tarragonès, Rosa Maria Codines, han destacat el caràcter pacifista de la convocatòria i la il·lusió dels manifestants que només reclamen més democràtica i poder opinar a favor o en contra de la independència. “L’important és que tothom pugui dir el que pensa sobre el seu futur”, han explicat.

Ambdós han coincidit que el govern liderat per Mariano Rajoy pateix un problema de carència de democràcia. Han criticat també el Tribunal Constitucional perquè sembla estar al servei del poder executiu.

Albert Cortés està convençut que, malgrat l’oposició del govern del PP, “tard o d’hora els catalans acabarem votant”, perquè “aquest moviment és imparable. És la voluntat del poble”.

L’acte ha acabat amb els assistents cantant el himne de Catalunya, mentre onejaven les senyeres, les estelades i la bandera negra que representa la resistència del 1714.

REDACCIÓ27 Setembre, 2014

“Avui s’obre un camí que representarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya. Confio plenament que sigui a fi de bé i us demano que hi ajudeu”.

D’aquesta forma ha acabat el president de la Generalitat, Artur Mas, el seu discurs en català després de signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. Mas també ha volgut llençar un missatge en castellà als ciutadans espanyols i també als mandataris internacionals, en aquest cas en anglès, per defensar que els catalans tenen dret a decidir el seu futur.

El president ha reclamat a l’Estat que respecti la Llei de consultes i ha recordat que Catalunya sempre ha buscat l’acord i la negociació amb Espanya. “Avui és un dia que recordarem per sempre”, ha dit Mas per començar el seu discurs institucional després de signar el decret de convocatòria de la consulta.

El president ha recordat que al llarg de set segles, “només les imposicions externes han provocat la suspensió de l’autogovern” català, i els ciutadans sempre han maldat per recuperar-lo. “Les nostres arrels són profundes com ho és la solidesa del nostre sentiment, però encara són més sòlides i profundes la voluntat i la determinació de construir un país millor”, ha afirmat.

Mas ha assegurat que el Govern desplegarà “tota la seva iniciativa” per fer possible que els catalans puguin votar, i que tothom pugui expressar la seva opinió amb respecte. Després de dedicar aquest moment a tots els catalans que han lluitat per arribar fins aquí, el president ha demanat la col·laboració dels que sí que hi són per poder votar el 9-N.

Crida a les majories socials
El president de la Generalitat ha apel·lat als quatre principis que regeixen el procés català: les àmplies majories socials, el consens polític, la cerca “constant” del diàleg i el respecte als marcs legals. En el primer apartat, ha subratllat que les grans majories socials a favor de la consulta s’han expressat al carrer, però també a les urnes, configurant un Parlament a favor del dret a decidir i de trobar una solució política que sigui consultada a tots els catalans.

“Aquesta és la manera com s’expressen les democràcies i neixen els projectes polítics: votant. És responsabilitat dels demòcrates no negar la realitat, escoltar la veu de la ciutadania a les urnes i donar sortida als compromisos electorals que són mandats de la ciutadania que sempre cal complir”, ha argumentat.

Pel que fa al consens polític, ha recordat que hi ha hagut unitat per pactar data, pregunta i marc legal, unitat, ha remarcat, “en la diversitat ideològica”, que “contrasta amb aquells que només els uneix negar, dir no a tot, no presentar cap projecte o alternativa, no fer ni deixar fer o fins i tot fer-ho tot per no deixar fer res”.

Mas també ha reivindicat que Catalunya sempre ha buscat el diàleg amb l’Estat, tant pel que fa a la pregunta, la data i el marc legal. “Ningú podrà negar que hem estès la mà al diàleg en tot moment, i estem oberts per pactar les condicions de la consulta fins al darrer moment, però no podem caure en el parany de l’immobilisme vestit de legalitat”, ha exclamat el president, que ha contrastat l’actitud de l’Estat amb el d’altres països europeus “que parlen i deixen parlar” i que “fan servir les lleis per escoltar les persones i no per silenciar-les”.

Demana que la llei sigui respectada
Quant als marcs legals, ha remarcat que la consulta s’ha convocat a partir de la llei de consultes, publicada aquest mateix dissabte, i ha recordat que Catalunya té competència exclusiva en aquest sentit. Mas ha aprofitat per demanar que aquesta llei “sigui respectada”.

Mas s’ha dirigit en castellà als ciutadans d’Espanya per recordar-los que els “llaços” que uneixen catalans i espanyols són “intensos i profunds”. “Tenim una llarga història en comú que continuarà amb la voluntat de construcció conjunta a l’Europa del segle XXI”, ha assegurat. Ara bé, també els ha dit que “Catalunya vol parlar, vol ser escoltada i vol votar”, i ha reivindicat que en democràcia, “els reptes es resolen amb més democràcia”.

El president ha opinat que “a ningú pot espantar-li” que es posin urnes i ha garantit que un cop Catalunya s’hagi manifestat democràticament, es trobarà “el marc de diàleg necessari per construir un futur millor per a tothom”.

Després d’aquest missatge, Mas també s’ha adreçat en anglès als mandataris internacionals per reivindicar que la catalana, “com totes les nacions del món, té el dret a decidir el seu futur”. Els ha recordat les manifestacions multitudinàries dels darrers anys i també la gran majoria política al Parlament a favor del dret a decidir. “La democràcia és la manera més civilitzada de resoldre les dificultats entre nacions, aquesta és la nostra voluntat i el nostre compromís”, ha conclòs.

REDACCIÓ23 Setembre, 2014

El ple extraordinari per debatre la moció de suport a la consulta del 9 de novembre “no passarà de dissabte”, el que significa que tindrà lloc “molt probablement” aquest divendres. La informació ha estat avançada per l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros.

El batlle tarragoní, en una entrevista a RAC1, ha explicat que es reunirà aquest dimecres amb els portaveus municipals.

Ballesteros que defensa la ‘tercera via’ assegura, no obstant, que Tarragona facilitarà la celebració de la consulta sobiranista i cedirà els espais públics necessaris per a què es procedeixi a la votació sempre i quan la convocatòria sigui legal i no s’atropelli cap legislació vigent.

No es podrà celebrar
Ballesteros considera que, tal i com estan les coses, aquesta consulta, de la manera com està plantejada, no es podrà celebrar. O sigui, sense l’aval del Tribunal Constitucional, Ballesteros no mourà un dit.

El responsable socialista defensa la reforma constitucional com la millor solució. ballesteros1

“El poble català ha de ser consultat, però hem de buscar les vies legals per fer-ho”, ha reiterat, tot recordant que la ciutat sempre ha col·laborat amb l’Assemblea Nacional Catalana en les seves activitats a l’aire lliure.

Per a Ballesteros “el federalisme és la solució, i sembla que també ho serà a Escòcia”, ha afirmat. “El futur no sabem què ens depararà, però sé que l’immobilisme de Madrid no aporta ni claredat ni idees, i crea un enfrontament perillós i fracturador que rebutjo absolutament”, ha conclòs.

Newer Posts

Arxius de tribunal constitucional | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

xxx Partners

EL CONSTITUCIONAL ANU·LA EL REFERÈNDUM I ADVERTEIX CARME FORCADELL

EL CAP DELS MOSSOS CONTROLA EL ‘PODER GOVERNAMENTAL’ A CATALUNYA

RAJOY APAREIX PER PARLAR, FINALMENT, SOBRE EL 9-N,

DIIRECTORA D’ENSENYAMENT A TARRAGONA SOBRE EL 9-N: No em preocupa que m’imputin

ÚLTIMA HORA: TOTS ELS MAGISTRATS DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL CONTRA EL 9-N

RICARD CHECA: No callen i fem història

3.500 PERSONES VESTEIXEN DE GROC LA PLAÇA DE LA FONT CONTRA UN TRIBUNAL CONSTITUCIONAL AL SERVEI DEL GOVERN DEL PP

MAS SIGNA LA ‘GUERRA POLÍTICA’ AMB MADRID

BALLESTEROS NO FACILITARÀ LA CONSULTA DEL 9-N SI NO TÉ L’AVAL DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL