26. Abril 2024

Arxius de psoe | Pàgina 3 de 15 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Gener, 2021
Miquel-Iceta-PSOE-Gobierno-Sanchez_1414668533_16119983_1200x675.jpg

Pedro Sánchez i Miquel Iceta en un míting

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dimecres el nomenament de Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial així com el cessament i posterior nomenament de Carolina Darias que passa d’aquest ministeri a Sanitat en substitució de Salvador Illa, que deixa la cartera per centrar-se en la campanya electoral a Catalunya.

El butlletí també oficialitza el relleu al capdavant de l’exèrcit després de la polèmica per haver-se vacunat abans que els toqués. Cessa el fins ara cap de l’estat major de la Defensa (JEMAD), Miguel Ángel Villarroya Vilalta, i es nomena en el seu lloc a l’almirall Teodoro Esteban López Calderón.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
vacuna_moderna2-1280x853.jpeg

El PSOE exigeix als seus càrrecs públics que dimiteixin si es salten el procés de vacunació, com ha passat ja amb diversos edils socialistes.

El partit de Pedro Sánchez els ha donat de baixa com a militants, però els demana que vagin un pas més enllà abandonant els seus llocs de responsabilitat. Fonts socialistes apunten que l’exigència es refereix als càrrecs polítics, com a alcaldes, diputats o regidors-, el que deixa fora de la sol·licitud de dimissió de el Cap d’Estat Major de la Defensa (Jemad), el general Miguel Àngel Villarroya, que ha rebut la primera dosi de la vacuna contra la COVID-19 al costat d’altres alts càrrecs militars de l’Estat Major de la Defensa.

“Després de conèixer un nou cas d’un càrrec públic de el PSOE, que s’ha vacunat contra el Covid saltant-se els protocols de les autoritats, concretament l’alcalde Rogelio Garcés, alcalde de la localitat aragonesa de Asín, la direcció de el Partit Socialista Obrer Espanyol demana la dimissió dels càrrecs públics de el partit que incompleixin el protocol de vacunació contra el Covid “, expressa Ferraz a la nota de premsa en què assegura que el partit” no consent aquesta mena d’actituds insolidàries”.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Gener, 2021
pedro-sanchez.jpg

Joan Ruiz

El Partit Socialista ha eliminat el copagament farmacèutic pels menors discapacitats, de forma que a partir d’ara serà gratuït. Aquesta mesura, afirma el diputat Joan Ruiz, afectarà uns 300 tarragonins que es podran estalviar aquesta despesa.

“Aquesta mesura del Govern de Pedro Sánchez suposarà un alleugeriment econòmic per aquestes famílies que tenen un menor d’edat amb discapacitat a càrrec i que han hagut de fer front a un sobrecost de fins a un 40% durant aquests darrers anys per poder pagar tots els medicaments que requerien”, ha explicat Ruiz.

El diputat socialista, qui també era el president de la comissió de
discapacitat del Congrés, ha exposat altres mesures que es volen aplicar: “Seguirem ampliant drets i serveis socials. Per exemple, amb la progressiva implantació del pla de salut bucodental, incrementant les prestacions de la cartera de serveis comuns del sistema nacional de Salut”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Desembre, 2020
iceta2.jpg

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, està estudiant  la possibilitat de situar l’actual ministra de Política Territorial, Carolina Darias, al ministeri de Sanitat en substitució del català Salvador Illa.

Tot plegat, arran del pas d’Illa per ser cap de llista del PSC a les eleccions catalanes previstes per al 14 de febrer. Un moviment que podria situar el líder del PSC, Miquel Iceta, que s’ha retirat com a cap de cartell, al ministeri de Política Territorial que Darias deixaria lliure.

De fet, Darias ja està gestionant actualment al costat d’Illa els consells interterritorials de salut que se celebren cada setmana amb les comunitats autònomes i coneix de prop l’estratègia de vacunació contra el coronavirus.


REDACCIÓ17 Desembre, 2020
eutanasia4.jpg

Els noms d’Ángel Hernández, Luis Montes o de Ramón Sampedro,  i les paraules de llibertat i ampliació de drets han ressonat aquest dijous amb força en el Ple de Congrés, on s’ha aprovat la proposició de llei presentada pel PSOE per despenalitzar i regular l’eutanàsia.

La norma passarà ara al Senat, amb la previsió que al voltant de març s’aprovi definitivament. Quan això passi i entri en vigor, Espanya es convertirà en un dels pocs països del món en el qual un equip mèdic pot ajudar a morir una persona greument malalta a sense por a represàlies, ja que serà una prestació més del Sistema Nacional de Salut.

Com estava previst, la llei tirarà endavant amb el suport de tots els grups, excepte PP i Vox. Ciutadans, que en altres lleis s’uneix a la dreta, en aquest cas es posiciona a “favor de la llibertat” i d’una llei que “no imposa creences, sinó que respecta les creences de cadascú”, segons ha defensat el seu líder, Inés Acostades, qui s’ha mostrat “emocionada de participar en debat” al voltant d’una regulació sanitària que “uneix a una majoria d’espanyols”.

Ha estat un debat vibrant i apassionat, amb aplaudiments i esbroncades, malgrat que només el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha escoltat les intervencions des de la bancada blava. Així, han estat diversos els diputats que s’han mostrat orgullosos de poder defensar la posició del seu partit al voltant d’una llei que per a molts arriba tard, atès que s’ha discutit ja 16 vegades en les Corts, com ha recordat Iñaki Ruiz, de Bildu.

“Avui és un dia per estar profundament orgullós de ser espanyol perquè és sinònim d’avanç social i llibertat”, ha manifestat Íñigo Errejón (Més País). “Això no obliga a ningú, els que no estan d’acord surten amb els seus drets indemnes, però atorguem drets als que no el tenien, això és llibertat”, ha afegit Pilar Vallugera, d’ERC, que ha destacat que la normativa no es tracta d’una “llei de mort, és una llei de vida, que et permet viure amb la confiança que moriràs com tu vols”.

Per contra, el popular José Ignacio Echániz ha acusat el Govern d’aprovar la legislació amb “nocturnitat i traïdoria”, en un “ple extraordinari convocat amb presses”, sense que s’hagi consultat al Consell d’Estat o al Comitè de Bioètica en haver-se impulsat com una proposició de llei del PSOE i no com una legislació de l’Executiu. “Es tracti a aquesta cambra sense audiència pública i sense demanda social alguna” perquè és “una llei injusta, inoportuna i inconstitucional”, ha afegit.

El PP defensa que no és una necessària una llei que reguli com s’ha d’ajudar a morir els malalts que no poden posar fi a la seva vida per si mateixos, sinó unes cures pal·liatives “universals on la medicina busqui alleujament al dolor”. Per això han mantingut vives les seves esmenes, que han estat rebutjades per la majoria pro eutanàsia.

I Vox ha acusat “als hereus del terrorisme i els enemics d’Espanya” d’aprovar una llei “despietada i il·legítima”, que suposa “el atac més gran a les persones amb discapacitat”. La ultradreta ja va avançar la setmana passada la seva intenció de recórrer davant el Tribunal Constitucional la normativa.

Davant d’aquestes crítiques, el ministre de Sanitat ha assenyalat que la regulació de l’eutanàsia és “una cosa llargament desitjada” i converteix la societat en “més humana i més justa” atès que les administracions no poden “quedar impassibles davant el sofriment de moltes persones”. Illa ha assegurat que quan la norma vegi la llum definitivament, després del seu pas pel Senat i la seva tornada a Congrés, el Ministeri de Sanitat treballarà perquè l’eutanàsia es converteixi en “un dret efectiu” immediatament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Desembre, 2020

El govern espanyol ha decidit aixecar el control financer de la Generalitat. La Moncloa ha comunicat formalment a l’executiu català que aixeca la supervisió econòmica i financera extraordinària que aplicava des de finals del 2015, segons ha anunciat el Departament de Vicepresidència i Economia.

La decisió d’aixecar la supervisió s’ha aprovat en una reunió d’Hisenda aquest divendres i entrarà en vigor un cop es publiqui al BOE, previsiblement dissabte. La comissió delegada del govern per a assumptes econòmics (CDGAE), dependent del ministeri de María Jesús Montero, ha informat de la decisió

Aquesta mesura forma part del preacord a què va arribar amb ERC a canvi d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any que ve.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Novembre, 2020

ERC ha arribat a un preacord amb el govern espanyol espanyol per als pressupostos generals de l’Estat. Així ho ha anunciat el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, en roda de premsa des del Congrés, emfatitzant que en les “pròximes hores” està previst que s’anunciïn més detalls de l’acord per confirmar el seu sí als comptes del 2021, que han de donar aire a la legislatura de Pedro Sánchez. “Aquesta no és una roda de premsa per anunciar un acord tancat als pressupostos, sinó una roda de premsa per anunciar un preacord”, ha començat dient el portaveu dels republicans al Congrés, ja que l’acord final l’haurà de ratificar la direcció del partit.

Cinc són els principals acords als que s’ha arribat de moment. En primer lloc, l’ampliació de la moratòria de cotitzacions a la Seguretat Social per a autònoms fins el març del 2021, és a dir un trimestre més, amb el compromís d’ampliar-ho en funció de les circumstàncies de la pandèmia. Segon, la creació d’un comitè bilateral per a “una reforma fiscal total justa i progressiva”, amb la creació d’un grup de treball específic per a la reforma de l’impost a les grans fortunes. Tercer, “acabar amb el dúmping fiscal de Madrid”. Segons Rufián, la dreta ha muntat a la capital espanyola un “paradís fiscal” que suposa un “important greuge”.

En tercer lloc, la liquidació del deute existent del ministeri d’Educació amb la Generalitat des del 2005 pel que fa les transferències per a beques. Rufián ha assegurat que aquest deute es liquidarà però no n’ha avançat l’import. I quart i últim, i segons ERC el més important, la “fi del control financer per part de l’Estat a la Generalitat”. A efectes pràctics, acabar amb el control de la despesa, ja que el 2018 ja es va aixecar el control del comptes. Per al portaveu d’ERC al Congrés, això es traduïa en un “155 financer”.

La roda de premsa d’ERC arriba poques hores després que el PNB confirmés aquest matí el seu sí als pressupostos generals de l’Estat després que el govern espanyol els hagi acceptat “més de la meitat” de les esmenes, segons ha dit el seu portaveu al Congrés, Aitor Esteban. Al sí dels set diputats del partit nacionalista basc s’hi sumaran previsiblement els cinc d’EH Bildu si les bases del partit abertzale ratifiquen dijous la decisió de la direcció per encarrilar els comptes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2020

La crisi del coronavirus ha paralitzat pràcticament l’activitat de Congrés i obert el debat sobre les dietes i complements dels parlamentaris. La Taula tractarà l’assumpte, però, de moment, el PSOE i Junts per Catalunya han anunciat que els seus diputats donaran les seves retribucions per desplaçaments al combat contra l’epidèmia.

Ciutadans i Bildu demanen que tots els parlamentaris renunciïn a aquestes dietes, i el principal partit de l’oposició, el PP, crearà un fons comú perquè els seus càrrecs públics puguin donar part del seu sou. Només al Congrés, la suma de tots aquests complements supera els 600.000 euros al mes.

Els diputats reben una assignació bàsica de 2.981 euros mensuals. Els que ocupen càrrecs en comissions reben altres 1.516 euros en el cas dels presidents; 1.108 els vicepresidents i portaveus i 739 euros els portaveus adjunts i secretaris. A més, els parlamentaris de fora de Madrid (313) perceben altres 1.921 euros en concepte d’indemnització per sufragar despeses que generi la seva activitat a la cambra, i els electes per Madrid, 917. Tots tenen, a més, assegurat el pagament de desplaçaments i viatges (prèvia justificació).

La crisi del coronavirus ha paralitzat l’activitat del Congrés, que només ha celebrat els plens d’urgència per aprovar i prorrogar l’estat d’alarma i les comissions de Sanitat (les úniques que continuen d’un total de 36, entre legislatives, no legislatives i mixtes). En aquest context, diversos grups i diputats han plantejat la necessitat de renunciar a part del seu sou per donar-lo a la Sanitat pública o a entitats que ajuden als altres durant l’epidèmia. La plataforma change.org acumula desenes de milers de signatures de diverses peticions en aquest sentit.

La presidenta Meritxell Batet recorda que el Congrés com a tal no pot fer donacions i proposa fer un càlcul dels diners que la Cambra s’ha estalviat al març per la reducció de les activitats presencials i estudiar una fórmula jurídica perquè aquestes quantitats es puguin destinar a la lluita contra la Covid-19, per exemple, retornant aquest romanent a Hisenda. Aquestes són les postures dels grups.

PSOE. Fonts del PSOE, que compta amb 120 diputats i 113 senadors, assenyalen que “com a gest de solidaritat amb els sectors més vulnerables de la societat espanyola, en aquests moments de dificultat, els parlamentaris socialistes destinaran les indemnitzacions per les seves funcions representatives a les donacions que considerin de major interès, en favor d’entitats de caràcter social i en el marc de les seves respectives circumscripcions”. El diputat Odón Elorza va demanar a la presidenta de Congrés que atengui la seva renúncia al cobrament de la dieta per a despeses de desplaçament de la nòmina d’abril. “El 14 de març vaig plantejar que no s’abonés i el vaig tornar a demanar el 21 perquè no veia cap resposta. Al meu entendre el més clar és no efectuar l’ingrés a qui ho demani. L’important és fer un mínim gest ètic”, assenyala.

PP. El principal partit de l’oposició, amb 88 diputats i 97 senadors, assegura que establirà un “fons comú perquè tots els càrrecs públics (diputats, senadors, europarlamentaris, diputats autonòmics i provincials i altres càrrecs institucionals) donin part del seu sou per ajudar en la lluita contra el coronavirus a tots els voluntaris en primera línia”. “Ens unirem a qualsevol acord dels Parlaments que impliquin aportacions directes a les organitzacions que es troben lluitant contra el virus”, afegeixen els populars. Mentrestant, el líder del PP, Pablo Casado, segueix demanant que el Govern injecti més diners per combatre els efectes de l’epidèmia. Sense especificar d’on es trauria aquests diners, en un moment en què la despesa pública s’ha disparat per intentar esmorteir la pandèmia, el líder de l’oposició va reclamar aquest dijous una paga extra per al personal sanitari i que els empleats de sectors essencials, entre els quals ha citat a repartidors, caixers de supermercats, transportistes, militars, guàrdies civils i policies, no paguin impostos durant l’estat d’alarma.

Vox. En les seves esmenes al decret de pròrroga de l’estat d’alarma, el grup, de 52 diputats, va proposar la suspensió del pagament de subvencions a partits polítics i sindicats per destinar aquestes quantitats a “ajudes a la ciutadania gestionades per entitats locals”. Els grups parlamentaris reben una subvenció fixa de 29.026 euros mensuals i altres 1.670 euros extra per cada escó. Vox va anunciar que donarà aquesta subvenció a “associacions de víctimes del coronavirus”. El partit s’oposa, però, a deixar de percebre els 1.900 euros que reben els diputats de fora de Madrid. “Cal entendre que aquests pagaments es fan servir per pagar el lloguer. I aquest lloguer se segueix pagant durant aquest període”, ha declarat el seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros.

Podemos. “Nosaltres ja ho fem de manera habitual, no només per aquesta situació. Ja donem part del nostre salari. Això és una pràctica necessària i nosaltres ho vam destinar en bona part a causes socials, col·lectius i caixes de resistència”, va declarar la ministra Irene Montero, contagiada per coronavirus, en una entrevista a Antena 3.

Ciutadans. Inés Arrimadas, presidenta de C’s (10 escons), proposa que les sessions tant al ple com a les comissions siguin telemàtiques i que els diputats renunciïn al plus salarial que cobren pels desplaçaments.

Junts per Catalunya. El grup independentista ha proposat a la Taula de Congrés que faci les modificacions pertinents per destinar l’assignació per desplaçaments a “contribuir a fer front a la crisi del coronavirus”.

ERC. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC (13 diputats), assenyala que es tracta d’una decisió “tant política com personal que es discutirà dins el si del grup parlamentari i que en cap cas es farà pública com no s’han fet públiques altres iniciatives d’aquest tipus que es prenen fan anys”. “Una donació anunciada no és generositat, és publicitat”, afegeix Rufián.

La Taula de Parlament de Catalunya ha decidit renunciar a aquestes dietes a l’abril i decidirà la fórmula per donar aquests diners – bé al Departament de Salut de la Generalitat o a diverses entitats que assisteixen als afectats –. Mentrestant, anima els parlamentaris a donar les que ja han rebut i que corresponien al mes de març.

N.J.


REDACCIÓ30 Gener, 2020
foto_3312523.jpg

Sabrià i Torrent al Parlament de Catalunya

El president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, creu que l’ajornament de la taula de diàleg entre governs per part de la Moncloa és un “incompliment flagrant” de l’acord d’investidura entre el PSOE i ERC. “És una irresponsabilitat absoluta”, ha afegit en un missatge a través del seu compte de Twitter. Sabrià ha afegit que “no hi ha temps per perdre” i que “queden molts mesos per les eleccions”.

“És urgent obrir la via política. A la reunió entre presidents cal posar data imminent a la taula entre governs”, ha conclòs. L’acord d’investidura fixava que el diàleg entre els executius per resoldre el “conflicte polític” s’havia d’iniciar quinze dies després de la constitució del govern espanyol. Un termini que ja s’ha exhaurit perquè els nous ministres van prometre el càrrec el 13 de gener.

En un comunicat enviat posteriorment, la formació fa una crida a la “responsabilitat” del moment històric i reclama a PSOE, Unides Podem i JxCat reflexionar i a “fer el favor” de tornar a treballar pel diàleg. “Això passa per reunir la mesa de diàleg ja, com marca el pacte d’investidura”, han subratllat.

El text, que subscriu els comentaris de Sabrià al Twitter, exigeix que en la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es fixi una data perquè la taula entre governs es reuneixi de manera “imminent”.


REDACCIÓ13 Gener, 2020
foto_3593885.jpg

Pablo Iglesias prometent el càrrec

Els quatre vicepresidents i els divuit ministres del nou govern de Pedro Sánchez han promès el càrrec aquest dilluns al matí davant del rei Felip VI al Palau de la Zarzuela. Els membres de l’executiu de coalició han pres possessió del càrrec sense la presència de la creu i de la Bíblia, només davant un exemplar de la Constitució, tal com va fer Sánchez quan va prendre possessió dimecres de la setmana passada.

Els 22 membres de l’executiu han complert amb la fórmula protocol·lària i tots ells han “promès” per la seva “consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec” amb “lleialtat al Rei i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, així com mantenir el secret de les deliberacions del Consell de Ministres”.

Alguns dels membres del nou executiu -com Pablo Iglesias, Arancha González Laya, Luis Planas, Carolina Darias, Salvador Illa o Alberto Garzón– han afegit el femení quan han mencionat el Consell de Ministres mentre que Yolanda Díaz i Irene Montero només han dit només Consell de ‘Ministras‘ sense la paraula en masculí.

Diverses autoritats han estat presents en l’acte, com la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; la del Senat, Pilar Llop; el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas.