16. Maig 2024

Arxius de radicals | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Novembre, 2022
joves.jpg

La Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural en el Mediterrani de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha publicat un informe amb consells polítics per prevenir la radicalització i la violència extrema entre els joves d’entre 12 i 30 anys dels països mediterranis.

El document de recomanacions polítiques és un dels resultats del projecte Connekt, que aconsella abandonar l’enfocament centrat en la seguretat i abordar les causes profundes de la radicalització.

Connekt és el projecte de recerca europeu, liderat per l’Institut Europeu del Mediterrani amb la participació de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural del Mediterrani de la URV, que ha investigat què pot impulsar els joves d’entre 12 i 30 anys de vuit països (Egipte, Tunísia, Jordània, el Marroc, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord i Bulgària) a iniciar un procés de radicalització cap a l’extremisme violent.

Fruit d’aquesta recerca, la Càtedra ha publicat un informe amb recomanacions polítiques en matèria de radicalització i violència extrema dirigit als que prenen les decisions polítiques de la UE i als interlocutors nacionals dels estats de les regions del Mediterrani, el Nord d’Àfrica i els Balcans.

El document ofereix recomanacions pràctiques i útils per contrarestar la radicalització i la violència extrema abordant set factors hipotètics que es consideren que impulsen els joves a l’extremisme violent, que són: religió, privació econòmica, desigualtats territorials, dinàmiques transnacionals, socialització digital, qüestions polítiques (idees i greuges), cultura i oportunitats educatives i d’oci.

Els investigadors no han identificat una combinació de factors que condueixen a la radicalització, sinó que respon al context, conjuntura temporal i trajectòries individuals específiques de cada persona.

Per això les recomanacions que fan als decisors polítics se centren en l’ús d’enfocaments més holístics , que abordin les causes profundes de la radicalització i la violència extrema, que centrats exclusivament en la seguretat.

Així, per exemple, recomanen crear consells municipals, regionals i estatals sobre diversitat religiosa i convertir-los en referents en assumptes legislatius; proporcionar als joves les habilitats i la formació necessàries per adaptar-se a les demandes del mercat laboral actual i reforçar el paper de l’educació com a eina essencial per promoure el pensament crític.

També proposen augmentar el pressupost per crear programes de rehabilitació per als combatents terroristes que han tornat i les seves famílies; i educar i promoure la igualtat de gènere com a forma de desarticular el potencial de les masculinitats tòxiques, entre d’altres mesures.

Les recomanacions es deriven d’una lectura comparativa interregional dels resultats de la recerca empírica, a partir de les entrevistes semiestructurades i en profunditat a més de 118 representants d’institucions estatals i no estatals de Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Egipte, Jordània, Kosovo, Macedònia del Nord, el Marroc i Tunísia.

PUBLICITAT









REDACCIÓ18 Novembre, 2015
RC.jpg

ricard_checa
Ricard Checa

OPINIODes del petit que els meus pares – més aviat a partidaris – m’aconsellen eviti alimentar polèmiques relacionades amb la política i la religió. Segons ells són guerres dialèctiques que no porten més enllà de la confrontació. Jo, com sempre, faig el revés i hi caic de quatre potes en aquests debats que, si més no, em serveixen per descomprimir i desfogar-me.

És obvi que no puc quedar en silenci davant la barbàrie terrorista i la radicalització d’uns fanàtics que (mal) utilitzen la religió com a arma bèl·lica. En el meu entendre tota mena de violència ha de ser condemnada i combatuda fins a l’exhaustió. No podem romandre en silenci ni immobilitzats. Hem d’actuar i reaccionar amb contundència.

Els atemptats salvatges de Paris, sumats a les víctimes de les polítiques d’uns quants governants grillats, estan aconseguint que la por ciutadana potenciï la radicalització social. Hem d’aconseguir que Europa, que es distreu a l’hora de defensar-nos cabdalment, i els nostres governs s’apliquin, de cos i ànima, en les polítiques d’immigració i que, una vegada per totes, agafem el bou per les banyes i intentem que la seguretat dels europeus no estigui condicionada a uns quants assassins tarats. Si no es prenen mesures urgents i contundents correm el perill d’acabar segrestats pels fanàtics que gaudeixen matant i que Europa es converteixi en un polvorí gihadista.

No podem perdre el temps negociant o dialogant amb gent que només entén d’odi i crueltat. Fins quan podrem quedar-nos de braços plegats veiem com els passegen d’un país a l’altre els refugiats com si fossin ‘morts vivents’? Fins quan la (in)justícia internacional permetrà que uns quants dictadors indesitjables desmantellin països i posin en perill nacions pel seu fanatisme o ànsia de poder? Fins quan els interessos econòmics o l’existència de petroli seran més importants que la vida dels civils? No entenc que quan volen maten dictadors – Saddam Hussein o Gaddafi – sense trobar armes de destrucció massiva i concedeixen impunitat a un(s) assassí(ns) fastigosos.

No m’identifico amb aquesta Europa, aquests governants atemorits ni amb una justícia internacional que a hora d’ara fer plorar. La democràcia i en definitiva el món estan en perill i els nostres polítics, tancats en despatxos, intenten cercar solucions impossibles. Als radicals ni aigua. Amb intolerants no es pot negociar.

Cal que ens organitzem i fer que els contraris a l’estat de dret deixin de respirar… No podem morir a mans d’uns fanàtics que disparen mentre criden que ‘Ala és gran’… Europa i el món ha de fer-se valer per… salvar-nos. Ara no pot badar, com sempre.

Ja deien els meus pares que no parlés de política ni de religió, públicament.

Ricard CHECA
Director del diari La República