L’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín ja tenen l’acreditació com a eurodiputats. Tots dos han entrat al Parlament europeu cap a tres quarts de dotze del migdia i, pocs minuts després, n’han sortit amb una acreditació provisional que, segons han explicat, els permetrà assistir al proper ple de l’Eurocambra com a membres.
“El fet que tinguem això potser és una derrota per a alguns, però gran victòria per a Europa”, ha assegurat un exultant Puigdemont des de les portes del Parlament europeu, en una compareixença davant els mitjans.
L’expresident ha dit que si no han pogut tenir abans l’acreditació ha estat per una decisió “il·legal i abusiva” de l’anterior president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i que hi han hagut de “lluitar contra una poderosa màquina”.
Nou oferiment polític dels republicans independentistes a la cúpula de Junts per Catalunya. Esquerra Republicana s’ha compromès a obrir la porta del grup Verds/ALE del Parlament Europeu als electes de ‘Junts’ Carles Puigdemont i Toni Comín, si eventualment la cambra els reconeix com a eurodiputats.
L’eurodiputada Diana Riba ha anunciat que aquest dimarts han iniciat converses amb la direcció del subgrup de l’Aliança Lliure Europea (ALE) perquè “es comencin els tràmits” per acceptar Puigdemont i Comín, si finalment poden ocupar l’escó a l’Eurocambra. Si bé tots dos van demanar l’entrada al juny, ERC considera que ara era el moment “més oportú” per facilitar la seva integració en veure l’opinió de l’Advocat General sobre el cas de la immunitat de Junqueras.
“La setmana que ve esperem una sentència positiva, però no només per a Junqueras, sinó també per a Puigdemont i Comín“, ha dit Riba. Precisament els republicans han anunciat aquesta decisió una setmana abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui el cas sobre l’estatus d’eurodiputat d’Oriol Junqueras i la seva immunitat.
La sentència del 19 de desembre potencialment afectarà Puigdemont i Comín que també reclamen ser reconeguts com a eurodiputats. Els ecologistes i l’ALE conformen una agrupació parlamentària de coalició al Parlament Europeu on són la cinquena força política amb 74 eurodiputats.
La decisió de la JEC representa un cop fortíssim contra Puigdemont
La Junta Electoral Central impedeix que Carles Puigdemont i dos dels seus companys (Clara Ponsatí i Toni Comín) es presentin a les eleccions europees del 26 de maig, al·legant que no estan en ús dels seus drets polítics donada la situació de “rebel·lia processal penal” en què es troben. L’organisme electoral dóna així la raó a PP i Cs i prohibeix que els tres independentistes, que viuen a l’exili, puguin presentar-se als comicis.
De moment, la Junta Electoral Central ha comunicat als tres afectats que queden exclosos de la coalició electoral Junts per Catalunya – Lliures per Europa, que és el nom de les sigles de Puigdemont per poder entrar al Parlament Europeu – i assegura que en les pròximes hores es detallaran els motius. La decisió encara pot ser recorreguda al Tribunal Suprem i la defensa dels fugats ja ha anunciat que “desplegaran de manera immediata totes les accions jurídiques a l’Estat espanyol i a Europa” per defensar els drets dels tres candidats. “No ens resignarem a acceptar una resolució que clarament contradiu la legislació espanyola i europea”, afegeixen en un comunicat.
Sens dubte, aquesta decisió de l’organisme electoral suposa un nou revés a l’expresident català que ja comptava amb poder aconseguir un escó a l’Eurocambra en les eleccions del 26 de maig per aconseguir la immunitat parlamentària que li permetria poder tornar a Espanya sense córrer el risc de ser detingut. No obstant això, els serveis jurídics del Parlament Europeu van concloure fa unes setmanes que per aconseguir la seva acta de diputat i per tant la immunitat, Puigdemont hauria de jurar abans la Constitució. Segons la defensa de Puigdemont, hi hauria altres vies per poder aconseguir-ho, apuntant a Estrasburg.
El Parlament Europeu ha aprovat la directiva amb 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions. Acaba així la tramitació legislativa de la proposta al Parlament, iniciada el 2016. Queda només pendent l’adopció formal del text pel Consell de la UE. Els països tindran 24 mesos per traslladar els canvis a la seva legislació nacional.
La normativa estén la protecció dels drets d’autor a l’entorn virtual. YouTube, Facebook i Google News són alguns dels operadors que es veuran directament afectats per aquesta legislació.
El text també intenta garantir que internet continuï sent un espai en què regni la llibertat d’expressió.
Ingressos compartits amb artistes i periodistes La directiva pretén facilitar als titulars de drets, en especial els músics, intèrprets i guionistes, així com també als editors de notícies, la negociació d’acords més avantatjosos de remuneració per a l’ús de les seves obres en plataformes d’internet.
Per aquest motiu, les plataformes seran directament responsables del contingut que allotgin. De la mateixa manera, els editors tindran automàticament el dret de negociar en nom dels seus periodistes amb els agregadors per a la publicació dels seus productes.
Protecció de la llibertat d’expressió
El text inclou disposicions per assegurar el respecte a la llibertat d’expressió a internet. Compartir fragments d’articles de notícies queda específicament exclòs de la directiva, però l’acord inclou disposicions per evitar que els que comparteixen notícies abusin d’aquesta prerrogativa. Així, el “fragment” podrà seguir apareixent a Google News, per exemple, o compartir-se a Facebook, sempre que sigui “molt breu”.
La pujada a la xarxa d’obres protegides per tal de citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar queda protegida, el que garanteix que els mems i gifs seguiran disponibles i es podran compartir en línia.
Moltes plataformes no es veuran afectades La norma especifica que les contribucions a enciclopèdies en línia sense objecte comercial, com Wikipedia, o a plataformes de programari de codi obert, com GitHub, queden exemptes. Les empreses emergents, per la seva banda, estan subjectes a requisits menys estrictes que les grans companyies.
Reforç de la posició negociadora d’autors i intèrprets
Els autors i intèrprets podran reclamar una remuneració addicional al distribuïdor que explota els seus drets quan l’acord original els reporti uns ingressos desproporcionadament baixos en comparació amb els beneficis que obté el distribuïdor.
Canvi de l’statu quo Actualment, les companyies d’internet tenen pocs incentius per signar acords justos amb els titulars de drets pel contingut que utilitzen, en no ser considerats responsables del contingut pujat a la xarxa pels seus usuaris. Només estan obligats a eliminar contingut que infringeixi la legislació de drets d’autor quan el titular dels drets ho sol·licita. Però aquest procés resulta complicat i no garanteix als titulars una remuneració justa.
Responsabilitzar les empreses sobre el contingut augmentarà les possibilitats dels titulars de drets (en particular, músics, intèrprets i guionistes, així com editors de notícies i periodistes) d’assegurar acords de llicència justos, obtenint així una remuneració més justa per l’explotació de les seves obres en l’entorn digital.
Axel Voss, el ponent
Declaració del ponent Axel Voss (PPE, Alemanya), ponent parlamentari del text, ha assenyalat: “Aquesta directiva és un pas important per corregir una situació que ha permès a algunes companyies guanyar enormes sumes de diners sense compensar adequadament als milers de creatius i periodistes de qui depenen.
Alhora, conté nombroses disposicions per garantir que internet segueixi sent un espai per a la lliure expressió. Aquestes clàusules no eren estrictament necessàries, perquè la directiva no crea nous drets per als autors. No obstant això, hem atès les preocupacions plantejades i decidit assegurar doblement la llibertat d’expressió. Els mems, els gifs i els fragments d’articles ara estan més protegits que mai.
També m’alegro que el text aprovat avui presti especial atenció a les noves start-ups. Les empreses líders del demà són les start-ups del present i la diversitat depèn de comptar amb un ampli grup de companyies innovadores, dinàmiques i joves.
Hem aprovat una llei que protegeix la vida de les persones, salvaguarda la democràcia perquè defensa un panorama mediàtic divers, reforça la llibertat d’expressió i fomenta la creació d’empreses i el desenvolupament tecnològic”.
Carles Puigdemont no ho té fàcil per trepitjar Espanya
“En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral”. Així s’expressa l’article 224.2 de la Llei Electoral espanyola sobre les actes electorals.
Per tant, el pla de Carles Puigdemont queda trastocat. I és que l’expresident de la Generalitat, que resideix a Waterloo, assegura que tornaria a Espanya si surt elegit eurodiputat perquè tindria “immunitat”. No és cert!!! Seria immune una vegada que disposés de l’acta, per la qual cosa hauria d’acudir a Madrid, a la Junta Electoral, on recolliria la mateixa i prometria o juraria la Constitució, una cosa que s’ha de fer presencialment.
Això sí, en el moment en què trepitgés territori nacional seria detingut, ja que sobre ell segueix pesant una ordre de detenció. Segons va expressar l’expresident, el que regeix és el Reglament de l’Eurocambra, però això tampoc és correcte.
Fonts del Parlament Europeu expliquen que és la llei electoral de cada Estat membre la que mana. “En el cas d’Espanya és la Junta Electoral Central la qual diu si es compleixen o no els requisits dels eurodiputats”, expliquen.
“La responsabilitat de les institucions europees acaba en el moment en què es fixa la data electoral, previ requeriment del Consell”, afegeixen les mateixes fonts. D’aquesta manera, una vegada que es tanquin les urnes el 26 de maig, el Parlament Europeu requerirà a cada Estat la llista de diputats elegits, i s’obre el termini perquè juren o prometin el seu càrrec.
Puigdemont, d’altra banda, tampoc podria agafar-se a processos telemàtics de recollida d’actes que es poguessin haver donat en altres països. “És igual el que succeís en altres estats membres en casos similars”, esgrimeixen, perquè les institucions europees no estan “per sobre” de la llei electoral nacional.
En qualsevol cas, la immunitat dels eurodiputats que ja han pres possessió del seu escó suposa que no poden ser investigats, detinguts, ni processats per les opinions expressades o els vots per ells emesos.
No obstant això, aquesta protecció no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents tinguin sospites al respecte.
Carles Puigdemont promet tornar a Catalunya per recollir l’acta de diputat
Carles Puigdemont promet tornar a Catalunya. Aquest escenari podrà esdevenir una realitat si l’expresident de la Generalitat obté l’acte de diputat al Parlament Europeu. L’excap de govern català, resident a Waterloo, després de la celebració el referèndum de l’1-O, és el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions europees.
Puigdemont promet tornar, atenent que si és elegit eurodiputat, gaudirà d’impunitat i això facilitarà que es pugui desplaçar a Espanya per recollir l’acta de parlamentari.
No és la primera vegada que Carles Puigdemont es compromet en tornar a Catalunya. Per les eleccions del 21-D del 2017, l’exmandatari català va prometre tornar, però per això calia “votar el president”. Finalment, va incomplir la seva promesa.
Puigdemont, en una entrevista aquest dimarts al programa El Món a RAC1, la primera des que és candidat, ha assenyalat que si no va complir amb la promesa de les últimes eleccions catalanes, és perquè no va ser investit president malgrat haver-hi la “majoria suficient”. Ha indicat que en algun moment “li ha passat pel cap” tornar a Catalunya, però sempre sent escollit prèviament com a màxim dirigent del país (a distància).
Carles Puigdemont vol ser diputat al Parlament Europeu
El que pensaven que Carles Puigdemont, resident a la Casa de ka República a Waterloo, torna a sorprendre. Si bé va deixar de ser president de la Generalitat a causa de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, ara pretén fer el salt cap al Parlament Europeu. Exacte. Junts per Catalunya (JxCat) ha tancat aquest diumenge la pràctica totalitat de les llistes electorals més destacades dels propers períodes.
Una de les sorpreses que han saltat és la decisió, fruit del pacte amb el PDeCAT, que el cap de llista al Parlament Europeu en les eleccions del 26 de maig sigui l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
Ha estat l’encara consellera de la Presidència, Elsa Artadi, qui ho ha anunciat des del local de JxCat. I poc després el mateix Puigdemont assegurava a Twitter que serà el candidat a l’Eurocambra perquè “és el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l’autodeterminació de Catalunya des del cor d’Europa per a tot el món”.
Dotze anys després de liderar el Parlament Europeu, Josep Borrell, actual ministre d’Exteriors, deixarà la política nacional per tornar a l’Eurocambra com a cap de llista del PSOE, convençut que el futur de Catalunya necessàriament està dins d’Espanya i de la Unió Europea, els principis que defensa a capa i espasa.
Als seus 72 anys, aquest veterà català socialista i europeista ha accedit a tornar a presentar-se a les eleccions europees, com ja va fer en els comicis de 2004.
Josep Borrell Fontelles (la Pobla de Segur, Lleida, 1947) s’allunyarà així de nou de la primera línia de la política nacional a la qual va tornar al juny passat integrant-se com ministre d’Afers Exteriors en el Govern socialista format per Pedro Sánchez després de la moció de censura a Mariano Rajoy.
Un càrrec ministerial que va assumir després d’haver recuperat presència mediàtica en els mesos de més tensió de finals de 2017, arran de les manifestacions a Barcelona en contra de la declaració unilateral d’independència.
De fet, el 8 d’octubre d’aquest any, va ser un dels que va prendre la paraula al final d’una multitudinària manifestació a Barcelona en defensa de la unitat d’Espanya, una setmana després del referèndum de l’1-O, erigint-se en una de les veus del PSC més crítiques amb el procés independentista.
La trajectòria política de Borrell, un enginyer aeronàutic llicenciat per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor en Ciències Econòmiques per la Complutense, arrenca el 1975 quan ingressa a les files del PSOE.
Després de la victòria socialista a les eleccions generals de 1982, Borrell va ser nomenat secretari general del Pressupost i Despesa Pública i, al febrer de 1984, va passar a ser secretari d’Estat d’Hisenda, càrrec des del qual va incidir en la lluita contra el frau fiscal, amb expedients aixecats a figures de renom com Lola Flores, Pedro Ruiz o Marujita Díaz.
En les eleccions generals de 1986 va ser elegit diputat al Congrés i, des de llavors, va aconseguir successives reeleccions en els comicis de 1989, 1993, 1996 i 2000.
L’11 de març de 1991, Felipe González el va nomenar ministre d’Obres Públiques i Transports, cartera des de la qual va promoure la reestructuració i modernització dels ferrocarrils i va potenciar la xarxa de rodalies.
Amb la victòria del PP de José María Aznar a les eleccions generals del 5 de març de 1996, Borrell va cessar com a ministre. Però el pas enrere de Felipe González al capdavant del PSOE va obrir el debat successori, en què Borrell va competir amb Joaquín Almunia.
Tots dos van concórrer a l’abril de 1998 a les primàries del PSOE per a la designació del candidat a la Moncloa, una elecció en la qual Borrell es va imposar a Almunia.
No obstant això, un any més tard va renunciar com a candidat a la presidència del Govern després d’esclatar el cas Huguet-Aguiar, que va esquitxar a dues persones de la seva confiança, investigades per frau fiscal i suborn.
El 13 de juny de 2004 va ser elegit eurodiputat com a cap de llista del PSOE a aquests comicis i el 20 de juliol va ser nomenat president del Parlament Europeu, càrrec que va ostentar fins a gener de 2007, després d’un acord del Grup Socialista amb el Popular, que va passar a controlar la presidència la segona part de la legislatura.
El ministre parlant per telèfon
El 14 de gener de 2010 Borrell va ser nomenat president de l’Institut Universitari Europeu amb seu a Florència, càrrec del que va dimitir a l’abril de 2012 a causa d’un conflicte d’interessos en tant que també formava part del Consell Assessor Internacional de l’empresa Abengoa, dedicada al desenvolupament tecnològic sostenible en els sectors d’energia i medi ambient.
Després prosperar l’1 de juny de l’any passat la moció de censura contra Rajoy, Sánchez li va incorporar al seu gabinet al capdavant de la cartera d’Exteriors, des de la qual ha impulsat l’àmplia agenda exterior del president del Govern, defensat la seva aposta pel diàleg amb Catalunya i rebatut les tesis independentistes davant la comunitat internacional.
El Parlament de Catalunya esclareix que no va enviar cap delegació parlamentària per seguir la jornada electoral del passat 1 d’octubre. També informa que no va autoritzar a cap dels seus membres a fer comentaris ni declaracions en nom de l’eurocambra.
L’1 d’octubre, alguns membres del Parlament Europeu van ser convidats a Catalunya com a observadors internacionals.
Un d’ells, Mario Borghezio, es va presentar com a un observador acreditat de la Comissió d’Afers Estrangers del Parlament Europeu, mentre que els altres nou membres – Mark Demesmaeker, Helga Stevens, Stelios Kouloglou, Martina Anderson, Lynn Boylan, Josu Juaristi Abaunz, Maria Lidia Senra Rodríguez, Bodil Valero i Jill Evans –, van signar una declaració emesa per la delegació parlamentària internacional.
El Parlament Europeu vol deixar clar que qualsevol comentari, observació o declaració pronunciada – oralment o per escrit – per part dels eurodiputats són, per tant, personals i no comprometen el Parlament Europeu en cap cas. Cap membre ha rebut el mandat per parlar en nom de l’eurocambra pel que fa al referéndum d’autodeterminació de Catalunya.
A partir del dia 1 de febrer, Jaume Duch serà el nou director general de comunicació del Parlament Europeu. La proposta del secretari general de la institució va rebre ahir, per unanimitat, llum verda per part del la mesa del Parlament Europeu. L’òrgan de direcció del Parlament va decidir també que Duch segueixi desenvolupant les funcions de portaveu de la institució.
Jaume Duch és Llicenciat en Dret i va exercir com a professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona (1986-1990). Funcionari de la Unió Europea des de 1990, ha exercit sempre tasques relacionades amb la informació parlamentària, entre elles portaveu i conseller del President Gil-Robles entre 1997 i 1999 i responsable d’informació parlamentària de les Convencions que van redactar la Carta de drets fonamentals de la UE i el projecte de Constitució Europea.
És autor de diverses publicacions, articles i comunicacions sobre qüestions relatives a les institucions de la Unió Europea i al dret comunitari.
Des de juliol de 2006, Duch era director de mitjans de comunicació i portaveu de la Institució. L’any 2013 va rebre el Premi al Millor Portaveu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. “Aquí Europa” també ha premiat enguany Jaume Duch per la seva trajectòria com a comunicador a Brussel·les.
REDACCIÓ20 Desembre, 2019
REDACCIÓ
L’1 d’octubre, alguns membres del Parlament Europeu van ser convidats a Catalunya com a observadors internacionals.
