Arxius de periodista ricard checa | Pàgina 2 de 2

REDACCIÓ13 Maig, 2015

Falten 11 dies per saber qui guanyarà les eleccions municipals. La maquinaria propagandística dels partits s’afanya per convèncer els indecisos i ‘robar’, si s’escau, votants dels altres partits. Hi ha molt nerviosisme, malgrat siguem capaços d’endevinar el guanyador de la nit electoral.

La campanya electoral, més enllà de la maledicència i des posades en escena per impressionar els periodistes, està sent avorrida i pobre, paupèrrima, a nivell d’idees renovades i de projectes reals, transformadors i creïbles per a la ciutat.

El PSC demostra la seva incapacitat per aportar aire fresc i idees renovades. Amaga les sigles i personalitza la campanya exclusivament en la figura de Ballesteros. Malgasta diners en actes electorals a l’hora que parla d’aturats i de pobresa… En fi… Un sense sentit.

El PP continua insistint en la qüestió gihadista (com si fos la panacea de tots els mals de Tarragona). A Iniciativa no se la veu ni se l’espera.

La nova CiU d’Albert Abelló és una incògnita. Dóna pals de cec i encara no ha trobat el seu emplaçament en un joc polític confós i rebuscat. A banda dels cromos i de les salsitxes, les seves propostes de bomber no acaben de quallar. És cert que els convergents desterrats no ajuden, però el ‘savoir faire’ de la seva tampoc. ERC continua matxacant amb un procés independentista que ens té avorrits.

La resta dels candidats, ARA, CUP i Ciutadans, intenten vendre un canvi, però la fórmula, de moment, no és la més encertada. No se’ls atribueix la confiança i la credibilitat necessàries perquè aquest canvi sensat i tranquil es produeixi.

Els electors esperem un aflorar d’idees i propostes. Rebutgem els retrets, perquè el futur es construeix amb il·lusió i serenitat i no amb el ‘i tu más’. Seria del tot interessant, assistir a un debat d’idees programàtiques entre tots els candidats (més enllà de la representació municipal).

Els caps de llista no s’haurien d’encasellar en un debat televisió o radiofònic, segons la seva audiència. S’agrairia que ‘petits’ i grans poguessin debatre amb les mateixes condicions d’igualtat i circumstancies. Em sembla un despropòsit que Ballesteros, Alejandro i Abelló (d’aquest sí que no m’ho esperava!!!) es posin d’acord per menysprear els candidats de les formacions emergents. A què tenen por?

Per què no apliquen la mateixa pluralitat que reclamen en les qüestions que se senten ignorats? És cert que la llei preveu els debats (només amb la representació al consistori) però crec que es pot anar més enllà. El poble ho agraeix i la ciutat també. Espero i desitjo que en els 10 dies que queda de campanya, es pugui capgirar aquesta manera de fer política i aportar idees noves per un nou cicle polític.

Som-hi?

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ9 Abril, 2015

Potser no sóc la persona més adequada per parlar de la Setmana Santa i molt menys de les seves activitats populars complementàries. No les entenc i no m’acaben de fer el pes. Són tradicions i creences que em susciten opinions enfrontades. Però, deixant de banda els ancestralismes i les devocions, he de confessar que estic radicalment contra el «postureig» d’una setmana que de santa en comença a tenir ben poc.

Es tracta de les conseqüències de deixar que els polítics s’infiltrin i utilitzin la setmana de la penitència amb rèdits electoralistes. Em sembla bé que el poder polític i els VIP facin acte de presència als seguicis, però no em sembla ni adequat ni respectuós que es converteixin les processons en un photocall o en una passarel·la de les vanitats. En aquestes «aparicions públiques» sembla primar més el morbo de deixar-te veure i que et vegin degudament «ornamentat» que no la fe.

En el fons, no es tracta de posar de manifest les creences religioses sinó de convertir-les en cultura popular i en una fira on es va a lluir vestit i mantellina. De fet, moltes de les persones que porten els passos fa anys que no escolten una missa amb oïdes de catòlic i practicant.

Des de la benedicció de la palma a la darrera processó, els polítics –són sempre els mateixos– no perden l’oportunitat de fer-se la foto (o el selfie de rigor) i penjar-les a les xarxes socials. M’agradaria saber quan es van confessar la darrera vegada. Més d’un ens sorprendria. Hauríem de dedicar 5 minuts i repassar el Facebook i Instagram d’algunes «figures públiques» de la nostra ciutat.

Ens adonaríem de la poca fe de molta gent i de l’espectacle que ofereixen durant una desfilada on la mort i resurrecció de Jesús comença a diluir-se. És trist, per no dir penós, que hi hagi cops de colze per ocupar un lloc privilegiat en el seguici i per sortir (sense ombres) a la foto.

No sé què pensa exactament l’Arquebisbe de tot aquest paripé i desconec si s’hi pot posar remei. Però m’agradaria que es comencés a separar la religió de la política, perquè hi ha el perill que, amb el pas dels anys, aquests dos sectors es quedin sols perquè la platja i el bon temps també tenen els seus adeptes (fervorosos).

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ1 Abril, 2015

Hi ha un proverbi popular que ho deixa clar: «Digues amb qui vas i et diré qui ets». Doncs bé, aquesta dita popular és encertadíssima i més si l’extrapolem a la política. I encara ho és més si ho fem durant la pre i la campanya electoral.

Cada quatre anys en el món dels partits ressorgeix la figura d’un personatge singular, que surt del seu hivernacle, per posar-se al servei del candidat/a de torn. L’assessor es converteix, d’un dia per l’altre, en la persona de màxima confiança del cap de llista. Assessor, dinamitzador, conseller…

En fi… la persona que ha de guiar els passos del polític per assegurar-se la millor posició en la foto. L’assessor de veritat, però, no està casat amb ningú. És un professional.

És per això que els candidats i candidates intel·ligents són conscients que és fonamental envoltar-se d’experts en el disseny de campanyes amb caràcter, personalitat i, si cal, capaços de picar el crostó i corregir-los si fan un pas perjudicial per a la cursa electoral.

En el món de les empreses, estem massa acostumats a veure els acòlits a verbalitzar allò que el seu superior vol escoltar, encara que siguin conscients que el resultat no serà bo ni per al protagonista ni per a l’organització. El més importat és conservar el lloc de feina. A més, creuen que fent la pilota seran recompensats.

El cap, per la seva banda, entra en una espiral viciosa que el porta a pensar que és un ésser superior, gairebé perfecte, que mai no s’equivoca.

Aquesta tendència potser es pot permetre en el món empresarial, però no és convenient que traspassi a la política. Seria interessant que els alcaldables dels diferents municipis de la demarcació s’envoltessin de professionals honestos, crítics i amb les idees clares. Disposats a treballar de valent perquè el seu candidat/a obtingui els millors resultats, però també disposats a hivernar l’endemà dels comicis. Millor un professional que no pas un adulador que busca viure quatre anys a l’ombra d’un polític triomfant.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ18 Març, 2015

La visita del rei Felip VI a Tarragona ha fet evident que tot aquest «paripé» ha servit, essencialment, per donar un cop de mà a Josep Fèlix Ballesteros que, per cert, es presenta a la reelecció com a alcalde.

No entenc per què es va allunyar la ciutadania dels actes presidits pel monarca. Sóc conscient que no es tractava d’una visita d’estat però, tot i així, no és normal que en tot el recorregut reial el nombre de populars concentrats no ultrapassés la totalitat d’habitants de Capafons. On eren els 3.500 voluntaris? No, no parlo dels encorbatats de sempre, em refereixo als «pencaires».

Dilluns passat vam viure moments que deixen constància de qui és qui. De qui empeny l’altre per sortir a la foto i de qui és capaç d’oblidar que reclama la sobirania de Catalunya i qui és republicà. Algunes imatges (i actituds) van ser patètiques i, fins i tot, ridícules.

El Teatre Tarragona es va convertir en un cau de vanitats on cadascú feia ostentació del seu grau d’influència en la societat, encara que fos des d’una entitat veïnal d’un barri tarragoní (gairebé sempre oblidat). Personalitats civils, judicials, policials, polítiques i, fins i tot, eclesiàstiques, van passar per l’arc de seguretat per aplaudir el cap d’estat, aquell estat al qual, en altres escenaris i ocasions, se l’acusa de robar Catalunya.

El rei ja és, oficialment, el president del Comitè d’Honor dels Jocs. En el seu discurs va parlar de les (bones) intencions de Tarragona 2017, però va obviar el seu finançament. De fet, va ser la qüestió oblidada. Ningú no va voler comprometre ni comprometre’s. Una oportunitat perduda. La visita del rei, malauradament i en la pràctica, va servir de ben poc.

El poble s’ha mantingut distant i els voluntaris van ser els grans absents. Érem els de sempre!!!

En fi, el desplaçament del rei, a banda de trasbalsar (per qüestions de seguretat) la normalitat tarragonina, no va resultar gens barat. Per cert, algú farà públic quant va costar la visita llampec d’un rei que ha vingut amb les mans buides?

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ6 Març, 2015

No sabia si plorar, fer-li una abraçada o fer-li una transferència bancària. Estic parlant de la meva reacció al veure la declaració patrimonial de l’alcalde

Ballesteros, la qual va ser difosa després de la conferència de l’estat de la ciutat. Aquella nit no vaig poder sopar. Vaig patir d’insomni. Vaig tenir malsons.

Em flagel·lo per no haver estat capaç d’adonar-me que Josep Fèlix Ballesteros ho està passant malament. En els seus tres comptes bancaris només es pot arreplegar 562 euros.

El meu nebot que té 3 anyets ha estat capaç d’estalviar (amb aquella careta de bon jan) una mica més que l’alcalde socialista. He de dir que l’economia personal de Ballesteros em preocupa. No vull que el cap de govern d’una de les capitals de província més importants de Catalunya passi tantes dificultats o privacions.

No és just que una persona que cobra més de 71 mil euros a l’any tingui només 560 euros al banc. No sé de qui va ser la idea de ‘vendre’ un alcalde pobre, paupèrrim…

Es va(n) equivocar. Ho sento. No va(n) encertar. No és creïble que Ballesteros tingui només 562,38 euros repartits entre tres comptes. La estratègia no va funcionar. Tot el contrari. No és creïble. Si una persona que té un sou semblant al de l’alcalde només disposa d’aquests estalvis em convida a pensar que o té encàrrecs desmesurats (o sigui viu per damunt de les seves possibilitats) o és un pèssim gestor.

Potser no calia que es vengués aquesta imatge de Ballesteros. Ningú se sorprendria que tingués més diners al compte corrent quan ja fa anys que està a la política i té una nòmina interessant (per dir-ho d’alguna manera).

El populisme i la demagògia són enemics de la sensatesa i de la credibilitat. La transparència és una altra cosa.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ18 Febrer, 2015

A la cita de Plutarc s’han apuntat diferents accepcions, però en essència volia dir que “la dona de Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ha de semblar-ho”.

És una cita que no perd mai actualitat i encaixa com un guant a tots aquelles classes professionals que necessiten ser creïbles amb escreix la política.

Amb el passar dels anys, alguns pseudo polítics s’han convertit en professionals de la política defensant, única i exclusivament, els seus interessos personals i els del partit que representen.

És evident que als polítics el grau d’exigència i control socials és molt superior perquè són gestors de la ‘cosa pública’. No accepto de cap de les maneres que ens diguin i ens repeteixin que “tenim els polítics que ens mereixem”. Depèn de nosaltres netejar la política dels estafadors, corruptes, aprofitats i mediocres La política hauria d’estar reservada, exclusivament, a les persones honestes i vàlides i capacitades intel·lectualment. La política no pot ser una mena de clavegueram. Per evitar això han d’estar ben pagats, indubtablement.

Hem de lluitar per aconseguir un canvi de mentalitats i exigir als polítics i càrrecs públics que canviïn la seva manera d’estar, de fer i entendre la política. No podem ser benèvols amb la mentida i la promesa fàcil (encara que estem en temps de pre i campanyes electorals). Hem de intensificar el control i demanar responsabilitats. No poden, per exemple, exigir-nos austeritat quan ells viuen a “cos de rei”.

Política no pot ser sinònim d’impunitat i immunitat. Ni de mentida i aprofitament personal.

No demanem, òbviament, que els polítics (d’esquerres o de dretes, amb carnet partidari o independents) siguin uns peus descalços, però que tinguin en compte la veritat, l’honestedat, l’ètica i, sobretot, el poble. Si no és així, els electors hauríem d’actuar en conseqüència en les urnes i si s’escau en els jutjats.

La política ha estat envaïda per oportunistes que proclamen una falsa honestedat i moral que, fàcilment, s’esvaeixen. En els darrers temps assistim a un rentat de roba bruta dels diferents caps de llista amb clars objectius electorals. Però hauríem de vigilar perquè es tracta d’un joc perillós i poc recomanable, atenent a què tots tenim algun episodi del passat que ens pot avergonyir i, inclòs, fer perdre unes eleccions. Volem gent neta i capacitada. No venedors de fum.

No es tracta només de ser honest, és qüestió, també, de semblar-ho. Tal com es reclamava a la dona de Cèsar. Hem d’evitar efangar-nos en el clavegueram polític.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ11 Novembre, 2014

Independentment dels resultats hem de ser honestos i reconèixer que el 9-N ha esdevingut un dia històric pel poble català. Rajoy i els seus han desqualificat el procés de participació, que ells titllen d’acte propagandístic. Tots els que vam anar a exercir el nostre dret a decidir érem conscients que la votació no era vinculant, però era democràtica. El diumenge sabíem que no estàvem votant, malauradament, la independència de Catalunya.

Estàvem desobeint i fent valer la força que ha de tenir un poble davant l’immobilisme i les amenaces de Mariano Rajoy i dels seus acòlits ja siguin del govern, del partit, del Tribunal Constitucional o de la Fiscalia. El resultat és indiferent, sobretot tenint en compte les circumstàncies en què es van realitzar aquesta consulta alternativa. L’important d’aquesta votació és la lliçó democràtica, pacífica i de civisme.

El PP i el govern de Rajoy haurien de prendre nota del tarannà del poble català i moure fitxa. Només cal que deixi de fer el suec i obri les portes del diàleg. No li servirà de res judicialitzar el procés participatiu i utilitzar la justícia per resoldre el conflicte territorial que és, sens dubte, polític. A mi els resultats no m’agraden, perquè considero que són insuficients, però he de dir que és un dels més importants de la meva vida com a votant, perquè he fet cas omís a les amenaces d’un govern dèspota i que pretén guanyar la ‘partida’ utilitzant estris dictatorials com pot ser la por i la pressió policial i judicial. Mas, que no és sant de la meva devoció, m’ha sorprès positivament: ha fet cas a la voluntat del poble.

A mi no m’enredin amb la majoria silenciosa. Si estan en silenci és perquè volen. Que parlin i surtin al carrer. Que donin la cara i, si s’escau, que votin. Ara mateix, el ministre de cognom Català insisteix en la judicialització del procés i les conseqüències judicials contra Artur Mas. Si la justícia decideix imputar el president de la Generalitat per desobediència jo també vull ser imputat i confio que molts altres.

La justícia ha de ser cega, sorda i apartidària i apolítica. Ara veurem realment qui són els demòcrates. Si és per fugir de l’abús de poder, de la política autoritària continuaré votant SÍ-SÏ, encara que els senyors del PP diguin que fem el ridícul o que parli de validació jurídica. L’únic que em sembla ridícul, feixista i un despropòsit és querellar-se contra el president de govern que ha donat la veu al poble. Això es diu democràcia i no prevaricació. On està Mariano Rajoy? Per què no ha donat la cara? Fins quan menysprearà el poble català?

Ricard CHECA

Periodista

REDACCIÓ5 Novembre, 2014

El proper diumenge, els catalans estem convocats a participar, activament, en un dels capítols de la història d’aquest país. Estem tots cridats. Tots: Independentistes, federalistes i unionistes. Més que votar Sí Sí, Sí No o No, l’important és exercir el dret el decidir.

He de reconèixer que no m’agrada aquesta manera de consultar l’opinió dels ciutadans. Però és la única possible davant la resistència i l’arrogància d’un govern central que insisteix en fer-se el suec davant la reclamació popular.

Rajoy ridiculitza la ‘consulta’, però tot i així la impugna. Usa i abusa del polititzat Tribunal Constitucional. I menysprea els catalans, ignorant la seva voluntat i tancant-se al debat i a les negociacions. Vam passar mesos i mesos parlant de la legalitat i ens hem oblidat de debatre els pros i els contres de la independència. La ‘votació de costellada’, tal com insisteix en titllar la ‘consulta del 9-N, ha de ser massiva, una lliçó de democràcia i un exemple de civisme.

El PP ja pot provocar, amenaçar amb l’enviament de tancs i de policies antiavalots, suspendre l’autonomia o processar el president Mas per desobediència, que ningú ni res ens farà donar un pas enrere en la nostra voluntat d’opinar i decidir sobre el nostre futur. Erradament, Rajoy – que ha demostrat ser un pèssim president del govern – ha contribuït a la confrontació social i frenat el debat d’idees i punts de vista sobre (el futur de) Catalunya. Rajoy i la seva colla han mostrat la seva incapacitat política per resoldre la inquietud d’un poble.

El govern central ha esdevingut una fàbrica de independentistes i això li passarà factura per més que s’escudi en una Constitució que està obsoleta. El diumenge aniré a votar. I votaré NO. No a la desídia i la ineptitud de Rajoy i el menyspreu que brinda als catalans.

Exerciré el meu dret a decidir i espero que el civisme i el sentit comú siguin els protagonistes d’una diada on espero, sincerament, que la democràcia surti enfortida. Rajoy pot mufar-se i dir que la ‘consulta’ no és vinculant, però serà, sens dubte, una gran lliçó democràtica i de participació. Jo aniré a votar perquè, de moment, el Tribunal Constitucional no m’ha suspès.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ24 Març, 2014

MARIO I REYES — Marc Alarcón, Mario García i Reyes Pino

“Ens ha agafat a tots per sorpresa”. Aquesta ha estat la primera afirmació del president del Partit Popular a Salou després d’assabentar-se que la seva regidora de Comerç abandonava les fileres i la disciplina del PP a l’Ajuntament de Salou.
Mario García, en declaracions a La República Checa TV, ha confessat desconèixer els motius que han portat Reyes Pino a deixar el PP i a ostentar, a partir d’ara, l’estatut de regidora no adscrita.
García ha dit que el PP demanarà, formalment, les raons perquè ha decidit marxar del grup municipal i exigirà la seva credencial de regidora, perquè eles electors van votar a un projecte i no a les persones.
Mario García espera que la regidora sigui coherent i dimiteixi també del càrrec que ocupa en el govern municipal, obrint així la porta al seu substitut.
“Des del PP li sol·licitarem que actuï amb coherència, respectant als veïns de Salou que van votar i confiar en un projecte, i que retorni la credencial” com a regidora, diu García, assegurant que “actituds com aquesta són les que generen que la ciutadania tingui una major desafecció envers la classe política”.
A nivell polític, el líder conservador reconeix que amb aquest episodi, canvia substancialment, el panorama polític a Salou. O sigui, García entén que l’abandó de Reyes del PP perjudica i complica el relleu d’alcaldia, tot i haver un pacte governamental entre CiU i PP.
Alejandro Farnández no parla
El president provincial del Partit Popular, Alejandro Fernández, ha evitat valorar la decisió de, la fins ara regidora de Promoció Econòmica i Comerç de Salou. Fernández ha dit que s’ha assabentat aquest matí de la voluntat de Reyes Pino d’abandonar el grup municipal popular i passar a regidora no adscrita. Un fet que ha fet trémer el partit, sobretot tenint en compte la polèmica existent en relació a la lluita per l’alcaldia, malgrat el pacte existent entre CiU i PP.
Alejandro Fernández no ha volgut fer cap mena de declaració per respectar el principi d’autonomia municipal i perquè considera que el líder del PP salouenc ja ha donat les explicacions que, en aquest moment, pertoquen.
“Em remeto a les declaracions del president del PP de Salou, Sr. Mario García”, ha dit.
D’altra banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, no ha volgut fer cap mena de fer al respecte, assegurant que es tracta d’una qüestió interna d’un partit.

REDACCIÓ11 Març, 2014

No sóc capaç d’entendre l’essència de la polèmica suscitada arran del bar Èric II. Només hi ha una resposta: la hipocresia i la falsa moral.

A qui molesta que unes cambreres serveixin els seus clientes en roba interior? A mi, no!!!

He de confessar que és una llàstima que s’hagi d’etiquetar tot en aquesta societat. Si hi ha una noia que va més lleugera de roba els grups feministes fan el seu agost i es aprofiten l’oportunitat mediàtica per fer-se veure. Si un home surt en bòxers o draps menors no hi ha tant d’enrenou.

No sóc ni feminista ni masclista. Crec que cadascú ha de fer, exactament, el que vol, des de que o faci sense coaccions.
El cas del bar Èric II, freqüentat sobretot per clients masculins, és, al meu parer, una anècdota mediàtica. Un fet curiós i prou.
La propietària de l’establiment mereix el meu respecte i encara més si va decidir ‘despullar’ les seves noies per evitar tancar el local, a causa de la crisi econòmica.
És un disbarat que una associació feminista presenti una queixa perquè les cambreres serveixen la clientela lleugeres de roba o protagonitzen shows d’strip tease en acomiadaments de solters.
Algú, amb serenitat i amb dos dits de front, em pot explicar on rau el problema. Per més que m’esforci no aconsegueixo trobar-lo. De moment, ningú ha estat capaç de demostrar que al bar de Loli Carrillo s’estan violant drets fonamentals o pervertint les cambreres.
Les falses morals, les hipocresies, les enveges i el políticament correcte m’avorreixen molt. En cansen. Els col·lectius feministes haurien de insurgir-se (encara més) contra les dones que estan prostituint-se als carrers o en bordells de ‘mala mort’.
La igualtat és també que cadascú – o en aquest cas, cadascuna – faci el que vol. Tchin, tchin, a la creativitat i, sobretot, a la llibertat.
Ricard CHECA, és periodista

Newer Posts

Arxius de periodista ricard checa | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

xxx Partners

RICARD CHECA: ‘M’estic avorrint… i molt’

RICARD CHECA: ‘Setmana (poc) santa’

RICARD CHECA: ‘Digue’m amb qui vas…’

RICARD CHECA: ‘Les mans del rei’

RICARD CHECA: ‘Tinc ganes de plorar’

RICARD CHECA: ‘ Clavegueram polític’

RICARD CHECA: ‘Jo vull ser imputat’

RICARD CHECA: “Diumenge votaré NO”

LÍDER DEL PP/SALOU VOL QUE REYES PINO DIMITEIXI DEL CÀRREC DE REGIDORA – ALEJANDRO FERNÁNDEZ OPTA PEL SILENCI

RICARD CHECA: "Cambreres lleugeres de roba, clar que sí"