24. Abril 2024

Arxius de parlament europeu | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Gener, 2023
Parlament-Europeu.jpg

El Parlament Europeu està plantejant la creació d’un programa per revitalitzar el comerç de proximitat, un dels sectors més afectats per la pandèmia i les darreres innovacions tecnològiques. Aquesta iniciativa, anomenada Capital Europea del Comerç de Proximitat, cerca una proposta de la ciutat que hauria de ser la seu.

Triada anualment per un consell format per associacions de comerç local, empresaris i altres parts interessades, el municipi acolliria conferències i altres esdeveniments sobre temes d’actualitat relacionats amb el comerç, com la digitalització i les qüestions mediambientals.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Gener, 2022

Els polítics catalans lamenten la mort de Sassoli

El Govern, el Parlament i partits catalans han lamentat la mort del president del Parlament Europeu, David Sassoli, als 65 anys. A través de Twitter, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat el “compromís europeu, progressista i demòcrata” del polític socialdemòcrata italià.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, també ha expressat la defunció de Sassoli, així com les conselleres Victòria Alsina i Gemma Geis, que han enviat el condol a família i amistats. “Va demostrar ser un europeista de cap a peus defensant amb fermesa les decisions del TJUE”, ha recordat la consellera d’Universitats.

El líder del PSC, Salvador Illa, ha destacat que Sassoli va fer possible que la ciutadania europea afrontés “junta” la pandèmia. El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, han repiulat missatges d’eurodiputats i eurodiputades que mostraven el condol per la mort de Sassoli, com Diana Riba (ERC) o Carles Puigdemont (Junts).

Al cap d’una estona, el líder de Cs, Carlos Carrizosa, també ha lamentat la mort de Sassoli: “Ens deixa un gran europeu que, com a president de l’Eurocambra, va defensar la democràcia liberal davant els embats del populisme”.

Sassoli ha mort als 65 anys a Itàlia, després de dues setmanes ingressat per una complicació greu del sistema immunitari, segons ha informat el seu portaveu Roberto Cuillo. La defunció del socialdemòcrata italià s’ha produït aquest dimarts de matinada en el Centre de Referència d’Oncologia (CRO) d’Aviano, on estava hospitalitzat des del 26 de desembre.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ11 Gener, 2022

David Sassoli, en una imatge d’arxiu

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha mort als 65 anys a Itàlia després de dues setmanes ingressat per una complicació greu del sistema immunitari, segons ha informat el seu portaveu Roberto Cuillo.

La defunció del socialdemòcrata italià s’ha produït aquest dimarts de matinada en el Centre de Referència d’Oncologia (CRO) d’Aviano, on estava hospitalitzat des del 26 de desembre. Un ingrés que es va fer públic just el dia abans. El lloc i la data del funeral serà anunciat en les pròximes hores, ha dit Cuillo.

Els líders de les institucions europees i els caps de grups parlamentaris han lamentat la seva mort amb missatges a les xarxes socials.

El periodista i polític italià va ser nomenat president del Parlament Europeu el juliol del 2019 i estava en l’última setmana del seu mandat. La setmana que ve la cambra votava el nou president i Sassoli no optava a la reelecció per a la segona part del mandat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Octubre, 2021

Sergi Barrera va néixer a Reus l’any 1983 i és llicenciat en Periodisme. Va ser el cap de premsa de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona i des del 2018 n’és el director. Barrera és una persona inquieta i sensible amb relació als drets humans. En una conversa amb el digital larepublicacheca, explica quin és el paper de l’oficina europea a Barcelona i quina tasca va desenvolupar durant la pandèmia. El director també recorda que el respecte dels Drets Humans és un dels motors de la Unió Europea i que s’ha de fer els possibles perquè tots els estats membres els respectin sense cap fissura els drets més elementals de l’ésser humà. Barrera dissipa dubte amb relació a la continuïtat del programa Erasmus

 

Des de quan ocupa el càrrec de director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona?
Des del 2018. Durant 10 anys vaig ser el cap de comunicació. El Parlament compta amb una oficina a la capital de cada estat membre i després hi ha 5 oficines regionals als estats que tenen més població. La de Barcelona va ser la primera que es va obrir, l’any 1998.

De què se n’ocupa el director de l’oficina?
Acabem fent una mica de tot. Normalment organitzem activitats per promoure l’activitat del Parlament Europeu i quan s’apropen les eleccions europees ens dediquem, amb molta més intensitat, a tasques pedagògiques. Ens alguns moments s’ha de refrescar molt la memòria dels ciutadans, atenent que les eleccions són cada cinc anys. En el fons, som la corretja de transmissió entre l’eurodiputat i la població.

És fàcil fer aquesta tasca de proximitat, explicar que és el Parlament Europeu…?
Jo sóc de Reus i ho tinc molt clar que no podem enfocar les activitats només a les grans ciutats i als grans aglomerats poblacionals. Hem de descentralitzar la nostra agenda i exercir un paper didàctic a les poblacions més recòndites amb la col·laboració importantíssima dels Europe Direct i les universitats.

Durant la pandèmia s’ha parlat molt d’Europa…
Hem de recordar que la Unió Europea es va crear per a solucionar problemes transnacionals. I la pandèmia ho és. Arran de la pandèmia global, molta gent va fixar la seva mirada a Europa i en les decisions que es prenien en l’àmbit europeu. La compra de les vacunes es va fer a escala europea i de forma coordinada. L’estratègia de vacunació ha estat un èxit. A nivells d’estat hi ha hagut un canvi de xip important amb relació a la forma d’encarar el paper de la Unió Europea.

Una altra qüestió que ens fa mirar a Europa són els fons europeus…
Exacte. Amb la pandèmia, Europa ha tingut un paper rellevant en l’estratègia de la vacunació.

Està en causa la continuïtat del programa Erasmus?
L’Erasmus continua sent un emblema de la Unió Europea i de la formació continuada. Fa un parell d’anys també es va crear el cos de seguretat europeu, el qual pretén oferir un voluntariat i que compta amb alguna ajuda remunerada o amb algun suport econòmic perquè no representi una despesa per a qui ho fa. Volem promoure les experiències a l’exterior.

Defensa dels Drets Humans, Hongria, Polònia… Com s’han de resoldre algunes situacions polèmiques?
És un tema complex. La Unió Europea no deixa de ser un club d’estats. Es va iniciar un procediment contra Hongria justament per això (possible violació de drets humans). Sempre intentem que guanyi la diplomàcia i l’entesa. El respecte sense fissures dels Drets Humans és la bandera dels principals valors de la Unió Europea. Hi ha aspectes que tenim tots molt clar i que no podem badar sota cap excusa o concepte.

Aquesta defensa fa que la ciutadania s’apropi més a les institucions europees, oi?
Efectivament. Quan una institució lluita pels nostres interessos és obvi que la defensarem i la farem nostra.

Quin paper desenvolupa l’oficina en la polèmica dels Menors No Acompanyats (Menas)?
No tenim cap competència al respecte. Estem atents a tots allò que té una rellevància social, però som una oficina d’informació. No prenem decisions. Som el vehicle de transmissió entre la societat i l’eurodiputat.

Per cert, quin és el seu país preferit?
Filipines i Brasil són països que m’agraden molt pels contrastos. Són països musicals i molt interessants.

PUBLICITAT








REDACCIÓ11 Octubre, 2021

Puigdemont en una comissió europea

El Parlament Europeu s’oposa a concedir temporalment la immunitat a l’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont malgrat la seva breu detenció a Sardenya. Fonts parlamentàries confirmen a l’ACN que els serveis jurídics de la cambra tornaran a posicionar-se en contra de les mesures cautelars demanades per l’expresident català al Tribunal General de la Unió Europea.

El Parlament Europeu té fins al 15 d’octubre per presentar les seves al·legacions en la segona petició de cautelars que fa el líder de Junts. Segons afirmen les mateixes fonts, els lletrats de la cambra continuaran defensant “la decisió presa per la plenària” al març, és a dir, l’aixecament de la immunitat a Puigdemont i els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

Després de la detenció, i posterior alliberament a Sardenya, Puigdemont va demanar al TGUE que li retorni la immunitat de forma cautelar per evitar ser arrestat de nou. És la segona vegada que reclama protecció a Luxemburg, que al juliol va considerar innecessari que Puigdemont conservés de forma provisional la immunitat mentre es resolen diversos casos relatius l’euroordre del Tribunal Suprem.

El procediment judicial per l’extradició de Puigdemont tant a Bèlgica, com ara també a Itàlia, està “suspès” a l’espera del que digui Luxemburg en el cas de la immunitat i de les prejudicials del Suprem.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Juny, 2021
espanya_marroc-1.jpg

Hores després que el Parlament Europeu hagi retret – no condemnat – al Marroc haver fet servir els nens com a instruments per a la crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat, el govern alauita ja ha reaccionat. Marroc recorda que Europa és un gegant econòmic, però un nan polític.

“En la crisi bilateral entre el Marroc i Espanya, alguns diputats europeus, alarmats pel veí ibèric, empesos per les seves motivacions inmigracionistas i xenòfobes, van pensar que era una bona idea enemistar-se amb el Regne, únic soci fiable d’Europa a la regió. Es van equivocar. La seva temerària iniciativa no va ser aprovada amb la majoria desitjada i no reunir el suport esperat sota la pressió espanyola. A més que molts eurodiputats no van recolzar aquest text, diversos d’ells van denunciar les agressives maniobres d’Espanya per reunir el nombre més gros de vots possible durant la votació”, afegeix el comunicat marroquí.

Durant el debat i en el text de la resolució, els eurodiputats, majoritàriament espanyols, han compartit la seva opinió. Han fet referència que es trobaven al “Temple de la Democràcia”. ¿No és així? Han criticat al Marroc, han considerat que les fronteres d’Europa comencen a Sebta i Mellilia (Ceuta i Melilla), ratificant així un fet colonial d’altres temps, però no han deixat de reconèixer els esforços realitzats pel regne de Mohammed VI en matèria de migració, en particular l’últim anunci de readmissió de menors no acompanyats”.

En aquest sentit, es recorda que el Parlament Europeu “acull amb satisfacció l’enfocament adoptat per les autoritats marroquines l’1 de juny de 2021 per facilitar el retorn de tots els menors no acompanyats identificats”. La pregunta que toca ara és saber què passarà a partir d’ara i com es pot resoldre aquest conflicte, el qual Marroc diu que és bilateral i Espanya insisteix a europeïtzar-lo.

PUBLICITAT





REDACCIÓ13 Desembre, 2020
Parlament-Europeu.jpg

L’Escola Riu Clar

L’escola Riu Clar acollirà la simulació d’una jornada del Parlament Europeu d’Estrasburg. Serà demà i hi participaran els alumnes del centre i el regidor d’Educació de Tarragona, Manel Castaño, que farà de president de la mesa. L’activitat està organitzada per l’Ajuntament i estarà dividida en tres mòduls.

El primer és la presentació de l’activitat, on es farà una xerrada sobre la història, el funcionament, les institucions i valors de la UE. També es presentaran els temes a debatre i es crearan quatre grups amb posicionament diferents i es repartiran les funcions. 

En el segon mòdul els diferents grups es reuniran en una zona diferent i debatran per arribar a una resolució que després presentaran al Parlament. A més també hauran d’escollir que la defensarà davant dels seus companys. I finalment la tercera part seria la simulació d’una sessió plenària on es presentaran, debatran i es portaran a votació les diferents resolucions presentades pels grups de treball.

Simulació a la URV

Fins ara l’experiència s’havia dut a terme durant sis edicions amb estudiants universitaris de Ciències Jurídiques de la URV, amb molt bona acollida per part dels participants. Aquest curs, la iniciativa d’eurodiputats per un dia s’amplia també a l’educació primària i, de cara al 2021, també està previst portar-la a les aules de secundària.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Febrer, 2020
foto_3604362.jpg

Ponsatí al Brusel·les amb Comín i Puigdemont

L’exconsellera Clara Ponsatí ha arribat aquest dimecres al Parlament Europeu per acreditar-se com a eurodiputada. Resident a Escòcia on afronta una euroordre pel cas de l’1-O, Ponsatí ha assegurat que els tribunals escocesos ja li van donar llibertat per viatjar quan la van detenir, però que en tot cas ha informat les autoritats de la seva visita a Brussel·les per fer aquests tràmits.

També ha comunicat al jutge que és membre de l’Eurocambra, però ha admès que no té “clar” com procedirà aquest ara que té immunitat. El Tribunal Suprem va demanar dilluns al Regne Unit continuar amb el procés d’extradició perquè considera que després del Brexit aquesta protecció parlamentària ja no té abast en aquest país.

“Estaré a les ordres del que digui el jutge”, ha dit Ponsatí, avançant que en els pròxims mesos anirà a Edimburg per comparèixer davant del tribunal. Acompanyada dels també eurodiputats de Junts per Catalunya Carles Puigdemont i Toni Comí, Ponsatí ha comparegut davant dels mitjans a les portes de l’Eurocambra “molt contenta per començar” un “nou desafiament personal”.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2020
foto_3331391.jpg

L’Eurocambra reconeix a Clara Ponsatí

El Parlament Europeu ha reconegut Clara Ponsatí com a eurodiputada a partir de l’1 de febrer. Posatí, que es va presentar a les eleccions europees com a número tres per Lliures per Europa, podrà ocupar el seu escó a l’Eurocambra en la sessió plenària del 10 de febrer a Estrasburg, on s’anunciarà formalment que l’entrada de Ponsatí així com la de la resta de nous eurodiputats pel Brexit, en la sessió plenària.

L’Eurocambra reconeix així Ponsatí, tal com ho va fer amb Carles Puigdemont i Toni Comín, malgrat que la Junta Electoral Central va decidir deixar “temporalment vacant” l’escó de Ponsatí a l’Eurocambra perquè no ha anat a acatar la Constitució a Madrid.

L’exconsellera de la Generalitat, Clara Ponsatí entra a la cambra després que Espanya guanyi cinc eurodiputats per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es produirà aquesta matinada i que obrirà un nou escenari polític al vell continent.


REDACCIÓ29 Gener, 2020
foto_35949781.jpg

Els eurodiputats catalans han declinat formar part del grup

Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín han retirat la petició per entrar al grup Verds/ALE a l’Eurocambra. En una carta enviada als líders del grup, Ska Keller i Philippe Lamberts, Puigdemont i Comín justifiquen la seva decisió per les “serioses discrepàncies” que la seva entrada causava dins del grup.

“L’últim que voldríem és entrar en un grup després d’un procés que hagi pogut causar serioses discrepàncies entre alguns dels seus membres, i que la nostra acceptació sigui un element de discòrdia en un espai polític al qual ens sentim molt propers i al qual ens sentim vinculats”, diu el text.

Després que ERC, que forma part d’ALE, obrís la porta del grup a Puigdemont i Comín, l’entrada dels dos eurodiputats de Junts creava reticències entre la direcció dels Verds. Estava previst que les dues parts es reunissin de nou aquest dimecres per abordar la petició d’entrada de Puigdemont i Comín després del fracàs en les negociacions en trobades anteriors.

Els dos eurodiputats apunten que la retirada de la candidatura “en cap cas és un rebuig al projecte polític” del grup Verds/ALE. Amb 74 eurodiputats, els Verds/ALE són la quarta força política a l’Eurocambra, però amb la sortida dels britànics aquesta setmana perdran una desena de membres.