Arxius de silenci | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-30-at-11.15.06-AM-1280x855.jpeg

Canvi d’estratègia. Aquesta ha estat la decisió que ha pres el col·lectiu tarragoní ‘Silenci’, després de setmanes de protestes a les portes del Parlament de Catalunya i d’irrompre pacíficament enmig d’una sessió de control a la cambra catalana per protestar contra la inacció dels polítics i diputats “que no fan cas del mandat popular”.

Des de larepúblicacheca.cat hem parlat amb Lluís Pastrana, representant del col·lectiu qui ens explica que “estem farts que els polítics no estan fent res des del referèndum de l’1 d’octubre, incomplint amb el mandat popular”. Pastrana també ha lamentat que no s’hagin reunit els partits amb el col·lectiu, després de “setmanes a les portes del Parlament veient com entren sense fer-nos ni cas”.

De fet, aquesta va ser una de les raons que van motivar el col·lectiu independentista a entrar en la cambra representativa. “No volíem interrompre res. Només volem fer palès del nostre descontentament, de veure com els polítics no estan fent res del que van prometre. Són uns vividors que no compleixen amb les funcions per les quals se’ls ha elegit: representar el poble i legislar per al poble”, argumenta Pastrana.

Per aquest motiu, després d’iniciar les protestes el passat 3 de novembre i desplaçant-se fins a les portes de la cambra catalana diàriament, el col·lectiu només es manifestarà al Parlament els dies de plenari -que se celebren dimarts, dimecres i dijous cada quinze dies, aproximadament- “concentrant els esforços”. Es realitzarà d’una a tres de la tarda, amb 30 minuts de silenci.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Octubre, 2021
Silenci-Manifestació-1-doctubre.jpg

Avui es compleixen 4 anys de l’1 d’octubre de 2017, una jornada històrica en la qual les urnes havien de ser les protagonistes, però en la que la finalment la violència va prendre el focus d’atenció. 4 anys després, els manifestants de la plataforma del silenci continuen reivindicant l’amnistia i el fi de la “repressió”.

Amb la intenció de commemorar els fets de l’1-O, una cinquantena de persones s’han concentrat davant dels jutjats de Tarragona. Cap soroll, només el silenci d’aquells que van patir de 1a mà les entrades de la policia als col·legis electorals. A més, sent un dia tan especial en la memòria, han volgut manifestar-se també davant la comissaria de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra. Un acte reivindicatiu, pacífic i simbòlic.

El portaveu de la plataforma a Tarragona, Lluís Pastrana, ha exposat el perquè d’aquesta concentració: “És un recordatori de què la lluita no s’ha acabat, continuem al peu del canó”. Pastrana ha destacat que les protestes segueixen per les 3.000 persones “represaliades”, i que mantindran aquestes accions fins que no es resolgui la seva situació i altres qüestions.

VÍDEOS




PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
lluisPastrana.jpg

La “B. O.” DE MIGUEL ÁNGEL VILLARROYA VILALTA, GENERAL DEL EJÉRCITO DEL AIRE DE ESPAÑA Y JEFE DE ESTADO MAYOR DE LA DEFENSA (JEMAD)

Benvolgut Miquel Àngel, em dirigeixo a tu públicament, davant la impossibilitat de fer-ho de forma privada (ja saps que ho he intentat sense èxit). A més, espero que aquest sigui només el primer d’un seguit d’escrits dirigits a tu, aquell amic de l’Alverna,  de l’escoltisme, dels caputxins, vaja del “cau”.

Què estàs fent Miquel Àngel? Allò de la “bona obra” diària que ens ensenyava l’escoltisme (la B. O.) no es referia a això! Però… què fas? Què fas cada dia sortint als mitjans tu i els caps dels cossos policials, jugant a no sé què i conxorxat amb els que, actualment són els màxims exponents de la inutilitat, Pedro Sánchez i Salvador Illa. I tot, per explicar-nos què? No creus que haurien de ser els científics, els metges i els sanitaris qui ens donin les explicacions?

Que això del COVID-19 no és cap guerra! que t‘han enredat, que és una pandèmia i que no necessitem per a res al teu Felipe Uve-Palito o “primer soldado” com dius tu. Això sí, els beneficis de les operacions presumptament fraudulentes del JuanCa-Palito i la fortuna il·legal de la família irreal sí que aniria bé en aquests moments.

No, Miquel Àngel, no necessitem per a res els teus exèrcits, ni la teva “Operación Balmis” (jo us proposaria l’“Operació Valmés” de “val més que marxeu”). Per no parlar de la hipòcrita ajuda humanitària del teu exèrcit, mentre l’Estat trafica amb armament, el capital hi inverteix obtenint beneficis de la mort i el teu Cap o el seu pare potser també en cobra comissions. Així com la solidaritat ha de ser voluntària i no imposada, l’ajuda humanitària ha de ser civil i no militar. L’exercit és inhumà, és guerra, és mort… és nociu per definició.

Qui tu ja saps va estar molt sorprès que volgués parlar amb tu, i em recordava el meu passat, quan a finals dels 70 em vaig declarar objector de consciència i després insubmís, passant a formar part de la lluita antimilitarista, com si això fos un impediment o una taca negra

Qui tu ja saps va estar molt sorprès que volgués parlar amb tu, i em recordava el meu passat, quan a finals dels 70 em vaig declarar objector de consciència i després insubmís, passant a formar part de la lluita antimilitarista, com si això fos un impediment o una taca negra. Doncs t’he de dir que estic content d’aquest passat meu, que segueix sent present. No sé si ho estaràs tu del teu i de tota la quincalla que portes al pit, i si no rectifiques a temps el teu present, potser sí que et suposarà una taca negra difícil de netejar en un futur.

Has estat mai a l’Índia? No al seu espai aeri. A terra. Per exemple a la zona on el Vicenç Ferrer va construir el seu somni i la seva gent segueix ajudant prop de tres milions de persones de forma directa i beneficiant-ne altres de forma indirecta. I tot això, ell sol, amb el seu petit exèrcit civil (l’any 83 els voluntaris ens comptàvem amb els dits d’una mà). Ara ja amb més d’un miler de treballadors i desenes i desenes de voluntaris i amb una mil·lèsima part del vostre pressupost, fan infinitament més feina tant quantitativament com qualitativa, que no pas la que han fet tots els teus exèrcits en les suposades tasques  humanitàries.

Doncs si,  aquest meu particular descobriment de l’Índia a començaments dels anys 80 i el del Vicenç Ferrer i el seu somni, també formen part del meu passat. I quan veig a joves que, gràcies a lluita pel reconeixement del dret a l’objecció de consciència dels anys 70 i 80, ja no estan obligats a aprendre a matar, i en comptes de perdre el temps fent el “Servicio Militar”, els trobo a Anantapur ajudant a fer realitat un projecte de desenvolupament integral i el somni del Vicenç d’acabar amb la pobresa de l’Índia, llavors Miquel Àngel, llavors em sento doblement content d’aquesta simbiosi.

Jo hi vaig sovint, vols venir-hi quan tot això hagi passat? És clar que allà no hi fan falta avions, ni tancs, ni armament, ni generals… Però si el Vicenç fos viu, diria: “que vingui el Miquel Àngel!, alguna cosa li farem fer”. Ell sabia que no hi havia cap persona que davant d’aquella realitat no se li obrís el cor. El Vicenç era senzillament profund, com quan deia “cada cop que ajudem a un pobre li hauríem de demanar perdó”

Miquel Àngel, no sé si estàs gaire avesat a demanar perdó, però el que sí sé, és que mentre us gasteu els diners dels sensesostre en casernes; el diners de l’educació en adoctrinar i ensinistrar per a la guerra

Miquel Àngel, no sé si estàs gaire avesat a demanar perdó, però el que sí sé, és que mentre us gasteu els diners dels sensesostre en casernes; el diners de l’educació en adoctrinar i ensinistrar per a la guerra; els diners de la sanitat en la compra de tancs i avions; els diners de la investigació en laboratoris per al descobriment de noves armes cada cop més mortíferes; els diners del benestar de la nostra gent gran en sous per mantenir-vos els militars i tota la vostra parafernàlia; mentre feu això, Miquel Àngel, no avançarem. Malauradament els vostres vaixells no serveixen ni per salvar vides al Mediterrani, i han de sortir iniciatives com Open Arms per rescatar homes, dones i nens de la desesperació. Esteu pensats només per matar i per destruir i viviu tan allunyats de la realitat que sou incapaços de percebre que els temps ja han canviat.

Ah!, per cert, et recordo que el metge militar Francesc Xavier Balmis, i l’expedició a qui pretens homenatjar, van portar la vacuna de la verola al continent americà i a Filipines mentre que els teus exèrcits i l“Operació Balmis” no han portat cap vacuna pel coronavirus, ni han estat capaços de portar “tests ràpids”, ni tan sols mascaretes quan s’han necessitat.

Miquel Àngel, volem viure temps de PAU, per això vull acabar demanant-te que et plantegis la desaparició dels teus exèrcits, senzillament per la seva inutilitat i intrínseca nocivitat. Podrem dedicar llavors, el vostre elevat pressupost a necessitats reals de la nostra societat. Espero fer-te arribar aviat altres reflexions al respecte, per part de persones que treballen per la PAU i que segur podran posar una mica de llum enmig de tanta foscor.

Espero tenir l’oportunitat de parlar amb tu ben aviat.

Salut i cuideu-vos molt.

PAU, FORÇA I JOIA

Lluís-Ignasi PASTRANA 
Doctor en Dret Penal i membre del ‘Silenci… rebel·leu-vos’

 


REDACCIÓ27 Febrer, 2019
policia-1280x960.jpg

Un policia vigilant els accessos del Suprem

El col·lectiu tarragoní Silenci ha denunciat que la policia espanyola dificulta l’acció diària que duu a terme davant del Tribunal Suprem a Madrid per mostrar el seu rebuig al judici contra els líders independentistes.

L’acció consisteix a creuar en verd el pas de vianants que hi ha davant de la seu judicial en silenci durant mitja hora. El grup lamenta l’actitud de la policia “per bé que el pas es troba fora del perímetre de seguretat” que marquen les forces de seguretat.

Tot indica, segons la versió de l’entitat, que els agents de la Policia Nacional han “intentat impedir l’acció”, amb un destacament que “triplicava” els manifestants, als quals els han “arravatat” cartells. L’acció, però, ha continuat i, en acabar, el cap del destacament policial ha notificat a un dels participants que se’l denunciava per un presumpte delicte de desobediència, segons la mateixa entitat.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2014

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i altres membres del consistori han fet, aquest matí, un minut de silenci per condemnar la darrera mort per violència de gènere que va es va produir a Vilanova i la Geltrú el passat dia 5 de gener.

S'ha fet un minut de silenci a l'entrada del palau municipal   (Foto: Mauri)
S’ha fet un minut de silenci a l’entrada del palau municipal                                  (Foto: Mauri)




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter