27. Abril 2024

Arxius de Sanitat Pública | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2022

Múrcia, Catalunya i Canàries se situen enguany com les comunitats amb pitjors serveis sanitaris, segons un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) que constata un “empitjorament generalitzat” del sistema de salut a causa de “la falta d’esforç inversor”.

Per contra, el País Basc, Navarra i Astúries es classifiquen com les autonomies amb millors serveis sanitaris. Precisament aquestes tres comunitats són les úniques de tot el territori nacional amb un pressupost sanitari per càpita per sobre dels 1.900 euros.

Per a elaborar l’informe, la FADSP ha tingut en compte diferents paràmetres. A més del pressupost del qual disposa cada comunitat, analitza el nombre de llits, quiròfans, metges d’atenció especialitzada, d’Atenció Primària i Infermeria per cada 1.000 habitants i atén el cost que suposa l’alta hospitalària, les urgències, la cirurgia major ambulatòria o la despesa farmacèutica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2022

La comissió de veïns dels barris de Ponent organitza una taula de debat per parlar sobre la sanitat pública. Aquesta tindrà lloc dimarts vinent a les 18:30 h al Centre Cívic de Torreforta. En el diàleg prendran part el Dr. Sergio Herrera, treballadors del 112 i del servei d’ambulàncies, representants de l’entitat organitzadora i del grup de treball en defensa de la sanitat pública. L’acte estarà presentat i moderat per Isabel Cabello i Manuel Corujo. L’accés és lliure.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Juny, 2021

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona inicia una nova campanya per mostrar el que passa amb la sanitat pública i l’atenció primària. El grup, a partir de mobilitzacions, vol mostrar el model que la Generalitat de Catalunya vol implantar i que, segons aquest, pot comportar problemes greus per l’atenció sanitària de la població.

Aquest moviment té l’objectiu de visibilitzar les mancances del sistema sanitari del Camp de Tarragona, a conseqüència del desmantellament de la sanitat pública i que, a partir del coronavirus, el grup considera que s’han vist agreujades.

Realitzaran una recollida de signatures per demanar a la Generalitat una atenció sanitària presencial a tots els CAP’S. telemàtica o telefònica només per fer tràmits, atenció d’urgències les 24 h en tots els CAP’s, augment de les línies telefòniques a tots els CAP’s i una resposta en menys de 24 h a les usuàries i dotació en tots els CAP’s del personal i recursos materials i econòmics necessaris pel seu correcte funcionament.

El Grup de Treball en defensa de la sanitat pública de Tarragona també ha programat taules informatives i de recollida de firmes pels pròxims dimarts i dijous de 10 h a 12 h a la cantonada de la Rambla Nova amb Carrer Canyelles. A més a més, també s’estan organitzant altres actes en paral·lel, com és la xerrada informativa “Què està passant amb la sanitat pública? Ens hi va la vida!” prevista pel pròxim dia 15 de juny a les 19 h a la Rambla Nova (alçada de Teresianes).

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Novembre, 2020

EComité d’Empresa de l’Hospital Pius de Valls duran a terme “les accions sindicals oportunes per fer-se escoltar malgrat les restriccions” que la pandèmia els hi imposarà. Així ho transmeten en un comunicat després que l’Ajuntament de Valls hagi assignat la residència per a gent gran a una empresa privada, la Fundació Vilaniu.

El col·lectiu sanitari vallenc es queixa de la decisió, que s’ha pres sense la seva participació ni la dels ciutadans. Segons els treballadors, aquesta no és la millor opció ni per ells mateixos ni pels usuaris. Exemplifiquen la gestió de la pandèmia per part de llars públiques i privades, volent deixar clara l’eficàcia d’algunes públiques com la Llar Conca de Barberà.

“Ens queda lluitar perquè aquest traspàs imposat en el mode “mano i ordeno” sigui el menys possible per a tothom”, apunten en el comunicat. Finalitzen dient que informaran a tothom perquè el model d’atenció a la gent gran sigui de qualitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Agost, 2018

El nou moviment social, promogut i liderat per la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), s’ha constituït després d’una reunió multitudinària en la qual han participat prop d’un centenar de persones

Aquesta Plataforma es tracta d’un moviment transversal, format per partits polítics, sindicats, associacions veïnals i entitats de diverses tipologies.

Un dels objectius més importants de la Plataforma és la creació d’una comissió d’investigació parlamentària sobre el nombre total de persones que s’han derivat a Barcelona per fer-se una prova amb el PET quan hi ha una màquina similar a Reus.

Altres qüestions importants són l’obtenció d’un compromís per escrit i amb garanties sobre els terminis de construcció del nou hospital Joan XXIII de Tarragona, l’activació del Centre d’Urgència d’Atenció Primària (CUAT) del CAP de la Granja o la creació d’una nova unitat d’hemodinàmica. D’aquesta manera, el que es pretén és aconseguir una sanitat pública de qualitat per a tots els tarragonins i les tarragonines.

La Plataforma tindrà un gran suport social, pel fet que en formen part les cent entitats de la CET, les de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) o les més de cent en l’àmbit català de la Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya (FAVIBC).

Diferents membres polítics del PSC, Ciutadans, ERC, Podem o PdeCAT entre d’altres han participat, afirmant que treballaran des del Parlament per complir els objectius de la Plataforma.

El president de la CET té clar que “ara ens toca treballar de valent perquè la Plataforma sigui útil com a eina de pressió i aconseguim avenços. De moment ja tenim una victòria, i és que el Parlament investigarà la polèmica del PET, que és una vergonya”.

 

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2016

Més de 500 persones s’han concentrat a Tarragona contra la “privatització encoberta” de la sanitat pública. Entenen que ha de ser “100% pública, universal i de qualitat”. Grup Treballadors Sanitat TGN, els organitzadors de la marxa, confiaven que hi hauria més assistència però apunten que la pluja pot haver fet baixar la participació.

cupsasult
La CUP fa temps que critica l’actual sistema

L’alerta per convocar la manifestació ha estat que el CatSalut va emetre el març de l’any passat la Instrucció 5/2015, que permetria fer activitat sanitària privada als centres sanitaris de la xarxa pública. Tot i que no s’ha acabat aprovant, els organitzadors assenyalen que els consta que “s’està treballant” perquè tiri endavant. Així, els manifestants han rebutjat que al nou Hospital Joan XXIII que s’ha de construir al costat de l’actual, previst per al 2021, acabin intervenint agents privats.

El Grup Treballadors Sanitat TGN qüestiona en un comunicat si el conseller de Salut, Antoni Comín, acabarà “regalant a empreses privades” les “noves instal·lacions, més modernes” del nou Hospital Joan XXIII. En aquest sentit, han preguntat a Comín “amb quin objectiu” s’ha anunciat la construcció d’aquest nou centre hospitalari. D’altra banda, els manifestants han lamentat que “amb l’excusa de les retallades, s’ha estat desmantellant l’Hospital Joan XXIII, fins ara centre de referència a la ciutat”. La manifestació ha començat a la plaça Imperial Tàrraco i ha acabat a la plaça de la Font i ha rebut el suport de diversos grups vinguts d’arreu del territori.

 


REDACCIÓ25 Gener, 2016

Prop de cinquanta persones han acudit a la crida del Grup en defensa de la Sanitat Pública que ha organitzat la xerrada ‘Sí a la Sanitat Pública i de Qualitat, No a l’exclusió sanitària!’ que ha tingut lloc a la seu de la PAH Tarragona, a l’antiga universitat.

xerrada pah salut3
Almenys 50 persones omplien el local de la PAH

José Antonio García, de la PAH Tarragona, Montse Pineda, PASU-cat (atenció sanitària universal) i Agustí Aragonès, Grup de treball en defensa de la Sanitat pública, han estat els encarregats de conduir la xerrada.

Aragonès, persona molt activa en defensa de la sanitat pública, ha destacat que l’objectiu d’aquesta trobada és donar a conèixer a la ciutadania com afecta a les persones el fet de no po der accedir a la sanitat i també informar-los de  “la mentida dels plans funcionals que ara n’hi diuen l’Aliança Tarraco Salut i que és un consorci encobert”.

Aquest ‘consorci’ és “la punta de l’iceberg” de l’estat del model sanitari català. Això era el que li faltava a la sanitat, “que es fotessin a dins i d’aquesta manera poder gestionar-la ells”, ha expressat el portaveu del grup de treball.

Aquí a Tarragona la privatització de la sanitat ha afavorit a la xarxa Santa Tecla. Segons Aragonès, “mentre va estar l’Adserà de gerent de la Tecla i Nadal com alcalde, es va afavorir la Santa Tecla i es va anar fent gran, minvant a l’ICS i a l’Hospital Joan XXIII”.

El pastís de la sanitat aquí a Tarragona està repartit, segons el membre del grup de treball, de la següent manera, de la part de la Rambla Vella i fins a Barcelona, “ho porta la Santa Tecla i cap avall ho porta Sagessa, que va agafar de Reus cap a l’Aragó i cap a València”.

xerrada pah salut
Laia Estrada parlant amb els responsables de la xerrada

Aragonès també ha comentat que “el nou model de transport sanitari urgent és un desastre”. Entre altres aspectes negatius, com la reducció del nombre d’ambulàncies, ha destacat que abans “en una ambulància UCI hi havia un tècnic un metge i una infermera i ara només un tècnic i una infermera”. Això provoca por entre els ciutadans i que viatgin de forma menys segura.

Per últim, Aragonès ha destacat que la hipotètica arribada de l’hospital materno-infantil aquí a Tarragona “seria estupend perquè fa falta” però ha deixat clar que “només seria positiu si la gestió és de l’ICS, si és públic”.

Els dos regidors de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada i Jordi Martí, no s’ho han volgut perdre.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ13 Juliol, 2015

Iniciativa se suma a la carrera per defensar al sanitat pública i la integritat de l’Hospital Joan XXIII. Arga Sentís, portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, defensarà en el plenari del pròxim divendres una moció que reclama la implicació de l’Ajuntament en la defensa de la sanitat pública.

arga sentis-teatre-2‘Les demandes’
La moció ecosocialista es basa en què l’Ajuntament doni suport a la sanitat pública de la ciutat, amenaçada pel traspàs de serveis a centres privats de la xarxa Santa Tecla. A més, exigeix que es garanteixi el retorn a l’Hospital Joan XXIII de tots els serveis traspassats provisionalment a centres privats i que la Generalitat es comprometi a mantenir i augmentar si calgués la integritat dels serveis i prestacions de l’Hospital Joan XXIII i de l’Institut Català de la Salut a Tarragona.

Les ‘exigències’ dels verds arriben després que treballadors i sindicats de l’Hospital Joan XXIII hagin denunciat el traspàs encobert de serveis i prestacions des de l’Hospital Joan XXIII, de l’ICS, cap a centres dependents de la Xarxa Santa Tecla. Concretament, han indicat que la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), tancarà per obres el pròxim mes d’octubre. Durant el període –indeterminat- que aquest servei del Joan XXIII no estigui disponible, els treballadors denuncien que les intervencions quirúrgiques es duran a terme en les instal·lacions del CAP Llevant, de la Xarxa Santa Tecla.

En aquest mateix sentit, ICV-EUiA ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya.

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2014

El grup d’ICV-EUiA ha dut al Parlament una proposta de resolució perquè la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) sigui reconeguda, finalment, com a malaltia, i els afectats pugin rebre un tractament digne. Els ecosocialistes demanem també que es doti l’hospital Joan XXIII amb una unitat de diagnòstic, i que es destinin fons a la recerca sobre aquest grup de patologies.

M’agradaria, amb aquest motiu, parlar més en primera persona sobre la vida quotidiana dels afectats per la malaltia, perquè jo mateixa sóc afectada de Sensibilitat Química Múltiple i d’Encefalomielitis Miàlgica-Síndrome de Fatiga Crònica. Les meves afeccions es resumeixen amb les sigles SQM i EM-SFC, però la realitat és que, a banda d’això, sobre el desenvolupament de la patologia ben poca cosa se’n coneix. D’aquí que no es reconeguin, encara, com malalties igual que les altres, i que el seu tractament sigui tan deficient. Les afectades i els afectats ens trobem en una situació d’abandonament sanitari total, absolut i sistemàtic.

Fa més d’un any em van donar l’alta de la unitat de EM-SFC de l’Hospital Clínic de Barcelona, perquè ja no residia en aquella ciutat. Una manera com una altra de fer retallades. Em van derivar a la (pseudo) unitat de SFC de l’hospital Joan XXIII, cosa que significa que vaig deixar de rebre qualsevol mena d’atenció. Aquesta unitat en qüestió està dirigida per un reumatòleg que no té cap mena d’idea sobre Encefalomielitis Miàlgica o Sensibilitat Química Múltiple, i la seva ignorància en aquest sector representa un perill greu per a la salut dels pacients. A la primera visita em va receptar un antidepressiu molt potent, sense escoltar el que li deia de la meva hipersensibilitat i reactivitat als medicaments, i l’absència de depressió que jo presentava. A la segona visita em va proposar, com a cura de les meves malalties, ‘caminar més i anar a la piscina a nedar’. Aquest home no tenia en compte una cosa elemental: a les piscines hi ha clor, que és un dels productes químics que mes reaccions de rebuig provoca. Dit d’una altra manera: se’m convidava a anar corrents cap a una intoxicació de greus conseqüències, sense comptar la seva ignorància del fet que l’esforç excessiu pot provocar un pitjorament dràstic en la salut dels pacients.

Des d’aleshores no rebo cap mena de seguiment. Els afectats ens acostumem a empassar-nos les crisis sols, aïllats a casa, sense poder baixar del llit, mirant com passen els segons, els minuts i les hores. I si en un moment donat, quan no podem suportar més una crisi ens apropem a urgències, ens envien sistemàticament a psiquiatria. No han entès res de res. Només gràcies a l’ajuda de companys (de sindicats, del partit, d’associacions), vaig poder assabentar-me de l’ús de les mascaretes, quan la necessitat de respirar sense posar-me encara més malalta es va tornar crònica i urgent. No hauria de ser una unitat de professionals, formats i experts en aquestes malalties qui hauria d’ajudar-nos, orientar-nos, oferir-nos cures pal·liatives o, per què no, guarir-nos? No hauria de ser CatSalut qui hauria de finançar les mascaretes, com es financen els tractaments d’altres patologies?

Necessitem una sanitat pública també per a les nostres malalties; necessitem algú que ens ajudi a millorar la nostra salut, necessitem suport per fer front a la situació complicada d’aïllament que suposa patir EM-SFC i SQM. Cada cop som més els afectats i les afectades, perquè cada cop l’aire que respirem és més brut, més tòxic, perquè cada cop fem servir més productes ultratòxics com ara ambientadors, productes de neteja massa concentrats i perfumats, etc… i la urgència que es reconegui la malaltia (SQM però també la EM-SFC de debò) és real i ben vital. Encara són poques les persones que es passegen pels carrers amb mascareta, però cada cop serem més, perquè cada cop l’aire que respirem és més tòxic i la nostra tolerància minva.

Aquestes malalties incapaciten, físicament i mentalment. No importen els estudis o les qualitats professionals de què disposi una persona que ho pateix -en el meu cas INEF, màster i doctorat en sociologia- avui dia només puc fer sortidetes de tant en tant amb la càmera penjada al coll, deixant ben lluny les meves passions que eren l’escriptura i la naturalesa. Ara com ara he de buscar un lloc on viure, al camp o a la muntanya, per tal de fugir de la mascareta.

Les malalties m’han robat tot això. Li poden robar a qualsevol. Per això cal que, entre tots, hi fem alguna cosa. I això passa per un reconeixement oficial de les malalties, amb seguiment mèdic públic, professional i de qualitat.

Genoveva SEYDOUX
Fotoperiodista