Arxius de parlament de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Abril, 2021
parlament-catalunya-1280x854.jpg

Els membres del Govern en funcions estan oberts a comparèixer davant el Parlament per sotmetre’s al control dels grups de l’oposició, davant el retard de la investidura del nou president de la Generalitat.

Demà dimecres es compliran dos mesos des de les eleccions catalanes del passat 14 de febrer, sense que ara com ara ERC i JxCat hagin estat capaces de desencallar un acord que permeti a Pere Aragonès ser investit president i formar un nou Govern.

Davant d’aquest bloqueig -l’abstenció de JxCat va frustrar les primeres votacions d’investidura, a finals de març, i fins a maig no es preveu que es desencalli l’acord-, els grups de l’oposició exigeixen poder controlar la gestió del Govern en funcions.

El PSC ha reclamat aquest dimarts que Aragonès, com a vicepresident en funcions de president substitut, comparegui davant el Parlament per rendir comptes de la gestió del Govern en els últims mesos.

“On està Pere Aragonès?”, s’ha preguntat la portaveu del grup parlamentari del PSC, Alícia Romero, que ha recordat que l’última vegada que el vicepresident es va explicar davant el ple va ser el passat 3 de març, “fa 42 dies”, en l’última reunió de la Diputació Permanent prèvia a l’obertura de la nova legislatura.

La setmana passada, Ciutadans va demanar que Aragonès i els consellers en funcions expliquin la seva gestió davant la cambra catalana cada 15 dies mentre duri aquesta situació de provisionalitat.

Després de la reunió d’aquest dimarts del Govern, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat que els membres de l’executiu en funcions estan disposats a comparèixer davant el Parlament per sotmetre’s al control de l’oposició.

“Malgrat estar en funcions, a l’espera d’investidura, mai deixarem de respondre amb criteris de transparència al que ens demanin els grups parlamentaris. Com a govern no defugirem aquestes peticions i aquesta responsabilitat”, ha assegurat.

Així mateix, s’ha mostrat oberta a celebrar un debat en el Parlament centrat en els fons de reconstrucció europeus “si així ho demanen els grups”.

Fonts de l’entorn d’Aragonès consultades han subratllat la seva “disposició” a comparèixer en el Parlament, en aquesta interinitat, a l’espera d’un acord entre forces independentistes que desbloquegi la investidura, tot i que encara no hi ha una data concreta per a una propera compareixença del vicepresident del Govern.

Mentrestant, l’acord entre ERC i JxCat no sembla ser imminent, si bé des de les files republicanes esperen que cristal·litzi abans del 9 de maig, últim dia de l’estat d’alarma.

La setmana passada, l’equip negociador d’ERC va lliurar als seus actuals socis una proposta global d’acord, un document “llarg” que ara JxCat està estudiant, en el qual no s’especifica un repartiment de poders però sí la possible estructura del Govern, segons han explicat fonts coneixedores de les converses.

A ERC hi ha malestar amb JxCat per voler dilatar la negociació, que difícilment podrà culminar abans de la Diada de Sant Jordi.

L’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa, una de les veus de JxCat més crítiques amb ERC, ha assegurat a Catalunya Ràdio que, si el preu de formar Govern és “enterrar definitivament l’1-O”, és preferible que es repeteixin les eleccions a Catalunya.

Costa, que després de renunciar al seu escó es va reincorporar al seu càrrec de lletrat a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i al seu càrrec de professor universitari, ha subratllat que la majoria independentista en el Parlament “s’ha de traduir en alguna cosa” diferent a “gestionar una autonomia”.

A més, ha anunciat una demanda davant el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides en la qual denuncia la “vulneració de drets fonamentals” per l'”acció” del Tribunal Constitucional amb els seus advertiments a la Mesa del Parlament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Abril, 2021
josep_costa.jpg

L’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha assegurat aquest dimarts que si el preu de formar Govern és “enterrar definitivament l’1-O”, és preferible que es repeteixin les eleccions a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Costa ha subratllat que la majoria independentista en el Parlament “s’ha de traduir en alguna cosa” diferent a “gestionar una autonomia” perquè “no és el que la gent ha votat”.

Josep Costa

Costa va ocupar el número 17 en la llista de JxCat per Barcelona en les passades eleccions en el Parlament i, després de renunciar al seu escó, es va reincorporar al seu càrrec de lletrat a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i al seu lloc de professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Al llarg de la passada legislatura, Costa va protagonitzar nombrosos desacords amb el president del Parlament, Roger Torrent, per exemple per la publicació de resolucions que podien col·lisionar amb el Tribunal Constitucional (TC) o els escons dels presos i del president Quim Torra.

“Si per alguna cosa he sortit decebut és per que se m’hagi arrossegat a aquest fanguer partidista”, ha dit Costa avui sobre aquest tema.

I ha afegit que l’escenari postelectoral no l'”anima” a continuar en la primera línia de la política catalana, que considera que està “en un atzucac”.

Costa creu que les estratègies independentistes que defensen ERC i JxCat “són incompatibles”: “No diria la veritat si dic que sóc optimista”.

A més, ha apuntat que “investir un Govern en minoria” no seria “donar traducció política a una majoria independentista de més del 50% del 14F”, en referència a la possibilitat que JxCat faciliti la investidura de Pere Aragonès i passi a l’oposició.

“El país necessita un Govern i necessita estar ben administrat i ben gestionat. Però si el preu és enterrar definitivament l’1-O, crec que això és pitjor que unes eleccions”, ha dit.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Març, 2021
lauraBorras.jpg

Després de tanta confusió, negociacions i ball de noms, finalment, Laura Borràs, de Junts per Catalunya, serà la presidenta del Parlament de Catalunya durant la legislatura que ve. Demà prendrà possessió del càrrec oficialment. La CUP s’ha oposat a aquesta alternativa atenent els problemes judicials de l’exconsellera de Cultura. Ex-advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ocuparà, si tot va segons el pactat, una de les secretaries de la Mesa.

ERC es reserva una vicepresidència – proposa a Anna Caula – d’aquest òrgan rector col·legiat, que qualifica els escrits i els documents parlamentaris, declara l’admissió o inadmissió d’aquests, decideix la tramitació i quines iniciatives poden incórrer en il·legalitat. Dit d’una altra manera, el partit liderat per Carles Puigdemont té ara la clau d’un Parlament que ja va ser escenari de confrontació en l’anterior legislatura.

Borràs està investigada pel Tribunal Suprem per prevaricació, frau a l’administració, malversació de cabals públics i falsedat documental, delictes que va poder cometre com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), on presumptament va fraccionar contractes per afavorir a un amic. Per això, la CUP rebutja a Borràs com a presidenta de la Cambra catalana. L’independentisme no es pot permetre a la presidència de Parlament ni una ombra de sospita”, ha assegurat avui el cupaire Carles Riera.

 


REDACCIÓ11 Març, 2021
PARLAMENT_CATALUNYA.jpeg

Junts per Catalunya, liderat per l’expresident Carles Puigdemont, controlarà el Parlament de Catalunya. La fins ara portaveu del govern de la Generalitat, Meritxell Budó, compta amb molts punts per convertir-se en la nova presidenta de la Cambra catalana en substitució de Roger Torrent.

Aquest dijous, quan falten poques hores per constituir el parlament, ERC ha anunciat que Junts per Catalunya (JxCat) tindrà la presidència de la cambra i que la CUP accedirà a una de les quatre secretaries. Esquerra afirma en un comunicat que “la majoria independentista que les urnes van dibuixar el 14F es traduirà aquest divendres en una Mesa de Parlament amb majoria independentista i amb presència de les tres formacions per primera vegada”.

En aquest sentit, el partit liderat per Oriol Junqueras reafirma “el seu compromís amb aquesta majoria independentista i d’esquerres a la Mesa”, i treballa amb la màxima responsabilitat i generositat per blindar-“. D’aquesta manera els republicans” donaran suport la proposta que JxCat tingui la presidència “de la Cambra catalana i” facilitaran l’elecció d’una secretaria per a la CUP. Els republicans assumiran una Vicepresidència”.

ERC celebra aquest primer pas i insisteix que “els treballs continuaran els pròxims dies per arribar a un acord global que d’estabilitat i la màxima fortalesa tant a Govern com a Parlament”.


REDACCIÓ16 Febrer, 2021
illa2.jpg

El candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha anunciat aquest dimarts que ja ha acabat aquest mateix matí una ronda de contactes amb tots els partits polítics catalans, excepte VOX, per informar-los de la seva candidatura a la presidència de la Generalitat.

El propi Illa ho ha revelat en els seus comptes de Twitter i Instagram, en els quals ha afirmat: “Fa uns minuts he acabat una ronda de trucades amb tots els partits polítics, excepte l’extrema dreta, per anunciar-los que presentaré la meva candidatura a la presidència a la Generalitat. El canvi ha arribat i els socialistes el farem possible”.

Illa ha pogut parlar amb tots els líders menys amb la candidata de la CUP, Dolors Sabater, amb la qual no obstant això s’ha intercanviat missatges, segons fonts socialistes.

Aquestes fonts han informat que Illa ha traslladat a la resta de dirigents que, segons la seva opinió, els resultats del 14F són “clars”, amb el PSC com el primer partit de Catalunya, i que “hi ha hagut un vot a favor del diàleg i el retrobament”.

Així mateix, ha recordat a la resta de formacions que s’ha produït una majoria clara d’esquerres i progressista a Catalunya que Illa pot encapçalar, motiu pel qual es presentarà a la investidura.

Després d’aquestes primeres converses, Salvador Illa obrirà una ronda de contactes presencials i discrets en els propers dies, segons fonts socialistes.

En paral·lel, la viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, ha explicat que amb aquesta iniciativa Illa cerca “posar de manifest aquesta nova etapa que s’obre a Catalunya”.

“Nosaltres creiem que és el moment de no mirar enrere i de veure que hem arribat a aquest 14F per la impossibilitat d’aquesta suposada majoria independentista de pactar un nou president”, ha recordat Granados.

Al seu entendre, “això que es posa damunt la taula d’una majoria independentista inapel·lable no ho hem vist aquests últims mesos, ja que els Pressupostos (de la Generalitat) no els va votar la CUP -va ser En Comú Podem- i, per tant, hi ha una porta oberta” a una summa alternativa a la d’ERC, JxCat i els cupaires.

En aquest context, per a Granados, “els que hem guanyat les eleccions tenim el deure i l’obligació de traslladar el nostre projecte al conjunt de la ciutadania i als parlamentaris”.

Granados ha redoblat l’aposta d’Illa per arribar a un acord amb els comuns per formar el Govern de la Generalitat, perquè és “la fórmula que pot funcionar a Catalunya”, si bé no suma majoria absoluta al Parlament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
Albert-Batet_Entrevista-3.jpg

El vallenc Albert Batet és un experimentat de la política tant municipal com nacional. Després del seu pas per la presidència del consistori de la capital de l’Alt Camp, Batet ha fet el salt al Parlament de Catalunya, on ha arribat a ser el president del grup parlamentari de Junts. Assegura que està a la política per contribuir a fer un país millor i més lliure. El candidat de JxCat per Tarragona avança que no pactarà amb els partits que han ‘secundat’ el 155. A Pedro Sánchez li demana “més ajudes i menys paraules”. Albert Batet demana que ningú es quedi a casa el proper diumenge si volem evitar que els feixistes entrin en les institucions catalanes


Albert, per què ha decidit presentar-se?

Per compromís amb el país en un moment d’extrema dificultat. Vivim una crisi sanitària, econòmica i social, amb gent que ho està passant malament perquè s’ha quedat sense feina, perquè el seu negoci perilla, perquè pateix o ha patit la malaltia, o perquè ha perdut un familiar… A més, la pandèmia se suma a una crisi democràtica que afecta Catalunya des de fa més de tres anys, amb presó, amb exili, amb 3.000 persones represaliades i amb un Estat que no respecta la voluntat dels catalans i les catalanes. Així mateix, aquesta dècada serà determinant per al Camp de Tarragona. Tenim els actius -turisme, indústria, infraestructures de qualitat…- i els recursos -energia, aigua…- per garantir un futur de benestar i de progrés per als 800.000 ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Catalunya només avançarà, si la Catalunya sud avança. Junts per Catalunya serà la veu forta al Parlament que farà valer la força de la nostra demarcació. Hem de guanyar bé per governar bé.

Hi ha qui l’acusa de voler viure de la política…
Quan vaig acabar la carrera em vaig incorporar a l’empresa familiar i vull tornar-hi quan acabi aquesta etapa. Sempre m’he pres el pas per la política com a transitori. Però elpaís viu una època convulsa i aquells qui tenim vocació de servei públic ara no podem saltar del vaixell enmig d’aquesta tempesta. En aquest sentit, no deixa de ser sorprenent que, en plena pandèmia, el PSOE hagi decidit canviar el ministre de Sanitat perquè sigui de candidat a Catalunya. Em sembla una absoluta irresponsabilitat de Pedro Sánchez i de Salvador Illa.

Per què l’haurien de votar?
No ho vull personalitzar perquè Junts per Catalunya és un projecte d’equip. Tenim el lideratge del president Puigdemont, de Laura Borràs, de Jordi Sánchez, dels consellers Rull, Turull i Forn… I amb una llista preparada i transversal, amb gent que prové de Convergència, d’ERC, del PSC, de Demòcrates… Ens va unir l’1 d’Octubre i el compromís amb Catalunya. Som exigents per defensar els interessos i les necessitats de la ciutadania. Som el vot útil per garantir una bona gestió i per avançar decididament cap a la independència.

Quin projecte té per a Catalunya?
Volem fer un país lliure per ser un país millor. La pandèmia ha fet més evident que mai que necessitem un estat que ens vagi a favor, tenir un estat propi. L’Estat espanyol vol acabar amb Catalunya com a poble, com a país i com a nació. Ens ofega econòmicament -amb un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals-, ens reprimeix -amb presó, amb exili i persecució-, interfereix en la sobirania de les nostres institucions i en la voluntat de la ciutadania, no respecta els nostres drets i les nostres llibertats, menysté la nostra cultura i la nostra llengua. No ho podem permetre. Per això, l’únic canvi possible és la independència. Per construir la Catalunya del s.XXI. Amb una transició cap a la societat del coneixement; amb vocació de lideratge internacional; amb una priorització del benestar; amb un reequilibri territorial, que articuli un país viu i en xarxa; amb una Catalunya que sigui mediambientalment i energèticament sostenible; i plenament democràtica.

Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
A Catalunya, no hi ha un problema de convivència. Diversos estaments de l’Estat, amb el suport d’alguns poders mediàtics, han intentat instaurar un fals relat de violència i del trencament de relacions familiars a causa del procés d’independència. No són res més que ‘fake news’. En tot cas, l’independentisme sempre ha actuat amb civisme i respecte per a totes les opinions. El nostre projecte és inclusiu. Volem fer independència per ser un país millor per a tothom, per als qui són independentistes i per als qui no ho són.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El Govern ha viscut una situació de complexitat. Va començar la legislatura amb l’article 155 damunt de les nostres institucions i hem acabat de la mateixa manera. És una indecència que l’Estat inhabilités el president Torra, per una pancarta que defensava la llibertat d’expressió, en plena pandèmia. Hem de recordar que, per aquest motiu, hi ha eleccions el 14 de febrer. Dit això, en el darrer any, el Govern s’ha dedicat en cos i ànima a gestionar la crisi sanitària, econòmica i social. Però la pandèmia també ha evidenciat les limitacions de l’autogovern.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Durant la primera onada, el president Torra va actuar amb anticipació, va ser proactiu, va escoltar els experts i va prendre decisions impopulars però imprescindibles, que més tard va acabar adoptant Pedro Sánchez, que sempre ha anat tard i malament. Hem de recordar que el Govern espanyol va centralitzar les competències en matèria de Sanitat. Quin sentit tenia si la Generalitat gestiona amb professionalitat i expertesa el nostre model de Salut des de fa més de 40 anys? Cap ni un. A més, hem vist que el Govern espanyol no ha destinat els recursos suficients per combatre la pandèmia. No ho diem només els independentistes. Ho acaba de dir el Banc Central Europeu, que situa l’Estat espanyol a la cua de despesa per combatre la l’actual crisi. El Dr. Argimon sempre diu que superar la pandèmia és una qüestió de recursos. I Catalunya els genera, però el Govern espanyol no ens permet gestionar-los.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Patim el mateix problema que la resta de Catalunya i d’Europa a causa de la pandèmia. A Tarragona tenim gent que ha perdut la feina, que pateix per la viabilitat del seu negoci -els comerços, els restaurants, els bars, els hotels, els equipaments culturals…-, que no pot veure la seva família per protegir-la d’un possible contagi, que pateix la malaltia, que s’està recuperant, que ha perdut un ésser estimat a causa del virus. En aquest sentit, hem presentat 50 mesures concretes i detallades per fer front a aquesta emergència sanitària i econòmica. Les implementarem si guanyem, i guanyem bé, a partir del primer dia del nou Govern amb la Laura Borràs com a presidenta de la Generalitat.

Tarragona està morta? De qui és la culpa del govern o de l’ajuntament?
Tarragona ha canviat com ha canviat Reus, Tortosa o Barcelona, per exemple. El coronavirus ha estat un repte per a tots els municipis. Ha canviat la vida a tothom. La manera de relacionar-nos amb la família, amb els amics, de treballar, d’estudiar, de comprar, de gaudir de la cultura i de l’oci. Inevitablement, la vida social ha minvat per contenir el virus i afecta pobles i ciutats. És un problema global arreu. Hi ha ciutats que han tingut l’habilitat de sortir-se’n més que altres.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
No, en absolut. Fa pocs dies n’hem tingut un exemple evident, amb els projectes que ha presentat per aconseguir les inversions dels fons europeus, amb l’aposta per l’hidrogen verd o el Tren-tram, que millorarà la mobilitat de la demarcació, amb un transport públic de qualitat. L’únic perill que correm és que, si depèn de Pedro Sánchez, els fons europeus passin de llarg del Camp de Tarragona. Per això, exigim el traspàs dels fons europeus, que també han de servir per al turisme o el comerç, i gestionar-los des de Catalunya. Ara bé, Pedro Sánchez ha vingut els últims dos cap de setmana a fer actes electorals al Camp de Tarragona i nosaltres li reclamem menys mítings i més recursos per als autònoms, per a les empreses, per al sector turístic, per al comerç, o per a les famílies més vulnerables. Menys paraules i més ajudes.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Insisteixo en l’informe que el Banc Central Europeu en què afirma que el Govern espanyol és l’administració de la zona euro que menys va gastar l’any 2020 per fer front a la crisi econòmica derivada de la Covid-19. El que hauria de fer és posar dinerspúblics i endeutar-se per poder injectar ajuts directes als sectors més afectats de la crisi, com són els empresaris o els autònoms, i no apujar-los-hi la quota. I també disposa d’altres mecanismes, com sol·licitar un crèdit als MEDE, que tenen un interès molt baix. Hem de recordar que l’Estat recapta més del 90% dels impostos a Catalunya, però després no els inverteix a casa nostra. Els 16.000 milions d’euros que enviem cada any a Madrid i no tornen. Formar part de l’Estat espanyol perjudica els empresaris i els autònoms. El Govern de la Generalitat ha donat ajudes, sabem que insuficients, però estem lligats de mans i peus. No tenim recursos, però això els exigim.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Realment, tenim un problema greu. L’Estat espanyol també lidera l’atur juvenil a Europa. Junts per Catalunya aposta per un model de creixement econòmic capaç de generar ocupació de qualitat, incidint en els departaments que generen més valor afegit i que prioritzen la innovació i la recerca. Amb un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) modern, proactiu i flexible, dotat de recursos, que ens permeti donar suport a les persones desocupades, especialment els joves i les persones més grans de 50anys. I, amb un marc de relacions laborals propi, basat en la concertació i adaptat a la realitat empresarial del país, majoritàriament PIMEsi autònoms, que recuperi el principi d’estabilitat en l’ocupació, reduint l’ús i l’abús de la temporalitat.

Amb qui pactarà el seu partit?
Sempre hem dit que volem un govern independentista. Però això nosaltres ens presentem per guanyar i liderar-lo. Guanyar bé, per governar bé. Som l’única garantia per evitar un tripartit del 155, amb els partits unionistes, i un tripartit ‘a cambiode nada’, com veiem al Govern espanyol.

Si Salvador Illa és president es rebaixaràla confrontació a Catalunya?
La solució al conflicte polític només és una qüestió de noms, si no de solucions. Cal posar fi a la repressió, l’amnistia per als 3.000 represaliats i exercir el dret a l’autodeterminació. Els presos polítics i els exiliats porten més temps empresonats i a l’exili amb el Govern de PSOE i Podemos que amb el Govern del PP. Per tant, que ningú s’equivoqui: Salvador Illa és més del mateix.

Per què Junts per Catalunya és la millor opció pel progrés de Catalunya?
Perquè l’Estat espanyol lliga Catalunya de mans i peus. No podem disposar dels nostres recursos per destinar-los a un major benestar i progrés de la ciutadania. L’únic canvi possible és la independència i som l’única garantia d’avançar per tenir un estat propi, al servei de la gent.

El procés està en un “punt mort”?
L’esperit de l’1-0 segueix viu. Però no podem obviar la brutal repressió de l’Estat, amb exili, amb presó i amb persecució judicial. Ni tampoc oblidar que estem enmig d’una pandèmia mundial. Malgrat això, la convicció i la determinació de l’independentisme segueixen intactes. I els resultats electorals ho avalen. Des de l’1 d’Octubre fins ara, en totes les eleccions, l’independentisme ha anat incrementant el seu suport en vots absoluts.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Les passes a seguir les hem d’acordar amb la resta de partits independentistes. Un projecte tan ambiciós com és construir un nou país requereix unitat, ens necessitem a tots. En primer lloc, volem aconseguir un 50% de vots independentistes en aquestes eleccions, una fita que, sens dubte, haurà de tenir conseqüències polítiques.

Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Bé, reitero que Junts per Catalunya és un projecte col·lectiu, de suma. Si hagués de concretar, puc aportar l’experiència de ser el president del grup parlamentari en una legislatura excepcional marcada per la repressió contra l’independentisme i, durant l’últim any, per la pandèmia. És a dir, tot el coneixement de l’engranatge legislatiu i el bagatge de liderar les negociacions, sovint complicades, amb els altres grups parlamentaris. Però també aportaré el capital polític que representa haver estat alcalde de Valls durant gairebé 12anys: gestionar el dia a dia, saber de primera mà quines són les preocupacions de la ciutadania o conèixer les necessitats 800.000 ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
El retorn del president Puigdemont representarà la llibertat de Catalunya. Voldrà dir que ja som un país lliure perquè difícilment podrà fer-ho abans, amb un Estat espanyol que és autoritari, repressiu i que no respecta la democràcia. És una vergonya que en ple segle XXI, i en una suposada democràcia, encara hi hagi presos polítics i exiliats.

Quins han estat els pitjors moments d’aquesta legislatura?
Els gairebé 20.000 morts que la pandèmia ha causat a Catalunya genera una impotència abismal. És duríssim perquè veus patir la ciutadania, però també els teus familiars i amics. Pràcticament tothom ha perdut un ésser estimat per culpa d’aquest maleït virus. En l’àmbit polític, va ser dolorós la investidura fallida del president Puigdemont; o quan el conseller Turull no va poder ser investit en segona volta per culpa de la CUP, abans que la justícia espanyola tornés a empresonar-lo; o la inhabilitació del president Torra per penjar una pancarta.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Per evitar que el feixisme entri a les nostres institucions, cal anar a votar el 14-F sense por. Hi ha d’haver una gran participació. A més abstenció, més possibilitats hi ha que partits com Vox entrin al Parlament de Catalunya. Els catalans i les catalanes, davant dels reptes sempre hem contestat de la mateixa manera: votant. Som els de les urnes i les paperetes.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
inma5-1280x854.jpg

Inma Rodríguez va ser regidora del PP a l’Ajuntament de Tarragona i ara s’atreveix fent el salt a la política autonòmica. És la cap de llista del partit conservador al Parlament de Catalunya. Inma Rodríguez és una dona que té les idees clares sobre allò que necessita Tarragona. Assegura que si obté la confiança de l’electorat, defensarà, com a diputada tarragonina, els interessos del territori. A la candidata li preocupa que uns quants partits vulguin saltar-se la llei, provocant odi i crispació entre ciutadans. És una ferma opositora al sanchisme i al processisme. Entén que s’haurà d’evitar a tota costa el tripartit perquè Catalunya pugui retrobar-se amb el progrés i la conciliació democràtica. Inma Rodríguez no té dubtes que Tarragona és la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme.

Per què ha decidit presentar-se?
Perquè vull defensar els interessos de Tarragona, oblidada històricament pels governs de la Generalitat, contribuir a recuperar el prestigi de les nostres institucions i fer front a tot tipus de populisme. És un honor formar part del projecte de l’Alejandro Fernández, l’única alternativa possible al sanchisme i al secessionisme.

Per què l’hauran de votar?
Perquè representem el constitucionalisme autèntic i la garantia per no repetir processisme ni tripartit. Però, a més, perquè tenim una demostrada capacitat de gestió i una agenda centrada en recuperar el pols econòmic, acabar amb l’infern fiscal que tenim a Catalunya i defensar amb fermesa totes les llibertats individuals, actualment amenaçades per un govern separatista i un govern socialcomunista.

Quin projecte té per a Catalunya?
Recuperar el lideratge de Catalunya a partir de la llibertat, la concòrdia i el progrés.
Quins són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
Apel·lar més a raons que a sentiments, respectar al que pensa diferent i, evidentment, complir la llei: és la base de la convivència en democràcia.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
No tenen cap balanç positiu de gestió. En els darrers anys els darrers 8 anys, el relat independentista no ens ha desconnectat – afortunadament – d’Espanya ni d’Europa, però sí que ha desconnectat els nostres governants de la realitat dels ciutadans, de les empreses, del comerç, de les famílies, de l’economia mundial.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
A Catalunya hem patit una falta esfereïdora de lideratge, la gestió del govern ha estat caòtica i perjudicial. Fins i tot, el guru científic del govern va dir que a Madrid es feien bé les coses i a Catalunya no. L’executiu català ha estat més preocupat de la seva supervivència que de la supervivència de les empreses catalanes; ha estat més preocupat de revifar el foc del relat del procés, que de construir un marc de convivència imprescindible per fer front a les urgències econòmiques i sanitàries de Catalunya. I, recordem que, a l’octubre, van dir que ho tindrien tot llest per votar al febrer i arribat el febrer no tenien res preparat.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Alguns són compartits amb altres províncies espanyoles com la crisi sanitària, la crisi econòmica, la despoblació i els desequilibris demogràfics. Altres són propis, som la província catalana amb més atur i la més maltractada pel govern de la Generalitat. Tarragona té el repte d’impulsar dos sectors vitals: la indústria química i el turisme, adequant-los a les necessitats més urgents i als del futur.

Tarragona està morta? 
Les regions o creixen o minven. Fa molts anys que no tenim estímuls de creixement, que patim governs de la Generalitat incapaços. Però nosaltres no ens abandonem al victimisme, això ja ho fan altres molt bé. Tot es pot redreçar i el nostre és un missatge optimista: una Tarragona millor és possible.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Tarragona és potser la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme. Som l’onze per cent de la població i el govern només destina a Tarragona el quatre per cent de les inversions. I és un govern que inverteix poc perquè té la coartada de l'”Espanya ens roba“. El mateix amb pressuposts sanitaris, educatius, d’infraestructures… No és una percepció, les dades ens ho repeteixen sempre. La llista de greuges a la província per part de la Generalitat creix cada any.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Amb ajuts directes, eliminació de barreres i participació en els òrgans de decisió. Alleugerir la càrrega fiscal que fa de Catalunya un infern en aquest sentit és també prioritari.

Què farem amb tants aturats? Quina solució?
A Espanya les esquerres destrueixen ocupació i benestar i el Partit Popular crea ocupació i progrés. Sempre ha estat així.

Amb qui pactarà el seu partit?
Primer cal esperar als resultats. Ens presentem per sumar des del constitucionalisme autèntic, però no som comparsa de ningú i menys dels que s’abracen amb els que “ho tornaran a fer”. A Badalona i a Castelldefels, on vam guanyar les eleccions, el PSC no va optar per pactar amb el constitucionalisme precisament.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Tornarem als temps del tripartit, que va ser l’origen de molts dels conflictes que patim ara. A més, haurem de patir unes condicions socials lamentables. Són temps que ja hem viscut i tothom va voler passar pàgina. Els catalans no ens podem permetre ensopegar dues vegades amb el mateix tripartit.

El procés està en un “punt mort”?
Està agonitzant però intentant sobreviure amb una mutació de la mà del govern de Sànchez i Iglesias.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Catalunya no és una colònia i a Catalunya no hi ha colons. És greu que el PSOE accepti a la seva agenda el concepte d’autodeterminació.

Què ofereix el seu partit tenint-la de cap de llista?
Moderació, experiència en govern, esperit constructiu.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
Al Parlament parlaré en llibertat en qualsevol de les meves dues llengües. La llengua és un patrimoni, una riquesa i un vehicle de comunicació.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Aquest és un tema que està a disposició judicial. Ara tenim coses més importants en què pensar que en el futur penal d’una persona que ha perjudicat tant a Catalunya.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Em fa respecte que tinguin ocupades les institucions catalanes partits que defensen saltar-se les lleis. Em fa respecte que ens vulgui tornar a fer el mateix de 2017: substituir la nostra democràcia per una república totalitària on Puigdemont nomenaria els jutges a dit.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
laia4-1280x960.jpg

Laia Estrada és una de les regidores de l’Ajuntament de Tarragona que no té pèls a la llengua a l’hora de dir les coses pel seu nom. És una treballadora nata i una activista incansable. Després de la seva etapa en la política municipal, Estrada es prepara per fer el salt al Parlament de Catalunya. En aquesta entrevista, la cupaire desmenteix l’existència d’una estratègia per ser detinguda durant la campanya amb l’objectiu de guanyar més vots. També fa un repàs a les necessitats més prements de Tarragona i parla de la situació del procés. Entén que Vox és un partit que divideix els pobres a favor dels rics. La cap de llista de la CUP a Tarragona assegura que la solució al conflicte entre Espanya i Catalunya no se soluciona amb la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.


Vostè busca la foto de la seva detenció durant la campanya electoral per aconseguir més vots?

Evidentment que no.  Es tracta d’una estratègia legítima de denúncia de la repressió i la criminalització que patim des de fa anys la gent que lluitem. Els darrers dos anys he estat citada per tres causes diferents, totes elles per participar en manifestacions independentistes o feministes. Si a les altres causes i citacions -fora de campanya electoral- hagués utilitzat una estratègia antirepressiva diferent entendria la pregunta, però no és el cas. La CUP no fa durant la campanya allò que no fa a la resta de dies de l’any. Per cert, no sé com s’imagina que és un calabós, però li asseguro que no és plat de bon gust.

Per què ha decidit presentar-se?
En primer lloc perquè la majoria de militants i assemblees locals de la CUP del Baix Penedès, el Camp i les Terres de l’Ebre m’ho van proposar. A diferència de la resta de partits són les assemblees qui proposen les candidates, i no pas a l’inrevés. Per tant, això és una responsabilitat molt gran.
En segon lloc, perquè després de cinc anys i mig a l’Ajuntament de Tarragona, crec que tinc un bagatge que pot ser molt útil en la tasca parlamentària, abans que abandoni la meva condició de càrrec electe (tal com estableix la limitació de mandats dels nostres estatuts) i torni a la meva activitat docent.
I, en tercer lloc, perquè porto molts anys treballant molts temes d’abast territorial, els quals la CUP presenta una veu completament discordant amb el projecte dominant del conjunt de partits: petroquímica, BCN World, transport públic, sanitat pública… i cal fer sentir aquesta veu al Parlament.

Per què l’hauran de votar?
Doncs, precisament, per això darrer que acabo de dir. Podem parlar de Junts per Catalunya i Esquerra, però també del PSC, PP, C’s, i fins i tot d’En Comú-Podem. En determinats temes de territori tots comparteixen un mateix model. El Pacte Nacional per la Salut que perpetua l’espoli de recursos públics a mans privades, un sistema sanitari classista i que genera greuges i precarietat entre els treballadors n’és l’exemple paradigmàtic. Tots els partits, excepte la CUP, en formen part.
Però, també, perquè en les darreres legislatures s’ha demostrat clarament, que quan la CUP és una força determinant al Parlament, els partits majoritaris, ERC i Junts per Catalunya, es veuen obligats a tirar endavant projectes que no estarien disposats a fer. Aquests darrers tres anys ho hem vist molt clarament: la CUP no era necessària perquè el govern aprovà els pressupostos amb els vots d’En Comú-Podem i només hem fet que recular tant en el procés d’alliberament nacional com en l’avenç en la justícia social.

Quin projecte té per a Catalunya?
La CUP i l’Esquerra Independentista, des de l’any 1968, tenim un mateix projecte: l’alliberament nacional dels Països Catalans. I això passa, per entendre, que tant en el franquisme com en el règim monàrquic actual, els i les catalanes no tenim la sobirania suficient per poder decidir com volem viure. Tot i el pas dels anys i les dècades, les qüestions centrals en la nostra societat continuen sent les mateixes: la negació dels nostres drets més elements com a poble; la nostra riquesa en mans del capitalisme per extreure’n el benefici més gran i per destruir el nostre territori; una societat patriarcal que assassina les dones i que està apuntalada per l’extrema-dreta. I a les nostres comarques, encara ho veiem més clarament: el nostre model de desenvolupament econòmic vigent (nuclears, turisme de sol i platja, petroquímica…i, ara ho veiem de nou amb BCN World) és el que va impulsar el franquisme amb el «desarrollismo». Per això, insistim en el fet que cal iniciar un NOU CICLE que no només serveixi per reactivar el nostre procés d’alliberament nacional, que no ha fet més que recular des de l’octubre del 2017, sinó que també plantegi un procés de reconversió d’aquest model de desenvolupament econòmic que ens permeti implantar un nou model productiu i de relacions socials que ens garanteixi un futur digne per a les dècades vinents.

Quins són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
L’única forma que hi pugui haver una convivència és el reconeixement de tots els drets democràtics. Totes les enquestes diuen que la gran majoria de població catalana està d’acord en la realització d’un referèndum legal per poder decidir el nostre futur, però l’Estat espanyol mai el convocarà ni el deixarà celebrar si depèn d’ell. Aquesta és la gran paradoxa: aquells que ens acusen de dividir la societat i d’imposar un projecte polític, són els qui porten segles tractant-nos de forma diferent en funció de la nostra identitat i imposant-nos el seu model d’Estat centralista. I, això, ha passat durant les dictadures, durant les repúbliques i durant les monarquies parlamentàries. Per contra, el que proposa el conjunt de l’independentisme és poder decidir tots i totes les catalanes de forma democràtica. I, que ho puguem fer tots i totes, haguem nascut als Països Catalans o fora d’ells! Cal recordar, que el 14-F centenars de milers catalans i catalanes veuran vulnerades el seu dret a vot per una llei d’estrangeria, que sí que divideix a la ciutadania i impedeix la convivència.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
L’actual govern s’ha dedicat a fer el mateix que havien fet els anteriors governs abans de l’inici del «procés», és a dir, a governar una comunitat autònoma. I, això vol dir, gestionar les engrunes en recursos i potestats legislatives que l’Estat espanyol permet. I, a més, en l’actual conjuntura -després del 155- en ple procés de regressió d’aquests recursos i sobirania. A més, no sols no ha avançat en el procés independentista, sinó que s’ha dedicat a fer-lo retrocedir. I, ho ha fet, tant retornant a una política d’acatament a l’Estat com gestionant una policia autonòmica que porta tres anys reprimint a l’independentisme. Actualment més de 3000 encausades! Que el president Torra hagi estat inhabilitat per treure una pancarta uns dies més tard del que li va ordenar un jutge, mostra en primer lloc, que no hi ha cap mena de marge de negociació amb l’Estat, però també que durant tres anys la Generalitat no ha fet absolutament res per avançar en el procés independentista.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Clarament: d’una forma negligent i criminal. Els primers mesos de pandèmica van ser una autèntica tragèdia. El govern espanyol va exposar a milers de treballadors i treballadores al virus i desenes van morir per manca d’EPIs. Però és que quan la gestió ha passat a mans de la Generalitat no ha estat gens millor. El primer que va fer la Generalitat en recuperar les competències va ser externalitzar els rastrejadors a Ferrovial. Ens trobem, doncs, que primer el govern català es queixava (i amb tota la raó!) perquè l’Estat va recentralitzar les competències i va fer una gestió nefasta, i després, un cop recuperada la «sobirania», comença a privatitzar la gestió de la pandèmia. Llavors, per què volem l’autogovern, per poder triar les empreses que volem que gestionin els nostres serveis públics i essencials?
Si alguna cosa s’ha demostrat amb la pandèmia -i ho veiem ara mateix amb el repartiment de vacunes a escala mundial- és que la sanitat ha de ser 100% pública, com anem defensant i reivindicant la CUP des de fa un munt d’anys en solitari. I que el que necessiten les professionals del món sanitari no són aplaudiments, sinó que puguin treballar amb unes condicions dignes.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Per una banda, els mateixos que a la resta del país. Però, com deia abans, tenim la particularitat que el Baix Penedès és la comarca amb major atur i que el Camp i les Terres de l’Ebre constitueixen la perifèria d’una model de país centralista: nuclears, petroquímica, menys infraestructures, menys qualitat en els serveis públics… i alhora, aquest desequilibri el vivim a les nostres mateixes comarques entre les zones urbanes i de costa i les zones rurals i d’interior. Per això, posem sobre la taula, que és imprescindible desenvolupar un pla de reconversió d’aquest model «desarrollista» que ens aboca cada cop a una major desigualtat social i provoca el despoblament de les zones rurals. Cal apostar per un model de desenvolupament que tingui en compte la crisi climàtica que patim, la crisi social que encara s’agreujarà més amb la crisi econòmica que estem iniciant i que representi una esmena a la totalitat a un model productiu totalment caduc després de més de seixanta anys de destruir el territori i de condemnar-nos a la dependència.

Tarragona està morta?
Només estaria morta si el teixit social i la societat civil es rendís. I no és així, sinó al contrari. Cada cop les contradiccions són majors i això fa que la ciutadania tingui més consciència de la situació que patim. Fa deu anys érem pocs centenars les que ens manifestàvem per la independència, fa deu anys érem quatre les que sortíem el 8 de Març als carrers, fa deu anys érem dues les que defensàvem el territori i el dret a l’habitatge davant la bombolla immobiliària… i mira quantes som ara! El que cal és traduir i materialitzar aquesta energia social a les nostres institucions. I això només ho podrà fer la CUP, perquè és l’única formació política que no té por a plantejar aquests debats i a treballar conjuntament des de les institucions i des dels carrers.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Com he dit abans, el govern català peca del mateix centralisme que l’espanyol. Però això és perquè el sistema capitalista necessita una especialització econòmica territorial que generi unes perifèries que serveixin a un centre, igual com necessita una majoria social treballadora per poder mantenir una elit social i econòmica, o igual que necessita que les dones fem el treball reproductiu (de cures i domèstic) per poder estalviar-se gran part dels costos de producció. Per això diem que l’alliberament nacional no s’entén sense un alliberament social i de gènere. Si volem ser independents necessitem trencar amb totes les lògiques de dominació que perpetuen aquest model de relacions socials. I una d’aquestes és el reequilibri territorial que permeti aprofitar totes les potencialitats de cada territori i la seva gent, però no per beneficiar a les empreses de l’IBEX, sinó per a millorar el benestar col·lectiu. Ho hem vist amb el darrer temporal, els municipis propers a les centrals nuclears s’han quedat durant dies sense llum! Aquesta és la principal paradoxa del nostre model de desenvolupament socioeconòmic i territorial.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Laia EstradaEl que cal no és limitar-nos a ajudar, sinó desenvolupar una política pública de promoció de l’economia en defensa dels interessos col·lectius. Per què hem de donar els fons que provenen de la UE a les grans empreses quan després aquestes no repartiran els seus beneficis que fan a costa de la precarietat laboral? En 2008 vam rescatar la banca i què ha fet la banca per a la societat? Ara ho tornarem a veure amb les «ajudes» de la Unió Europea per fer front a la COVID! La CUP apostem per promoure l’economia social i cooperativa perquè és l’única que permet una major estabilitat laboral, una gestió democràtica de les empreses i desenvolupar i garantir el futur del territori. Així com apostem per una política fiscal progressiva que representi un retorn dels beneficis de les grans empreses i fortunes per a les polítiques públiques i, per contra, deixi d’asfixiar a les persones autònomes.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Altre cop tornem al cap del carrer. El que està clar és que amb les receptes velles del «desarrollismo» com és el BCN World no resoldrem aquesta situació. Tots els estudis diuen que els municipis catalans de costa que viuen del turisme són els que presenten unes rendes més baixes per càpita i una major desigualtat social. I, també hem vist amb el tancament d’ERCROS a Flix, i esperem no veure-ho quan aconseguim el tancament de les nuclears, que les empreses s’enduen els beneficis i a la ciutadania ens toca netejar la merda que ens deixen i trobar solució a les treballadores que deixen al carrer. O fem un canvi de model o no sortirem d’aquest atzucac. Ja no és una qüestió a mitjà o llarg termini, sinó que és un debat que cal iniciar avui mateix. Només un exemple, les centrals nuclears ja han complert la seva vida i continuen funcionant posant en perill la vida de la gent, però en breu hauran de tancar. Què passarà amb tota la gent que hi treballa?

Amb qui pactarà el seu partit?
La CUP ja ha dit -com porta dient des de la seva entrada al Parlament- que la qüestió no és «amb qui», sinó «per a què». La CUP planteja, un cop més, que donarà el seu suport a aquells partits que ens permetin avançar en el nostre procés d’alliberament nacional i de justícia social. Així vam aconseguir celebrar el 9N i l’1O. Esperem que els resultats del 14F permetin iniciar un nou embat que ens permeti avançar en la consecució d’aquests objectius. Si és així, la CUP pactarà amb qui es comprometi a fer-ho, però en cap cas donarà un xec en blanc i permetrà noves reculades com hem vist en aquesta darrera legislatura. Per això necessitem ser decisius!

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
En cap cas!!! La confrontació només es pot rebaixar amb el reconeixement dels drets democràtics. Si vols evitar les conseqüències has de resoldre les causes. Si no és així, la única resposta per part de l’Estat i les institucions autonòmiques serà augmentar la repressió, i d’aquesta manera, la confrontació encara s’aguditzarà més. I, malauradament, això no és nou. La història contemporània d’aquest país ho demostra abastament i amb tràgics exemples.

El procés està en un “punt mort”?
El procés va estar en un «punt mort» des del 10 d’octubre de 2017 fins a les eleccions del 21-D del 2017. Des de llavors està en un procés de reculada que va començar a les institucions i que s’ha traslladat al carrer amb la desmobilització i la repressió. Però mentre les contradiccions en l’àmbit nacional, social, econòmic, polític, democràtic subsisteixin el «procés» no morirà, sinó que es mantindrà. De nou, em remeto a l’estudi de la història. No es pot confondre l’actuació dels partits polítics i els governs amb la consciència de la població. L’1 d’Octubre va marcar un punt de no retorn. L’altra qüestió és si aquests avenços democràtics es produiran abans o més tard. La CUP hi som -no des de fa 10 anys si no des de fa dècades- perquè aquests avanços en drets democràtics, benestar col·lectiu, justícia social… es produeixen com més aviat millor, però sobretot, sobre bases fermes que ens permetin afermar les conquestes populars.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
A vegades confonem els mitjans amb els objectius, o ens fixem tant en els primers que oblidem els segons. El nostre objectiu és la conquesta d’uns drets democràtics que ens permetin avançar com a societat. Si en una conjuntura determinada -com va ser l’1 d’Octubre- el referèndum és el millor mitjà per aconseguir aquest objectiu, doncs, treballem-hi. Si en el nou cicle que volem iniciar el referèndum continua sent el millor mitjà, doncs tornem-hi. Però, crec que hem vist, que el problema central no és si es fa un referèndum o no, sinó que és com ho fem perquè la voluntat majoritària d’aquests poble es pugui fer efectiva. I, això, hi insistim, passa per impulsar un procés d’alliberament nacional que formi part indestriable d’un procés d’alliberament social i de gènere.

Què ofereix el seu partit tenint-la de cap de llista?
La nostra candidatura ofereix el mateix tenint-me a mi de cap de llista que a qualsevol altra companya, ja que a diferència de la resta de partits, no som les candidates o una minoria qui pren les decisions, sinó a la inversa: nosaltres som les responsables que es tirin endavant les decisions preses per la majoria. Per tant, oferim iniciar un nou cicle que ens permeti encarar de nou el procés d’alliberament nacional, com a forma de resolució del conflicte democràtic amb l’Estat espanyol, però també per fer front a la crisi econòmica i a la cada cop major desigualtat social i a la crisi ambiental planetària que vivim. I centrant-nos en les nostres comarques, una aposta clara i decidia per transformar el model de desenvolupament econòmic que ens permeti garantir un futur per al nostre poble en les properes dècades. O ho plantegem així, o si no un cop més, ens veurem arrossegades pels interessos dels de sempre.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
Al Parlament parlaré amb la mateixa llengua que parlo amb vosaltres o en qualsevol persona dels Països Catalans. I ho faré per naturalitat, però també perquè avui dia les catalanoparlants encara no vivim en una situació de plena normalització lingüística i continuem sent una cultura i una llengua «perseguida i postergada» com deia Fuster. Com a castellanoparlant de llengua materna m’indigna quan els partits espanyolistes intenten capgirar la realitat tot presentant el castellà com una llengua perseguida a Catalunya. Però per molt que ho intentin, la realitat és ben crua i la patim cada dia. L’única llengua oprimida és la de la nació oprimida. Però, a més, el projecte d’alliberament de la nostra nació reconeix la pluralitat i la diversitat lingüística, i el respecte cultural, cosa que en més de tres-cents anys ni l’Estat espanyol ni el francès, han estat capaços de respectar ni que fos només per a integrar-nos.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Puigdemont hauria de poder tornar als Països Catalans com ho haurien de poder fer l’Anna Gabriel i totes les altres exiliades polítiques, però és evident que si no ho fan és perquè s’enfronten a la repressió política perquè la justícia espanyola és una fal·làcia. Tanmateix, això no ha de condicionar ni marcar el debat sobre l’estratègia a seguir en el nostre procés d’alliberament nacional. Centrar aquest debat en la repressió és caure precisament en l’estratègia de l’Estat. La qüestió és definir un full de ruta que ens permeti avançar cap a la independència i fer que tots i totes les catalanes, independentment de si vivim aquí o estem exiliades, de si hem estat presidentes de la Generalitat o de la nostra comunitat de veïns… puguem aportar-hi el nostre compromís. Perquè un procés d’alliberament només pot ser un projecte col·lectiu.

Li fa respecte que VOX entri en les institucions catalanes?
VOX és un partit que divideix els pobres fent política a favor dels rics i és qüestió de temps que això ho vegi tothom, així que el que realment em fa respecte és la banalització del feixisme que fan els principals partits polítics i els mitjans de comunicació… així com la manca de memòria històrica que tenim com a poble. Enfront del feixisme només hi ha una opció: combatre’l per tots els mitjans i sense donar-li cap mena de respir. Així ho vam proposar a tots els partits polítics que es presenten en aquestes eleccions, mitjançant un Pacte Nacional contra el Feixisme, i cap força política ens ha mostrat cap tipus d’interès. Així que igual com portem dècades combatent el feixisme als carrers, perquè si cal, també ho farem des de les institucions. Però la seva entrada al Parlament, ens planteja de nou, que no estem fent bé les coses. I cal conscienciar a les classes populars d’aquest país que darrere del feixisme només hi ha la defensa dels interessos de les elits. Així que, un cop més, la millor recepta és reactivar un procés d’alliberament nacional que tingui com a nucli central la justícia social i els drets democràtics.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
ibarra2-1280x960.jpg

Rosa Maria Ibarra és la cap de llista del PSC Tarragona al Parlament de Catalunya. La vallenca no té dubtes que és la millor candidata. En aquesta entrevista, Ibarra parla del nou fitxatge del partit – Rubén Viñuales – i recorda que no és amiga de l’exsocialista (ara número 4 d’ERC per Tarragona) Carles Castillo. La cap de llista del PSC està convençuda que Salvador Illa és el millor presidenciable a la Generalitat, sobretot per recuperar les relacions entre Catalunya i Espanya i el progrés. Ibarra critica l’actitud de Ciutadans, la qual no ha servit per unir sinó per crispar encara més la societat catalana. Instada a comentar si li agradaria ser titular d’alguna Conselleria, la socialista ha recordat que està al servei del partit i del president de la Generalitat


Dedueixo que es va sorprendre quan li van informar que l’exlíder de Ciutadans, Rubén Viñuales, seria el número 2 de la seva candidatura…
Sí, però gratament sorpresa.

Gratament?
Sí. És una persona molt vàlida, treballadora i que a més a més forma part del gran percentatge de persones que en el seu moment va votar Ciutadans i que ara ‘torna a casa.

Torna a casa? No l’entenc…
Torna a confiar en el valors socialistes i en un projecte que és vàlid per revertir l’actual situació. Ell s’ha adonar que Ciutadans no va poder solucionar cap problema i ara entén que el PSC podria fer-ho.

Què té el PSC que es diferenciï de Ciutadans?
Moltes coses. Sobretot la voluntat de no dividir les persones i enfrontar els catalans i treballar de manera transversal per poder resoldre la situació. Ciutadans això no ho ha sabut fer o no ho va voler fer.

Carles Castillo, ara a ERC, segur que discrepa de vostè quan parla del PSC…
Jo li explico el que penso. El Sr. Castillo pot tenir una altra. És legítim.

Quina relació manté amb Carles Castillo?
Va ser company de partit fins fa poc i company de Parlament…

Això no és una resposta…
No tenim cap tipus de relació personal.

No sou amics?
No. No som amics. Érem companys de partit. Les amistats no les cerco en l’àmbit del treball ni polític.

Espera ser amiga de Rubén Viñuales?
Ja veurem com evoluciona la nostra relació política i si tenim afinitats personals.

Li fa por que el Sr. Viñuales li faci ombra?
No. Aquí estem tots per defensar un projecte polític. Tots hi sumem.

Es considera la millor candidata del PSC a Tarragona?
(Riu) Sí. I perdoni’m la manca de modèstia. He treballat molt en els darrers anys per defensar els interessos de les comarques de Tarragona. M’he guanyat el dret de ser la cap de llista.

Però el cert és que no s’ha fet primàries per elegir-la…
Tenim uns reglaments i uns estatuts que estableixen una manera d’elegir els integrants de la candidatura.

Parlo de primàries….
No existeixen primàries en aquest àmbit territorial.

Home, Carles Castillo es va sotmetre a unes primàries…
Es van canviar els estatuts en el darrer Congrés…

No era molt més interessant ser guanyadora d’unes primàries?
Tot i que no es va fer primàries, les agrupacions es van pronunciar i les assembles em van fer confiança.

Dels 7 anys que porta com a diputada, quin és el moment que destacaria i el que li agradaria oblidar?
M’agradaria oblidar-me del que va passar els dies 6 i 7 de setembre del 2017. Els diputats del PSC vam haver d’entrar al Parlament escortats per la policia. Aquesta sensació d’angoixa és duríssima, sumat al que vaig patir a Valls és horrible… Vaig patir amenaces de mort. D’altra banda, destacaria, per exemple, el conveni que Constantí va signar amb l’Agència Catalana de l’Habitatge amb l’objectiu d’allotjar el Barri de Centcelles que vivia una situació realment delicada.

L’alcalde de Constantí seria un bon candidat al Parlament de Catalunya?
Seria un bon candidat a tot allò que es proposi. És una persona treballadora, humil, implicada i que connecta amb la gent.

Què té Salvador Illa per ser el millor candidat a la Generalitat?
Ha demostrat rigor, confiança, capacitat de treball i que és capaç d’entendre’s amb opcions polítiques diferents per a solucionat problemes.

Creu que serà president de la Generalitat?
Sí.

Miquel Iceta va fer un pas al costat – tal com va fer Artur Mas –  perquè era un estorb?
No. Crec que ell va analitzar la situació i ha vist que el canvi necessari passava per introduir un revulsiu que és en Salvador Illa. Per a mi, Miquel Iceta és dels millors polítics que tenim a Catalunya i Espanya. Té una altura de mires increïble. Ell va entendre que potser no era la persona adequada per liderar el canvi necessari.

Creu que ha arribat el moment que el PSC torni a governar Catalunya?
Estem davant d’una dècada perduda. Madrid i València ja ens han passat pel davant. Aqui no s’ha tingut en compte la ciutadania. Estem davant d’una pandèmia mundial molt dura a nivell econòmic i sanitari i ara necessitem algú a la Generalitat que sigui capaç de liderar aquesta nova etapa. I Salvador Illa és la persona adequada. L’independentisme va prometre un escenari que, finalment, no ha estat així. Ha estat un engany. Només ha servit per retrocedir. Hem de passar pàgina i teixir complicitats amb les administracions, amb l’estat i amb Europa.

I com pretén convèncer l’electorat independentista amb frases fetes i bones intencions?
Tenim un programa electoral que es basa en propostes clares i valorades econòmicament. El PSC ja va demostrar la nostra capacitat a l’hora de governar. No són frases fetes i buides de continguts. Proposem una llei de barris tenint en compte els diners que venen d’Europa i que comportarà un revulsiu per a l’espai públic i pels edificis.

El govern de Quim Torra ha fet alguna cosa positiva?
Jo no en trobo cap. Estem davant d’una legislatura perduda, amb recels i baralles entre els dos partits que conformen el govern. De fet, fa un any que el president Torra deia que la legislatura estava esgotada i que el govern estava trencat i portem un any amb una angoixa insuportable i enfrontaments inacceptables. La gent que ens ha donat aquest espectable no poden continuar. Per això hem d’evitar que tornin a governar.

Espectacle? Ciutadans també protagonitzava alguns espectacle i no he vist cap crítica per part seva…
He dit el que havia de dir a les meves xarxes socials i quan m’ho van demanar. Crec que són la cara de la mateixa moneda, es mouen bé en la confrontació. No van fer res per a solucionar cap problema. El Ciutadans, per més inri, va plantejar una moció de censura que era conscient que no prosperaria. Ara, les enquestes evidencien la desmotivació i el desencant de la ciutadania.

Es veu ocupant el càrrec de consellera?
Em veig on el meu partit cregui que sóc útil.

Em pot contestar?
Estaré allà on el president de la Generalitat – que serà Salvador Illa – vulgui que hi sigui.

Allà? Pot concretar?
Estic disposada a treballar amb totes les meves capacitats.

I en el cas que li convidessin a presidir una conselleria, quina seria?
No és el moment. Estem en una campanya electoral. Tot arribarà.

El PSC sol no pot governar, quins serien els companys de viatge per arribar a la presidència de la Generalitat?
Ens agradaria formar govern com el que tenim a l’estat. Crec que no ens hauríem de preocupar amb qui sumen sinó per fer el que.

Seria PSC, ‘Comuns’ i ERC?
Caldrà veure quines majories es donen.

Quants diputats traurà el PSC a Tarragona?
Crec que sis. (riu)

I els altres partits?
Ni idea. El PSC té un projecte interessant per a Tarragona. El sud de Catalunya ha estat el gran oblidat dels governs independentistes.

Quina opinió té de la gestió de la pandèmia feta des de Catalunya?
Es podria fer millor.

A l’Estat també, oi?
Es tracta d’una pandèmia mundial que ens ha agafat a tots per sorpresa. Tots hem anat fent el que hem pogut i com hem pogut. Però, a Catalunya, no oblidem, vam estar 40 dies sense secretari de Salut Pública. Cal reconèixer que no és fàcil gestionar aquesta pandèmia. És important saber gestionar no només la part sanitària com també l’econòmica. Hem de pensar en els sectors més perjudicats.

Com va viure personalment el coronavirus?
El meu marit i el meu fill petit el van patir de forma lleu. Jo vaig donar negatiu.

Què pensa d’aquells alcaldes que van aprofitar-se del càrrec per vacunar-se?
Ha estat un error. Els polítics hauríem de donar l’exemple. Hi ha coses que no les entendré mai.

Què espera del 2021?
Un canvi per a Catalunya. El necessitem. Cal passar passat pàgina urgentment i curar les ferides. És important recuperar la nostra identitat, el nostre orgull…

Com es fa una campanya electoral amb pandèmia?
Estem aprenent. Fem molta cosa telemàtica. L’important és que la ciutadania sàpiga que som capaços de liderar el canvi i de recuperar el temps perdut. Hem de tornar a Catalunya, tenint en compte que Tarragona també existeix.


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
viñuales_sonia.jpg

“Em sento enganyada i decebuda. He intentat que Ciutadans canviï, però Ciutadans no canvia”. Aquesta és una de les raons donades per Sonia Orts per abandonar el partit d’Inés Arrimadas i anar-se’n al Grup dels No Adscrits de l’Ajuntament de Tarragona. L’exregidora taronja i el seu company José Luis Calderón a partir d’ara compartiran despatx, però actuaran ‘individualment’ en la seva actuació política.

Sonia Orts lamentava en la seva carta de dimissió que “Ciutadans mai no ha fixat la seva mirada a Tarragona ni al món local”. Aquest és un dels motius que han empès la regidora al Grup dels No Adscrits. “Ciutadans no reacciona, no ha valorat ni ha invertit temps ni recursos en la meva ciutat, Tarragona, ja que la seva única prioritat és a escala nacional”, ha dit Orts.

Per tot això, l’exregidora taronja assegura que el proper diumenge, i per coherència, no votarà a Ciutadans. Anirà a votar? La resposta és afirmativa. L’exrepresentant de Ciutadans considera que exercir el dret de vot és una obligació democràtica. No obstant això, no revela a quina candidatura farà confiança.

Per dissipar especulacions i rumors, Orts avança que “tampoc votaré al PSC”, el partit on és número dos l’exlíder de Ciutadans a Tarragona i amic personal de la regidora. “Aniré a votar, però no a Ciutadans”, remarca.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter