29. Abril 2024

Arxius de nena | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Maig, 2023
Aisha1-1280x720.jpg

L’Aisha va néixer el març passat amb greus dificultats per respirar que comprometien la seva vida, així que en les primeres 12 hores de vida va ser traslladada en ambulància des de Tarragona fins a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona connectada a una màquina que substitueix la funció dels pulmons.

La petita ja ha estat donat d’alta de l’UCI i aquest divendres ha estat present als braços de la seva mare, Radya Bakkari, en la roda de premsa al Departament de Salut per presentar aquest cas, que és la nadó més petita que s’ha traslladat connectada a aquesta màquina, l’ECMO (sigles en anglès de l’oxigenació per membrana extracorpòria).

Gràcies als doctors i a les infermeres, ara puc tenir la meva filla aquí als meus braços

“Gràcies als doctors i a les infermeres, ara puc tenir la meva filla aquí als meus braços, sinó ella no seria aquí”, ha expressat visiblement emocionada la mare, sostenint l’Aisha.

La petita va néixer a principis de març a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (Baix Ebre) i va ser immediatament derivada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per una síndrome d’aspiració meconial, que es produeix quan una infecció o concentracions baixes d’oxigen obliga el fetus a prendre glopades d’aire, de manera que inhala el líquid amniòtic que conté meconi (els primers excrements) i aquest es diposita als pulmons.

“És un líquid molt inflamatori que provoca insuficiència respiratòria i que és una de les complicacions més greus que pot tenir un nounat a terme”, ha explicat la cap de secció de crítics pediàtrics i neonatals del Joan XXIII, Mar Albújar.

Passades les primeres hores i veient que l’Aisha no millorava a nivell respiratori, els especialistes del Joan XXIII van contactar amb la Vall d’Hebron i van acordar que requeria ser connectada a l’ECMO.

La matinada del 5 de març passat, un equip format per 12 professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels hospitals Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), es va desplaçar fins al Joan XXIII de Tarragona per iniciar la teràpia amb ECMO i traslladar la petita connectada fins a Barcelona.

Viure sense respirar
L’ECMO, que extreu la sang del cos del pacient i l’oxigena abans de tornar-la a introduir, substitueix les funcions dels pulmons o del cor perquè aquests òrgans puguin descansar i donar-los així l’oportunitat de recuperar-se.

Així, la màquina “permet que els pacients visquin sense respirar”, ha explicat el director de l’ECMO pediàtric i neonatal de la Vall d’Hebron, Joan Balcells.

L’ECMO s’usa dins d’uns pocs hospitals altament especialitzats, tant en menors com en adults, però no és tan freqüent que s’instal·li en una ambulància del SEM i es traslladi a un malalt que hi estigui connectat.

La màquina “permet que els pacients visquin sense respirar

Aisha és la criatura més petita en què s’ha dut a terme un trasllat en ambulància amb ECMO, màquina a la qual va estar connectada a la Vall d’Hebron durant gairebé deu dies, fins que els seus pulmons van poder tornar a funcionar de manera autònoma; després de dos mesos de l’ingrés, la criatura va ser donada d’alta.

Un porgrama pioner i consolidat
Si bé el SEM Pediàtric de Catalunya ha dut a terme dotze trasllats amb ECMO de menors, part d’ells des d’altres comunitats autònomes, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha indicat que ara s’ha fet un pas més per “consolidar” aquest programa.

En aquest sentit, a partir de l’1 de juny s’inicia un sistema “estable”, entre el SEM, la Vall d’Hebron i el Departament de Salut, en què tot el procediment està “protocolitzat” per activar l’assistència de trasllat amb ECMO pediàtric des de qualsevol racó de Catalunya, sense perjudici de continuar donant servei a d’altres parts d’Espanya.

D’aquesta manera, es garanteix “l’equitat territorial”, mitjançant un sistema “pioner a l’Estat”, ha ressaltat el conseller.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ13 Juliol, 2021

Totes les qüestions judicials que impliquen infants acaben sent força doloroses i semblen, sovint, injustes. Mai ningú no està d’acord, sobretot si l’autoritat judicial és cridada a intervenir per deliberar sobre la custòdia del menor.

Abans les mares es quedaven gairebé sempre amb custòdia i la pàtria potestat de l’infant. Avui dia, les coses han anat canviant. Però, les polèmiques continuen dins i fora dels jutjats. Molts progenitors no respecten les decisions judicials encara que això sigui un delicte o pugui representar un greuge i problemes per al menor.

La mare va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat

Els protagonistes d’aquesta història rocambolesca són pare, mare i una nena de 10 anys. Dit d’aquesta manera podria tractar-se d’un dels milers de casos que hi ha a les taules dels jutges o dels representants del Departament  d’Atenció a la infància, en aquest cas de Terres de l’Ebre. La novetat d’aquest estrambòtic cas és que a hores d’ara contra la mare hi ha querella per sostracció i desobediència.

Anem per pams. L’Audiència Provincial de Tarragona va deliberar el 2 d’octubre una sentència on ordena que la ‘guarda i custòdia’ de la menor sigui atribuïda al pare. També fixa una pensió d’aliments de 50 euros mensuals. A més, la Secció 1a. del tribunal provincial estipula que el règim de visites als caps de setmana alternats des del divendres fins al diumenge. El dimecres, la nena també està autoritzada a pernoctar al domicili matern a Terres de l’Ebre.

El cert és que en una d’aquestes visites, la mare va decidir no tornar la menor al pare. Han passat més de 500 dies d’aquest ‘segrest‘. El pare, que viu al centre de Tarragona, ha iniciat una ‘guerra judicial’ que compta amb tots els ingredients per a un guió d’una novel·la de tragicomèdia veneçolana.

Malgrat tenir una sentència de l’Audiència Provincial favorable, el pare no pot gaudir de la custòdia de la seva primogènita. La mare la manté ‘segrestada‘ en un habitatge d’un municipi de Terres de l’Ebre. No té cap intenció d’entregar la filla a la seva exparella ni de respectar la sentència. De fet, va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat. O sigui, la nena porta tot un curs escolar sense freqüentar un centre escolar oficial, sense fer exàmens…. sense escolaritzar. Un fet inèdit que té coneixement l’EAIA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el mateix Ministeri Fiscal. I el curiós és que no passa res. Fins al moment, totes les estratègies de dilació de la mare per no ‘entregar’ la nena al seu progenitor, tal com dictamina una sentència de l’Audiència, han donat fruits.

La Justícia reconeix que hi ha seriosos problemes per resoldre aquesta situació atenent l’alt grau de conflictivitat existent entre els dos progenitors i també a causa de la situació emocional que travessa la menor. De fet, es deixa palès que “la situació actual no beneficia el benestar emocional ni físic” de la nena.

Al revés, la justícia entén que els indicadors de risc s’han mantingut en els darrers 10 anys. Tot i que la sentència és favorable al pare, la mare es nega a complir-la, violant tots els dictàmens i ordres judicials. En un escrit de Fiscalia datat de 18 de maig de 2021 i al qual larepublicacheca.cat ha tingut accés, s’admet que la menor continua amb la mare “il·legalment”, al no haver-se complet ni executat la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Segons fonts judicials contactades per la nostra redacció, aquest cas “és d’una complexitat extrema” perquè s’està actuant “en tot moment per fer prevaler els interessos superiors de la menor”, la qual “és conscient de la situació”. Alguns fonts apunten que la sentència de l’Audiència Provincial no s’ha respectat perquè la nena, de 10 anys, visiblement manipulada per la mare, va amenaçar amb autolesionar-se.

És obvi que la justícia disposa de mecanismes legals per “forçar” el compliment d’una sentència judicial, avancen les mateixes fonts, tot destacant que, en aquest cas “delicat” totes les “directives” adoptades per fer complir el veredicte han de ser “mesurades” a fi d’evitar “traumes majores” per a la menor i reaccions incontrolables i indesitjables. Una altra opció és fer que la nena sigui traslladada a un centre ‘controlat’ per l’administració, allunyant-la així d’una situació que l’està perjudicant seriosament.

Les interpel·lacions i els recursos de l’advocat del pare són nombrosos i la resposta de la justícia és lenta i arriba amb comptagotes. De moment, fa més de 500 dies que el pare porta sense poder gaudir de la seva filla, tal com ordena la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El cert és que mentre els pares juguen a la picabaralla (de forma impune), els interessos de la menor estan sent oblidats. Qui controla això? De moment, cap institució de defensa i protecció del menor s’ha pronunciat… Ara per ara, cap institució ha fet complir la sentència de l’Audiència Provincial. Ni els jutges de primera instància, ni tan sols la Fiscalia. És normal?

 

PUBLICITAT