Les mostres de solidaritat amb els independentistes empresonats arriben pràcticament de tots els àmbits socials. Fins i tot aquells que s’oposen a la independència i critiquen que els ara empresonats hagin fet cas omís de les advertències del Tribunal Constitucional i del govern conservador de Mariano Rajoy, entenen que la presó preventiva s’està allargant massa.
Ara que s’hi acosta el Nadal, moment en què s’aprofita per gaudir de la família, són moltes les figures públiques que pretenen visitar els polítics presos.
El socialista tarragoní Carles Castillo també va visitar Oriol Junqueras a la presó
En els darrers dies, ens hem assabentat que l’expresident de la Generalitat, el socialista José Montilla, i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s’han desplaçat a les presons de Lledoners i Mas d’Enric a El Catllar, respectivament, per visitar els polítics privats de llibertat.
Aquest divendres, arriba el torn del portaveu del PDeCAT i candidat a l’alcaldia de Tarragona, Dídac Nadal. El regidor demòcrata es desplaçarà a Lledoners per visitar Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.
Dídac Nadal accedirà a l’interior del centre penitenciari a les 12 del migdia.
Els regidors del PDeCAT Cambrils no participaran, a partir d’aquest dilluns, a cap dels àpats institucionals de l’Ajuntament de Cambrils, presidit per la republicana Camí Mendoza. Aixó perquè volen solidaritzar-se amb la vaga de fam iniciada per Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn la setmana passada.
Mercè Dalmau, portaveu del grup, sosté que el grup municipal participarà de la part institucional dels actes previstos amb motiu de les festes nadalenques en les pròximes setmanes però que un cop acabada aquesta part política, els regidors no se sumaran al refrigeri amb la resta de partits i convidats. Així mateix, els regidors del grup municipal animen a tothom a participar activament d’aquesta denúncia a través del web vagadefam.cat, que ja suma més de 204.730 adherits.
Òscar Peris ha estat una de les víctimes de l’aplicació de l’article 155. Però ha estat restituït per l’executiu liderat per Quin Torra. El delegat del govern a Tarragona i regidor de Turisme a Valls, dona el seu punt de vista sobre l’actualitat política i recorda que és un despropòsit mantenir els polítics independentistes a la presó. El republicà entén que els representants de la justícia tenen molta feina per demostrar la seva independència del poder polític.
El delegat del govern durant l’entrevista
Vostè va ser víctima de l’aplicació del 155, va ser destituït de delegat del govern…
A ningú se li escapa que amb el 155 es pretenia afeblir i condicionar les eleccions del 21D, però va resultar tot el contrari. El sector independentista va sortir reforçat i les opcions republicanes al Parlament de Catalunya van aconseguir un major nombre de vots.
És regidor a Valls, va ser delegat, diputat i ara torna a representar el govern de Quim Torra a Tarragona. On se sent més còmode?
Són experiències completament diferents i alhora enriquidores.
Els fets avalen la professionalitat dels Mossos. Hauríem d’estar orgullosos de la feina dels Mossos.
Després d’ocupar aquests càrrecs se suposa que té un coneixement immillorable del territori…
Tot ajuda. Estar a prop dels ciutadans i conèixer les seves inquietuds és interessant a l’hora de planificar les prioritats.
Quina relació manté amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona?
Hem de mantenir una relació política perquè hem de desenvolupar polítiques i algunes d’elles són responsabilitat del govern espanyol. Malauradament a la demarcació de Tarragona com víctimes, en gran part, de l’incompliment etern per part del govern de l’estat.
Felip VI va deixar de ser neutral
A parer seu, qui és el president efectiu de la Generalitat de Catalunya: Quim Torra o Carles Puigdemont? El líder del PDeCAT, David Bonvehí, diu que un és el moral i l’altre el polític…
Jo respecto totes les opinions dels líders dels altres partits.
Més enllà dels deutes econòmics i dels greuges que patim els catalans, només demanem a l’estat que compleixi amb les seves responsabilitats i obligacions.
Com viu la calma tensa que es viu acabats de celebrar el primer aniversari de l’1 d’octubre…?
Són dates complicades. Vam viure dies durs i situacions inaudites a nivell europeu amb l’entrada de la policia en departaments governamentals perquè tenien sospites que estaven organitzant un referèndum.
Què li va semblar el discurs del rei Felip VI?
El monarca, el dia 3 d’octubre, va prendre part. Va deixar de ser neutral.
Mariano Rajoy ja no és president del govern. Creu que és més fàcil governar o poder dialogar amb el PSOE?
Hi ha un canvi en les formes i això s’ha de destacar, però la valoració s’haurà de fer després de conèixer els fets. Caldrà saber si hi ha voluntat real de diàleg. Més enllà dels deutes econòmics i dels greuges que patim els catalans, només demanem a l’estat que compleixi amb les seves responsabilitats i obligacions.
Fets i no paraules
Darrerament s’empra molt la paraula diàleg. Quins ingredients hi afegiria perquè sigui realment efectiu?
El diàleg ha d’anar acompanyat de contingut o de propostes. Políticament ajuda molt que hi hagi una voluntat política dialogada i negociada per a resoldre qualsevol conflicte.
Com es resol el problema català?
Com en qualsevol altre país del món desenvolupat: votant. La solució passa, necessàriament, per un referèndum acordat amb l’estat. Les enquestes diuen que un 80% de la població – independentment de la seva ideologia – considera que la clau passa per consultar els ciutadans.
El procés ha anat perdent pistonada?
Si ens concentrem en les eleccions del 21D ens adonarem que hem crescut en vots i en diputats i hem aconseguit treure bon bons resultats en indrets complicats. No podem obviar aquest fet. En cada contesa electoral, l’independentisme creix sempre en vots i en percentatges. Hem de continuar tenint confiança en el poble que, en definitiva, és qui ha de votar.
Tenim presos polítics? Què s’ha de fer amb ells?
Hem de començar recordant que estan a la presó per un delicte que no existeix.Organitzar i convocar un referèndum no és delicte, segons el Codi Penal. Va ser despenalitzat l’any 2005.
Es parla de rebel·lió…
La base acusatòria és l’organització i convocatòria d’un referèndum.
Ha visitat els seus companys que estan a la presó?
Sí, els que estan a la presó i a l’exili.
La delegada del govern d’Espanya a Catalunya, Teresa Cunillera, va deixar la porta oberta a un indult als presos polítics. Què en pensa?
Si l’estat creu que ha d’indultar per tapar-se les vergonyes que ho faci. Nosaltres creiem que han de sortir absolts perquè no han comés cap delicte.
Però han ser jutjats?
Haurien d’estar al carrer. La presó preventiva en aquests casos no s’hauria de donar mai. En democràcies modernes no hi ha cap govern que estigui empresonat o exiliat en un context democràtic.
No li satisfa, doncs, la possibilitat de l’indult…
No és que em satisfaci o no. La Sra Cunillera hauria d’explicar perquè es farà i com es farà. Ens haurà d’explicar si servirà només per a blanquejar una situació judicial força incòmode i vergonyosa per l’estat. El més lògic seria la retirada immediata dels càrrecs. Perquè, insisteixo, ells no han comés cap delicte. Posar urnes és delicte?
És conscient que hi ha separació de poders…
Cada cop ens ho posen més difícil.
La Sra Cunillera hauria d’explicar perquè es farà i com es farà. Ens haurà d’explicar si servirà només per a blanquejar una situació judicial força incòmode i vergonyosa per l’estat.
Ni derrota ni victòria Què li ve al cap quan sent el president Torra ens convidar-nos a construir una República i després el president Carles Puigdemont dir que Catalunya només serà independent d’aquí a uns 20 o 30 anys? El missatge no sembla dissonant?
No és fàcil redefinir horitzons i estratègies, tenint en compte que tenim companys a la presó i a l’exili. No podem oblidar que tenim líders associatius empresonats. Malgrat aquesta complexitat i repressió, ens cal redefinir una estratègia que haurà de ser cada cop més consensuada entre els diferents agents polítics i socials del país.
És una victòria pel procés que el jutge Llarena estigui citat a declarar davant la justícia belga?
No m’agrada els qualificatius de victòries ni derrotes. Caldrà veure com evoluciona aquest cas.
La justícia espanyola està polititzada?
No s’ha de generalitzar. Dit això hem de reconèixer que hi ha alguna actuació judicial que ens posa els pèls de punta i escandalitza no només el que la pateixen si no també als ulls internacionals.
Està polititzada?
No podem obviar que és al govern a qui pertoca nomenar el Fiscal General de l’Estat. No hauria de ser així. S’hauran d’esforçar molt perquè la gent pensi que no està polititzada.
La premsa va revelar fa poc xats de jutges on titllaven els independentistes de gèrmens o nazis….
Insisteixo que alguns jutges haurien d’esforçar-se per garantir la independència judicial i que sigui igual per a tothom. Estaria bé que recuperessin alguns valors i confiances perdudes.
Darrerament es posa en qüestió els Mossos d’Esquadra. És una policia polititzada?
Els Mossos és una de les policies més modernes, de proximitat i de presència en el territori amb intervencions exemplars. La prova és com es va desarticular, en menys de 48 hores, una cèl·lula terrorista que havia actuat al país. Els fets avalen la professionalitat dels Mossos. Hauríem d’estar orgullosos de la feina dels Mossos.
Com és el dia a dia del delegat del govern?
Hi ha part més institucional, que és fer de corretja de comunicació entre el govern i el territori, fer de porta entre el govern i els ajuntaments, seguir les problemàtiques socials del territori, desplegar polítiques governamentals… 24 hores al dia, 365 dies a l’any…
Li agrada el que fa?
M’agrada, tot i tenir dies complexos i força complicats…
Té temps per dedicar-se a les xarxes socials?
No gaire. Reconec que és un espai on és important ser-hi.
Llegeix molt?
Menys del que m’agradaria.
Arran de l’1 d’octubre va arribar a plorar?
Vaig experimentar una barreja de molts sentiments que, en aquells dies, estàvem molt a flor de pell. Els dies posteriors vaig viure moments delicats i de patiment.
Quins sentiments?
La ràbia, la impotència, la incomprensió,…
Se sent estimat?
El dia a dia fa que estiguem abocats a unes dinàmiques de treball que, potser, a vegades costa copsar el vessant més humà de la política.
Tindrem eleccions anticipades?
Això ho hauria de dir el president de la Generalitat perquè és qui té la potestat de convocar-les.
estan a la presó per un delicte que no existeix. Organitzar i convocar un referèndum no és delicte, segons el Codi Penal. Va ser despenalitzat l’any 2005.
Quan sent Albert Rivera o Pablo Casado exigir l’aplicació del 155 amb més duresa… Què li passa pel cap?
S’obliden que el 155 castiga a tots els ciutadans, fins i tot diputats i electors del PP i de Ciutadans. El 155 només ha contribuït a perdre infinitats suports econòmics i fessin perillar projectes d’investigació i de recerca en l’àmbit de la universitat o de la salut… Aplicar el 155 perjudica a tots els ciutadans, a tots, no només als que reclamen la independència.
De cara a les municipals, tornarà a integrar la llista d’ERC a l’Ajuntament de Valls?
Ara sóc el delegat del govern i sobre les eleccions municipals ja m’hi pronunciaré.
Li agradaria formar part de la llista?
L’experiència municipal ha estat enriquidora i positiva. Quan passa això el més normal del món és que repeteixis, però això no em pertoca a mi, però sí al partit i als companys de Valls.
La Fiscalia acusa els líders independentistes d’un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per l’exvicepresident del govern, el republicà Oriol Junqueras, 16 anys per a cada un dels cinc exconsellers presos i 17 per als Jordis i l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, empresonada a El Catllar.
El Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.
En el seu escrit de qualificacions provisionals, publicitat aquest divendres davant el Tribunal Suprem, el Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.
Un esglaó per sota estan l’exlíder d’Assemblea Nacional de Catalunya i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, per a qui la Fiscalia sol·licita 17 anys només per rebel·lió – i altres 17 d’inhabilitació absoluta –, la mateixa pena que sol·licita per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per considerar-los també caps o promotors.
El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reclamat aquest divendres l’alliberament dels consellers empresonats, així com dels líders de l’ANC i Òmnium, mitjançant un comunicat dirigit a la comunitat universitària.
El rector de la URV, Josep Anton Ferré
Josep Anton Ferré creu que “la destitució i l’empresonament del legítim Govern de Catalunya sorgit de les urnes no contribueix de cap manera a la convivència i a la cerca de solucions que pugui assumir una gran part de la població”. En la mateixa línia, assegura que “res que surti de les urnes atempta contra la democràcia”.
“Malauradament, aquesta situació de confrontació a Catalunya va culminar amb l’empresonament d’una part important dels consellers del Govern i del vicepresident, tots privats de llibertat per haver volgut materialitzar les idees polítiques de molts ciutadans que els han votat, alhora que s’anuncien ordres de detenció contra la resta de consellers i contra el president de la Generalitat”, escriu. Les opinions de tota la comunitat universitària es recolliran en una declaració institucional del Claustre, que es reunirà el 23 de novembre.
Ferré recorda que el claustre de la URV es va manifestar el juny passat de forma majoritària a favor que Catalunya pogués decidir el seu futur en un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat i que el 23 de novembre, en la pròxima reunió, farà una declaració institucional. Amb tot, el rector diu que no podia “restar en silenci davant dels fets esdevinguts en les darreres hores” i afirma que “els problemes polítics requereixen solucions polítiques”, “sense exclusions ni revenges”, a les quals s’hi ha d’arribar “a través del diàleg i la negociació”, segons Ferré.
“El dret i les lleis s’han d’entendre com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents”, continua el text del rector. Ferré clou reafirmant el seu compromís amb les propostes formulades per la Taula per la Democràcia i per la Comissió Independent de Mediació, Diàleg i Conciliació.
REDACCIÓ13 Desembre, 2018
REDACCIÓ
