REDACCIÓ1 Novembre, 2022
La Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural en el Mediterrani de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha publicat un informe amb consells polítics per prevenir la radicalització i la violència extrema entre els joves d’entre 12 i 30 anys dels països mediterranis.
El document de recomanacions polítiques és un dels resultats del projecte Connekt, que aconsella abandonar l’enfocament centrat en la seguretat i abordar les causes profundes de la radicalització.
Connekt és el projecte de recerca europeu, liderat per l’Institut Europeu del Mediterrani amb la participació de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural del Mediterrani de la URV, que ha investigat què pot impulsar els joves d’entre 12 i 30 anys de vuit països (Egipte, Tunísia, Jordània, el Marroc, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord i Bulgària) a iniciar un procés de radicalització cap a l’extremisme violent.
Fruit d’aquesta recerca, la Càtedra ha publicat un informe amb recomanacions polítiques en matèria de radicalització i violència extrema dirigit als que prenen les decisions polítiques de la UE i als interlocutors nacionals dels estats de les regions del Mediterrani, el Nord d’Àfrica i els Balcans.
El document ofereix recomanacions pràctiques i útils per contrarestar la radicalització i la violència extrema abordant set factors hipotètics que es consideren que impulsen els joves a l’extremisme violent, que són: religió, privació econòmica, desigualtats territorials, dinàmiques transnacionals, socialització digital, qüestions polítiques (idees i greuges), cultura i oportunitats educatives i d’oci.
Els investigadors no han identificat una combinació de factors que condueixen a la radicalització, sinó que respon al context, conjuntura temporal i trajectòries individuals específiques de cada persona.
Per això les recomanacions que fan als decisors polítics se centren en l’ús d’enfocaments més holístics , que abordin les causes profundes de la radicalització i la violència extrema, que centrats exclusivament en la seguretat.
Així, per exemple, recomanen crear consells municipals, regionals i estatals sobre diversitat religiosa i convertir-los en referents en assumptes legislatius; proporcionar als joves les habilitats i la formació necessàries per adaptar-se a les demandes del mercat laboral actual i reforçar el paper de l’educació com a eina essencial per promoure el pensament crític.
També proposen augmentar el pressupost per crear programes de rehabilitació per als combatents terroristes que han tornat i les seves famílies; i educar i promoure la igualtat de gènere com a forma de desarticular el potencial de les masculinitats tòxiques, entre d’altres mesures.
Les recomanacions es deriven d’una lectura comparativa interregional dels resultats de la recerca empírica, a partir de les entrevistes semiestructurades i en profunditat a més de 118 representants d’institucions estatals i no estatals de Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Egipte, Jordània, Kosovo, Macedònia del Nord, el Marroc i Tunísia.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
