26. Abril 2024

Arxius de puigdemont | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Setembre, 2021
puigdemont.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha condemnat aquest dijous a la nit la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Sardenya (Itàlia) i li ha expressat el seu suport: “Al teu costat, president Puigdemont”.

En un missatge que ha publicat en el seu perfil de Twitter, ha afirmat que, “davant de la persecució i repressió judicial, la més enèrgica condemna; s’ha d’aturar”.

El president ha convocat tots els consellers al Palau de la Generalitat per abordar la crisi judicial

A més, ha defensat que l’amnistia és “l’únic camí” i “l’autodeterminació l’única solució” per solucionar el conflicte català.

Puigdemont ha estat detingut a Sardenya per les autoritats italianes per l’ordre de recerca i captura del Tribunal Suprem.

PUBLICITAT










REDACCIÓ14 Abril, 2021

El judici als dos mossos que acompanyaven l’expresident català Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya començarà el proper 24 de maig a l’Audiència Nacional per un presumpte delicte d’encobriment pel qual la Fiscalia demana per a cada un d’ells una pena de tres anys de presó.
Aquesta serà la data d’arrencada d’un judici que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha demanat d’obrir en una nota de premsa difosa aquest dimecres.

Un dels escortes de Puigdemont

Els mossos Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea van ser processats el febrer de 2020 pel Jutjat Central d’Instrucció Número 6 en considerar que amb la seva actuació perseguien que Puigdemont no fos detingut després que es reactivés l’ordre europea de detenció i entrega emesa pel Tribunal Suprem.

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha assenyalat que els mossos van actuar sent “conscients” que contra Puigdemont pesava una euroordre per fets constitutius de delictes de rebel·lió i altres.

“La intenció dels acusats era ajudar a Carles Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l’ordre europea de detenció”, ha afirmat.

Per això, ha reclamat per a ells una pena de tres anys de presó i una inhabilitació especial pel mateix període de temps per a ocupació o càrrec públic i per exercir el dret a sufragi actiu.

Segons el relat de fets que fa el Ministeri Públic, els dos agents estaven “en servei actiu” el 25 de març de 2018, De Pedro en la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria del Prat de Llobregat (Barcelona) i Goicoechea a l’àrea d’Escortes a Sabadell. Tots dos es trobaven aquests dies “gaudint d’una setmana de festa”.

“Aprofitant els dies lliures de treball”, es van desplaçar el 19 de març a la localitat de Waterloo (Bèlgica), on s’havia establert Puigdemont després de fugir d’Espanya després de la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre de 2017.

El 23 de març, estant a Bèlgica, “una persona no identificada” els va demanar que anessin a buscar en cotxe a Puigdemont, que es trobava a Hèlsinki (Finlàndia) quan el jutge instructor del ‘procés’, Pablo Llarena, va reactivar aquests dies l’ordre europea de detenció i entrega.

“El mateix dia de l’emissió de l’ordre, Puigdemont va abandonar Hèlsinki”, mentre que “els dos acusats van sortir de Brussel·les conduint el vehicle i van arribar a Estocolm a una hora que no s’ha determinat”. Un cop allà, van recollir a l’expresident i van iniciar el retorn a la capital belga, explica el fiscal Carballo.

Va ser el 25 de març, passades les 11.00 hores, quan agents de la policia alemanya van interceptar el cotxe en un aparcament de viatgers pendulars de Jagel, a l’autopista BAB7, que transcorre entre la frontera amb Dinamarca i la ciutat d’Hamburg.

Al vehicle, hi viatjaven Puigdemont, els dos mossos i dues persones més, l’empresari Josep Maria Matamala i l’historiador Josep Lluís Alay. Aquests dos últims també van estar imputats en aquesta causa, però el jutge instructor, Manuel García Castellón, va arxivar la investigació per a ells a petició de la Fiscalia.

Mentre en el cas dels mossos ha pesat el seu caràcter de funcionaris per continuar el procediment judicial contra ells, el paper de l’empresari i l’historiador seria equiparable a la de la resta de persones que acompanyen Puigdemont dins i fora de Bèlgica cada vegada que es mou per Europa per participar en algun esdeveniment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Octubre, 2020

La Guàrdia Civil ha detingut Oriol Soler, Xavier Vendrell i David Madí, empresaris amb una estreta relació amb Tsunami Democràtic i amb l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

En aquests moments, els agents de la Guàrdia Civil són al domicili particular de Xavi Vendrell practicant un escorcoll.

En un tuit, l’expresident Quim Torra informava que Josep Lluís Alay també havia estat arrestat. Cal recordar que se’ls investiga per la comissió dels presumptes delictes de malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, prevaricació, tràfic d’influències i suborn de funcionari.

No es descarten més detencions en aquest operatiu.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ2 Juliol, 2019

Els milers de catalans qu s’han desplaçat a Estrasburg no podran veure ni contactar l’expresident de la Generalitat, atenent que no trepitjarà sòl francès, evitant així ser detingut 

Els dos eurodiputats electes de Lliures per Europa, Carles Puigdemont i Toni Comín, han descartat finalment entrar en territori francès pel risc de detenció, i no aniran a Estrasburg. Allà els esperaven milers de catalans a la concentració independentista convocada pel Consell per la República des de primera hora del matí d’aquest dimarts, a les portes del Parlament Europeu, a la ciutat francesa.

L’expresident i l’exconseller del Govern han seguit la constitució de l’Eurocambra des d’un hotel d’Alsàcia, en terres alemanyes, segons fonts properes. Es desconeixen les properes passes de Puigdemont i Comín, tot i que podrien tornen avui mateix cap a Bèlgica. Sí que s’espera que intervinguin a l’acte central de la concentració d’Estrasburg, a través d’un vídeo.

El Parlament Europeu ha celebrat aquest dimarts la seva sessió constitutiva sense la presència de Puigdemont, Comín ni Oriol Junqueras, i amb milers de manifestants independentistes protestant a la porta.

Durant l’obertura de la legislatura, el president sortint, Antonio Tajani, ha assegurat que no es podia debatre de cap qüestió que no fos l’elecció del futur president, però l’eurodiputat irlandès Matt Carthy s’ha queixat per l’absència dels tres líders independentistes catalans.

“Desafortunadament, alguns han tingut denegat l’accés a la cambra, tres representants del poble català han vist negat el seu dret a representació”, ha dit l’irlandès, del Sinn Féin. Segons Carthy, “si l’Eurocambra no valora els vots dels catalans, la seva credibilitat es veurà perjudicada”.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019

La decisió de la JEC representa un cop fortíssim contra Puigdemont

La Junta Electoral Central impedeix que Carles Puigdemont i dos dels seus companys (Clara Ponsatí i Toni Comín) es presentin a les eleccions europees del 26 de maig, al·legant que no estan en ús dels seus drets polítics donada la situació de “rebel·lia processal penal” en què es troben. L’organisme electoral dóna així la raó a PP i Cs i prohibeix que els tres independentistes, que viuen a l’exili, puguin presentar-se als comicis.

De moment, la Junta Electoral Central ha comunicat als tres afectats que queden exclosos de la coalició electoral Junts per Catalunya – Lliures per Europa, que és el nom de les sigles de Puigdemont per poder entrar al Parlament Europeu – i assegura que en les pròximes hores es detallaran els motius. La decisió encara pot ser recorreguda al Tribunal Suprem i la defensa dels fugats ja ha anunciat que “desplegaran de manera immediata totes les accions jurídiques a l’Estat espanyol i a Europa” per defensar els drets dels tres candidats. “No ens resignarem a acceptar una resolució que clarament contradiu la legislació espanyola i europea”, afegeixen en un comunicat.

Sens dubte, aquesta decisió de l’organisme electoral suposa un nou revés a l’expresident català que ja comptava amb poder aconseguir un escó a l’Eurocambra en les eleccions del 26 de maig per aconseguir la immunitat parlamentària que li permetria poder tornar a Espanya sense córrer el risc de ser detingut. No obstant això, els serveis jurídics del Parlament Europeu van concloure fa unes setmanes que per aconseguir la seva acta de diputat i per tant la immunitat, Puigdemont hauria de jurar abans la Constitució. Segons la defensa de Puigdemont, hi hauria altres vies per poder aconseguir-ho, apuntant a Estrasburg.

 


REDACCIÓ25 Juliol, 2018

L’expresident també ha anunciat que dissabte tornarà a Bèlgica amb la seva família, per impulsar des d’allà “el Consell de la República”

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, actualment a Berlín, ha assegurat que no trigarà 20 anys a tornar a Catalunya. L’expresident reconeix el “canvi d’estil i llenguatge” de Sánchez però li demana que “correspongui” amb “fets” el suport dels independentistes, ja que per a ell, el “canvi d’estil” no és suficient.

Puigdemont no sap si en 20 anys trepitjarà territori espanyol, el que té clar és que si tornarà a Catalunya, segons ha explicat durant una roda de premsa a Berlín. Avui dia, l’expresident assegura que “podria trepitjar territori català, però seria en una part de l’estat francès”.

Aquesta roda de premsa és la primera que realitza des que el Tribunal Suprem va anunciar la retirada de l’euroordre contra ell.

 

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2017

Illa ha destacat que el PSC “respecta totes les decisions judicials, siguin preses a Madrid oa Brussel·les”, així com ha evidenciat el “respecte a l’Estat de Dret”.

El secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que els socialistes catalans “respecten” la decisió del jutge belga de deixar en llibertat condicional al president Carles Puigdemont, i ha considerat que és “més proporcionada” que la que va prendre la audiència Nacional.

Tot i així, malgrat recalcar que els socialistes “respecten” la decisió de la justícia belga sobre Puigdemont i diversos membres del Govern cessat, ha admès que als socialistes els “sembla més proporcionada” que la que es va prendre a l’Audiència Nacional d’enviar a presó a la resta de exconsellers.

Puigdemont i els quatre exconsellers que l’acompanyen a Brussel·les van quedar en llibertat amb mesures cautelars imposades per la justícia de Bèlgica, entre elles la prohibició de sortir d’aquest país sense permís.

Després de la audiències celebrades a la seu de la Fiscalia de Brussel·les, el jutge instructor belga també va imposar als cinc l’obligació de comunicar una adreça de residència i assistir personalment a cadascuna de les audiències a les que se’ls convoqui.

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2017

La justícia belga ha estat durant tot el dia sota la mirada atenta de mitja Europa: havia de decidir el futur del president Puigdemont i quatre consellers cessats, arran de l’article 155, després que la jutgessa Lamela els hagi reclamat per delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació, malversació de fons i desobediència a l’autoritat. Finalment, el jutge belga ha optat per la llibertat, de moment, dels cinc responsables del govern destituït. 

Puigdemont, en llibertat

La Justícia belga ha optat per la llibertat sota mesures cautelars el president Carles Puigdemont i dels seus quatre consellers cessats, després de les audiències celebrades a la seu de la Fiscalia de Brussel·les.

Tant el president com els consellers destituïts han declarat, per separat, durant gairebé cinc hores i han abandonat la Fiscalia de Brussel·les tots junts en un furgó blanc.

A la sortida de la Fiscalia no hi ha hagut declaracions, ni de Puigdemont ni dels membres del seu govern.

Al voltant d’una setantena de periodistes esperaven a la porta de la Fiscalia de Brussel·les la sortida de la delegació catalana, però no hi ha hagut declaracions. Al mateix lloc, unes quinze persones amb l’estelada  van cridar coincidint amb la sortida del minibús amb els polítics catalans “ànim”, “no esteu sols”.

S’espera que ara les autoritats judicials belgues informin dels passos que pretenen donar en relació als exdirigents de la Generalitat de Catalunya. Cap dels ara investigats podran sortir del territori belga i han d’estar localitzables.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2017

El president Carles Puigdemont ha assegurat en una entrevista amb la televisió francòfona belga RTBF que està disposat a presentar-se a les eleccions del 21-D encara que hagi de ser candidat des de l’estranger. En un primer avançament de l’entrevista, que s’emetrà íntegrament aquest vespre a partir de les 19.30h, Puigdemont ha dit que pot entregar-se “a la veritable justícia”, la de Bèlgica, “però no a l’espanyola”.

Puigdemont també ha dit que no té “por” de parlar amb el president espanyol, Mariano Rajoy i que ell sempre està “disposat a dialogar”. El cap del govern ha avisat a la televisió belga que “no és normal i és extremadament barbàric” que els representants escollits democràticament pels catalans facin front a penes de 30 anys de presó. “No es pot parlar de democràcia si aquestes són les regles del joc”, ha lamentat.

A l’entrevista, ha recordat que ell lidera el “govern legítim” de Catalunya i que va ser “escollit” en unes eleccions per servir “la voluntat dels catalans, que ha estat anul·lada de forma totalment il·legal”. El president ha assegurat que va demanar a Mariano Rajoy “garanties” per fer unes eleccions “en condicions de normalitat”, sense els líders de l’ANC i Òmnium a la presó, però no les va aconseguir.

A més, Puigdemont ha criticat que “la noció de diàleg polític” del govern de Rajoy sigui empresonar el govern català. “Fer-nos entrar a la presó no és la solució, al contrari”, ha advertit, afegint que el projecte independentista català “mai” ha estat violent.

En l’avançament de l’entrevista difós fins ara per RTBF, Puigdemont també ha explicat que “l’única solució” a la situació catalana és “el diàleg” i ha criticat l’actitud del govern espanyol. El president també ha dit que vol ser “molt prudent” amb la política interna de Bèlgica i que és al país davant de la manca de “garanties jurídiques” a l’Estat.

 


REDACCIÓ25 Octubre, 2017

Junts pel Sí (JxSí) sosté en un argumentari intern que cal “proclamar la independència com a via defensiva perquè l’Estat no ens aixafi”, per tant en “legítima defensa”, i al·lega que “per això es convoca el ple del dijous” al Parlament de Catalunya.

En el document intern de la coalició independentista se subratlla que cal “insistir que prioritzem el diàleg”, però “hem de proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes” .

Per a “evitar” l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, com preveu el Govern de l’Estat, i per “fer efectiva la independència”, subratlla l’argumentari, caldrà “resistir i no ho podrem fer sols. Ens caldrà la gent a costat “.

“Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc ho podran culminar soles. Depèn de tu. Depèn de tots”, afegeix.

El president Carles Puigdemont

El document destaca el “encaix impossible” de Catalunya a Espanya, després de la “ruptura definitiva del pacte constitucional” que segons JxSí va suposar la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 en la qual va retallar l’Estatut.

“La independència no només és justa, sinó que s’ha convertit en una necessitat. És l’única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals”, assenyala.

JxSí destaca l'”èxit” de la jornada de l’1-O, en què “Espanya es va treure la màscara intentant detenir la democràcia a través de la violència en ple segle XXI”, i posa en relleu el compromís de l’independentisme amb el “diàleg “, a “deixar en suspens el resultat del referèndum “, seguint la” petició de la comunitat internacional”.