Arxius de parlament de catalunya | Pàgina 2 de 19 | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ19 Gener, 2022
3792458-1280x853.jpg

El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, ha dit que en diverses ocasions es va adreçar al Parlament per demanar que “s’arreglés” la llicència per edat, segons ha explicat en una entrevista a ‘Els Matins de TV3’. I és que els treballadors de la Sindicatura estan adherits a la normativa de la cambra catalana pel que fa al personal i l’article polèmic és “d’aplicació directa”.

Després d’una sentència del TSJC que donava la raó a una treballadora que havia sol·licitat cobrar durant 5 anys sense treballar fins a la jubilació, Amat va negociar amb els treballadors reduir aquest privilegi de 5 a 2 anys amb “condicionants”. Després d’aquestes variacions, Amat ha dit que dos treballadors s’hi han acollit, un d’ells ja s’ha jubilat.

Amat ha afirmat que es va negar a atorgar la llicència per edat de 5 anys quan una treballadora va demanar adherir-se a aquesta figura, però que el TSJC li va donar la raó amb l’argument que està regulada per un article vigent del Parlament. Després d’una negociació “llarga”, el síndic major ha dit que va arribar a un acord per “rebaixar al mínim” la llicència per edat i afegir condicionants. Un d’ells és que als 65 anys no es pot continuar treballant i una altra que la petició ha de ser motivada per una raó.

El síndic ha afirmat que la Sindicatura de Comptes no pot eliminar la polèmica llicència per edat perquè és una norma del Parlament. I, per aquest motiu, ha explicat que es va dirigir diverses vegades a la cambra catalana per exposar el problema.

En la reunió d’ahir, la Mesa va acordar tornar a obrir negociacions amb els treballadors del Parlament per extingir la llicència per edat, corregint així la decisió de finals de desembre en què es va acordar rebaixar de 5 a 3 els anys que es pot continuar cobrant sense treballar abans de la jubilació. Amat ha afegit que si el Parlament fa desaparèixer l’article, “automàticament” també desapareixerà a la Sindicatura.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Gener, 2022
estela-1.jpg

Podríem dir que els desitjos de Salvador Illa són ordres pel conseller d’Interior. El líder socialista volia que el conseller Joan Ignasi Elena comparegués al Parlament per donar les explicacions escaients sobre la reestructuració dels Mossos d’Esquadra. I així ho farà. El màxim responsable polític de la policia catalana vol acudir a la cambra per defensar que “fer canvis no és purgar”.

La remodelació de la cúpula policial ha provocat que l’intendent dels Mossos Antoni Rodríguez, fins ara cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal i considerat proper al major Josep Lluís Trapero, hagi estat traslladat a dirigir la comissaria de Rubí (Vallès Occidental), la qual cosa ha estat qualificat com a “purga”, entre d’altres, pel líder de l’oposició, el socialista Salvador Illa.

“He demanat anar al Parlament per explicar aquestes decisions i tinc moltes ganes d’explicar-me”, ha dit Elena, qui ha recordat la seva “prerrogativa” com a conseller de fer canvis a la cúpula de la policia catalana de la mateixa manera que, ha recordat, van fer els seus antecessors.

“El conseller té la responsabilitat de decidir quines persones són les més adequades per tirar endavant un projecte. Això ha passat sempre. Tots els consellers han triat el màxim responsable del cos”, ha declarat.

Més enllà, Elena, que ha anunciat avui la reserva d’un 40% de places de nous mossos a dones, ha assenyalat que la remodelació busca també l’objectiu de “feminitzar” el cos i especialment els llocs de comandament, raó per la qual al nou major l’acompanya un equip paritari de quatre nous alts comandaments.

“Tries la gent de la teva confiança i d’aquí sorgeixen les opinions. Però tens la responsabilitat de triar per abordar noves etapes”, ha explicat Elena, que ha afegit que fer canvis “no significa la purga de ningú”.

Més enllà, ha defensat que al nou equip nomenat li ha donat al seu torn “la confiança” de “tenir l’equip que estimin oportú”.

Sobre la compareixença al Parlament, Elena ha assenyalat que l’ha demanat ell mateix i que té “moltes ganes” de poder “explicar-se” en els canvis realitzats per desenvolupar el seu projecte.

Al mateix temps, no obstant això, ha dit voler reiterar el missatge que “convé no polititzar” el cos de mossos a través de la contesa política i partidista.

PUBLICITAT

 






REDACCIÓ11 Gener, 2022
mossos_.jpg

Els canvis duts a terme per Josep Maria Estela als Mossos d’Esquadra no han agradat al líder dels socialistes.

Per a Salvador Illa, la reestructuració del cos policial, sobretot a la cúpula, sembla una purga. “Amb tot el respecte, però amb tota la claredat, tot sembla una purga”, s’ha desfogat el líder del PSC, informant que el seu partit havia sol·licitat la compareixença del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena i el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, al Parlament. Illa diu estar molt preocupat amb la manera com s’està dirigint políticament el Departament d’Interior, el qual ‘controla’ els Mossos d’Esquadra.

El conseller d’Interior i el comissari  Josep Ma. Estela

A parer seu, això s’afegeix a les “informacions periodístiques de professionals molt acreditats que diuen que s’han esborrat correus electrònics i que hi ha interferència política en investigacions”, ha dit, en referència a una informació publicada per eldiario.es.

El líder socialista ha sostingut que aquests fets dibuixen un “quadre molt preocupant d’un dels pilars de l’autogovern de Catalunya”, els Mossos, després que es traslladés la defensa d’agents agredits d’Interior a Presidència i es retiressin acusacions pocs dies abans del judici contra els presumptes agressors, ha afirmat.

Per a Illa, “es dibuixa com una possibilitat” que el Govern vulgui controlar políticament els Mossos, en les seves paraules, encara que ha dit textualment que no vol introduir cap ombra de dubte a la professionalitat dels nous comandaments.

PUBLICITAT

 






REDACCIÓ11 Novembre, 2021
foto_3864506-1280x853.jpg

Roger Torrent a punt de judici pel TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici el conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres exmembres més de la Mesa de la cambra catalana per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019.

La magistrada instructora, un cop conclosa la investigació, veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, de l’exvicepresident primer Josep Costa, l’exsecretari primer i Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària quarta Adriana Delgado.

En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2021
Silenci-Manifestació-1-doctubre.jpg

El col·lectiu es manifestarà davant el Parlament

El col·lectiu Silenci ha anunciat una nova protesta. L’entitat independentista portarà fins a les portes del Parlament de Catalunya la seva protesta Des de dimecres 3 de novembre, començarà una permanència davant les portes de la Cambra, que es mantindrà cada dia de les 10 a les 13 h, els dies que no hi hagi Ple, i de 9 a 13 h i de 15 a 18 h els dies que hi hagi Ple.

Des de l’entitat asseguren que “com sempre en les nostres accions, cada dia farem un silenci estricte puntualment de les 12 a les 12.30 h i de 17 a 17.30 h els dies que hi hagi ple. L’acció resta oberta a qui vulgui participar-hi”. La idea d’aquesta acció es basa en la plantada que Lluís Maria Xirinacs va iniciar fa vint anys davant del Palau de la Generalitat, per demanar que es constituís l’Assemblea dels Països Catalans, per emprendre la marxa cap a la independència.

“Nosaltres, com a part del Poble, també ara, després de 20 anys, ens sentim disgustats, venuts, estafats, domesticats i silenciats pel que han fet i fan, i pel que han deixat de fer, els nostres representants polítics. Per això decidim plantar cara i dir-los aquí, davant del Parlament, diàriament, el que pensem i el que volem” asseguren.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Octubre, 2021
112_mani-1280x853.jpg

Els treballadors del 112 davant l’edifici

Els treballadors del 112 compareixeran a la comissió d’Interior del Parlament per exposar la seva problemàtica laboral que els ha portat a una vaga indefinida que ja fa més de dos mesos que dura.

Segons ha informat el comitè de vaga del 112 en un comunicat, en la darrera reunió que van mantenir amb els responsables del servei de trucades d’emergències aquest dimecres, Interior té la voluntat de crear una comissió d’estudi que avaluï la viabilitat d’una internalització del 112.

Alhora, tal com ha apuntat el comitè de vaga, la nova licitació del servei inclourà una millora en el plus d’emergències que percep la plantilla, així com una actualització de l’IPC en els plusos propis del servei.

Segons els representants dels treballadors, Interior té la intenció d’incidir més en els aspectes formatius i psicosocials de la feina. Els empleats, per la seva banda, van reclamar la internalització i la creació d’un conveni propi.

PUBLICITAT



REDACCIÓ26 Juliol, 2021

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat pel 15 de setembre a l’expresident de Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, per declarar com investigat per un delicte de presumpta desobediència.

En una interlocutòria, l’alt tribunal cita per al mateix dia a l’aleshores vicepresident primer de la Mesa de Parlament, Josep Costa;  l’exsecretari primer de la Mesa, el tarragoní Eusebi Campdepadrós; i a la secretària quarta, Adriana Delgado.

Aquesta causa part d’una querella de la Fiscalia contra els exmembres de la Mesa de la cambra catalana per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) a tramitar propostes de resolució relacionades amb el procés independentista – una reivindicava l’autodeterminació i una altra reiterava la reprovació al monarca Felip VI –.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Juny, 2021
PUIGDEMONT_CULPA.jpg

Carles Puigdemont

L’expresident de la Generalitat i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha convocat aquest diumenge a tots els consellers del seu partit, militants i independents, a una reunió que tindrà lloc a Waterloo (Bèlgica).

La trobada tindrà lloc un dia abans que el president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, torni a Barcelona per participar davant la societat civil catalana en un acte al Liceu en vigílies de la concessió de els possibles indults als presos de l’1-Octubre.

Serà la primera trobada de Puigdemont amb els consellers del partit i vol que serveixi per fixar les prioritats de la legislatura, per establir una estratègia de futur i per coordinar el treball que han de dur a terme a Catalunya.

PUBLICITAT







REDACCIÓ16 Juny, 2021
alba_verges.jpg

El Parlament ha elegit aquest dimecres a l’exconsellera de Salut, la republicana Alba Vergés, com a nova vicepresidenta primera de la Mesa en substitució d’Anna Caula, que ha deixat el càrrec per ser secretària general d’Esport de la Generalitat.

En la votació, en què tots els diputats han pogut estar a l’hemicicle ocupant els escons i altres espais per emetre el seu vot de forma secreta, Vergés ha aconseguit 69 vots a favor d’ERC, Junts i la CUP i 49 en blanc de PSC, comuns, Ciutadans i PP, mentre

que els onze diputats de Vox han apostat pel nom de María García Fuster.
Després d’això, Vergés ha ocupat el seu nou lloc a la Mesa de Parlament, i el ple ha continuat en un format reduït d’uns 70 diputats a l’hemicicle, a causa de les mesures sanitàries per la pandèmia de coronavirus.
PUBLICITAT





REDACCIÓ21 Maig, 2021
aragones-1-e1623419220520.jpg

Catalunya torna a tenir un president. Set mesos després de la inhabilitació de Quim Torra (28 de setembre del 2020) i després de tres mesos de negociacions complicades entre ERC i Junts, el republicà Pere Aragonès ja és president de ple dret. L’acaben d’investir. Ha comptat amb els vots d’ERC (33), JxCat (32) i la CUP (9). La resta de l’oposició ha votat en contra. El dilluns que ve està previst que prengui possessió del càrrec i formarà govern el dimecres.

A partir d’aquí, arrencarà una legislatura plena d’incògnites perquè les relacions entre Esquerra i JxCat estan envoltades de desconfiança i recels. Aragonès comença debilitat per la manera com han transcorregut les negociacions – dos intents d’investidura fallits i ultimàtums incomplerts – i per la reguera de renúncies a les files postconvergents per formar part del seu Govern (Elsa Artadi o Joan Canadell).

El mandat del 132 president de la Generalitat i primer republicà a dirigir els destins de Catalunya haurà de superar un examen a meitat de la legislatura: en 2023, s’haurà de sotmetre a una moció de confiança.

Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys

Aquests dos primers anys estaran també marcats per la taula de diàleg entre Govern i Generalitat, que tant JxCat com la CUP han acceptat. Si no dóna fruits, els postconvergents i els antistema (que exigeixen un referèndum abans de 2025) pressionaran per tornar a la confrontació amb l’Estat i materialitzar la independència de Catalunya.

La sessió d’investidura ha estat lluny de despertar l’expectació d’altres cites precedents relacionades amb el “Procés” i ha estat envoltada també de les mesures de seguretat per la pandèmia.

Oriol Junqueras ha volgut estar i ha demanat un permís per sortir de presó i acudir a Parlament per veure com investeixen a Aragonès, el seu successor al capdavant d’ERC al Govern. Pere Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys.

L’acord entre Esquerra i JxCat dilueix, d’entrada, la figura del Consell per la República i Carles Puigdemont, ja que queden en un segon pla davant la creació d’una nova direcció col·legiada formada pels cinc principals partits i entitats (ERC, JxCat, CUP, ANC i Òmnium) per dirigir el denominat “Procés“.

 PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter