Arxius de top manta | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Agost, 2020
WhatsApp-Image-2020-08-13-at-09.31.43.jpeg

Els marxants denuncien la situació

La situació econòmica provocada pel coronavirus ens ha deixat un panorama esfereïdor pels marxants de la demarcació de Tarragona, que de la nit al dia es van veure sense cap possibilitat de fer negoci, arran de les prohibicions de la celebració dels mercadets ambulants per les mesures de seguretat.

Els marxants tarragonins ja van denunciar la manca d’ajudes que han rebut durant aquest període de crisi, on també han lamentat la postura d’alguns ajuntaments del territori que no han rebaixat els impostos per muntar les parades als mercadets i que han fet inviable la possibilitat de poder fer negoci per molts comerciants.

Amb aquest context angoixant, des de Marxants de Tarragona ens han fet arribar una imatge del passeig de l’Hospitalet de l’Infant, on es pot veure desenes de paradetes ‘Top Manta’ que col·lapsen la via pública i que, a més estan venent falsificacions, sense seguir les distàncies de seguretat.

Segons els marxants es tracta d’una imatge habitual en els carrers de Miami Platja i de l’Hospitalet de l’Infant, on han volgut demanar a les administracions mesures urgents per “acabar amb aquesta competència deslleial, que estan permetent alguns ajuntaments del territori”.

 


REDACCIÓ4 Abril, 2019

En el marc d’una interpel·lació sobre Comerç en la sessió d’avui del Ple del Parlament, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha demanat a les administracions i agents implicats a “defugir de demagògies i d’actuacions fàcils” en relació amb la problemàtica del top manta, i ha fet una crida a “ser valents, i abordar-lo de manera transversal”.

La consellera Angels Chacón

La consellera  ha remarcat que “aquesta és una qüestió que afecta aspectes econòmics, socials  i entenem que no ho resoldrem de cap més manera que no sigui a través de l’establiment  d’un protocol d’actuació  consensuat on hem d’estar  vinculades les diferents administracions, i les diferents policies, cadascuna  amb el seu grau d’implicació”.  Fent-se ressò de les paraules d’ahir del Síndic de Greuges, Chacón ha assenyalat és un fenomen que no s’ha de vincular amb la immigració ja que “si confonem top manta amb immigració estem davant de sortides dispars”.

La titular d’Empresa i Coneixement s’ha mostrat convençuda de que “hem de donar sortida no només perquè es violen drets com la propietat intel·lectual i industrial —hi ha evasió fiscal directíssima— sinó també perquè  està afectant a  persones que queden en mans  de xarxes que exploten aquest fenomen”.

Impacte tant en l’economia com en la societat
Segons un estudi de Pimec Comerç que estima que hi ha almenys 4.000 manters, dels quals la meitat operen a Barcelona. De la seva banda, la Direcció General de Comerç ha realitzat una primera estimació provisional de l’impacte del top manta, que quantifica unes vendes mensuals de 700 euros per cada manter.

Amb aquestes estimacions, l’activitat del top manta estaria generant un volum de negoci il·legal 33,6 milions d’euros l’any, amb l’impagament corresponent de 7,4 milions d’euros en impostos i la no generació de prop de 1.700 llocs de treball en el comerç.

El top manta genera impacte tant en l’economia com en la societat. Pel que fa a l’impacte econòmic, suposa la violació de drets de la propietat intel·lectual i industrial, la importació i comercialització de productes falsificat, evasió fiscal directa i indirecta, competència deslleial envers activitats comercials legals (en particular, comerç no sedentari), i perjudicis a la imatge del territori i detriment del turisme.

En l’àmbit social, representa un risc per a la convivència i la seguretat ciutadana, contribueix a l’establiment de grups organitzats al voltant d’aquesta activitat, suposa riscos associats a l’incompliment de les normatives de defensa dels consumidors, ocupació il·legal de la via pública, problemes de seguretat ciutadana, i estigmatització social de persones immigrades amb risc de vulnerabilitat.

Solució: Un protocol d’actuació consensuat
Segons la Generalitat les solucions integrals al fenomen del top manta passen per actuacions en diferents àmbits: Informació, anàlisi, sensibilització, actuacions policials, i actuacions d’inserció sòcio-laboral.

La Direcció General de Comerç ha mantingut reunions amb representants de la Plataforma d’afectats pel top manta, i en aquest marc s’ha previst dur a terme un Protocol contra el Top manta. Seguint l’exemple de diverses regions d’Itàlia (bàsicament el Venetto), s’està treballant en l’elaboració d’un protocol que ha de preveure compromisos concrets  per part de totes les administracions en els diferents àmbits.

El problema dels top manda ha de tenir una solució consensuada

Altres reptes de Comerç: l’Agenda 20/21 
La consellera s’ha referit a altres qüestions de comerç com l’anunci de l’Agenda Comerç 20/21, “el full de ruta que marcarà les línies d’actuació per afrontar els reptes de futur del comerç a Catalunya”.

De manera conjunta amb el sector i la participació d’experts de diferents àmbits, la Direcció General de Comerç està treballant en aquest pla estratègic que ha de donar resposta a 6 grans reptes: contribuir a generar models de negoci competitius, prestigiar el sector, acompanyar en la transformació digital, posar el comerç al centre dels plans de ciutat, professionalització del sector i foment de la seva internacionalització. Una elaboració compartida que ha de permetre dissenyar tant els objectius operatius del sector a dos anys vista, com les actuacions que s’han d’endegar  des de la Generalitat.

Pel que fa a la futura llei de les APEUS —actualment a punt d’iniciar la tramitació administrativa—, la consellera ha assenyalat que “serà una eina complementària a les polítiques públiques, que contribuirà a professionalitzar el sector i a millora de la promoció de l’activitat econòmica”.

La llei de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs) aposta per un sistema de col·laboració-privada, articulat mitjançant aquest nou model d’organització de renovació urbana i territorial inspirat en els Business Improvement Districts (BIDs).

Chacón també ha volgut remarcar l’aposta de la Generalitat pel sector del comerç per a l’economia catalana i la “necessitat de situar-lo en el centre dels plans de ciutat”. En aquest sentit, ha recordat que al 2018, es van destinar més de 7 milions d’euros en incentius al sector.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2019

Pimec Comerç impulsa des de Tarragona una taula sobre el fenomen del top manta a la costa catalana. Segons el seu president, Florenci Nieto, la iniciativa integrarà representants del comerç, de policies locals i Mossos d’Esquadra, de l’àmbit judicial i de marques i patents. La previsió és que aquest ens es constitueixi entre final de mes i principis de març, i que es reuneixi periòdicament. D’aquest fòrum s’espera que en sorgeixin demandes i accions concretes adreçades a la classe política per poder posar fi a aquesta pràctica “il·legal”. Nieto ha criticat que el top manta gaudeix “d’impunitat”, no paga impostos, perjudica la imatge turística dels municipis i comporta que tanquin comerços.

Segons el president de Pimec Comerç Tarragona, la taula del top manta a la costa catalana estarà formada per responsables de policies locals de diversos municipis, dels Mossos d’Esquadra, de jutges, associacions i organismes sobre patents i marques comercials, i de representants empresarials i del comerç. En aquest sentit, a més dels representants tarragonins, hi prendran part Pimec Comerç Girona i s’espera que, pròximament, també s’hi incorpori la patronal barcelonina. Pimec vol traslladar els acords de la taula del top manta a la costa catalana al Parlament, al Govern català i, fins i tot, a l’executiu espanyol.

“Serà una taula molt potent i volem tenir un coneixement absolut per poder anar a veure els polítics i recordar-los que ens han d’escoltar per eliminar i eradicar aquesta pràctica il·legal, que fa tant de mal i tanca tants comerços i botigues”, ha assenyalat Nieto. Segons el representant de la patrona tarragonina, el top manta fa competència deslleial als empresaris que paguen impostos i que contracten personal durant la temporada turística i, alhora, també suposa un forat a la hisenda pública. “Els marxants de la demarcació han perdut més del 60% dels beneficis d’un any a l’altre”, ha exemplificat.

Florenci Nieto ha advertit que la venda ambulant il·legal té un impacte directe en municipis com Salou i Cambrils, els principals centres turístics de la Costa Daurada. “No és el més apropiat que un turista que arriba aquí vegi la imatge deplorable i patètica que s’exterioritza amb els manters”, ha lamentat. El president de Pimec Comerç Tarragona ha opinat que el col·lectiu és cada cop més “perillós” i “agressiu”, i ha reclamat que ha de complir la llei i acceptar “les regles del joc”.

Nieto s’hi ha referit aquest dimecres abans de la reunió del Consell de Comerç de Pimec Comerç Tarragona. En el marc d’aquesta trobada també s’ha materialitzat l’adhesió a la patronal de l’Associació de Comerciants de Campclar, que està presidida per Vicenç Capilla.

 


REDACCIÓ22 Abril, 2018

|

Mouhamet Dia critica amb duresa la llei d’estrangeria que defineix com “la mare del racisme”, i insisteix que els venedors ambulants “no poden ser només negres marginats, invisibles, i punt. són gent que viuen aquí, que són d’aquí i que volen ser d’aquí. i han de ser d’aquí!”

Top Manta és la marca de roba amb la qual el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona (SPVAB) intentarà convertir els anomenats manters a “ciutadans” regularitzats, oferint-contractes laborals en la seva cooperativa, per a què deixin de ser “sense papers” i de treballar al carrer.

“Que els manters regularitzin als mateixos manters. És irònic, però aquesta via és possible”, explica un dels cooperativistes, Mouhamet Dia.

Aquest responsable indica que l’objectiu final de la cooperativa – formada per persones que es dediquen o s’han dedicat a la venda al carrer – és que aquesta contracti als venedors ambulants de manera que puguin aconseguir els necessaris i ambicionats “papers” i puguin així gaudir d’una alternativa a la “vida mantera”.

El sindicat, que també organitza xerrades, cursos i debats, està format per una quinzena de persones, i està en contacte amb una mica més de 200 dels entre 300 i 400 venedors ambulants que calculen que viuen a Barcelona i els seus voltants, la majoria d’ells, expliquen, procedents del Senegal.

Dia relata que el projecte va sorgir a partir de la mort de Mor Sylla, el venedor ambulant mort a l’agost de 2015 després de precipitar-se al buit des d’un balcó durant una operació contra el ‘top manta’ dels Mossos d’Esquadra a Salou.

“Vam dir: ja no podem més. Això ja no és només perquè estem venent al carrer, és racisme pur i dur. Hem de fer alguna cosa”, assenyala. I d’aquí van néixer les mobilitzacions i protestes al carrer, encara que no resultaven prou: també havia de ser “creatiu”.

Així, es va idear Top Manta, “una marca de solidaritat i resistència, per donar suport als oprimits que no tenen veu”, explica Dia: “La intenció és oferir llibertat a la gent. Però per tenir veu i llibertat has de tenir ‘papers’ , que s’aconsegueixen a través de contractes “.

Dia, com la resta dels cooperativistes, defuig parlar de la seva experiència personal, però defensa que no tenir “papers” condemna a “una vida d’incertesa”, en la qual la persona percep que “molesta”. “Vius cada dia a la clandestinitat, com si haguessis fet una cosa dolenta. Has d’amagar-te, sempre”, lamenta.

 


REDACCIÓ22 Març, 2018

El Vendrell combatrà el top manta amb seguretat privada aquest estiu, encara que descarta iniciar el servei per Setmana Santa per la seva curta durada. 

La decisió s’ha pres en la Junta Local de Seguretat celebrada avui, en què s’ha decidit que les patrulles de quatre agents de seguretat privada per evitar la venda il·legal es posin en marxa a l’estiu i no per Setmana Santa.

La temporada passada ja es va aplicar aquesta mesura a les zones de platja de Coma-ruga i Sant Salvador per alliberar la Policia Local d’aquesta càrrega de treball.

Les patrulles privades van rebaixar la venda il·legal i com els resultats van ser positius, es repetirà al juliol i agost.

Pel que fa al dispositiu policial especial per combatre aquest fenomen, l’alcalde, Martí Carnicer (PSC), ha anunciat que se centrarà en la cadena de les mercaderies, d’on vénen i quin camí segueixen per impedir que arribin al carrer.

 


REDACCIÓ17 Agost, 2016

El ‘top manta’ i les seves conseqüències estaran a debat en el proper plenari de l’Ajuntament de Torredembarra. La iniciativa és del grup polític ‘Avui Democràcia’, que va presentar una moció per obligar al govern municipal a respectar i a protegir el comerç local davant el fenomen descontrolat de la venda ambulant il·legal.

MANTERS1El partit de la regidora Rosa Maria Guasch considera que la ‘plaga mantera’ ha envaït els principals carrers de La Torre després de la pressió policial d’altres municipis turístics de la zona. La presència dels ‘top manta’, segons ‘Avui Democràcia’, perjudica greument el comerç local. Davant aquesta realitat, Guasch insta el govern presidit pel republicà Eduard Rovira a fer respectar l’article 6 de l’ordenança municipal, el qual prohibeix explícitament la venda ambulant a la via pública.

‘Avui Democràcia’ entén que l’ajuntament no pot emparar pràctiques delictives i menys quan van en contra dels comerciants que sí compleixen la normativa i que paguen els impostos corresponents.

“Qualsevol actuació que perjudiqui els nostres botiguers ha de ser perseguida”, defensa Guasch, exigint que es preguin les mesures necessàries per evitar que els manters molestin els clients i perjudiquin l’economia dels restauradors i comerciants de La Torre.

 


REDACCIÓ17 Agost, 2016

Un dispositiu conjunt dels Mossos d’Esquadra, la Policia Local de Roda de Berà i la Guàrdia Civil al mercat d’artesans de Roda de Berà  s’ha saldat amb deu venedors investigats per un delicte contra la propietat industrial i amb la intervenció de més de 1.200 articles falsificats.

L’objectiu d’aquest dispositiu era evitar la venda de productes falsificats, recopilar informació per poder lluitar contra el contraban d’aquest tipus d’articles i identificar i investigar els presumptes autors de delictes contra la propietat industrial a la zona del passeig marítim del municipi.

Pla general d'algunes camises intervingudes al mercat d'artesans de Roda de Berà. Imatge publicada el 16 d'agost del 2016. (Horitzontal)
Alguns dels productes incautats per la policia

L’actuació policial contra la venda il·legal de productes falsificats es va portar a terme dijous passat. D’entre els 1.254 objectes falsificats hi havia camises, samarretes esportives i peces de joieria falsificades que estaven a la venda repartits en deu paradetes del mercat, ubicat a la zona del passeig marítim del municipi. El dispositiu es va realitzar sense incidents.

Els Mossos d’Esquadra van instruir diligències per delicte contra la propietat industrial a sis persones, responsables de sis de les deu parades, a les quals es va citar per comparèixer davant del jutge. Al seu torn, la Policia Local de Roda de Berà i la Guàrdia Civil van instruir diligències als responsables de quatre paradetes més i van citar-los també per un delicte contra la propietat industrial.


REDACCIÓ14 Juliol, 2016

Salou surt en força a protegir el seu comerç. Per aquesta raó, prepara tota la seva artilleria per combatre, de forma eficaç, la compra i venda ambulant il·legal. Amb una campanya de sensibilització (No trenquis el cor del comerç), el consistori, liderat per Pere Granados, pretén, d’una banda conscienciar els possibles compradors i per l’altra advertir als ‘top manta’ que, ara, la cosa va de debò.Top-manta-620x300

En un primer moment, s’insistirà en la vessant pedagògica i futurament serà la repressió. Les multes poden rondar els 300 euros als compradors i venedors.

Martina Fourrier, la regidora de Promoció i Dinamització Econòmica, Comerç, Mercats i Consum, ha dit que ”volem una transversalitat per fer veure que la venda il·legal no és una solució per a ningú i el que s’ha de defensar és el comerç estable i legal”.

Prendre consciència
La regidoria i l’Associació de Comerciants 365 dies seran les encarregades de desplegar aquesta campanya des de diversos fronts per tal que arribi tant als comerciants, com als possibles compradors i als venedors. “Crec que és  tasca nostra la de conscienciar des de la base – deia la regidora – tant als ciutadans com als nostres visitants perquè entenguin què significa la compra d’aquests productes”.

topmantaDes de la regidoria es treballarà la relació d’informació amb l’establiment –el gran perjudicat per aquest tipus de comerç- i amb el comprador. Per dur a terme la campanya s’ha editat material informatiu en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i rus) com fulletons adreçats als possibles clients.

Juli Vilaplana, president de l’Associació Comercial Salou 365 dies s’ha mostrat molt satisfet amb la campanya i ha demanat que el possible comprador s’ho pensi dues vegades: “la gent ha de ser conscient que comprar productes falsificats no reverteix en el comerç local ni tampoc genera riquesa al municipi”.

Estratègia conjunta
L‘Ajuntament de Salou formarà part de la nova comissió executiva contra el top manta, a través d’un grup de treball, que estarà integrada per representants de la Generalitat, l’estat i quatre ajuntaments, com són el de Salou, Sitges, Roses i Barcelona. Així es va decidir en la reunió que va convocar aquest dimarts el Síndic de Greuges, Rafel Ribó per mirar d’articular una estratègia conjunta i acabar amb la venda il·legal.

 


REDACCIÓ13 Juliol, 2016

L’Ajuntament de Cambrils s’ha proposat abordar de ple el problema que genera el “Top Manta”.

TOPMANTA2
L’alcaldessa amb responsables policials

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza i les regidores de Turisme, Promoció Econòmica i Protecció Ciutadana es van reunir amb representants de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Tarragona i d’entitats comercials de Cambrils, a més dels responsbales dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local.

L’objectiu ha estat buscar possibles solucions a aquest fenomen de venda ambulant, especialment sobre els comercials locals i el turisme de la zona.

D’una banda, s’ha abordat la campanya de sensibilització ciutadana per conscienciar dels efectes negatius que el Top Manta té sobre el territori.

Per l’altra, durant la trobada també s’ha informat dels dispositius conjunts entre Policia Local i Mossos d’Esquadra que han permès minimitzar el problema a Cambrils, especialment a la zona del Cap Sant Pere, un dels punts considerats crítics la passada campanya.

M. M.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2016

La comitiva ha visitat el pis on vivia el manter
La comitiva ha visitat el pis on vivia el manter

L’Audiència de Tarragona acaba de donar carpetada a la causa dels manters de Salou que va acabar amb la mort d’un senegalès (Mor Sylla) durant una operació dels Mossos d’Esquadra.

L’Audiència desestima el recurs presentat pel germà de la víctima, que va al·legar que havia “zones opaques” en l’actuació policial, després que el manter va morir en caure pel balcó a l’irrompre els Mossos d’ Esquadra a casa en una operació contra un grup que suposadament subministrava productes per al “top manta”. El jutge instructor ja havia decidir arxivar la causa perquè entenia que no havien prou indicis per incriminar els Mossos.

“Sense perjudici del desgraciat i fatal desenllaç dels fets, de les diligències ja practiques pot descartar amb la rotunditat exigida en aquest tràmit del procés l’existència d’indici que permeti la incriminació dels agents dels Mossos que van participar en el dispositiu policial” , remarca la sentència.

Moments de tensió entre Mossos i senegalesos a Salou (fotografia: web del canal de notícies 3/24)
Moments de tensió entre Mossos i senegalesos a Salou 

D’acord amb el criteri del fiscal, que va avalar l’arxiu del cas, l’Audiència considera “plenament ajustada” la decisió del jutge d’instrucció de donar per tancat l’assumpte, en concloure després d’una “exhaustiva” investigació que no hi havia indicis contra els Mossos.

“Ningú va indicar que hi hagués hagut algun tipus de forcejament, empenta o contacte físic entre Mor Sylla i l’agent de policia que guardés relació de causalitat amb la caiguda i posterior mort d’aquest”, subratlla l’Audiència.

A més, el tribunal recorda que dos testimonis protegits -dos ciutadans que van veure des d’una plaça situada davant del domicili caure a manter per la seva al’illa, van ratificar que quan Mor Sylla saló al balcó i es va col·locar després de la barana per passar a parlar el tendal estava sol.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter