El PSC, a través de la diputada Rosa Maria Ibarra, ha arremès durament contra el Govern de la Generalitat. El motiu és l’actual estat de les llistes d’espera per accedir als serveis de la llei de dependència, ja que, segons Ibarra, 20.000 persones de la demarcació de Tarragona es troben en aquesta situació. La diputada vallenca ho ha qualificat “d’intolerable i inadmissible”.
Ibarra ha explicat que “la pandèmia ha atacat amb una especial virulència a les persones grans, sobretot a aquelles que viuen en residència. Precisament, en la gestió de la crisi en aquestes residències la gestió del Govern ERC-Junts ha estat més negligent de l’habitual. De fet, la crisi ha evidenciat les conseqüències de les retallades socials que tant la dreta com els independentistes han aplicat els darrers anys.”
D’altra banda, la diputada socialista ha destacat que el Govern de Pedro Sánchez vol augmentar les inversions destinades a dependència en els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. “Quan governem els socialistes es prioritza l’atenció domiciliària en l’atenció a la dependència i es redueixen les llistes d’espera d’entrada en residències de gent gran i d’accés a les prestacions per dependència”, afirmava Ibarra.
Finalment, la candidata del PSC ha promès que si el seu partit arriba al Govern de la Generalitat, restabliran els programes d’atenció de prestació econòmica. A més, declara que impulsaran un sistema excepcional de prestació econòmica a fi i efecte de garantir una plaça pública residencial a les persones més necessitades.
En aquesta anada i vinguda dels independentistes – amb el fre de mà sempre posat no fos cas – Catalunya es va menjant els 18 mesos al ritme que marca el Déu Kronos. Aquest dictarà la seva sentència inapel·lable pels vols del temps que el seu net Dionís, déu del vi, les celebracions i els èxtasis es farà present a Tarragona – esperem-ho – amb els millors Jocs Mediterranis de la Història – Ballesteros dixit – des del 1951 que és quan van començar.
Xavier Sabaté
Havien de desconnectar però no sembla que es talli cap de les milers de connexions d’infrastructures en forma de ports, aeroports, ferrocarrils, carreteres, línies d’alta i mitja tensió ni de centres de producció d’energia. Hem continuat “important” electricitat de la resta d’Espanya i si se’m permet, també aigua que hem de negociar si no volem que el delta de l’Ebre quedi sec.
Tampoc els lligams econòmics passen per la trencadissa: l’intercanvi comercial no sembla patir, ni el bancari, ni sembla que l’historiador flamant nou conseller d’economia hagi complert la seva paraula que el pressupost del 2015 seria el darrer pressupost autonòmic. Ni ho va ser ni tampoc no ho serà el del 2016 que ha de pactar amb el govern del PP vulgui o no. Ni tampoc sembla que es vulgui desentendre de negociar amb l’Estat una nova manera de finançar les comunitats autònomes on Espanya inclou la nació catalana per cert. Ni els lligams socials, esportius, audiovisuals, cinematogràfics i tants d’altres. Tampoc no sembla que la desobediència civil qe se’ns va anunciar que seria la manera de fer una trencadissa amb tots els ets i uts hagi prosperat perquè a la primera decisió dels tribunals s’han apressat a presetnar recurs en lloc d’ignorar-ho i proclamar la sobirania. I veig que els equips jurídics de les administracions – àdhuc els del Parlament – no recomanen precisament la ignorància de la llei ans al contrari, l’observància com era previsible.
Llegeixo que els consellers de la desconnexió negocien amb ministres que d’aquí a un any se’ns havia dit que ja no pintarien res i fins i tot veig una entrevista del President del meu país ( que no es va presentar a les eleccions per ser-ho ) que diu que si hi ha alguna altra proposta “allà” està disposat a estudiar-la però que no ho creu. Fins i tot he sentit en aquesta tragicomèdia de negociació que estan fet els “ d’allà” que els meus amics independentistes acceptarien donar suport a qui acceptés fer un referèndum a Catalunya – se suposa que legal i acordat com el que proposàvem els del PSC fins al juny de l’any passat – .
I arribats aquí, un servidor, que continua creient i defensant el referèndum maleït que s’haurà de fer algun dia, llegeix que el sr. Doménech i el meu estimat Miquel Iceta es van reunir i el primer va proposar al segon el referèndum “ pelat” que dic jo, és a dir, que pregunta per la independència sí o no. I que Miquel Iceta li va respondre amb la doctrina oficial del PSC des del juny de l’any passat com no podia ser d’una altra manera: abans preguntem per la reforma de la Constitució. O, dit d’una manera més original com sempre acaba trobant Iceta: abans preguntem per l’acord que pel desacord.
El sr. Doménech i el sr. Iglesias i tutti quanti que volen preguntar per la independència – ara sembla que fins i tot el sr. Puigdemnot i el sr. Junqueras, haurien d’acceptar que no són majoria els qui volen la “inde” perquè ni amb el referèndum que ara es veu que no ho era quan van als jutjats ni a les eleccions de veritat van tenir la majoria els partidaris d’aquesta opció. Així que imposar la pregunta d’un referèndum no sembla que ho puguin fer així com així.
Però llavors, per què no pregunten les dues coses alhora i acabem i el Govern es posa a treballar d’una punyetera vegada ? Vol la reforma de la Constitució que li presentem o la separació d’Espanya ?
Allò que no podem és perpetuar la interinitat i la provisionalitat. Els homes i dones de Catalunya no ens ho mereixem.
“Sóc una tarragonina de soca-rel i estimo la meva ciutat”. Aquesta ha estat la resposta de la, Elvira Ferrando, membre del Senat tarragoní, quan li van preguntar si ocuparia el número dos de la llista encapçalada pel socialista Josep Fèlix Ballesteros a l’alcaldia de Tarragona.
Fa dies que el nom de Ferrando, cunyada del conegut Santi Pallàs (CiU) i directiva d’una empresa multinacional d’assegurances, sona amb força insistència com a fitxatge estrella de Ballesteros. És molt coneguda, entre d’altres coses, per la seva participació activa en les festes de celebració de la Setmana Santa.
Elvira Ferrando ha assegurat que, avui per avui, no hi ha res. Només rumors, sent cert que el seu nom i el seu perfil social i empresarial susciten força interès en diferents partits.
D’acord amb les seves paraules, en aquest moment està travessant una etapa professional interessant, ja que hi ha damunt la taula projectes engrescadors.
“No m’he plantejat abandonar la meva feina per dedicar-me a la política activa. No m’ho he platejat”, ha dit, evitant respondre si estaria disponible ser la número dos de Ballesteros, tenint en compte que, encara que sigui per motius familiars, està més lligada amb CiU.
Malgrat no voler entrar en detalls ni “alimentar rumors”, ha insistit que és tarragonina i no hesitaria en donar suport a un projecte interessant i profitós per a la ciutat. Posa de costat les sigles dels partits i aposta per les persones, però, insisteix que, de moment, vol mantenir-se “al marge”.
També és cert que el nom d’Elvira Ferrando sona amb força per integrar la llista convergent, tot i que encara no hi ha res clar. Ni el cap de llista.
Segons ha sortit publicat en el Diari Oficial de la Generalitat, s’ha autoritzat la sortida a subhasta pública, per un preu de sortida de 7.3 milions d’euros, l’activitat negocial de l’Agència de Residus de Catalunya d’eliminació de residus especials a la planta de Constantí.
Aquest fet ha alertat al diputat socialista, Xavier Sabaté, que assegura que “un cop s’enllesteixi la subhasta passarà a control privat amb tot el que això implica, és a dir, la priorització dels beneficis i guanys econòmics en detriment de la qualitat dels llocs de treball i el respecte al medi ambient”.
El socialista ha afegit que d’aquesta manera “en sortim perjudicats el conjunt de catalans i, especialment, els habitants del Camp de Tarragona ja que perdem el control públic d’una instal·lació que tractament als residus de moltes indústries del país”.
Per aquest motiu, Sabaté denuncia la suposada “privatització encoberta i continua dels patrimoni de tots els catalans i catalanes que està executant el Govern de CiU”.
Esta convençut en que s’ha de defensar un model de sostenibilitat on els serveis públics essencials com l’aigua, l’energia o el tractament de residus “quedin sota el control dels poders públics que són els únics capaços de garantir la preeminència de l’interès general per damunt dels beneficis privats o sectorials”.
REDACCIÓ17 Novembre, 2020
REDACCIÓ
