02. Maig 2024

Arxius de Paternitat | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Agost, 2020

La ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha explicat que el govern espanyol treballa en “diverses possibilitats” per als pares que s’hagin de quedar a casa amb fills en quarantena pel coronavirus, com un “permís retribuït” o bé una baixa. Celaá ha afirmat que “això encara està sense tancar” i depèn dels Ministeris de Treball i Sanitat, respectivament, però “són fórmules que cal articular”.

Isabel Celaá, en roda de premsa

Celaá també ha dit que a la reunió que mantindran dijous amb les CCAA i el Ministeri de Sanitat volen “ajustar algunes qüestions” com pot ser “l’ús més o menys generalitzat de mascaretes” a les escoles. “Es pot plantejar un ús més generalitzat en l’àmbit escolar a partir dels sis anys”, ha dit aquest dimecres al matí en una entrevista a la ‘Cadena SER’.

També “tancaran” com s’ha de fer la presa de temperatura dels alumnes -si a l’entrada al centre escolar, dins l’aula o que la facin els pares i es responsabilitzin que els envien sense símptomes-. “Ho estudiarem” perquè hi ha CCAA que consideren que fer-ho a l’entrada pot generar cues, ha apuntat. Celaá ha dit que l’apertura és “innegociable” i ha negat que vagin tard en la planificació.

Sobre les “diverses possibilitats” que estudien per als pares, ha dit: “Estem treballant en diverses possibilitats, una un permís retribuït que ja es va utilitzar al principi de la pandèmia, i l’altra pot ser una baixa per haver de cuidar un nen en quarantena”, ha explicat. A l’inici de la pandèmia, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va anunciar una prestació per als pares durant el tancament de les aules que no es va arribar a concretar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Desembre, 2019
pares.jpg

A partir de l’1 de gener de 2020, l’altre progenitor diferent de la mare biològica comptarà amb 12 setmanes de permís per naixement de fill o filla. Així, l’any que ve el permís de paternitat durarà quatre setmanes més que el 2019, quan són vuit.

Aquesta ampliació del permís de paternitat va entrar en vigor el passat mes d’abril a través de Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en l’ocupació i l’ocupació aprovat pel Govern de Pedro Sánchez.

Aquest permís, retribuït al 100%, serà intransferible, de manera que si el pare no ho gaudeix, no ho podrà cedir a la mare. De les 12 setmanes de permís el 2020, les quatre primeres les haurà de fer de forma ininterrompuda immediatament després del part; i les vuit setmanes restants podran ser de gaudi interromput i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla compleixi un any.

Tal com estableix la mesura aprovada, les primeres setmanes posteriors al part hauran de gaudir de forma ininterrompuda, de manera que els progenitors estan obligats a simultaniejar. Aquesta impossibilitat que els progenitors puguin fer torns ha generat crítiques entre associacions i també en Units Podem.

Davant aquest fet, el PSOE va incloure el compromís de modificar “aquelles traves actuals que dificulten la no simultaneïtat” d’aquests permisos en la seva proposta de programa comú progressista per a les eleccions del 10N.

Quant costarà?
L’ampliació del permís de paternitat a 12 setmanes en 2020 costarà 336 milions d’euros més a l’Estat, segons els càlculs que el Govern va incloure en el Pla Pressupostari remès el passat 15 d’octubre a Brussel·les.

El Govern ja va fer una estimació del cost d’aquesta mesura en la Memòria de l’Anàlisi d’Impacte Normatiu sobre el Reial decret llei. D’acord amb aquesta anàlisi, un cop implantades les 12 setmanes de permís de paternitat el 2020, el cost global d’aquest permís i del de maternitat suposaran 705 milions anuals per l’Estat. Altres 166 els costarà a les companyies, com a conseqüència de les quotes empresarials.

En entrar en vigor el reial decret, l’abril de 2019 el permís de paternitat va passar de durar cinc setmanes a vuit. En concret, en el Pla Pressupostari remès a Brussel·les el Govern va xifrar en 252 milions la despesa del permís de paternitat, després de l’ampliació de tres setmanes dels permisos des del mes d’abril. Segons l’anàlisi de Govern, l’extensió del permís anava a implicar per a l’Estat un cost total de les prestacions per maternitat i paternitat de 226 milions, i per a les companyies uns 53 milions.

Tal com s’estableix en el text, el permís de paternitat s’ampliarà de forma progressiva: es va elevar a vuit setmanes en 2019; i s’elevarà a dotze en 2020 i a 16 el 2021, igualant-se així al de maternitat. En la Memòria de l’Anàlisi d’Impacte Normatiu sobre el Reial Decret Llei, es preveu que la despesa per aquestes prestacions s’elevi fins als 1.107 milions d’increment en 2021 i fins als 261 milions en relació amb les empreses.

Un cop equiparats, les sis primeres setmanes posteriors al part seran obligatòries i ininterrompudes, i les deu restants que tindrà cada progenitor seran a distribuir fins que el nadó compleixi un any.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019

Un total de 11.425 mares i pares de Tarragona han rebut fins a la data la devolució de l’IRPF vinculada amb els permisos de maternitat i paternitat gaudits entre 2014 i 2017. La suma de les quantitats (devolució més interessos) reintegrades a aquestes persones, arran de la sentència del Tribunal Suprem de 3 d’octubre que va declarar exemptes les prestacions públiques per maternitat de la Seguretat Social, supera els 14 milions d’euros (14.535.456)

A Catalunya, la xifra ascendeix a 131.582 contribuents per un import de 185 milions d’euros (185.501.443). El conjunt d’Espanya, són 563.000 mares i pares els que han rebut la devolució de l’IRPF i l’import tornat supera els 733 milions d’euros.

Aquestes xifres no són definitives, atès que els contribuents segueixen presentant sol·licituds. De fet, en les últimes set setmanes s’han rebut prop de 180.000 sol·licituds de devolució.

Addicionalment, hi ha tot un seguit de supòsits complexos que requereixen d’un major temps de comprovació prèvia abans de resoldre positivament o negativament una sol·licitud, entre els quals cal destacar les sol·licituds duplicades, també aquelles en què consta un compte bancari incorrecta o no consta compte , i casos de declaracions que ja van ser en el seu moment objecte d’una comprovació.

Els casos complicats poden venir tant de la complexitat de la situació tributària del sol·licitant, com de la pròpia declaració presentada en el seu dia, ja que la determinació de la quantitat concreta que ha de ser objecte de devolució exigeix ​​un recàlcul de tota la declaració i, per tant, afecta aspectes tan diversos com les rendes exemptes i no exemptes, les reduccions, modalitat de declaració, etc.

A hores d’ara, sobre un total de 1.021.000 sol·licitants, s’ha resolt la sol·licitud de 733.000 i, sobre aquests últims, ha correspost practicar devolució a 563.000 contribuents, el que suposa el 76,8% de tots aquells amb sol·licitud resolta. Cal tenir en compte que no totes les sol·licituds generen un dret de devolució en la mesura que hi ha contribuents que no han patit retenció o no han abonat quotes en l’IRPF per partir de nivells baixos de renda. Els contribuents amb dret a devolució han rebut 1.300 euros de mitjana. En concret, les dones han rebut de mitjana 2.012 euros i els homes 470 euros.

Pel que fa a les retencions practicades en 2018, es recorda que els contribuents no han de fer cap tràmit, atès que la seva declaració de la renda d’aquest any, que es presenta a partir del proper 2 d’abril, ja incorporarà les prestacions com exemptes i les retencions suportades seran deduïbles. En tot cas, com qualsevol altra dada fiscal que ofereix l’Agència Tributària, es recomana la seva revisió per part del contribuent abans de presentar la declaració.

Pel que fa al procés de devolucions a empleats públics, habilitat pel Reial decret llei de finals de desembre, està pendent que l’Agència Tributària vagi rebent tota la informació de part de les diferents administracions públiques pagadores i s’espera poder obrir-lo en properes dates.