Arxius de top manta | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Juliol, 2016

L’Ajuntament de Cambrils s’ha proposat abordar de ple el problema que genera el “Top Manta”.

TOPMANTA2 — L’alcaldessa amb responsables policials

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza i les regidores de Turisme, Promoció Econòmica i Protecció Ciutadana es van reunir amb representants de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Tarragona i d’entitats comercials de Cambrils, a més dels responsbales dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local.

L’objectiu ha estat buscar possibles solucions a aquest fenomen de venda ambulant, especialment sobre els comercials locals i el turisme de la zona.

D’una banda, s’ha abordat la campanya de sensibilització ciutadana per conscienciar dels efectes negatius que el Top Manta té sobre el territori.

Per l’altra, durant la trobada també s’ha informat dels dispositius conjunts entre Policia Local i Mossos d’Esquadra que han permès minimitzar el problema a Cambrils, especialment a la zona del Cap Sant Pere, un dels punts considerats crítics la passada campanya.

M. M.

REDACCIÓ12 Febrer, 2016

La comitiva ha visitat el pis on vivia el manter

L’Audiència de Tarragona acaba de donar carpetada a la causa dels manters de Salou que va acabar amb la mort d’un senegalès (Mor Sylla) durant una operació dels Mossos d’Esquadra.

L’Audiència desestima el recurs presentat pel germà de la víctima, que va al·legar que havia “zones opaques” en l’actuació policial, després que el manter va morir en caure pel balcó a l’irrompre els Mossos d’ Esquadra a casa en una operació contra un grup que suposadament subministrava productes per al “top manta”. El jutge instructor ja havia decidir arxivar la causa perquè entenia que no havien prou indicis per incriminar els Mossos.

“Sense perjudici del desgraciat i fatal desenllaç dels fets, de les diligències ja practiques pot descartar amb la rotunditat exigida en aquest tràmit del procés l’existència d’indici que permeti la incriminació dels agents dels Mossos que van participar en el dispositiu policial” , remarca la sentència.

Moments de tensió entre Mossos i senegalesos a Salou (fotografia: web del canal de notícies 3/24) — Moments de tensió entre Mossos i senegalesos a Salou

D’acord amb el criteri del fiscal, que va avalar l’arxiu del cas, l’Audiència considera “plenament ajustada” la decisió del jutge d’instrucció de donar per tancat l’assumpte, en concloure després d’una “exhaustiva” investigació que no hi havia indicis contra els Mossos.

“Ningú va indicar que hi hagués hagut algun tipus de forcejament, empenta o contacte físic entre Mor Sylla i l’agent de policia que guardés relació de causalitat amb la caiguda i posterior mort d’aquest”, subratlla l’Audiència.

A més, el tribunal recorda que dos testimonis protegits -dos ciutadans que van veure des d’una plaça situada davant del domicili caure a manter per la seva al’illa, van ratificar que quan Mor Sylla saló al balcó i es va col·locar després de la barana per passar a parlar el tendal estava sol.

REDACCIÓ9 Febrer, 2016

El Síndic de Greuges ha qualificat d'”intolerable” la permissivitat de les administracions públiques contra el ‘top manta’. Rafel Ribó considera aquesta activitat com a “més propera als entramats mafiosos que a la pobresa dels més vulnerables”. Per això, ha reclamat una “actuació acurada i decidida” contra les organitzacions que importen i controlen les logístiques de distribució de productes falsificats. Per Ribó, les principals víctimes del ‘top manta’ són els venedors o manters i ha advertit que si l’administració mira cap a un altre costat els perjudica més que no beneficia i ha suggerit, si s’escau, proporcionar-los allotjament, formació ocupacional i prendre mesures per regularitzar la situació administrativa dels qui ho requereixin.

D’altra banda, el Síndic de Greuges també recomana la necessitat de plantejar campanyes informatives i de sensibilització del consumidors sobre els seus drets i obligacions i així siguin conscients sobre les repercussions negatives que suposa adquirir aquests productes al ‘top manta’.

Per Ribó, cal distingir la situació dels venedors del ‘top manta’ de la dels entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que exploten i que promouen la falsificació i la importació il·legal que distribueixen els manters i recorda que aquests darrers acostumen a ser persones immigrants en situació social molt precària o en exclusió social que només volen guanyar-se la vida. El defensor del ciutadà ha reclamat “solucions factibles” al Govern i ha convidat a una reunió els representants de les entitats socials i dels gremis de comerciants, els membres de diverses associacions afectades i alguns responsables de l’Administració i de les entitats municipalistes.

REDACCIÓ26 Agost, 2015

Els Mossos d’Esquadra no van tocar al manter senegalès mort a Salou el passat 11 d’agost, en el marc d’una operació policia contra el ’top manta’. Així ho ha tornat a defensar Jordi Jané, conseller d’Interior de la Generalitat, durant la seva compareixença al Parlament.

Jordi Jané, en la compareixença al Parlament

Jané ha explicat que Mor Sylla, el manter senegalès, es trobava a l’interior del pis, a la seva habitació, quan van entrar els Mossos a l’habitatge. El manter, “presumiblement” va voler escapar dels agents i va caure des del balcó del tercer pis. Els agents no van arribar a temps de poder evitar-ho.

El conseller ha mostrat en tot moment plena confiança en la policia catalana i ha afegit que va demanar personalment a una agent que és el que havia passat “mirant-la als ulls”i li va contestar que ella va córrer per l’habitació cridant-li que no saltés però “en cap moment hi va haver contacte físic”.

Actuació ‘congruent’
Per altra banda, l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra a Salou el dia dels aldarulls va ser “congruent, oportuna i proporcional”, ha explicat Jané.

Jané també ha volgut deixar clar que l’actuació de la policia catalana en els aldarulls que van seguir a l’actuació policial va ser “congruent, oportuna i proporcional”. Els alts comandaments de la policia catalana van creure que seria perillós ser “contundents” amb els protagonistes dels aldarulls perquè “es podrien haver estès per tot el municipi”, ha admès Jané. Les destrosses ocasionades per aquests aldarulls arriben als 175.000 euros.

Tot i així, el responsable d’Interior ha afirmat que avui els Mossos han lliurat al jutjat número 4 de Tarragona un expedient, que inclou fotografies i vídeos on es van enregistrar els actes vandàlics i que permetrà la identificació dels autors per a que no quedin impunes. Als autors se’ls podria acusar de coaccions, desordres públics, lesions, atemptat contra l’autoritat i de danys. Tot està en mans dels jutges.

Més pinzellades…
El conseller ha declarat, després de relatar com havia anat tota l’operació policial, que la policia va decidir traslladar als 12 manters detinguts a detinguts a la comissaria de Tarragona perquè d’aquesta manera evitarien que es produïssin aldarulls a la de Salou.

També ha estat clar quan ha dit que el cònsol del Senegal va venir fins a la zona zero i va haver de marxar escortat per la pels Mossos degut a “l’alt nivell d’agressivitat que hi havia”. En aquest moment va ser quan Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos, va traslladar a Jané que seria millor per la via de la mediació que “intervenint policialment”.

GALERIA D’IMATGES:

[foogallery id=”36597″]

REDACCIÓ18 Agost, 2015

Durant els primers dies d’agost han coincidit diferents incidents a l’Eurotúnel que uneix França i el Regne Unit i a Salou. Tots dos amb resultats de mort de dos ciutadans senegalesos – el d’aquí Mor Sylla – que tenien com a denominador comú l’intent de guanyar-se la vida fugint de la misèria del seu país.

Per si fos poc, dia rere dia hem anat veient dramàtiques imatges d’emigrants encondicions tan infrahumanes com les que viatjaven en un pesquer de Líbia amb quaranta morts a la bodega i més de tres-centes que la marina italiana vaNrescatar.

També a Itàlia, com a Salou i com a França i al Regne Unit les úniques autoritats que donen la cara són les d’interior.

El ministre de l’Interior Algelino Alfano, ha advertit que “o la comunitat internacional es disposa a resoldre la qüestió líbia, o no serà l’última tragèdia”. També a Grècia que porten 156.000 migrants en el que va d’any.Pertant, no són només problemes de Salou però això no ens hauria de consolar. Ni és un problema únicament de policia. Quan un problema social es vol abordar només des de la perspectiva policial, no es fa des d’on toca i acabem discutint sempre sobre la proporcionalitat de l’acció dels policies.Afrontem la realitat i no posem de nou el cap sota l’ala. Parlem de morts que hem de lamentar i rebutjar i de vides humanes en condicions indignes.
I sí, hi ha màfies criminals que s’aprofiten de la misèria de ciutadans que han nascut uns quants quilòmetres més al sud que vostè i jo. Diguem-ho d’una altra manera: vostè o jo hauríem pogut néixer perfectament al Sudan o a Nigèria i només per atzar ens van parir una mica més al nord. No per això som més persones humanes ni tenim més drets ( humans ). Per qui no ho recordi la carta de drets humans ens ho reconeix a totes les persones per igual i no a uns més que als altres. Aprovada el 1948, el seu primer article diu que “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència , han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres “
I l’article 2 diu que “ tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració sense cap distinció de raça, color, sexe, religió…. origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició,,,,,”Si és així, no podem tolerar per més temps que el problema principal i de fons que és el del subdesenvolupament, continuï en els nivells actuals. Des de les institucions de la Unió Europea Bruselas es reclama als països membres “més solidaritat” per fer front a la crisi migratòria però no hem sentit cap reacció dels interpel.lats mentre continuem veient militars i policies que es fan càrrec de les tragèdies de cada dia. O sindicats de policies a casa nostra que es queixen amb raó d’agressions intolerables.
Les activitats dels manters a les poblacions de la nostra costa no són tanta tragèdia però tampoc no poden continuar . No es poden resoldre d’un dia per l’altre i com tot el difícil requereix temps, molta feina i ganes de fer-la.
Però no podem tolerar activitats il.legals als nostres carrers i a la nostra economia. Eradicar-les és necessari per no perjudicar els nostres comerciants que no poden competir en les mateixes condicions, que paguen els impostos que
serveixen per mantenir el nostre estat social i que generen llocs de treball.

Lluitar contra les màfies i contra aquesta activitat ha de ser possible al mateix temps que es resol el greu problema de persones que no disposen de mitjans per sobreviure. Els manters han de complir les mateixes obligacions que
les persones nadiues i s’han de sotmetre a les lleis. I per això els hem de proporcionar la inserció social que ho faci possible.
A Salou només hem vist el conseller d’interior i l’alcalde torna a declarar les darreres hores que és un problema policial. Però necessitem veure vist sobretot que actuï la d’atenció social i el de treball. I cal que es conjurin amb els
ajuntaments, l’Estat i representants dels col.lectius afectats.Només planificant solucions s’hi podrà posar remei. I fent-ho des de la consciència que és un gravíssim problema que requereix accions decidides i valentes.

Antoni BRULL
Portaveu del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Salou

Xavier SABATÉ
President de la Federació XVII del PSC – Camp de Tarragona

REDACCIÓ14 Agost, 2015

La mort del ‘top-manta’ senegalès a Salou arran d’una batuda protagonitzada pels Mossos d’Esquadra ens hauria de conduir a una reflexió profunda. En la polèmica (magnificada per la manca de notícies en època estival) hi ha un factor que s’hauria de tenir molt en compte: la credibilitat. Al llarg d’aquests dies hem sentit versions per a tots els gustos. La policia diu que és innocent mentre la família de la víctima i els seus compatriotes donen una explicació que, com a mínim, posa en entredit la paraula (i la veritat) dels Mossos.

Personalment no sé qui té raó i si algú la té. Evitant entrar en especulacions, només sabem que la policia, amb autorització judicial, van fer la seva feina: perseguir els delinqüents, independentment de la seva envergadura. La venda ambulant és il·legal i és funció de la policia combatre-la amb més o menys contundència. El dispositiu i les eines emprades són planificades segons la gravetat i complexitat de l’operació.

Crec que fins aquí ningú té dubtes ni motius per esbroncar, acusar o llançar sospites (malèvoles) contra la policia catalana. La raresa de la situació sorgeix quan comencen a existir versions ‘a la carta’. Un fatal accident pot formar part de qualsevol actuació, policial o no. La polèmica es talla de soca-rel quan el pilar fonamental de la ‘història’ és la transparència i la coherència. I ara mateix, hi ha punts que pateix de claredat. No crec en la versió rocambolesca dels senegalesos que, recordem, es dediquen a un negoci il·legal.

Confio en la professionalitat dels Mossos d’Esquadra i en la seva persecució contra els que actuen fora de la llei. No fa sentit que ens vulguin vendre la moto que la policia va acorralar la víctima fins a precipitar-se al buit des del balcó d’un tercer pis. No, no i no!!!

No obstant això, he de dir que hi ha detalls que ni els Mossos ni els senegalesos m’esclareixen. Assistim a una policia que defensa la seva innocència davant d’unes acusacions gravíssimes per part d’uns ciutadans revoltats. Els Mossos asseguren que no hi va haver interacció física entre l’agent (era una dona) i el manter (o distribuidor de material falsificat. Pel cas que ens ocupa resulta indiferent). Diuen tenir 2 testimonis (civils) que avalen la seva versió perquè han sentit la frase: “que es tira”. Contràriament, un company de pis de la víctima manifesta la seva disponibilitat per explicar a un jutge que va haver-hi forcejament quan volien realitzar la detenció. Diu que ho va veure en directe. Així doncs, qui diu la veritat? Quina versió és la més creïble? Qui ens amaga informació? A qui li fa por la veritat? Vull transparència perquè vull continuar confiant en la meva policia. I no vull que hi hagi aprofitament polític dels d’aquí i dels d’allà.
Estic segur que es va tractar d’un accident. No es tracta de bons i dolents. Es tracta d’esclarir una fatalitat. No m’ho crec, però, que el senegalès de 50 anys volgués fer balconing ni que la policia hagi tirat ningú – com si es tractés d’un sac de papates – pel balcó. Això no és Amèrica ni els nostres policies són torteges Ninja. Faig costat a aquelles persones que demanen saber la veritat i que no s’intenti – d’una banda o de l’altra – crear versions per provocar llàstima.

Les fatalitats existeixen i no cal buscar culpables perquè sovint són circumstancials. Els que, els com i els per què de l’operació en ple estiu són qüestions que han de quedar per a un altre debat. Com deia Pujol, ‘Ara no toca’. És cert que tampoc toca els aldarulls provocats per alguns ciutadans senegalesos. No és presentable que protagonitzin una batalla campal, perjudiquin el comerç local, impedeixin el tràfic ferroviari durant més de 10 hores, destrossin vehicles policials i material urbà i esperin impunitat. Els Mossos, aquí sí, han pecat de massa passivitat. La llei és per a tothom. La convivència democràtica així ho dictamina.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ11 Agost, 2015

Imatge dels aldarulls /frotografia: web del canal de notícies 3/24)

La mort d’un senegalès en una operació policial a Salou contra el ‘top manta’ ha acabar degenerant en enfrontaments en plena via pública. Segons ha explicat el canal de notícies 3/24, la mort ha consternat la nombrosa comunitat senegalesa que viu a Salou i que s’ha congregat ràpidament a la plaça de Sant Jordi, on han tingut lloc els fets. S’han viscut els primers moments de tensió cap a les 9 del matí, quan companys de la víctima s’han enfrontat amb els antidisturbis i els han llançat cadires, taules i altres objectes de les terrasses properes. Alguns amics de la víctima, també d’origen senegalès, han cridat consignes contra la Policia, culpant-los de la mort de l’home, i portaven pancartes fetes amb caixes de cartró amb llegendes del tipus: ‘Mossos han matado a un moreno por una bolsa’.

Via bloquejada amb contenidors i circulació tallada
La situació s’ha anat caldejant amb el pas del temps i els aldarulls han acabat d’esclatar quan el cotxe fúnebre ha pogut prendre el cos sense vida del senegalès. Els compatriotes del mort han llançant pedres i pals contra els policies i han arrencat una paperera de la via pública. Els Mossos han utilitzat salves i llançadores de foam i almenys hi ha un detingut i un ferit, per un cop de pedra. Hi ha hagut corredisses pel carrer Barcelona fins arribar a l’estació de tren, on els senegalesos han arrencat les barreres, han destrossat vehicles policials i han bloquejat la via amb contenidors.

Els Mossos d’Esquadra han desplegat a uns cent agents en cinc furgonetes de la Brigada Mòbil (BRIMO) i deu de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), que són unitats de reforç enviades a un lloc determinat en cas de necessitat. Agents d’aquesta unitat amb els cotxes han desfet les barricades per deixar passar el tren. Tot i amb això, la circulació entre les estacions de PortAventura i Cambrils s’ha vist afectada. Segons han informat des de Renfe, la interrupció s’ha fet des d’aproximadament les dotze del migdia i afecta la línia R16 que uneix Tortosa i Barcelona i els trens de llarga distància del corredor mediterrani, com els Euromed. De moment no s’han facilitat dades dels viatgers afectats pel tall ni s’ha previst cap servei alternatiu.

REDACCIÓ11 Agost, 2015

No és un tema nou, però fets com la mort d’un senegalès en una acció policial i judicial contra els ‘top manta’ posen damunt de la taula un altre cop, i amb més cruesa, aquest tipus d’activitat il·legal. Per fer una radiografia d’aquest fenomen podem accedir a l’informe de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) titulat ‘La incidència del ‘top manta’ a la societat’ elaborat el febrer del 2013.

Els estudis sobre les magnituds del top manta són majoritàriament municipals, ja siguin elaborats pel mateix ajuntament o pel cos de policia local en la seva tasca d’eradicar el top manta o informes de caràcter parcial elaborats per administracions amb la col·laboració d’entitats en defensa de la marca.

En aquesta línia, i segons l’informe ‘Anàlisi de la venda ambulant il·legal a Cambrils’ de l’any 2010 (citat també al document de la Confederació de Comerç), “l’Ajuntament va suportar un cost per combatre el top manta de 205.605 €, ja que es requereixen 12 agents a temps complet per eradicar aquesta pràctica i s’utilitzen altres mitjans. Segons l’informe, un venedor de manta obté de mitjana un benefici de 4.340 € el mes, cosa que suposa uns guanys de 144 € el dia” que és més que el que podrien obtenir al camp, xifrat en 25 euros a la data de realització de l’estudi. “Quant la jornada laboral, es constata que la majoria dels venedors de manta treballen a la nit, mentre que al matí el nombre és reduït i a la tarda comença a augmentar”.

Ara bé, aquestes quantitats tenen trampa. L’informe adverteix que es tracta d’estructures jerarquitzades, amb molts llaços familiars. Els que controlen la venda a nivell local es desplacen amb els seus vehicles, reparteixen la mercaderia entre els manters, tenen casa pròpia, familiars treballant al seu càrrec i es dediquen a supervisar les vendes per quedar-se amb gran part dels guanys. El manter nouvingut a la xarxa rep allotjament i menjar durant 15 dies i la primera dotació de mercaderia, tot suposadament gratis. Les primeres guanys són per al venedor, que des d’aquest moment passa a ser la baula més baix d’una estructura mafiosa; haurà comprar sempre el material al mateix clan i lliurar una part dels guanys.

Tres models de ‘manters’
A l’informe policial es precisa que “hi ha tres figures entre els venedors ambulants: els venedors o manters, els motxillers o reposadors, i els aiguaders, que avisen de la presència policial, que es mouen en bicicleta i es comuniquen per telèfon mòbil” La immigració subsahariana ha substituït les antigues quadrilles que venien productes autòctons, per donar sortida a productes falsificats o que suposen delictes contra la propietat intel·lectual i estructurades en “organitzacions mafioses “que elaboren aquests productes en tallers clandestins que no es troben a les localitats de costa, sinó en ciutats més grans.

Continuant amb la radiografia elaborada per la CCC, i segons dades avalades pel Consell Superior de Cambres, “el 18% de la població consumeix de manera conscient i de forma periòdica falsificacions de marques, mentre que el 13% reconeix que ho fa per a productes d’imitació. La despesa mitjana se situa entre 17,5 € i 21,7 € respectivament. En aquest sentit, el 85% dels consumidors es declaren fidels a la marca, essent els sectors de l’alimentació, dels serveis de telefonia i de les begudes els de major fidelització. Tot i així, aquells que canvien de marca apunten com a motiu principal el preu (34%), seguit per la indiferència de canviar de marca o comprar segons les ofertes”.

Quins són els objectes intervinguts?
Finalment, el document ‘Intervenciones 2011. Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado’ recollit al document de la Confederació de Comerç constata que les forces i cossos de seguretat d’àmbit espanyol van intervenir el 2012 fins a “8.791.915 objectes/productes, falsificats o imitacions, en més de 2.340 operacions, per valor de 694.253.537 €. Entre els objectes intervinguts, el 28% eren CD i DVD, el 21,3% estaven relacionats amb l’electrònica i la marroquineria i el 7,8% eren joguines. En el 36% dels casos, els objectes van ser trobats en naus, fàbriques i magatzems, seguits pel 20% dels productes que van ser trobats en duanes, ports i aeroports. A Catalunya, es van perpetrar el 16,4% dels delictes i faltes de les quals es tenia coneixement i es va intervenir gairebé l’11% del total d’objectes. Amb estadístiques molt més actuals trobem informes de la Direcció General de la Policia, en què s’explica que el 2011 els Mossos d’Esquadra van efectuar un total de 700 intervencions en tot Catalunya i van decomissar 120.000 productes destinats a la venda il·legal”.

A l’informe de la Confederació de comerç es pot llegir també que “segons les dades recollides per la CCC, el top manta, que es nodreix de la feina i de les inversions realitzades per les marques a través de la imitació i/o falsificació d’aquestes marques, ocupava el 2011 un total de 2.500 treballadors, amb una facturació mitjana diària de 50 €, que durant un mes suposa 3.750.000 €”.

Implicació del govern de la Generalitat i sancions a Salou
La Confederació de Comerç admet que “si bé és cert que el top manta era entès com un problema municipal que requeria mesures municipals, en els últims temps, la majoria dels ajuntaments s’han vist superats per un fenomen a gran escala. Les fortes pressions que la conselleria d’Interior va rebre, d’altres conselleries i d’associacions comercials, sobretot les pressions de les patronals de comerç, encapçalades per la Confederació de Comerç de Catalunya, que van denunciar que el top manta representava ‘una competència deslleial per a la resta dels comerciants que sí que paguen els seus impostos’, van aconseguir que els dos municipis claudiquessin en les seves intencions”.

Tal com assegura la Confederació, “aquests fets no són aïllats: diferents ajuntaments han pres mesures dispars per afrontar el mateix problema. Alguns municipis, com ara Roses, Salou i Cambrils, han decidit imposar sancions als compradors pel fet de considerar que fomenten la venda il·legal i les màfies amb el seu consentiment. L’any 2011, el Govern de la Generalitat va intensificar les campanyes contra el top manta i va aprovar la Llei òmnibus, un ampli paquet legislatiu, en el qual es recull la possibilitat de sancionar els compradors del top manta. 1 Ara per ara, el Govern de la Generalitat opta encara per una política sensibilitzadora combinada amb actuacions coordinades amb la policia local, però a mitjà/llarg termini es preveuen les sancions com a solució per eradicar el top manta”.

REDACCIÓ22 Agost, 2014

material falsificat — Alguns dels productes confiscats // Foto: Arxiu

Els Mossos d’Esquadra van detenir, a Salou, 8 homes d’edats compreses entre els 22 i 34 anys, tots ells de nacionalitat senegalesa com a presumptes autors d’un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual.

Arran d’una investigació iniciada el passat més de juny es va tenir coneixement de l’existència d’un domicili situat al carrer del Nord de Salou des d’on es distribuïen productes falsificats destinats a la venda il·legal a les localitats de Salou i Cambrils.

Durant la investigació es va observar que diferents venedors del “top manta” freqüentaven aquest domicili per abastir-se dels productes que després revenien. El pis, doncs, servia de punt de subministrament als manters que després d’adquirir els productes eren venuts al “top manta”

La policia evita els 'top manta' — La policia vol frenar els ‘top manta’

Durant l’escorcoll al domicili, es va intervenir més de 4.300 productes falsificats, amb un valor proper als 15.000 euros, i es van trobar 1.400 euros en efectiu.

D’entre els comisos destaquen més d’un centenar d’ulleres, rellotges, samarretes i prop de dos mil cd i dvd..

Per tot això, es van detenir les vuit persones relacionades amb la presumpta falsificació i distribució il·legal d’aquest productes.

Amb aquestes intervencions a la Costa Daurada es posa de manifest l’eficiència dels dispositius policials que s’efectuen per tal de prevenir i combatre el fenomen del top manta i les xarxes de fabricació i distribució d’aquests productes falsificats.

Els imputats hauran de comparèixer davant l’autoritat judicial competent quan siguin requerits.

REDACCIÓ18 Juny, 2014

L’operatiu de la Guàrdia Civil contra la pirateria que s’ha portat a terme avui a Salou i Reus s’ha saldat amb 21 detinguts, tots ells homes de nacionalitat senegalesa d’entre 20 i 30 anys, que estan acusats d’un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual.
Els agents han realitzat escorcolls en tres pisos de Salou i en un domicili de Reus on es portava a terme la producció i la distribució de productes audiovisuals i de peces de roba falsificades.

La investigació de la Guàrdia Civil va començar el febrer — La Guàrdia Civil deté 21 senegalesos

Durant l’operació policial, la Guàrdia Civil ha intervingut una torre d’ordinador amb 10 gravadores, així com més de 7.000 peces de roba, CD i DVD falsos, que al mercat haguessin tingut un valor de més de 130.000 euros.
Agents del Servei Fiscal de la Guàrdia Civil de Tarragona han desmantellat a Reus i Salou quatre habitatges dedicats a la falsificació de material audiovisual i peces de roba de marca.
L’operació VESI té el seu origen en la queixa de diversos representants del sector audiovisual, els quals van detectar un augment del nombre de productes falsificats que es venien en el mercat il·legal, segons han explicat des de l’institut armat.
Arran d’aquestes denúncies, la Guàrdia Civil va obrir una línia d’investigació per tal de localitzar els centres on es podia estar portant a terme la producció i distribució d’aquest material.
Després d’obtenir les corresponents ordres judicials d’entrada i registre, aquest dimecres s’han escorcollat tres pisos de Salou en col·laboració amb la policia local, ubicats al carrer Barcelona número 26, al número 3 del carrer Llevant i a la Via Roma número 19, on s’han practicat un total de 19 detencions.
A Reus, el registre s’ha fet en un domicili de l’avinguda de Salou 127 amb el resultat de dos arrestats.

En conjunt, s’han intervingut més de 7.000 peces de roba i material audiovisual. El gènere comissat consisteix bàsicament en samarretes i roba interior falsificada de les marques Nike, Adidas, Dolce& Gabbana, Emporio Armani, Tommy Hilfiger i Calvin Klein, així com suports digitals audiovisuals de tots els registres.
També s’ha intervingut discs compactes, caràtules, estoigs, així com un equip informàtic amb deu regravadores d’alta definició i dos ordinadors portàtils amb música i pel·lícules, probablement descarregades d’Internet.
Durant la investigació, s’havia detectat que a aquests domicilis hi acudien, diàriament, més d’una cinquantena de clients per tal d’abastir-se de gènere falsificat que després venien a la via pública en el conegut ‘top manta’, ocasionant grans pèrdues als propietaris legítims de les marques.
Els 21 detinguts, tots ells homes de nacionalitat senegalesa d’entre 20 i 30 anys, els han traslladat a les dependències de la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona i passaran a disposició del jutjat de guàrdia tan bon punt finalitzi la investigació policial.

Newer Posts

Arxius de top manta | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

xxx Partners

CAMBRILS TREBALLA PER LLIURAR-SE’N DEL PROBLEMA DEL ‘TOP MANTA’

ARXIVADA LA MORT DEL MANTER DE SALOU DURANT UNA BATUDA POLICIAL

EL DEFENSOR DEL POBLE CRITICA L’INEFICÀCIA INSTITUCIONAL CONTRA ELS ‘TOP MANTA’

INTERIOR ES PERSONARÀ COM A ACUSACIÓ PARTICULAR CONTRA ELS ‘VÀNDALS’ DE SALOU

XAVIER SABATÉ I TONI BRULL: ‘Ni són només de Salou ni s’han acabat’

RICARD CHECA: Qui diu la veritat sobre la mort del top-manta de Salou?

ENFRONTAMENTS ENTRE DESENES DE SENEGALESOS I MOSSOS A SALOU

UN ‘TOP MANTA’ ES PODRIA TREURE 144 EUROS AL DIA

COP POLICIAL ALS ‘TOP MANTA’ A SALOU

LA GUÀRDIA CIVIL ALERTA ELS 'TOP MANTA' AMB UN OPERACIÓ CONTRA LA PIRATERIA