Arxius de salut | Pàgina 2 de 50 | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Setembre, 2020
foto_3659324.jpg

Els nens a partir de sis anys hauran de portar mascareta a les escoles com a mínim les dues primeres setmanes de curs. Així ho ha aprovat el Procicat. El Govern havia establert inicialment que la mascareta seria obligatòria a secundària, amb l’afegit que a primària només ho seria si la situació de l’epidèmia ho requeria.

La mascareta obligatòria a partir dels 6 anys

El Procicat ha considerat que, tenint en compte que l’alumnat encara no prové d’un grup estable perquè és l’inici de curs, és raonable que les dues primeres setmanes tots els menors portin mascareta. A més, també ha establert que el mal de coll i el refredat nasal, molt comuns en els menors, es consideraran símptomes si es combinen amb la febre o amb altres manifestacions de la covid-19.

El Procicat ha aprovat aquest dimecres al matí l’actualització de les darreres mesures sanitàries anunciades en l’àmbit educatiu, de cara a l’inici del curs escolar el proper dilluns 14 de setembre. Una de les mesures destacades és que els alumnes de primària també hauran de dur mascareta, tenint en compte que es tracta del començament de curs i l’alumnat encara no prové d’un grup estable. Passades les dues primeres setmanes, es revisarà l’obligatorietat a partir dels 6 anys i es determinarà en funció del territori i de l’estat de la pandèmia.

Tots els dimecres es comunicarà a cada escola si el dilluns següent continua l’obligatorietat de dur o no mascareta. També s’han actualitzat els símptomes de covid-19, que són la febre per sobre de 37.5, la tos, la dificultat per respirar, el mal de coll, el refredat nasal, la fatiga, el dolor muscular i el mal de cap, el mal de panxa amb vòmits o diarrea i la pèrdua d’olfacte o gust.

Ara bé, com que el mal de coll i el refredat amb o sense mocs són molt comuns, només s’haurien de considerar símptomes potencials de covid-19 si també hi ha febre o altres manifestacions.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2020
foto_3692237.jpg

Novetats sobre la pandèmia del coronavirus a la demarcació de Tarragona, on aquest dimecres 9 de setembre s’han registrat 41 nous positius dels quals 36 pertanyen a les comarques tarragonines, que també sumen 3 defuncions; i els 5 casos restants s’han registrat a les Terres de l’Ebre.

TGN suma 41 nous contagis i 3 morts

Catalunya ha sumat 679 nous casos de covid-19 confirmats per PCR aquest dimecres, elevant la xifra total als 118.225, segons l’últim balanç del Departament de Salut. Són 447 positius menys que els reportats dilluns. La xifra de casos amb totes les proves és de 141.319 (759 més en les últimes hores).

Des de l’inici de la pandèmia, han mort 13.113 persones, 10 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals pugen en 12 persones i són ara 731. D’aquests, 131 estan a l’UCI, els mateixos que fa 24 hores. El risc de rebrot puja cinc punts, de 170,97 a 175,69. La velocitat de propagació també ho fa lleugerament, passant de 0,94 a 0,96.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Setembre, 2020
foto_3692610.jpg

El Departament de Salut farà un seguiment constant dels contagis de covid-19 i les mesures de prevenció en 50 centres educatius per extrapolar-ne els resultats a la resta de la població escolar. També s’hi provaran tècniques diagnòstiques, com test ràpids d’antigen.

Salut estudiarà 50 centres escolars

És el projecte d’escoles sentinella, que Salut i Educació preveuen arrancar en les pròximes setmanes. En els pròxims dies s’escolliran quins seran aquests centres a partir del seu compromís i voluntariat. “Seran una mostra representativa per tenir una foto del territori”, ha explicat el director general de Recerca, Robert Fabregat.

D’altra banda, està previst que el 21 de setembre comencin les 500.000 PCR en el marc de cribratges a les escoles i que s’han de fer en dos mesos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
hospital-reus-1.jpg

Novetats sobre el brot a L’Hospital Sant Joan de Reus. El centre sanitari ha detectat 8 nous casos positius entre els pacients ingressats al sociosanitari i la planta de medicina interna, que eleven la xifra total a 34 les persones afectades pel virus al centre sanitari reusenc.

Augmenten a 34 els positius a l’hospital

D’aquests 8 nous casos, 4 són persones ingressades al sociosanitari, que ja compta amb 18 positius. Per contra, els altres 4 nous contagis són pacients de medicina interna, amb 16 casos en aquesta àrea. D’altra banda, no s’ha registrat cap nou cas entre els treballadors de l’hospital i la xifra d’infectats no varia (4).

Sobre els nous casos, 2 van ser detectats en un cribratge realitzat al centre hospitalari, el passat dia 4 de setembre. Ambdós són pacients de l’àrea sociosanitària. Els altres 6 nous positius de covid al brot del Sant Joan, són persones simptomàtiques a qui se’ls hi ha fet la prova PCR.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
foto_36910411.jpg

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha descartat aquest dimarts un confinament en els pròxims dos mesos, però no ha volgut fer prediccions més enllà. També ha explicat que s’estudia escurçar la quarantena a deu dies, una decisió que es podria prendre pròximament.

Josep Ma Argimon en roda de premsa

Argimon ha opinat que la limitació sobre les reunions de més de 10 persones seguirà al Nadal. Per aquelles dates, al desembre, ha indicat que es podran començar a vacunar els més vulnerables, i ha indicat que a Catalunya li tocaran unes 100.000 vacunes. S’ha referit en concret a les persones que viuen en residències.

Argimon ha explicat que fa un mes van canviar el protocol i algun dels seus experts ja li demanava canviar el temps de quarantena, però llavors va decidir no fer-ho perquè ja es feien canvis prou importants i no volia introduir moltes variacions. “En aquests moments ho estem estudiant”, ha afegit el secretari de Salut Pública, que ha subratllat que les càrregues virals són molt diferents en els últims dies.

Pel que fa a la vacuna, ha apuntat que la compra és un projecte europeu, i que Catalunya tindrà inicialment unes dosis limitades, corresponents al seu pes demogràfic, per vacunar els grups més vulnerables. A més ha remarcat que no serà només una vacuna, sinó tot un “esquema de vacunació”. “Fins al mes de juny estarem en una situació d’anar vacunant, si tot va bé”, ha assenyalat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
foto_36919181.jpg

La pandèmia del coronavirus segueix avançant a la demarcació de Tarragona. Segons les últimes dades del Departament de Salut, s’han registrat 91 nous positius en les últimes 24 hores, dels quals 86 pertanyen a les comarques tarragonines i els 5 restants s’han notificat a les Terres de l’Ebre.

Salut notifica 91 nous positius a Tarragona

Catalunya ha sumat 1.126 nous casos de covid-19 confirmats per PCR aquest dimarts, elevant la xifra total als 117.546, segons l’últim balanç del Departament de Salut. Són 170 positius més que els reportats dilluns. La xifra de casos amb totes les proves és de 140.560 (1.193 més en les últimes hores).

Des de l’inici de la pandèmia, han mort 13.103 persones, 8 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals baixen en sis persones i són ara 719. D’aquests, 131 estan a l’UCI, un menys que fa 24 hores. El risc de rebrot baixa de nou, aquest cop quatre punts (170,97), mentre que la velocitat de propagació (Rt) disminueix molt lleugerament i se situa en 0,94.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
rdescarrega6-1280x960.jpg

Ramon Descarrega és el màxim responsable del Departament de Salut a Tarragona. Li ha tocat lidiar amb una esgarrifosa pandèmia del coronavirus. És una persona que parla sense embuts per evitar malentesos. En aquesta entrevista, concedida al digital larepublicacheca.cat, explica cabdalment els protocols que s’estan seguint i quines preocupacions estan damunt la taula. La situació, reconeix, no és fàcil i admet alguna improvisació, però tot serà més fàcil si la ciutadania continua col·laborant. Quan preveu que es comenci a fer una vida normal? Ell vaticina almenys 12 menys més. De moment, el remei passa per les tres M: metres (distància), mans i mascareta. Demana que siguem responsables i evitem caure en les narratives dels negacionistes. 

Com està la situació?
Actualment és un moment en el qual s’està complicant tot el procés per l’aparició de casos, per la dispersió, per les dificultats que davant la detecció de casos i brots poder esbrinar els contactes, perquè hi ha un nombre elevats de contactes, fer proves, aconseguir l’aïllament*…* i l’augment de casos requereix molta cura perquè la situació no es descontroli.

És  preocupant?
Relativament preocupant perquè la major part dels casos són lleus i asimptomàtics. Això vol dir que el nombre d’ingressats a l’UCI està estabilitzat (a Joan XXIII i a Sant Joan de Reus). No és preocupant des del punt de vista de saturació del sistema de Salut però si no aconseguim aturar-ho això se’ns complicarà i molt.

Què hem de fer per aturar-ho?
La millor vacuna actual és distància, la mascareta i el rentat de mans. Les tres ‘M’: els metres, la mascareta i les mans. Hem pogut comprovar que en la majoria dels casos diagnosticats no s’han pres aquestes mesures. Hi ha gent que durant el dia porta la mascareta però al vespre arriba a una terrasseta  o a una trobada familiar i l’excés de confiança fa que es descuidin. Només cal que hi hagi un cas asimptomàtic per complicar la situació.

Podem interpretar, doncs, que els rebrots es deuen a inconsciència i irresponsabilitat?
No parlaria d’irresponsabilitat. Però m’agradaria que hi hagués una major conscienciació i solidaritat per part de la població juvenil i també entre les persones de 40 i 50 anys. El problema que trobem és que entre els joves hi ha més persones asimptomàtiques i tenen una major mobilitat social i integren molts grups. A aquests joves demano que després tinguin cura i no vagin a veure els avis o els familiars que tenen a les residències ja que són una població vulnerable.

Està comprovat això?
Sí. Sabem que aquestes persones tenen més possibilitats de, en cas positiu, agreujar la seva salut, d’ingressar a l’hospital, ser traslladats a l’UCI i morir-se. Són normalment homes de més de 70 anys amb alguna malaltia de base…

Per això s’està sent molt estrictes amb les residències…
Exacte. Estem tenint molta cura. Volen cuidar la nostra gent gran. Per això demanem als joves que siguin conscients del risc. També haurem de ser rígids amb les persones que tenen cura de la gent gran, ja sigui personal del sistema sanitari o treballadors de residències o que fan assistència a domicili. Hem de començar a assumir que l’estiu se’ns ha acabat i que la nostra vida durant uns mesos haurà d’estar limitada al nostre nucli familiar i laboral – mantenint els protocols de seguretat – i a un entorn social molt reduït i si és possible que no sigui amb companys de treball. Caminem cap a un escenari on en els propers mesos caldrà tenir molta cura, anar a treballar, portar els nens a l’escola, anar a comprar i mantenir un contacte social molt limitat.

Per què no es fan més tests?
A Reus, per exemple, no podem fer 100 mil proves. En primer lloc perquè és voluntari. Nosaltres vam convidar moltes persones a fer-se les proves i no han volgut.

Com? Per què?
Hi ha gent que es desentén i altres que entenen que en cas de ser positiu, en la feina pressuposa un problema. També hi ha d’altres que assumeixen el risc de contagiar-se però no volen perdre la seva interacció social. És difícil controlar-ho tot. Cal la col·laboració de tothom.

Quins municipis requereixen ara mateix més atenció?
La zona del Vendrell, Valls, alguns barris de Ponent de Tarragona, alguns barris de Reus, alguns municipis de la costa com potser Salou (que va fer el pic), Cambrils… Estem amatents. Som conscients de que el perfil de les persones i de la forma de transmissió és diferent. No descartem prendre accions segons la situació.

Hi ha molta controvèrsia amb el tema del tabac… A Madrid un jutge s’oposa a les restriccions preses per l’autonomia. A Catalunya està prohibit… Això no genera confusió?
Crec que hem d’apostar per no ficar política en la Salut sinó fer polítiques de Salut. Nosaltres des del departament fem recomanacions i no restriccions legals. Tots plegats com a societat hem de fer un canvi de mentalitat i assumir que estem en un moment d’excepcionalitat i això vol dir que hem de replantejar alguns comportaments mentre no arribi la vacuna.

Però el tabac pot ser una font de contagi o no?
Hi ha informes que deixen clar que si exhales més fort del que respires pot ser un mecanisme de contagi i a més si el fumador és contagiat té més possibilitats que les coses li vagin malament. El fet de fumar i fer l’exercici d’exhalar sabem que això facilita la transmissió. Cridar, cantar també pot ajudar…

Creu que es podria confinar perimetralment Reus?
La veritat és que no. Amb l’afectació que hi ha, a hores d’ara no hem pensat en això. No prens decisions segons les PCRs que fas o del nombre d’afectats, hem de tenir en compte el sistema sanitari. Ningú pot descartar ara per ara que si no hi ha una millora i una tendència a la baixa, ningú pot descartar que en una zona, un barri o una urbanització sigui confinada per controlar la situació.

El sistema està preparat? Tenim prou Epis, personal suficient?
Diria que sí. És molt difícil tenir una onada com la que vam tenir al març/abril. Tot i que el virus ens sorprèn sovint,  hem aprés que hem de blindar la població vulnerable i evitar un dalt baix del sistema sanitari. Abans tampoc teníem capacitat de diagnosticar ni d’evitar contactes, ara davant qualsevol asimptomàtic fem proves PCR, proves preventives. Som conscients que el sistema es pot tensar, però tenim mecanismes i recursos per evitar que la tensió sigui extrema.

Salut té estoc acumulat?
Sí, tenim material per a uns quatre mesos. Hem aprés a fer-ne un bon ús dels recursos. No oblidem que quan va començar la pandèmia, en alguns centres desapareixien caixes de guants i mascaretes.

Hi ha espais alternatius per si la situació es complica més del compte?
Clar. Hi ha un pla de contingència. Tenim la previsió que si necessitéssim espais afegits a nivell hospitalari, tenim a disposició un dels tinglados del Port. Des de l’Autoritat Portuària es va fer l’oferiment i tenim el material preparat. D’altra banda, l’hospital de Reus disposa de molt d’espai que, en cas de necessitat, podríem reconvertir-lo en zona covid. La planta -1 o les mateixes d’espera a consultes externes podrien ser equipades per rebre pacients amb coronavirus.

Abans parlàvem d’estocs. A banda del material, com estem de recursos humans?
A nivell de metges i infermeria tenim els professionals que tenim. No podem fabricar-ne d’un mes per l’altre. De cara a la tardor i hivern, hem recomanat que aquests professionals gaudissin de les vacances abans del 30 de setembre. És cert que aquest fet està tensionant l’Atenció Primària perquè no preveiem que a l’estiu tindríem aquest increment. El fet de fer més proves ha fet que hi hagués més tensió als CAP. Hem d’incorporar altres tipus de professionals. En els equips d’atenció primària pensem que hi ha un perfil de gestió i serveis de personal administratiu que gestiona les demandes de la població, els contactes, les notificacions d’un resultat que, segurament, professionals de Medicina i d’Infermeria no cal que les facin. S’hauria d’aplicar al màxim el principi de la subsidiarietat.

Ja s’està preparant aquests professionals?
En relació als gestors Covid ja hem arribat a una cinquantena. Són persones que alleugeraran la tasca dels metges i infermers (en el vessant administratiu).

Estem parlant de gestors. No és pas el mateix que rastrejadors, oi?
No. Crec que hauríem de parlar de procés de rastreig on encabeixen quatre actors: metge o infermer del CAP (que fan la primera valoració); gestors covid (davant de casos sospitosos el valoren, diuen el què s’ha de fer i detecten els seus contactes estrets); trucadors (estan centralitzats a Barcelona i s’ocupen de trucar als contactes del positiu per recordar-los que han de fer l’aïllament de 14 dies) i el quart actor és el servei de vigilància epidemiològica (són els que detecten els brots a través dels contactes).

Per cert, què hem de fer en relació a les demandes dels MIR?
En primer lloc he de dir que es tracta d’una competència del Ministeri, ja que es refereix a formació sanitària. Personalment, crec que aquests metges tenen raó ja que són persones formades i que en el moment en que tenen la seva especialitat han de ser contractats com adjunts i tenir un sou com adjunts i incorporar-los al sistema de salut. Crec que hem de cercar un solució urgent perquè pot passar que aquests professionals busquin altres alternatives.

La ciutadania està cansada de tants missatges contradictoris per part dels polítics… A qui hem de fer cas? Per què no hi un missatge únic?
A qui no hem de fer cas són als negacionistes. Aquests ens haurien de fer molta por. Aquestes persones que diuen que això és un invent i que no cal ficar-se mascareta em sap molt de greu. A qui hem de fer cas? Hauríem de facilitar i clarificar els missatges. En la primera onada, la població vivia amb por (al desconegut, a la gravetat o a la mort) i això va fer que la gent obeís quan li van que es quedés a casa. Ara la gent la canviat de marc mental i ara vivim diferents processos diferents, el que vol dir que un sol missatge no serveix. Encara hi ha una part de la societat que té por i una altra que està en altres escenaris: uns estant vivint un dol (una pèrdua de llibertat, de la seva economia, de no poder marxar de vacances allà on vulgui) i aquest dol té diverses fases que poden variar d’un moment a l’altre: negació, negociació, la depressió, l’enuig i l’acceptació. Hi ha molta gent emprenyada, trista, deprimida i per arribar a tota aquesta gent el missatge ha de ser diferent i entenedor. El que em sap greu és que les persones que estan passant la fase d’enuig ho traslladin contra persones que s’estan esforçant per fer-ho bé. Per exemple, quan va haver la concentració davant el CAP de la Granja em va doler molt saber que alguns dels manifestants havien escopit contra personal administratiu. Puc entendre que s’enfadin però no que actuïn d’una manera que no ho entén ningú. Els aplaudiments han donat pas a altres escenaris. Hem d’evitar els negacionistes.

Com estan les residències?
Estan controlades. Tothom s’hi està esforçant molt per protegir la nostra gent gran. No podem oblidar que si ha algun positiu a una llar no apareix del no res. Algú de fora l’ha portat. Per aquesta raó estem sent molt curosos amb les visites.

Però la gent gran també necessita veure els seus familiars…
Exacte, no podem posar els residents tancats en una habitació sense que vegin a ningú. Potser no es contagiaran de coronavirus però els amargarem els últims dies de la seva vida i això no es pot permetre. Hem de permetre les visites però de manera controlada, amb una periodicitat, en un espai adequat i la distància necessària. Hem d’aconseguir que les coses es facin sempre bé i evitar els descuits. Un error pot ser fatal.

Aquest virus és extremadament oportunista, oi?
Tots ho són. Tots els virus necessiten un cos per viure. Hi ha refrany que es feia servir en la guerra que deia ‘No matis el teu enemic, fereix-lo’. Aquest virus el que fa és contagiar, generar una situació complicada…

Quin paper ha de tenir els mitjans de comunicació?
Diguem-ho tu Ricard. Ha d’haver transparència i claredat. La gent ha de poder saber què està passant i què s’està fent per solucionar-ho. No podem amagar res. A tots ens interessa que la informació publicada sigui contrastada. No fer-ho genera més confusió i angoixa.

Fins quan tindrem el virus atemorint a la gent?
Crec que d’aquí a un any ja podrem explicar batalletes. El coronavirus deixarà seqüeles. Ara mateix hem de ser conscients que la nostra vida serà excepcional.

Creu que s’està polititzant massa la salut?
És inevitable i més quan s’està vivint un període pre-electoral. Des del primer moment, des del Servei Català de la Salut hem tingut molt clar que estàvem treballant tres capes: personal/pacient; soroll mediàtic i la tercera té a veure amb la gestió de la pandèmia. El nostre objectiu ha estat sempre el de centrar-nos en el personal i recursos humans. A la segona capa hem intentat dedicar el menys temps i energia possibles i la tercera volem fer-ho bé perquè necessitem la col·laboració dels ajuntaments, de la Diputació i d’altres entitats.

S’ha improvisat força, oi?
Quan et trobes amb una situació d’aquestes és normal que ningú estava preparat per donar una resposta. Hem hagut de prendre decisions segons la situació que és d’excepcionalitat. Hem intentat no improvisar. Les decisions les hem preses des de la reflexió i les informacions que teníem en aquells moments.

Hem deixat de prendre decisió en qüestions de salut per no malmetre encara més l’economia?
Això no depenia ni depèn de mi com a autoritat sanitària. El que s’està fent és treballar per evitar confinar a la població.

És cert que ha augmentat la demanda del servei psicològic?
Hi ha canals de recolzament psicològic tant a la ciutadania com a professionals sanitaris. A nivell d’Atenció Primària va haver un augment d’aquests casos. A l’estiu aquestes situacions es calmen una mica més.

La consellera Alba Vergés va prometre l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII. S’acabarà fent?
No tinc cap dubte. Si no hi ha cap (altra) situació d’extrema excepcionalitat estem treballant en l’escenari del projecte de Joan XXIII tirarà endavant igual que l’ampliació del CAP de La Granja. Una altra cosa és el ritme. Sóc conscient que hi ha molta gent incrèdula, però sí que es farà.

 

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
foto_3632195.jpg

Un treballador de la Residència Nostrallar, al municipi de Pallaresos, ha donat positiu per coronavirus. La notícia l’ha comunicat la gerència de la residència als familiars, i ha pogut confirmar larepúblicacheca.cat amb el mateix centre. De moment des de la Nostrallar s’han activat tots els protocols i el professional infectat es troba en quarantena i aïllat.

Segons ha pogut saber aquest digital, es tracta de l’únic cas confirmat fins al moment. El treballador es va fer la prova i els resultats positius s’han comunicat aquest dilluns a la direcció del centre, que ha aplicat els protocols que marca el Departament de Salut, restringint les visites dels familiars.  En les pròximes hores, es realitzaran als residents i a les plantilles de treballadors les proves PCR i serològiques.

Des de la residència confien que es tracti d’un cas aïllat, ja que, segons expliquen “els professionals del centre segueixen totes les mesures de seguretat, protegint-se amb material adequat (EPI’s) per garantir la salut de tots els residents”. També han llençat un missatge de calma a les famílies, assegurant que “estem millor preparats que a l’inici de la pandèmia per afrontar aquesta situació”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
foto_3691918.jpg

El Ministeri de Sanitat ha registrat 26.560 nous positius i 98 morts més per covid-19 a Espanya en relació amb el total de casos confirmats divendres passat. Segons l’últim informe, publicat aquest dilluns, hi ha hagut 525.549 casos confirmats per proves diagnòstiques des que va començar la pandèmia.

El coronavirus, imparable a Espanya

Madrid continua encapçalant les noves infeccions i acumula 146.341 positius, 16.501 en els últims 7 dies. Per darrere de Madrid se situa Catalunya, que registra en total 118.233 casos per proves diagnòstiques, 6.647 en els darrers 7 dies. Fernando Simón, ha advertit que hi ha territoris com Madrid en fase “ascendent” i s’ha mostrat convençut que en pocs dies s’implementaran les mesures de prevenció a les escoles “de forma adequada”.

Simón no ha descartat, però, que es pugui produir algun “petit brot” a les escoles, tot i que s’ha mostrat convençut que es podrà controlar amb facilitat. Ha apuntat que segons el seu criteri a l’Estat “no és necessari fer 14 dies de quarantena” i “si als 10 dies hi ha un PCR negatiu, ja no cal continuar amb la quarantena”.

La Comunitat Autònoma amb més diagnosticats en l’últim dia és Madrid amb 670 positius. La segueixen el País Basc (475), Andalusia (250) i Aragó (224). La resta se situen per sota dels 200 casos i Catalunya, en concret, en registra 87.

Pel que fa a les defuncions, Sanitat xifra en 29.516 el total de morts per coronavirus a tot l’Estat espanyol, 98 més que aquest dijous. Segons l’últim informe, hi ha hagut 237 defuncions en els últims 7 dies, de les quals 74 a Madrid. A Catalunya n’hi ha hagut 8.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
doancion-organos-españa.jpg

Espanya torna a refermar el seu lideratge

Espanya manté el lideratge mundial en donació d’òrgans el 2019 i aporta el 20% dels donants de la UE i 6% dels del món. Així es desprèn de les últimes dades del Registre Mundial de Trasplantaments que gestiona l’Organització Nacional de Trasplantaments des de fa catorze anys.

Durant l’any passat es van fer 146.840 trasplantaments, un 6% més que el 2018. D’aquests, 95.479 van ser de ronyó (36% de donant viu), 34.074 de fetge (19% de donant viu), 8.311 de cor, 6.475 de pulmó, 2.338 de pàncrees i 163 d’intestí.

Els renals i els pulmonars són els que més van augmentar. Aquestes operacions van ser possibles gràcies a 39.357 donants morts i 41.049 de vius. Espanya és líder en trasplantaments des de fa vint-i-vuit anys, amb una taxa de 49,6 donants per milió de població.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter