19. Maig 2024

Arxius de màscares | Pàgina 5 de 5 | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Gener, 2019

Un misteri per aquells que et coneixen i per aquells que no et coneixen. Et tenim por, no et toquem i balles com la veritable força de la natura. Quan vas sortir del bosc portant darrere teu els nens del poblat ja fets homes tothom es va esgarrifar.

Les màscares a l’Àfrica no són elements vans, sinó que esdevenen més que objectes rituals; són elements vius de cultura tradicional i considerats éssers sagrats dins del poble. Es creu que cada màscara conté en el seu interior un dels esperits del bosc o de les forces de la natura; aquest fet és el que fa que les màscares siguin respectades temorosament per tothom.

Aquestes obres es caracteritzen per posar-se sobre el cap i no sobre la cara

Quan no ballen es guarden a les cases dels bruixots o dels ballarins del poblat i no poden ser vistes ni tocades per ningú, si no volen contraure el què es coneix com a malalties pel culte. Es considera que hi ha malalties que es transmeten per haver tocat una peça prohibida i molta gent arriba a morir per aquesta causa. Les màscares, a diferència de les escultures, han de ser totalment un misteri, una obra que fa presència únicament quan ho ha de fer.

La singular màscara de dansa ritual que us presento pertany a l’ètnia Kwese del Congo. Aquestes obres es caracteritzen per posar-se sobre el cap i no sobre la cara; són veritables cascos i sempre van cobertes per vestits de ràfia que, al ballarí, li arriben fins a terra. Les seves faccions són d’una bellesa excepcional donat que els Kwese treballen molt bé les formes i la fisonomia de la cara humana.

S’utilitzen durant els rituals coneguts per l’ètnia com a “Mukanda”, que són celebracions d’iniciació dels joves al culte. Aquests rituals es fan a una edat determinada, són el pas de nen a home i s’acostumen a produir en la intimitat del bosc sagrat. Aquests elements de dansa són els que guien als recentment iniciats, ballant ja sent homes, cap al poblat.

Des de la profunditat del bosc sagrat has aparegut guiant els nostres nous homes. Els has d’ensenyar els camins cap a la seva nova vida. Dansa i balla amb ells! Nosaltres et mirarem sorpresos. Ets un misteri.

Les màscares encarnen les forces més sagrades d’una cultura sencera, cobrant vida ballant al ritme dels sons del tambor i dels cants sagrats dels membres de la comunitat. Us imagineu un objecte occidental que es convertís en Jesucrist, Allah o Jehovà? La cara que tindríeu és la mateixa que els africans tenen quan veuen les màscares ballant. Ens quedaríem atònits, alguns potser s’espantarien i no dormirien en un temps…

El misteri de les màscares és un tret molt important de l’Àfrica tribal. Igual que ho va ser la presentació de la mostra “Àfrica a ca Batistó”, on el dia de la inauguració tots els assistents van poder veure aquesta obra en primícia i totes les altres obres que he explicat a la secció. Us perdreu aquesta oportunitat? Fins al 31 de març estaran exposades al Museu d’Alcover en el seu horari habitual. No perdeu l’oportunitat d’aventurar-vos a entrar a l’Àfrica tribal a Ca Batistó!

“Des de la profunditat del bosc sagrat has aparegut guiant els nostres nous homes. Els has d’ensenyar els camins cap a la seva nova vida. Dansa i balla amb ells! Nosaltres et mirarem sorpresos. Ets un misteri”.

 


REDACCIÓ31 Desembre, 2018

Aquest passat any hem viscut moments inoblidables i d’altres que potser hauríem d’oblidar, hem conegut gent fantàstica i gent no tan fantàstica, hem tingut grans triomfs i grans derrotes, ens hem enamorat i ens han trencat el cor, han nascut moltes persones però també n’han mort d’altres… però sobre tot això, aquest passat any hem viscut.

 

“Amb ella, deixem de banda el passat per afrontar el present, havent après pel futur.
No oblidem.”

Avui presento la obra més espectacular de la meva col·lecció, que ha captivat a moltes persones i que espero que us captivi a vosaltres també. Es tracta d’una màscara dels Igbo de Nigèria que rep el nom de “MMWO”. És una peça singular donat que no es col·loca sobre el rostre, sinó que el seu pes descansa a dalt del cap, es tracta d’una màscara-casc. Acostumen a tenir uns grans pentinats, unes faccions molt estilitzades, a estar decorades i portar símbols típics de l’ètnia a la cara. Amb tot això volen fer honor a la dona i complir amb el seu paper de materialitzar l’ideal de bellesa femenina, representen el difunt esperit d’una dona del poblat.

Són elements que s’utilitzen per diversos rituals; tant per fer homenatges als ancestres femenins del poblat, i per extensió a la figura de la dona, però també són utilitzades en rituals de fertilitat tant dels camps, com del cos de la dona. Acostumen a aparèixer en les celebracions amb vestimentes de molts colors i acompanyades d’altres elements rituals que ballen amb ella.

No obstant, aquestes màscares acostumen a aparèixer en tots els rituals de pas de la ètnia, és a dir en iniciacions i funerals. Marquen el passat i el present sent elles les qui decideixen quan comencen i acaben els moments vitals.

Que sigui la “MMWO” la que guiï el vostre futur camí, que us faci aconseguir tot el desitjat i no us deixi oblidar res del viscut.

Bon any nou, Tarragona!

Jesús ARJONA


REDACCIÓ20 Novembre, 2018

Jesús Arjona amb la màscara

Què és una màscara i per a què es fa servir? Per a què es fan? Són per espantar? Per cobrir el rostre? Per disfressar-se? Avui vull parlar sobre les màscares.

“Allà on el ball és la crida als esperits et trobaré. Segueix ballant, segueix”.

La màscara que avui presento és una Kpelie dels Senufo de Costa de Marfil. Aquesta peça representa a la dona més bonica del poblat, l’ideal de bellesa Senufo. Són utilitzades, entre altres situacions, per a rituals de pas com la iniciació al culte i per funerals ajudant als esperits dels ancestres a arribar al descans etern.

Moltes vegades, per equivocació, pensem que les màscares africanes són purs elements decoratius o els atribuïm uns usos que no són els reals: per disfressar-se, per espantar, màscares mortuòries… Però la realitat és ben diferent. Les màscares són elements de cultura viva que s’utilitzen per a infinitats de rituals: iniciacions al culte, funerals, de protecció, de veneració als ancestres… Esdevenen elements sagrats i identitaris del poble i són venerades com si fossin déus.

Quan ballen encarnen forces i esperits de la natura que les fan ballar al ritme dels tambors, cants i instruments tradicionals. No tothom les pot fer ballar, hi ha persones que es dediquen professionalment a aquesta tasca.

“Si ho penseu bé, tampoc són tan diferents de nosaltres. A les nostres festes un seguit d’elements extravagants prenen els nostres carrers; uns són molt alts, altres tenen un cap molt gran, fins i tot hi ha uns animals enormes que tiren foc”.

Jesús ARJONA

 


REDACCIÓ1 Març, 2014

Si, durant aquests dies, algú ‘farda’ que al passejar-se pel carrer s’ha creuat amb Superman, un elefant, un porc, un policia xerrant de bon rotllo amb un lladre, una monja amb faldilla, la Blanca Neus o Rajoy i Obama sense guardaespatlles, astronautes, Princeses sense l’Urdangarin,  creieu-vos-ho.
IMG-20140302-WA0006És que la màgia del Carnaval fa possible les nostres il·lusions i també permet que, per un dia, ens podem convertir en allò que sempre desitgem i hem somiat.
La festa del Carnestoltes obre, de bat a bat, les portes de la imaginació, de la crítica, de la ironia i de la creativitat i llença per terra el sentit del ridícul. És la pura disbauxa.
El Carnaval és un de les festivitats més transversals, ja que tothom s’hi reveu en una o altra disfressa. Els més menuts experimenten noves sensacions i reaccions, mentre que alguns adults aprofiten les disfresses per reivindicar quelcom o posar de manifest algun fet que els agrada o repugna.
La màgia del Carnaval és , pràcticament, universal. Qui més qui menys celebra aquesta festivitat, donant llargues a la imaginació, perquè per Carnaval tot s’hi val.
És una festa que no passa desapercebuda. Compta amb adeptes i detractors, tot i que els primeres guanyen la partida.
El Carnaval és per a molts el tub d’escapament per aconseguir oblidar les agrures del dia-a-dia i riure d’allò que en altres ocasions seria vist com un absurd terrible. En fi… és la magnitud i la màgia de l’esperit del rei Carnestoltes: alegria i disbauxa, perquè com solen dir els brasilers: la vida són dos dies i el Carnaval tres.
Ja ho diu la cançó: “Carnaval, Carnaval, Carnaval te quiero…”.
Imatges: