Arxius de Reus | Pàgina 4 de 104 | Diari La República Checa

Patrícia Tarradellas passarà a la història per – com a mínim – ser la primera presidenta d’El Círcol en els seus 170 anys de vida. Un fet que, si bé ella mateixa li resta importància, també és un símbol dels canvis pels quals travessa la nostra societat. Ja fa dos anys que Tarradellas es va posar al capdavant d’aquesta societat cultural. En aquell moment, es va plantejar alguns reptes com rejovenir la massa social i reformar l’entrada a El Círcol. En aquesta entrevista, la presidenta valora en quin punt es troben aquests objectius, alguns dels quals es poden fer en poc temps mentre que d’altres sembla que necessitaran el pas dels anys per a consolidar-se. Tarradellas també parla de l’essència d’El Círcol, i del que ha representat per a ella el fet de presidir l’agrupació. Alhora, detalla com porta la conciliació del càrrec amb la seva professió i les relacions familiars. 

Com valora aquests anys al capdavant d’El Círcol? Considera que està aconseguint rejovenir la seva massa social?
En aquests moments estem a l’equador de la legislatura i la valoració que fem és mot positiva a tots nivells. Tenim ja assolits molts dels objectius que ens havíem marcat per aquests quatre anys. Alguns són fàcil de constatar com per exemple, el de dignificar l’entrada a l’entitat. Feia molt temps de l’última remodelació i calia actualitzar-la. Avui, només dos anys després d’accedir la nova junta, podem dir que hem rehabilitat per complet el vestíbul de l’edifici i també l’escala d’accés a la planta noble, actualitzant-lo, però sense perdre l’essència del que és i ha estat sempre El Círcol, i això és fàcilment visible.

Altres objectius com per exemple el de rejovenir la massa social, és de més llarg recorregut. En aquests moments estem satisfets de com estem avançant en aquest camí tot i que pensem que el difícil no és tant avançar sinó consolidar a aquest soci jove o usuari jove de les nostres activitats que està accedint a El Círcol per primera vegada. Això no es podrà comprovar fins d’aquí 6 o 7 anys, perquè comprovar una consolidació vol temps, però els imputs amb els que treballem ens diuen que ho estem aconseguint.

L’activitat Beer&Business que vam crear en iniciar la legislatura i que està pensada per a joves de menys de 40 anys, s’està consolidant i forma ja part de la nostra programació estable d’activitats. També hem fet tallers de criptomònades o de NFT’s que han estat seguits massivament per un públic molt jove. I a més, a la nostra cafeteria, cada vegada hi ha més ambient jove, mirant el futbol o prenent una cerveseta.

Ha pogut compaginar la seva activitat professional amb les responsabilitats de la presidència?
(Somriu) Les dones de la meva generació que hem exercit una carrera professional amb un cert nivell d’exigència i que l’hem compaginat amb la nostra vida familiar i social, jo diria que som unes expertes en l’art de la conciliació. I tot i que conciliar diferents responsabilitats, en aquest cas la presidència d’El Círcol amb una vida ja bastant plena com la meva, en diferents camps: familiar, social, professional… no resulta fàcil, sí que resulta possible. Passa sempre, per una bona planificació, una optimització del temps de reunions i presa de decisions, un bon equip en qui delegar, i sobretot un gaudir amb la feina que estàs fent. Si t’agrada el que fas i t’ho organitzes bé, els ‘tempos’ acaben quadrant.

Què representa per a vostè passar a la història per -com a mínim- ser la primera presidenta d’El Círcol?
Com a ciutadana de Reus, com a “ganxeta” que viu la ciutat amb orgull i militància, ser presidenta d’una entitat com El Círcol , amb 170 anys d’història, això sols, per mi ja és un honor, indistintament de si soc home o soc dona. Soc de Reus i El Círcol ha representat sempre l’esperit emprenedor dels reusencs. Per tant, és un honor.

Però si a més, a això li afegim que, històricament, la presència de les dones en El Círcol ha estat una presència amb molt poc protagonisme, el fet que en la meva persona es visualitzi un canvi d’època és un regal que m’ha fet la vida. El que vull dir és que ser presidenta d’El Círcol per mi, és alhora un honor i un regal.

I dit això, el que penso és que això demostra una vegada més que El Círcol és una entitat acostumada a liderar canvis, amb una capacitat immensa d’adaptació als diferents moments històrics que li ha tocat viure. No en va, el mes de maig de l’any passat va complir 170 anys i estarem tots d’acord que una entitat que celebra el seu 170è aniversari en plenitud de força, és una entitat que ha sabut llegir i adaptar-se als canvis socials, culturals… amb els que s’ha anat trobant. Les entitats que no saben fer-ho, acaben per extingir-se. I no és el cas d’El Círcol.

Quina creu que és l’essència d’El Círcol?
El Círcol no pot ser res més que el reflex dels seus socis i sòcies. Per tant, en la seva essència hi trobem l’esperit emprenedor dels seus fundadors i de tota la gent que ha format part de l’entitat al llarg dels anys. Persones que han estat i són capaces de transformar les idees en acció, que no tenen por a innovar i que quan cal són capaces també d’assumir riscos sempre que darrere hi hagi un projecte pel que treballar. Hi ha hagut molts moments en la història de l’entitat que ha calgut assumir riscos per tirar endavant, i quan ha calgut s’ha fet: estem parlant per exemple del període crític de la postguerra, quan des del govern civil es volia dissoldre la Societat o quan es va haver de treballar fort perquè el Teatre Fortuny se salvés com icona cultural de la ciutat.

Per tant, al costat els valors tradicionals d’estima a la ciutat, d’estima al país i a les tradicions que identifiquen la nostra manera de ser hi ha, al mateix temps una visió i una acció contemporània amb els temps viscuts, sigui l’època que sigui.

Cap a on s’ha de dirigir la seva societat cultural? Una mica en aquesta línia, com s’imagina El Círcol d’aquí a 20 o 30 anys?
És difícil respondre a aquestes preguntes. Les societats com la nostra només tenen sentit si serveixen per cobrir uns espais d’inquietuds i de gaudi. I perquè això sigui possible el que cal és saber llegir en cada moment les necessitats i les inquietuds, no només dels socis i de les sòcies del moment sinó també de totes aquelles persones que poden arribar a ser usuàries dels productes culturals i d’oci que puguem oferir.

I dic que em resulta difícil imaginar-me com serà El Círcol d’aquí 20 o 30 anys, per què em resulta també difícil imaginar-me com viuran i es relacionaran els meus nets que ara tenen 2 i 4 anys, quan en tinguin 30. Vull pensar, però, i espero que ells i la seva generació sàpiguen construir la resposta a aquesta pregunta a mesura que vagin evolucionant com a persones i com a ciutadans del món. En un món global, les particularitats locals, allò que ens fa diferents els uns dels altres és el que ens enriqueix i, per tant, a ells els hi pertocarà decidir com ha de ser El Círcol del futur perquè continuï representant la riquesa de la diferència.
O sigui, com deia Machado, “se hace camino al andar”. L’important serà, com ha estat sempre, saber-se adaptar a tot allò que et va configurant el camí.

Els canvis es perceben bé en una institució amb més de 170 anys d’història?
Els canvis, sempre, a tot arreu i en totes les situacions generen una certa incertesa i El Círcol no és una excepció. El “sempre s’ha fet així” com assegurança de confortabilitat és una màxima que en El Círcol, igual que en altres institucions, lluita per mantenir-se. Però la junta actual d’El Círcol sabem i treballem per trobar l’equilibri entre el canvi en les maneres, les activitats, els dissenys… i ser fidels als valors que van impulsar l’entitat i que ens han mantingut vius durant més d’un segle i mig, valors com l’estima a la ciutat, l’emprenedoria, el respecte cap a totes les ideologies… i creiem que els socis estan en nosaltres en aquesta línia d’innovació i alhora tradició.

Com vol que es recordi el seu lideratge en El Círcol?
Quan ens vam presentar davant els socis i les sòcies d’El Círcol -encara estàvem en època de pandèmia sanitària- ho vam fer sota un lema. El lema era, “Volem El Círcol ple de llum i de vida”. I tot i que a algú li podia semblar que això era un eslògan, no ho era. Era i és una declaració d’intencions. Us posaré un exemple de llum i un exemple de vida.

El de llum: es va treballar perquè l’eix vertebrador de les obres de remodelació del vestíbul de l’edifici i de l’escala d’accés a la planta noble fos la llum i així ha estat. Un espai que abans era fosc pels materials emprats i per la mateixa disposició dels punts de llum, ara s’ha convertit en un espai lluminós quant al color i quant a la disposició i al protagonisme dels punts de llum.

I el de la vida: hem incrementat el nombre d’activitats, de fet les estem triplicant i les hem diversificades fent conferències de temàtiques diferents, exposicions de pintura, de ceràmica, tallers de tasts de restauració, concerts, converses en llengües estrangeres, presentacions de llibres… per així ampliar el nostre “target” d’usuaris, sense perdre de vista, com no pot ser d’altra manera, que el món empresarial i emprenedor continua sent el nostre principal “focus”, el principal protagonista. L’escala d’accés al Círcol és ara un espai fortament transitat, les activitats que programem interessen i sempre tenim gent amb inquietuds que participen d’aquestes.

Per tant, a la pregunta de com m’agradaria que es recordés aquesta legislatura la resposta que em surt de l’ànima és… voldria que és recordés com una etapa lluminosa en la vida d’El Círcol, una etapa plena de llum i de vida.

PUBLICITAT
I