Arxius de parlament europeu | Pàgina 2 de 6 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Gener, 2020
foto_3592159.jpg

Llarena insisteix en les euroordres contra els catalans

Nou capítol d’enfrontament de la justícia espanyola amb les resolucions d’Europa. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha demanat un suplicatori al Parlament Europeu perquè suspengui la immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Així doncs, Llarena els reconeix com a eurodiputats amb immunitat i no podran ser detinguts a la Unió Europea si l’Eurocambra no els la retira. Tanmateix, el jutge instructor manté les euroordres contra ells i rebutja suspendre-les, per molt que, de facto, queden sense efecte.

Llarena també ratifica l’ordre de detenció a l’Estat espanyol i determina que poden ser arrestats en territori espanyol. Segons Llarena, la immunitat no s’aplica a l’Estat perquè són processats i no cal demanar suplicatori per poder-los arrestar a Espanya.

A banda, el magistrat del Suprem demana a la justícia belga que deixi sense efecte els terminis per resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decideixi sobre els suplicatoris. A primers d’any, Bèlgica ja va suspendre les euroordres contra Puigdemont i Comín.


REDACCIÓ9 Gener, 2020
foto_3593117.jpg

Pere Aragonès davant els mitjans

Esquerra Republicana de Catalunya ha anunciat un recurs de súplica i accions judicials per la immunitat del seu líder, Oriol Junqueras. El coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, ha demanat que el Parlament Europeu “protegeixi” Junqueras i en verifiqui les credencials.

En una roda de premsa a la seu dels republicans, aquest dijous a la tarda, el vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya ha instat al president del Parlament Europeu, David Sassoli, a “protegir” la immunitat del líder republicà empresonat, Oriol Junqueras.

Aragonès també ha assegurat que la defensa jurídica de Junqueras esgotarà “totes les vies viables i transitables a l’abast” perquè pugui estar dilluns que ve al ple de l’Eurocambra, a Estrasburg. Aragonès ha subratllat que, si cal, ERC arribarà als tribunals europeus.


REDACCIÓ7 Gener, 2020
foto_3552068.jpg

Dolors Monserrat davant els mitjans

El PP ha demanat al Parlament europeu que “assumeixi i accepti” l’acord de la JEC que ordena la inhabilitació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras després que la cambra hagi emès aquest dilluns una nota interna on els reconeix als tres com a eurodiputats.

En un comunicat, la líder dels populars a l’Eurocambra, Dolors Montserrat, cita la resolució de la JEC que declara la inelegibilitat sobrevinguda dels afectats per haver estat condemnats per Suprem i recorda que la JEC és “l’òrgan legítim i competent” a Espanya per “dirimir les queixes i reclamacions que es plantegen”, com creu que és el cas de la que van presentar el PP, Cs i Vox.

En aquest sentit, els populars remarquen “la claredat de la normativa electoral aplicable” en aquest cas i demana a la institució que “consideri” tots els arguments jurídics recollits a l’acord de la JEC i “els assumeixi i accepti”. Montserrat demana “una ràpida resposta” que “respecti la justícia i legalitat espanyola”.

Al comunicat, la líder del PP a Europa avisa que “davant els intents d’instrumentalització” de la cambra per part de Junqueras i “dels responsables dels greus delictes d’octubre del 2017”, el PP mantindrà “una oposició ferma de respecte i defensa de la legalitat i justícia espanyola i europea”, i afegeix que seguiran “reclamant justícia” per la “greu i irresponsable” actuació dels independentistes “contra la llei, l’ordre democràtic i la convivència a Espanya”.

“El PP mantindrà obertes totes les vies de denúncia per lluitar contra qui, en frau de llei, pretenen evitar i sortejar totes les seves responsabilitats penals pendents amb la justícia espanyola per fets que van tenir lloc molt abans de les últimes eleccions europees. Immunitat no és impunitat”, adverteix Montserrat.


REDACCIÓ6 Gener, 2020

El Parlament Europeu ha convocat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras a prendre possessió com a eurodiputats el 13 de gener, coincidint amb el primer ple després de les vacances de Nadal.

L’eurocambra els cita a recollir les seves actes com eurodiputats amb data del 2 de juliol, quan van ser nomenats la resta de parlamentaris europeus d’aquesta legislatura.

La decisió de Parlament Europeu qüestiona així el dictamen de la Junta Electoral Central, que negava a Junqueras la possibilitat d’acudir a la càmera per considerar-lo “inelegible” atès que havia estat condemnat pel Tribunal Suprem per la convocatòria del referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017.

L’eurocambra menysté la decisió presa per la Junta Electoral Central i cita a prendre possessió l’empresonat Oriol Junqueras com a eurodiputat

La Comissió Europea havia preferit aquest dilluns no comentar la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de negar la credencial d’eurodiputat al president d’Esquerra Republicana (ERC) després de la sentència de la Justícia comunitària i ha assenyalat que el procés està “en marxa “i depèn ara tant del Suprem com de Parlament Europeu.

El portaveu de Justícia de l’executiu comunitari, Christian Wigand, reiterava així la posició que Brussel·les ja va expressar el mateix dia 19 de desembre, quan el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) es va pronunciar sobre l’abast de la immunitat del líder independentista condemnat pel ‘Procés’.

“Correspon ara al Tribunal Suprem i al Parlament Europeu analitzar les conseqüències de la sentència. Entenem que això està en marxa ara, de manera que no comentem els detalls d’aquest procés. Sobre la posició adoptada per la JEC, el procés està en marxa i correspon al Tribunal Suprem avançar”, ha assenyalat.

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2019
foto_3588504.jpg

Comín i Puigdemont mostrant les actes

L’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín ja tenen l’acreditació com a eurodiputats. Tots dos han entrat al Parlament europeu cap a tres quarts de dotze del migdia i, pocs minuts després, n’han sortit amb una acreditació provisional que, segons han explicat, els permetrà assistir al proper ple de l’Eurocambra com a membres.

“El fet que tinguem això potser és una derrota per a alguns, però gran victòria per a Europa”, ha assegurat un exultant Puigdemont des de les portes del Parlament europeu, en una compareixença davant els mitjans.

L’expresident ha dit que si no han pogut tenir abans l’acreditació ha estat per una decisió “il·legal i abusiva” de l’anterior president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i que hi han hagut de “lluitar contra una poderosa màquina”.


REDACCIÓ11 Desembre, 2019
foto_3583962.jpg

Diana Riba eurodiputada d’ERC

Nou oferiment polític dels republicans independentistes a la cúpula de Junts per Catalunya. Esquerra Republicana s’ha compromès a obrir la porta del grup Verds/ALE del Parlament Europeu als electes de ‘Junts’ Carles Puigdemont i Toni Comín, si eventualment la cambra els reconeix com a eurodiputats.

L’eurodiputada Diana Riba ha anunciat que aquest dimarts han iniciat converses amb la direcció del subgrup de l’Aliança Lliure Europea (ALE) perquè “es comencin els tràmits” per acceptar Puigdemont i Comín, si finalment poden ocupar l’escó a l’Eurocambra. Si bé tots dos van demanar l’entrada al juny, ERC considera que ara era el moment “més oportú” per facilitar la seva integració en veure l’opinió de l’Advocat General sobre el cas de la immunitat de Junqueras.

“La setmana que ve esperem una sentència positiva, però no només per a Junqueras, sinó també per a Puigdemont i Comín“, ha dit Riba. Precisament els republicans han anunciat aquesta decisió una setmana abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui el cas sobre l’estatus d’eurodiputat d’Oriol Junqueras i la seva immunitat.

La sentència del 19 de desembre potencialment afectarà Puigdemont i Comín que també reclamen ser reconeguts com a eurodiputats. Els ecologistes i l’ALE conformen una agrupació parlamentària de coalició al Parlament Europeu on són la cinquena força política amb 74 eurodiputats.


REDACCIÓ29 Abril, 2019

La decisió de la JEC representa un cop fortíssim contra Puigdemont

La Junta Electoral Central impedeix que Carles Puigdemont i dos dels seus companys (Clara Ponsatí i Toni Comín) es presentin a les eleccions europees del 26 de maig, al·legant que no estan en ús dels seus drets polítics donada la situació de “rebel·lia processal penal” en què es troben. L’organisme electoral dóna així la raó a PP i Cs i prohibeix que els tres independentistes, que viuen a l’exili, puguin presentar-se als comicis.

De moment, la Junta Electoral Central ha comunicat als tres afectats que queden exclosos de la coalició electoral Junts per Catalunya – Lliures per Europa, que és el nom de les sigles de Puigdemont per poder entrar al Parlament Europeu – i assegura que en les pròximes hores es detallaran els motius. La decisió encara pot ser recorreguda al Tribunal Suprem i la defensa dels fugats ja ha anunciat que “desplegaran de manera immediata totes les accions jurídiques a l’Estat espanyol i a Europa” per defensar els drets dels tres candidats. “No ens resignarem a acceptar una resolució que clarament contradiu la legislació espanyola i europea”, afegeixen en un comunicat.

Sens dubte, aquesta decisió de l’organisme electoral suposa un nou revés a l’expresident català que ja comptava amb poder aconseguir un escó a l’Eurocambra en les eleccions del 26 de maig per aconseguir la immunitat parlamentària que li permetria poder tornar a Espanya sense córrer el risc de ser detingut. No obstant això, els serveis jurídics del Parlament Europeu van concloure fa unes setmanes que per aconseguir la seva acta de diputat i per tant la immunitat, Puigdemont hauria de jurar abans la Constitució. Segons la defensa de Puigdemont, hi hauria altres vies per poder aconseguir-ho, apuntant a Estrasburg.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El Parlament Europeu ha aprovat la directiva amb 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions. Acaba així la tramitació legislativa de la proposta al Parlament, iniciada el 2016. Queda només pendent l’adopció formal del text pel Consell de la UE. Els països tindran 24 mesos per traslladar els canvis a la seva legislació nacional.

La normativa estén la protecció dels drets d’autor a l’entorn virtual. YouTube, Facebook i Google News són alguns dels operadors que es veuran directament afectats per aquesta legislació.

El text també intenta garantir que internet continuï sent un espai en què regni la llibertat d’expressió.

Ingressos compartits amb artistes i periodistes
La directiva pretén facilitar als titulars de drets, en especial els músics, intèrprets i guionistes, així com també als editors de notícies, la negociació d’acords més avantatjosos de remuneració per a l’ús de les seves obres en plataformes d’internet.

Per aquest motiu, les plataformes seran directament responsables del contingut que allotgin. De la mateixa manera, els editors tindran automàticament el dret de negociar en nom dels seus periodistes amb els agregadors per a la publicació dels seus productes.

Protecció de la llibertat d’expressió
El text inclou disposicions per assegurar el respecte a la llibertat d’expressió a internet. Compartir fragments d’articles de notícies queda específicament exclòs de la directiva, però l’acord inclou disposicions per evitar que els que comparteixen notícies abusin d’aquesta prerrogativa. Així, el “fragment” podrà seguir apareixent a Google News, per exemple, o compartir-se a Facebook, sempre que sigui “molt breu”.

La pujada a la xarxa d’obres protegides per tal de citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar queda protegida, el que garanteix que els mems i gifs seguiran disponibles i es podran compartir en línia.

Moltes plataformes no es veuran afectades
La norma especifica que les contribucions a enciclopèdies en línia sense objecte comercial, com Wikipedia, o a plataformes de programari de codi obert, com GitHub, queden exemptes. Les empreses emergents, per la seva banda, estan subjectes a requisits menys estrictes que les grans companyies.

Reforç de la posició negociadora d’autors i intèrprets
Els autors i intèrprets podran reclamar una remuneració addicional al distribuïdor que explota els seus drets quan l’acord original els reporti uns ingressos desproporcionadament baixos en comparació amb els beneficis que obté el distribuïdor.

Canvi de l’statu quo
Actualment, les companyies d’internet tenen pocs incentius per signar acords justos amb els titulars de drets pel contingut que utilitzen, en no ser considerats responsables del contingut pujat a la xarxa pels seus usuaris. Només estan obligats a eliminar contingut que infringeixi la legislació de drets d’autor quan el titular dels drets ho sol·licita. Però aquest procés resulta complicat i no garanteix als titulars una remuneració justa.

Responsabilitzar les empreses sobre el contingut augmentarà les possibilitats dels titulars de drets (en particular, músics, intèrprets i guionistes, així com editors de notícies i periodistes) d’assegurar acords de llicència justos, obtenint així una remuneració més justa per l’explotació de les seves obres en l’entorn digital.

Axel Voss, el ponent

Declaració del ponent
Axel Voss (PPE, Alemanya), ponent parlamentari del text, ha assenyalat: “Aquesta directiva és un pas important per corregir una situació que ha permès a algunes companyies guanyar enormes sumes de diners sense compensar adequadament als milers de creatius i periodistes de qui depenen.

Alhora, conté nombroses disposicions per garantir que internet segueixi sent un espai per a la lliure expressió. Aquestes clàusules no eren estrictament necessàries, perquè la directiva no crea nous drets per als autors. No obstant això, hem atès les preocupacions plantejades i decidit assegurar doblement la llibertat d’expressió. Els mems, els gifs i els fragments d’articles ara estan més protegits que mai.

També m’alegro que el text aprovat avui presti especial atenció a les noves start-ups. Les empreses líders del demà són les start-ups del present i la diversitat depèn de comptar amb un ampli grup de companyies innovadores, dinàmiques i joves.

Hem aprovat una llei que protegeix la vida de les persones, salvaguarda la democràcia perquè defensa un panorama mediàtic divers, reforça la llibertat d’expressió i fomenta la creació d’empreses i el desenvolupament tecnològic”.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019

Carles Puigdemont no ho té fàcil per trepitjar Espanya

“En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral”. Així s’expressa l’article 224.2 de la Llei Electoral espanyola sobre les actes electorals.

Per tant, el pla de Carles Puigdemont queda trastocat. I és que l’expresident de la Generalitat, que resideix a Waterloo, assegura que tornaria a Espanya si surt elegit eurodiputat perquè tindria “immunitat”. No és cert!!! Seria immune una vegada que disposés de l’acta, per la qual cosa hauria d’acudir a Madrid, a la Junta Electoral, on recolliria la mateixa i prometria o juraria la Constitució, una cosa que s’ha de fer presencialment.

Això sí, en el moment en què trepitgés territori nacional seria detingut, ja que sobre ell segueix pesant una ordre de detenció. Segons va expressar l’expresident, el que regeix és el Reglament de l’Eurocambra, però això tampoc és correcte.

Fonts del Parlament Europeu expliquen que és la llei electoral de cada Estat membre la que mana. “En el cas d’Espanya és la Junta Electoral Central la qual diu si es compleixen o no els requisits dels eurodiputats”, expliquen.

“La responsabilitat de les institucions europees acaba en el moment en què es fixa la data electoral, previ requeriment del Consell”, afegeixen les mateixes fonts. D’aquesta manera, una vegada que es tanquin les urnes el 26 de maig, el Parlament Europeu requerirà a cada Estat la llista de diputats elegits, i s’obre el termini perquè juren o prometin el seu càrrec.

Puigdemont, d’altra banda, tampoc podria agafar-se a processos telemàtics de recollida d’actes que es poguessin haver donat en altres països. “És igual el que succeís en altres estats membres en casos similars”, esgrimeixen, perquè les institucions europees no estan “per sobre” de la llei electoral nacional.

En qualsevol cas, la immunitat dels eurodiputats que ja han pres possessió del seu escó suposa que no poden ser investigats, detinguts, ni processats per les opinions expressades o els vots per ells emesos.

No obstant això, aquesta protecció no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents tinguin sospites al respecte.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
PUIGDEMONT_CULPA.jpg

Carles Puigdemont promet tornar a Catalunya per recollir l’acta de diputat

Carles Puigdemont promet tornar a Catalunya. Aquest escenari podrà esdevenir una realitat si l’expresident de la Generalitat obté l’acte de diputat al Parlament Europeu. L’excap de govern català, resident a Waterloo, després de la celebració el referèndum de l’1-O, és el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions europees.

Puigdemont promet tornar, atenent que si és elegit eurodiputat, gaudirà d’impunitat i això facilitarà que es pugui desplaçar a Espanya per recollir l’acta de parlamentari.

No és la primera vegada que Carles Puigdemont es compromet en tornar a Catalunya. Per les eleccions del 21-D del 2017, l’exmandatari català va prometre tornar, però per això calia “votar el president”. Finalment, va incomplir la seva promesa.

Puigdemont, en una entrevista aquest dimarts al programa El Món a RAC1, la primera des que és candidat, ha assenyalat que si no va complir amb la promesa de les últimes eleccions catalanes, és perquè no va ser investit president malgrat haver-hi la “majoria suficient”. Ha indicat que en algun moment “li ha passat pel cap” tornar a Catalunya, però sempre sent escollit prèviament com a màxim dirigent del país (a distància).

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter