REDACCIÓ
El judici als dos mossos que acompanyaven l’expresident català Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya començarà el proper 24 de maig a l’Audiència Nacional per un presumpte delicte d’encobriment pel qual la Fiscalia demana per a cada un d’ells una pena de tres anys de presó.
Aquesta serà la data d’arrencada d’un judici que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha demanat d’obrir en una nota de premsa difosa aquest dimecres.
Els mossos Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea van ser processats el febrer de 2020 pel Jutjat Central d’Instrucció Número 6 en considerar que amb la seva actuació perseguien que Puigdemont no fos detingut després que es reactivés l’ordre europea de detenció i entrega emesa pel Tribunal Suprem.
El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha assenyalat que els mossos van actuar sent “conscients” que contra Puigdemont pesava una euroordre per fets constitutius de delictes de rebel·lió i altres.
“La intenció dels acusats era ajudar a Carles Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l’ordre europea de detenció”, ha afirmat.
Per això, ha reclamat per a ells una pena de tres anys de presó i una inhabilitació especial pel mateix període de temps per a ocupació o càrrec públic i per exercir el dret a sufragi actiu.
Segons el relat de fets que fa el Ministeri Públic, els dos agents estaven “en servei actiu” el 25 de març de 2018, De Pedro en la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria del Prat de Llobregat (Barcelona) i Goicoechea a l’àrea d’Escortes a Sabadell. Tots dos es trobaven aquests dies “gaudint d’una setmana de festa”.
“Aprofitant els dies lliures de treball”, es van desplaçar el 19 de març a la localitat de Waterloo (Bèlgica), on s’havia establert Puigdemont després de fugir d’Espanya després de la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre de 2017.
El 23 de març, estant a Bèlgica, “una persona no identificada” els va demanar que anessin a buscar en cotxe a Puigdemont, que es trobava a Hèlsinki (Finlàndia) quan el jutge instructor del ‘procés’, Pablo Llarena, va reactivar aquests dies l’ordre europea de detenció i entrega.
“El mateix dia de l’emissió de l’ordre, Puigdemont va abandonar Hèlsinki”, mentre que “els dos acusats van sortir de Brussel·les conduint el vehicle i van arribar a Estocolm a una hora que no s’ha determinat”. Un cop allà, van recollir a l’expresident i van iniciar el retorn a la capital belga, explica el fiscal Carballo.
Va ser el 25 de març, passades les 11.00 hores, quan agents de la policia alemanya van interceptar el cotxe en un aparcament de viatgers pendulars de Jagel, a l’autopista BAB7, que transcorre entre la frontera amb Dinamarca i la ciutat d’Hamburg.
Al vehicle, hi viatjaven Puigdemont, els dos mossos i dues persones més, l’empresari Josep Maria Matamala i l’historiador Josep Lluís Alay. Aquests dos últims també van estar imputats en aquesta causa, però el jutge instructor, Manuel García Castellón, va arxivar la investigació per a ells a petició de la Fiscalia.
Mentre en el cas dels mossos ha pesat el seu caràcter de funcionaris per continuar el procediment judicial contra ells, el paper de l’empresari i l’historiador seria equiparable a la de la resta de persones que acompanyen Puigdemont dins i fora de Bèlgica cada vegada que es mou per Europa per participar en algun esdeveniment.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
