Arxius de Salvador Minguella | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Octubre, 2020
tarragona-buida-1280x723.jpg

El tancament de locals al centre de Tarragona no es un fenomen nou, però la Covid-19 amenaça d’accelerar la desertització comercial del nucli urbà davant la fallida de negocis que no resistiran l’embat de la pandèmia. “No podem seguir fent les coses igual. O hi posem mesures o serà un desastre”, avisa el president de La Via T, Salvador Minguella.

Entre el 2017 i el 2019 la ciutat va perdre 95 establiments -un 5% del total- i més de 50.000 metres quadrats de superfície de venda. Mentre el centre espera els plans d’actuació anunciats per l’Ajuntament, cada cop es concentren més metres fora de la trama urbana consolidada. Projectes com el de Ten Brinke, que preveu un nou centre de 66.500 m2 als afores, apuntalen encara més la tendència.

En plena pandèmia plou sobre mullat per al comerç de Tarragona. Els locals buits proliferen a tota la ciutat, però la situació es fa especialment evident en carrers com August i Sant Agustí, i a la Rambla Nova. Els darrers anys i mesos s’ha anat produint un degoteig de tancaments de franquícies i la fugida de grans marques del centre, per concentrar l’oferta en centres comercials tancats.

La Rambla, la joia de la corona, llangueix. “La base del comerç avui és la facilitat d’aparcament i una bona il·luminació. Els centres comercials ho han entès molt bé, però aquí no tenim ni una cosa ni l’altra. Tenir 10 anys aquí els mercadets de venda ambulant també n’ha devaluat la imatge”, lamenta Jordi Represa, propietari de la botiga Roba. “I si hi afegim el problema del covid, la Rambla està en un moment crític”, rebla.

Abans de la pandèmia, el percentatge de locals buits a la ciutat que eren “potencialment ocupables amb activitat de negoci” se situava en un 20%, de mitjana. La xifra era una mica inferior als principals eixos comercials i una mica més alta als carrers no comercials, segons el darrer informe del Pla Estratègic de Comerç de Tarragona (PECTgn 20-25). Recentment no s’ha fet cap cens oficial per constatar quin està sent l’impacte de la pandèmia.

Els pronòstics, però, no són gens bons i aquest escenari preocupa. El president de ‘La Via T’, Salvador Minguella, reclama unitat i mesures per frenar la desertització comercial del centre. La situació, diu, és molt complicada i en posa d’exemple el fet que alguns associats no puguin pagar a dia d’avui la quota mensual de l’entitat, que és de 20 euros. A més, avisa que no es podran mantenir els mateixos preus pel lloguer. “Hi ha poca empatia per part d’alguns propietaris”, lamenta.

El centre espera projectes de revitalització
Les noves restriccions a l’hostaleria i el comerç han minvat l’afluència de compradors i alguns comerciants, ja molt tocats per l’estat d’alarma, parlen obertament, ara sí, d’abaixar la persiana. En aquest sentit, un estudi de PIMEComerç vaticina que un 30% dels negocis no superarà la crisi de la covid-19. “La situació és caòtica i desesperant. Ens preocupen tants locals buits i la imatge que dona la ciutat i treballem per posar-hi solució”, afirma Florenci Nieto, president de PIMEComerç Tarragona.

Diversos comerciants consultats per l’ACN reclamen un veritable pla de comerç i critiquen la manca de lideratge de l’Ajuntament –tant amb el govern actual com amb l’anterior. El pla de l’Illa Corsini, que preveu convertir en zona de vianants l’entorn del Mercat Central i reforçar-ne el caràcter comercial, encara s’ha de redactar. Carrers com Unió i Apodaca també imploren un pla de revitalització que els impulsi de nou.

Mentrestant, el centre comercial Parc Central i els grans magatzems del Corte Inglés -que aquest mes compleix 10 anys a la ciutat-, han conformat un nou pol de dinamisme més apartat del centre. Als afores també es configura una oferta alternativa amb el parc de mitjanes i grans superfícies de Les Gavarres i el futur centre comercial de 66.500 metres quadrats que Ten Brinke projecta al PP-10, als terrenys del fallit projecte d’Ikea.

Segons el president de ‘La Via T’, tot i que els centres comercials “tenen la seva raó de ser”, acaben buidant el centre de les ciutats. “Això ho hem vist a França o als Estats Units; i allà ja estan tornant enrere, a intentar potenciar el centre de la ciutat, que és on hi ha vida”, destaca. Segons Salvador Minguella, “no podem seguir fent les coses igual” perquè amb la covid-19, diu, el procés que ja hi havia en marxa “encara serà més ràpid del que era”.

La ciutat perd múscul comercial
Segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya (CECC) del Departament d’Empresa de la Generalitat, la ciutat de Tarragona perd establiments i superfície comercial cada any que passa. Les dades disponibles són del període comprès entre el 2017 i el 2019, amb la qual cosa permeten veure quina era la tendència abans de l’esclat de la covid-19.

L’informe assenyala que l’any 2017 a Tarragona hi havia censats 1.865 establiments amb una superfície de venda de 320.351 metres quadrats. Dos anys després, el 2019, n’eren 1.770 (-5%) en una superfície de 265.232 metres quadrats (-17%). Durant aquest període la superfície mitjana dels establiments va passar de 172 m2 a 150 m2.

Una dada destacable és que cada cop hi ha menys superfície de venda a l’interior de la ciutat –el que es considera la trama urbana consolidada (TUC). L’any 2017 el 72,39% dels metres quadrats de comerç estaven dins d’aquesta TUC, però, dos anys després, aquesta xifra s’havia reduït fins al 65,93%.

En paral·lel, el nombre d’establiments dins d’aquesta zona urbana va passar del 89,54% al 87,69% del total. Es tracta, doncs, d’una reducció inferior en termes relatius a la de la superfície de venda, per la qual cosa les dades constaten que els grans creixements actuals tendeixen a mitjanes i grans superfícies als afores.

La reducció del múscul comercial afecta gairebé tots els sectors . El denominat “quotidià alimentari” es mantenia com el més nombrós a la ciutat l’any 2019 amb 481 establiments i 46.000 metres quadrats. Això són 26 comerços menys i 11.000 metres quadrats menys que el 2017.

En dos anys, el sector de l’equipament per a les persones va perdre 32 dels 349 establiments que tenia, mentre que el sector de l’equipament per a la llar es va deixar pel camí 29 establiments. Per la seva banda, el de Lleure i cultura va passar de 191 establiments el 2017 a 161 el 2019. El sector del comerç dona per fet que, amb la covid-19, la tendència s’accelerarà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Desembre, 2014
albert-abello.jpg

SONY DSC
Albert Abelló amb representats de la Via T

La Cambra de Comerç de Tarragona, amb l’objectiu de promoure els comerços de la ciutat, obsequiarà la targeta regal de la Via T.

Es tracta d’un xec de 20 euros que bescanviable als negocis adherits a la campanya engegada per l’Associació Via T.

D’aquesta manera, la cambra, presidida per Albert Abelló, dóna suport al comerç tarragoní.

El president de la Via T, Salvador Minguella, s’ha reunit avui amb el president de la Cambra de Comerç per ‘segellar’ l’acord.

 


REDACCIÓ12 Juliol, 2014

Salvador Minguella és, des del passat mes de juny, el nou president de la Via T, l’Associació de Comerciants de Tarragona, que va ser fundada l’any 2004. Minguella, que ha pres el relleu al joier Joan Blàzquez, se sent entusiasmat a l’hora de parlar del futur. Assegura que hi ha molts projectes per concretar. No dubta en dir que li agradaria una fusió entre la Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona. “Si anem tots a una podrem fer més coses”

via T
Salvador Minguella el nou president de Via T

República Checa – Les persones més properes a tu se sorprenen de que ara siguis el nou president de la Via T. per què has decidit avançar? 
Salvador Minguella – En Joan Blázquez volia deixar el càrrec. A partir d’aquí vam decidir posar-nos a veure què fèiem. Va ser quan em vaig presentar.

RC – T’ha costat acceptar el càrrec?
SM –
M’ha costat molt. Jo no sóc persona de càrrecs. Crec que podem fer una feina i que, a més, serà positiva per a tothom.
És cert que les persones que em són més properes encara no s’ho creuen. Però ho encaro amb il·lusió. Podem fer coses i crec que tenim iniciativa. Pel pes de l’experiència, a través de la Via T farem les coses més fàcils. Podem fer una molt bona feina, almenys això intentarem. Il·lusió n’hi ha, i a mi m’agraden els nous reptes.

RC – En quin punt us trobeu ara mateix?
SM – Estem en una fase d’estudi per saber en quina situació ens trobem. He de dir que, en aquest sentit, l’anterior junta ens ho ha deixat tot molt bé. Ara, de 
moment, hem començat a fer reunions per abordar qüestions de formació i fires d’estock. Estem dissenyant el programa que durant l’estiu acabarem de perfilar per presentar-lo al setembre.

Esmorzar dia 17 a la zona del Mercat

RC – Entre vosaltres, els membres de la Via T, ja us coneixeu. Tot i que esteu en fase d’estudi, ens pots dir quin serà el camí que seguireu?
SM – Seguirem fent la fira d’
estocks, la campanya Enjoy i la Night and Shop. També tenim pensat fer coses de cara al Nadal, així com millorar la relació entre el botiguer i la via T, i de la via T envers el ciutadà. Volem comunicar-nos millor. La feina que estem fent ara és de bastidors. 

RC – Quines seran les primeres actuacions?
SM – Portem molt poc encara. Estem acabant d’estudiar la situació. Tenim diverses idees sobre la taula, 
però les hem d’estudiar i debatre-les entre tots. Un dels objectius és incrementar el número de socis. Per això, el proper dia 17 farem el primer esmorzar al Mercat amb socis i no socis. Després en farem per la resta de zones: Part Alta, la Plaça de Braus… El que volem, de moment, és recollir tota la informació possible.

RC – D’aquestes zones quina mereixerà especial atenció?viat

SM – Totes mereixen la nostra atenció. Però és cert que la zona del Mercat necessita molta ajuda. A banda de la crisi econòmica, les obres els ha afectat moltíssim.

RC – Per què voleu incrementar aquesta relació entre botiguers i Via T? Faltava interès?
SM –
Crec que sí, fins i tot per la meva part. Jo pagava la quota
 i em desentenia. Però, a poc a poc, he anat treballant amb l’ajuntament i m’hi he anat involucrant. M’he adonat que necessitem un instrument per aconseguir els nostres objectius. 

RC – Un sector important que treballeu és el Turisme, però el Comerç també s’ha de nodrir amb els veïns de la ciutat. Què fareu per motivar el Comerç tradicional, el de casa? SM – El turisme dura només tres mesos. Un cop hagi passat aquest gran repte, ens centrarem en la campanya de Nadal. Estem recollint idees i el que volem és animar a la gent. Volem portar il·lusió al carrer.
El que també estem treballant és la informació. Volem que arribi al comerciant i cap a fora. De totes maneres insisteixo, acabo de començar el mandat i encara estem treballant.
Fusió Via T i Associació de Botiguers
RC – Hi ha botigues que formen part de la Via T i que estan tancades. Algunes d’elles, fins i tot, encara tenen la placa de l’associació a la porta. Sereu rigorosos amb l’etiquetatge d’aquests locals?
SM –
Això és un distintiu. A la meva botiga, per exemple, no la tenim. La xapa va portar molt de rebombori i seguirem treballant en aquest sentit. Però de moment no hem parlat. Qui vol la posa i qui no… doncs no cal.

viaT
La placa distintiva de la Via T

RC – Hi pot haver una fusió entre Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona?
SM –
 Aquest és un dels punts que l’anterior junta no ha pogut arribar a un acord. Crec que aquesta fusió seria molt important. Tant de bo ho aconseguíssim. És una qüestió que cal debatre-la i treballar-la. Seria interessant i positiu. Com més representació tinguem més coses podrem fer i més recursos tindrem. Tenir dues associacions que van a la seva, potser és una equivocació. la fusió seria important, tendríem més força.
La regidora ens ha ajudat
RC -Quina és la teva postura en relació a la regidora de Comerç i Turisme, malgrat sigui la mateixa persona (Patricia Anton)? Sempre hi ha hagut més crítica envers la regidoria de Comerç…
SM –
Amb la Patricia Anton vaig començar a treballar fa uns tres anys. A partir d’aleshores hem anat fent reunions i treballant molt. Ens ha ajudat molt.
RC – La Via T té 160 els socis. Hi ha molta implicació per part dels botiguers?
SM –
 Falta una mica d’implicació. A les reunions, per exemple, venen uns 14 representants dels 160. No obstant, la gent segueix pagant la quota i, això, vol dir que interessa. Donarem la volta a això.
RC – La imatge de la ciutat és important de cara el turisme. Com a president, tindràs alguna implicació especial en aquest sentit?
SM –
La nostra acció serà més projectar coses positives. Si això implica millorar la imatge sí, però de forma positiva i constructiva.
RC – Quina puntuació es mereix Tarragona comercialment parlant?
SM –
Una nota alta, un 7 o 8.

DM


REDACCIÓ12 Juliol, 2014

Salvador Minguella és, des del passat mes de juny, el nou president de la Via T, l’Associació de Comerciants de Tarragona, que va ser fundada l’any 2004. Minguella, que ha pres el relleu al joier Joan Blàzquez, se sent entusiasmat a l’hora de parlar del futur. Assegura que hi ha molts projectes per concretar. No dubta en dir que li agradaria una fusió entre la Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona. “Si anem tots a una podrem fer més coses”

via T
Salvador Minguella el nou president de Via T

República Checa – Les persones més properes a tu se sorprenen de que ara siguis el nou president de la Via T. per què has decidit avançar? 
Salvador Minguella – En Joan Blázquez volia deixar el càrrec. A partir d’aquí vam decidir posar-nos a veure què fèiem. Va ser quan em vaig presentar.

RC – T’ha costat acceptar el càrrec?
SM –
M’ha costat molt. Jo no sóc persona de càrrecs. Crec que podem fer una feina i que, a més, serà positiva per a tothom.
És cert que les persones que em són més properes encara no s’ho creuen. Però ho encaro amb il·lusió. Podem fer coses i crec que tenim iniciativa. Pel pes de l’experiència, a través de la Via T farem les coses més fàcils. Podem fer una molt bona feina, almenys això intentarem. Il·lusió n’hi ha, i a mi m’agraden els nous reptes.

RC – En quin punt us trobeu ara mateix?
SM – Estem en una fase d’estudi per saber en quina situació ens trobem. He de dir que, en aquest sentit, l’anterior junta ens ho ha deixat tot molt bé. Ara, de 
moment, hem començat a fer reunions per abordar qüestions de formació i fires d’estock. Estem dissenyant el programa que durant l’estiu acabarem de perfilar per presentar-lo al setembre.

Esmorzar dia 17 a la zona del Mercat

RC – Entre vosaltres, els membres de la Via T, ja us coneixeu. Tot i que esteu en fase d’estudi, ens pots dir quin serà el camí que seguireu?
SM – Seguirem fent la fira d’
estocks, la campanya Enjoy i la Night and Shop. També tenim pensat fer coses de cara al Nadal, així com millorar la relació entre el botiguer i la via T, i de la via T envers el ciutadà. Volem comunicar-nos millor. La feina que estem fent ara és de bastidors. 

RC – Quines seran les primeres actuacions?
SM – Portem molt poc encara. Estem acabant d’estudiar la situació. Tenim diverses idees sobre la taula, 
però les hem d’estudiar i debatre-les entre tots. Un dels objectius és incrementar el número de socis. Per això, el proper dia 17 farem el primer esmorzar al Mercat amb socis i no socis. Després en farem per la resta de zones: Part Alta, la Plaça de Braus… El que volem, de moment, és recollir tota la informació possible.

RC – D’aquestes zones quina mereixerà especial atenció?viat

SM – Totes mereixen la nostra atenció. Però és cert que la zona del Mercat necessita molta ajuda. A banda de la crisi econòmica, les obres els ha afectat moltíssim.

RC – Per què voleu incrementar aquesta relació entre botiguers i Via T? Faltava interès?
SM –
Crec que sí, fins i tot per la meva part. Jo pagava la quota
 i em desentenia. Però, a poc a poc, he anat treballant amb l’ajuntament i m’hi he anat involucrant. M’he adonat que necessitem un instrument per aconseguir els nostres objectius. 

RC – Un sector important que treballeu és el Turisme, però el Comerç també s’ha de nodrir amb els veïns de la ciutat. Què fareu per motivar el Comerç tradicional, el de casa? SM – El turisme dura només tres mesos. Un cop hagi passat aquest gran repte, ens centrarem en la campanya de Nadal. Estem recollint idees i el que volem és animar a la gent. Volem portar il·lusió al carrer.
El que també estem treballant és la informació. Volem que arribi al comerciant i cap a fora. De totes maneres insisteixo, acabo de començar el mandat i encara estem treballant.

Fusió Via T i Associació de Botiguers

RC – Hi ha botigues que formen part de la Via T i que estan tancades. Algunes d’elles, fins i tot, encara tenen la placa de l’associació a la porta. Sereu rigorosos amb l’etiquetatge d’aquests locals?
SM –
Això és un distintiu. A la meva botiga, per exemple, no la tenim. La xapa va portar molt de rebombori i seguirem treballant en aquest sentit. Però de moment no hem parlat. Qui vol la posa i qui no… doncs no cal.

viaT
La placa distintiva de la Via T

RC – Hi pot haver una fusió entre Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona?
SM –
 Aquest és un dels punts que l’anterior junta no ha pogut arribar a un acord. Crec que aquesta fusió seria molt important. Tant de bo ho aconseguíssim. És una qüestió que cal debatre-la i treballar-la. Seria interessant i positiu. Com més representació tinguem més coses podrem fer i més recursos tindrem. Tenir dues associacions que van a la seva, potser és una equivocació. la fusió seria important, tendríem més força.

La regidora ens ha ajudat

RC -Quina és la teva postura en relació a la regidora de Comerç i Turisme, malgrat sigui la mateixa persona (Patricia Anton)? Sempre hi ha hagut més crítica envers la regidoria de Comerç…
SM –
Amb la Patricia Anton vaig començar a treballar fa uns tres anys. A partir d’aleshores hem anat fent reunions i treballant molt. Ens ha ajudat molt.

RC – La Via T té 160 els socis. Hi ha molta implicació per part dels botiguers?
SM –
 Falta una mica d’implicació. A les reunions, per exemple, venen uns 14 representants dels 160. No obstant, la gent segueix pagant la quota i, això, vol dir que interessa. Donarem la volta a això.

RC – La imatge de la ciutat és important de cara el turisme. Com a president, tindràs alguna implicació especial en aquest sentit?
SM –
La nostra acció serà més projectar coses positives. Si això implica millorar la imatge sí, però de forma positiva i constructiva.

RC – Quina puntuació es mereix Tarragona comercialment parlant?
SM –
Una nota alta, un 7 o 8.

DM




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter