Els ‘manters’ creen una marca de roba pròpia

|

Mouhamet Dia critica amb duresa la llei d’estrangeria que defineix com “la mare del racisme”, i insisteix que els venedors ambulants “no poden ser només negres marginats, invisibles, i punt. són gent que viuen aquí, que són d’aquí i que volen ser d’aquí. i han de ser d’aquí!”

Top Manta és la marca de roba amb la qual el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona (SPVAB) intentarà convertir els anomenats manters a “ciutadans” regularitzats, oferint-contractes laborals en la seva cooperativa, per a què deixin de ser “sense papers” i de treballar al carrer.

“Que els manters regularitzin als mateixos manters. És irònic, però aquesta via és possible”, explica un dels cooperativistes, Mouhamet Dia.

Aquest responsable indica que l’objectiu final de la cooperativa – formada per persones que es dediquen o s’han dedicat a la venda al carrer – és que aquesta contracti als venedors ambulants de manera que puguin aconseguir els necessaris i ambicionats “papers” i puguin així gaudir d’una alternativa a la “vida mantera”.

El sindicat, que també organitza xerrades, cursos i debats, està format per una quinzena de persones, i està en contacte amb una mica més de 200 dels entre 300 i 400 venedors ambulants que calculen que viuen a Barcelona i els seus voltants, la majoria d’ells, expliquen, procedents del Senegal.

Dia relata que el projecte va sorgir a partir de la mort de Mor Sylla, el venedor ambulant mort a l’agost de 2015 després de precipitar-se al buit des d’un balcó durant una operació contra el ‘top manta’ dels Mossos d’Esquadra a Salou.

“Vam dir: ja no podem més. Això ja no és només perquè estem venent al carrer, és racisme pur i dur. Hem de fer alguna cosa”, assenyala. I d’aquí van néixer les mobilitzacions i protestes al carrer, encara que no resultaven prou: també havia de ser “creatiu”.

Així, es va idear Top Manta, “una marca de solidaritat i resistència, per donar suport als oprimits que no tenen veu”, explica Dia: “La intenció és oferir llibertat a la gent. Però per tenir veu i llibertat has de tenir ‘papers’ , que s’aconsegueixen a través de contractes “.

Dia, com la resta dels cooperativistes, defuig parlar de la seva experiència personal, però defensa que no tenir “papers” condemna a “una vida d’incertesa”, en la qual la persona percep que “molesta”. “Vius cada dia a la clandestinitat, com si haguessis fet una cosa dolenta. Has d’amagar-te, sempre”, lamenta.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download Premium WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
free download udemy course